I Lombardi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els llombards a la primera croada
Retrat de Giuseppe Verdi
Retrat de Giuseppe Verdi
Títol original: I Lombardi alla prima crociata
Llengua original: italià
Gènere: dramma lirico
Música: Giuseppe Verdi
Llibret: Temistocle Solera
Font literària: poema homònim de Tommaso Grossi
Actes: quatre
Estrena: 11 de febrer de 1843
Teatre: Teatro alla Scala de Milà
Estrena a Catalunya: 1845, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu: 27 de maig de 1848
Personatges:

S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena

  • Arvino, fill del cavaller Folco (tenor), Giovanni Severi
  • Pagano, fill del cavaller Folco (baix), Prosper Dérivis
  • Viclinda, muller d'Arvino (soprano), Teresa Ruggeri
  • Giselda, filla d'Arvino (soprano), Erminia Frezzolini
  • Oronte, fill d'Acciano senyor d'Antioquia (tenor), Carlo Guasco
  • Acciano, senyor d'Antioquia (tenor), Luigi Vairo
  • Sofia, muller d'Acciano (soprano), Amalia Gandaglia
  • Pirro, escuder d'Arvino (baix), Gaetano Rossi
  • Prior de Milà (tenor), Napoleone Marconi
  • Cor: poble de Milà, guàrdies de palau, pelegrins, monges, croats, esclaves, soldats

I Lombardi alla prima crociata o I Lombardi és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Temistocle Solera. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà l'11 de febrer de 1843. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 7 de juny de 1845.[1]

L'any 1847 va ser revisada per a la seua estrena a París, amb el títol de Jerusalem.

Verdi va dedicar la partitura a l'emperadriu consort de França Maria Lluïsa d'Àustria, qui va morir poques setmanes després de l'estrena.

Argument[modifica | modifica el codi]

Acte I - La venjança[modifica | modifica el codi]

Milà, entre 1097 i 1099. A la Basílica de Sant Ambrosi, Arvino ha concedit el perdó al seu germà Pagano, qui temps enrere va agredir-lo en un atac de gelosia, per amor de la bella Viclinda, ara muller d'Arvino. Després de ser proscrit i exiliat, Pagano torna a Milà, amb el perdó dels pares.

Acte II - L'home de la caverna[modifica | modifica el codi]

El segon acte comença a les cambres d'Acciano, tirà d'Antioquia. El tirà invoca la venjança d'Al·là sobre els cristians, que han envaït el seu país.

En una cova viu un exiliat Pagano, com a ermità, esperant l'arribada dels cristians. Mentrestant se li presenta Pirro, ara convertit a l'Islam, qui no reconeix Pagano. Pirro li demana ajuda per a obtenir el perdó diví: com a custodi de les portes d'Antioquia, les obrirà als llombards. En el mateix moment apareix Arvino, el qual, sense reconèixer el seu germà, li prega ajuda per salvar la seua filla Giselda. Pagano anuncia que la ciutat caurà aquella mateixa nit; segueix un cor de celebració dels croats (Stolto Allah!).

Acte III - La conversió[modifica | modifica el codi]

A la vall de Josafat. Giselda plora Oronte, el qual, de sobte se li apareix abillat de llombard. No era mort, sinó només ferit. Ambdós (després del duet Teco io fuggo), fugen plegats. Arvino, però, la maleeix després d'haver-la vist fugir amb l'amant (Sì, del ciel che non punisce) i també Pagano, a qui alguns croats han cregut veure al campament.

Mentrestant, a la cova, Giselda acompanya Oronte, ferit mortalment. Arriba Pagano i exhorta Oronte a convertir-se per amor a Giselda. El musulmà es converteix, i mor, invocant Giselda, i amb la benedicció de Pagano.

Acte IV - El Sant Sepulcre[modifica | modifica el codi]

A la caverna. Pagano mostra a Arvino la filla assedegada i amb febra, invocant el perdó. La noia delira: se li apareix Oronte en somnis, el qual anuncia als cristians que les aigües de Siloè aplacaran la set que pateixen els croats (Qual prodigio!).

Mentrestant, els llombards preguen a Déu, i recorden l'aire fresc, la natura i la pau de la terra llombarda amb la famosa pregària O signor, dal tetto natio. Apareixen Giselda, Pagano i Arvino, i anuncien que han trobat les aigües de Siloè, com havia predit el somni de Giselda. Mentre els cristians celebren la troballa, Pagano, a punt de morir, revela a Arvino que ell no és un simple ermità, sinó també el seu germà, i li demana perdó. Arvino el beneeix mentre Jerusalem cau en mans dels croats.

Enregistraments selectes[modifica | modifica el codi]

Any Repartiment
(Arvino, Pagano, Viclinda, Giselda, Oronte)
Director,
Teatre i orquestra
Segell
1969 Umberto Grilli
Ruggero Raimondi
Anna di Stasio
Renata Scotto,
Luciano Pavarotti
Gianandrea Gavazzeni,
Orquestra de l'Òpera de Roma
Audio CD: Opera D'oro
ASIN: B00000FBRS
1971 Jerome Lo Monaco
Ruggero Raimondi
Desdemona Malvisi
Cristina Deutekom,
Plácido Domingo
Lamberto Gardelli,
Royal Philharmonic Orchestra i Ambrosian Singers
Audio CD: Philips
Cat: 000942602
1996 Richard Leech
Samuel Ramey
Patricia Racette
June Anderson,
Luciano Pavarotti
James Levine,
Orquestra i cor del Metropolitan Opera House
Audio CD: Decca
Cat: 455 287-2

Nota: "Cat:" indica el número de catàleg del segell discogràfic; "ASIN" és la referència a amazon.com.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Òperes de Giuseppe Verdi

Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un giorno di regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893)