Estadi El Madrigal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estadi del Madrigal
Dades
Localització Vila-real Catalunya, País Valencià País Valencià
Inauguració 17 de juny de 1923
Superfície Gespa
Capacitat 25.000 espectadors
Dimensions 105 x 68 metres
Assistència mitja 18.668 (temporada 07-08)
Propietari Ajuntament de Vila-real
Equip local Vila-real CF
Esdeveniments

Soccer ball.svg Accediu al Portal:Futbol

L'Estadi del Madrigal, de propietat municipal i utilitzat pel Vila-real CF, va ser inaugurat el 7 de juny de 1923. Té una capacitat de 25.000 espectadors i unes dimensions de 105x68. L'estadi ha estat remodelat en diverses ocasions, en el 1952, 1972, 1989, 1999, 2005 i 2008. Rep aquest nom degut als terrenys on s'ubica, situats a la partida municipal anomenada El Madrigal. Està situat davant de la Plaça del Llaurador.

Història i Remodelacions[modifica | modifica el codi]

Entrada a l'estadi del Madrigal

El partit d'inauguració del camp del Madrigal el van disputar dos equips de Castelló de la Plana: el Castelló i el Cervantes.

El Madrigal ha sofrit innumerables remodelacions des de la seva innaguració. La primera l'any 1923, que es quan es va construir.

El 17 de juny de 1923 fou innagurat el "Camp del Vila-real" que dos anys després passaria a anomenar-se definitivament "El Madrigal" que és el nom de la partida del terme municipal on s'ubica.

En els seus inicis les dimensions del Madrigal eren bastant reduïdes (92x47,5 m). L'any 1952 quan el camp ja passà a ser municipal, s'adquiriren uns terrenys adjacents per a l'ampliació del terreny de joc a 104x65 metres.

La dècada dels 60 fou una època important per al club, ja que llavors s'aconseguiren importants ascens de categoria, tot açò es va veure reflectit en la necessitat d'una ampliació d'aforament i confort d'un estadi que cada dia rep més demanda per altra part dels aficionats.

Després de la construcció de la tribuna coberta i el posterior adequament en la grada de preferència l'aforament del Madrigal arribaria a les 4.500 localitats.

A la temporada 69/70, el Vila-real porta una gran campanya en tercera divisió (segona divisió B actual) i el Madrigal comença a quedar-se petit, l'equip queda campió i juga la promoció d'ascens a segona divisió, davant aquest event la directiva del club amb Pasqual Font de Mòra al front, es veu obligada davant la gran demanda a ampliar l'aforament del Madrigal amb la instal·lació d'una gradera supletòria en el fons sud.

Arribà l'ascens a la segona divisió i definitivament el Madtigal es quedà petit, l'ajuntament de la ciutat comença els tràmits per a l'ampliació de la grada sud que s'estrenaria en 1971.

Vista parcial de l'estadi El Madrigal

Després d'aquesta remodelació, el Madrigal guanyà al voltant de 2.500 localitats més, ja que el fons sur podria albergar a prop de 3.500 espectadors de peu entre la part baixa i llavors recent construïda part alta.

I en aquestes condicions, amb aquest aforament i presència es quedà el Madrigal fins finals dels 80. En 1988 amb l'equip en Segona B s'enderrocà la vella tribuna coberta i es començà a construir una de més moderna i amb més capacitat. La innaguració de la nova tribuna es va dur a terme el 8 de març del 1989. L'Atlètic de Madrid visità un Madrigal ple fins a la bandera, el partit amistós serví per a esrtenar la que molts cridaren llavors la "flamant tribuna".

En 1998 el fons nord també fou ampliat, s'hi afegiren 10 files més sobre les 4 existents, visualment la grada no guanyà molta altura, ja que els escalons a l'estar pensats per a localitats de peu tenien un desnivell poc pronunciat, però l'estadi gràcies a aquesta ampliació pogué comptar amb bastants localitats més.

En 1992 el Vila-real fou emparellat en copa amb el València CF, davant una més que previsible gran demanda d'entrades per a presenciar l'eliminatòria i davant l'interès del club per vendre el màxim nombre d'entrades possibles per a una major recaudació, es cridà a un equip d'amidament per a conéixer amb exactitud la capacitat amb la que podia comptar el Madrigal després de les nombroses remodelacions que havia sofert, cal tenir en compte que l'estadi llavors tenia la tribuna amb 2.200 seïents i la resta era generenalment de peu, amb la consequent dificultat que allò portava per a calcular amb exactitud l'afluència màxima que podria suportar. Per motius de seguretat l'estadi mai deuria albergar 10.000 persones i aquest fou el just nombre d'entrades que posà a la venda per a aquest gran esdeveniment. Arribà el dia del partit, plogué i això evità el ple.

En 1996 una nova llei obligà a tots equips de la LFP a adequar els seus estadis, s'exigeix que totes les seves localitats siguen de seïent per a aconseguir major seguretat i control, la RFEF atorga subvencions per a ajudar a tots els clubs i SAD, el Madrigal novament va haver de ser remodelat, però aquest cop molt a fons.

El projecte de remodelació inicial pretenia aconseguir que totes les localitats fòren de seïent però sense alterar l'aforament del Madrigal, és a dir, en total l'estadi després de ser remodelat podria albergar a 10.000 persones sentades. Per a això es tenien que derribar els dos fons, a més per fi dur terme el projecte d'elevar la grada est (preferència) que estava arxivat i estudiat des d'anys enrere.

Durant l'estiu de 1997 es finalitza la nova preferència, la vella general coneguda com "la paret" passa a millor vida, perquè cobre protagonisme la nova grada de 6 files amb marquesina i amb 1.300 localitats de seïent.

A principis de 1998 comencen les obres en el fons nord i el Madrigal havia d'afrontar tota la segona volta sense grada en aquest aforament i amb un aforament total de 7.000 espectadors.

El Vila-real finalitza el 4t classificat de segona divisió i juga la promoció d'ascens a primera, la locura s'apodera dels carrers de Vila-real i la demanda per a veure el partit d'anada és tan gran que el club es veu obligat a habilitar 9 files del fons nord, a pesar que les obres encara no estaven molt avançades. Gràcies a això el club posà a la venda 1.500 localitats més i el Madrigal presentà un ple total amb 8.500 espectadors.

Finalitzà la temporada i el Vila-real conseguia un sorprenent ascens a la Primera divisió, justament el dia després que aquella mítica data (24-05-1998) el terreny de joc del madrigal era alçat i el fons sud derribat.

El desig del Vila-real era copar d'abonats tot l'aforament del remodelat Madrigal pensat per a 10.000 localitats, tots pensaven que era posible, encara que no deixava de ser una suposició molt optimista, ja que els pocs precedents de futbol de primera en la província els tenia el CD Castelló i l'equip de la capital mai havia aconseguit aquesta xifra d'abonats amb una població molt superior. Començà la campanya d'abonaments i totes les previsions es van veure desbordades, el Vila-real i l'Ajuntament de la ciutat prompte comprengueren que les 10.000 localitats no anaven a ser suficients i començàren a idear solucions, primer es tancaren els córners de la grada nord i sud amb tribuna ràpidament també ampliar la tribuna.

Encara no hi havia una última modificació, la tribuna guanyà 2.000 localitats més, ja que al final també es va construir un anfiteatro amb 6 files de seïents, el madrigal arribava a les 17.000 localitats.

El Madrigal amb les seves 17.000 localitats s'havia convertit en el camp més gran de la província i tots creïem que aquesta capacitat era suficient per a l'afició grogueta, però la intenció del club era seguir creixent i ampliar novament la grada de preferència que havia quedat molt petita amb respecte a la resta del camp. Durant l'estiu del 2001 es realitzaren les obres d'ampliació i a més es tancà el córner nord amb preferència arribant així a les 23.000 localitats.

La penúltima reforma del Madrigal es dugué a terme durant l'estiu de 2005, el Vila-real es classificà per primer cop en la seva història per a la Champions League i la UEFA exigeix unes condicions especials per a les seves seus.

Després d'aquesta reforma es retiraren 5 files de preferència amb l'objectiu d'ampliar la distància entre la línia de banda i les primeres línies de seïent, per a suplir l'absència d'aquestes 5 files de seïent s'alçaren 4 files de sostre baix de la preferència. També es retiraren files de seïent darrere de les dues porteries, per a augmentar la distància d'aquestes amb la grada. D'aquest mode l'aforament del Madrigal es va veure lleugerament disminuït. A més també es posaren en funcionament dos restaurants en l'interior del Madrigal anomenats "El Còrner" i "El Gol".

Després d'aquesta remodelació, El Madrigal comptava amb 22.000 localitats de seïent i un terreny de joc de 105x60 metres.

Però encara quedava l'última remodelació. La temporada 2007/2008 es va tornar a classificar per a la Champions League i es va tornar a haver d'adequar el camp. Aquesta vegada en el fons nord on la zona anomenada el quesito passaria a ser una grada per a la gent jove del Vila-real, ja que abans era per als visitants, i els visitants passarien a estar en la nova grada que es construeix actualment dalt del fons nord. A més, s'han instal·lat nous videomarcadors, un a la grada jove del quesito al fons nord i l'altre a l'altre quesito del fons sud. A més, s'ha posat un mosaic en els seïents del camp.

Per tant, després de la remodelació, l'estadi passà a tenir de 23.000 espectadors, a uns 25.000 aproximadament.

Els Casals Grocs[modifica | modifica el codi]

L'estadi disposa de tot el confort per a aquells aficionats que busquen un plus de serveis a l'hora de seguir els partits que el Vila-real disputa com local. Per a ells, el club disposa de trenta casals grocs, que estan ubicats en la grada de la tribuna i que compten amb climatització, televisió amb retrasmissió simultània de l'encontre, servei de càtering, butaques individuals, accés independent pel cantó del Fons sud amb tres ascensors d'alta velocitat i una plaça d'aparcament per a cadascú.

Dels trenta casals grocs, dos són per a dotze persones cadascú, les altres 23 tenen capacitat per a 16 seguidors, mentre que els cinc restants compten amb 20 butaques per persona.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 39° 56′ 39″ N, 0° 06′ 13″ O / 39.94417°N,0.10361°O / 39.94417; -0.10361

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi El Madrigal Modifica l'enllaç a Wikidata