John Lurie

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
John Lurie

John Lurie.
Naixement 14 de desembre de 1952 (1952-12-14) (62 anys)
Minneapolis, Minnesota (EUA)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ocupació Actor, músic, pintor i productor de televisió

John Lurie (Minneapolis, Minnesota, 14 de desembre de 1952) és un actor, músic, pintor i productor de televisió estatunidenc.

Va cofundar la formació de jazz The Lounge Lizards, ha actuat en diverses pel·lícules (d'entre les quals Estranys al paradís i Sota el pes de la llei), ha compost i interpretat la música d'obres de cinema i televisió, i produït, dirigit i aparegut a la sèrie de documentals Fishing with John. L'any 1996 la seva banda sonora de Get Shorty va ser nominada al Premi Grammy. Des del 2000 ha centrat la seva atenció en la pintura,[1] arran de patir la malaltia de Lyme; les seves obres s'han exposat en galeries i museus de tot el món.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lurie va néixer a Minneapolis, on hi va viure fins als sis anys, quan la família va mudar-se a Nova Orleans i posteriorment a Worcester (Massachusetts). Té un germà (Evan) i una germana (Liz),[2] i la seva mare havia estat pintora i professora d'art a Liverpool abans de casar-se.[3]

A l'institut Lurie jugava a bàsquet i tocava l'harmònica, i va arribar a improvisar amb Mississippi Fred McDowell i Canned Heat el 1968.[2] Durant un espai curt de temps va tocar l'harmònica en una banda de Boston, però aviat es va canviar a la guitarra i, de manera definitiva, al saxòfon.[4] Un cop acabat l'ensenyament superior va fer autoestop fins a Berkeley (Califòrnia).

L'any 1974 es va traslladar a Nova York i va visitar Londres, on va fer un solo de saxo per primer cop, a l'Acme Gallery.[2]

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

El 1978 va formar The Lounge Lizards amb el seu germà Evan, que tocava el piano; la banda, que feia jazz, punk rock i no wave, va estar activa durant 20 anys.

Lurie ha compost la música de més de 20 pel·lícules, entre les quals trobem Estranys al paradís, Sota el pes de la llei, Mystery Train, Clay Pigeons, Animal Factory i Get Shorty, amb la que va aconseguir una nominació als Premis Grammy.[5]

Durant la dècada del 1980 va protagonitzar els films de Jim Jarmusch Estranys al paradís i Sota el pes de la llei, i va fer cameos a Vacances permanents i Downtown 81, encara que també va actuar a París, Texas i The Last Temptation of Christ.

Va guionitzar, dirigir i protagonitzar la sèrie de televisió Fishing with John (1991-1992), que va esdevenir un fenomen de culte,[6] i comptava amb convidats com ara Tom Waits, Willem Dafoe, Matt Dillon, Jim Jarmusch, i Dennis Hopper.

Lurie pinta des de la dècada del 1970;[7] la gran majoria de la seva obra primerenca eren aquarel·les i dibuixos a llapis, però a partir dels anys 2000 va començar a treballar a l'oli. La seva primera exposició va ser el juliol de 2003, amb dues peces seves exhibides a la Nolan/Eckman Gallery de Nova York;[8] posteriorment ha exposat a Munic, Zuric, Amsterdam, Mont-real, Chicago, Luxemburg, Tòquio, Los Angeles, i Filadèlfia.[3][7][8] El Museu d'Art Modern de Nova York ha adquirit algunes de les seves obres per a la seva col·lecció permanent.[9]

També ha publicat un parell de llibres d'art: Learn To Draw (2006) i A Fine Example of Art (2008).

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

  • 1998: Fishing with John (sèrie documental)
  • 2001-2003: Oz (sèrie de televisió)
  • 2003: Are You Comfortable? (telefilm)
  • 2010-2011: Mobsters (sèrie de televisió)

Discografia[modifica | modifica el codi]

John Lurie[modifica | modifica el codi]

  • 1993: John Lurie National Orchestra: Men with Sticks (Crammed Discs/Made to Measure)
  • The Days with Jacques
  • 1999: The Legendary Marvin Pontiac: Greatest Hits (Strange and Beautiful Music)

The Lounge Lizards[modifica | modifica el codi]

  • 1981: Lounge Lizards (Editions EG/Polydor Records)
  • 1983: Live from the Drunken Boat (Europe)
  • 1985: Live: 1979-1981 (ROIR)
  • 1986: Big Heart: Live in Tokyo (Island Records)
  • 1986: No Pain for Cakes (Island)
  • 1988: Voice of Chunk (VeraBra)
  • 1992: Live in Berlin, Volume One (VeraBra)
  • 1993: Live in Berlin, Volume Two (VeraBra)
  • 1998: Queen of All Ears (Strange and Beautiful Music)

Bandes sonores[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «John Lurie Art». [Consulta: 23 de gener de 2013]. (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 «John Lurie». Perfect Sound Forever, desembre de 2006. [Consulta: 24 de gener de 2013]. (anglès)
  3. 3,0 3,1 «John Lurie at P.S. 1». artinfo.com, 25 de maig de 2007. [Consulta: 15 de gener de 2013]. (anglès)
  4. «Q&A: JOHN LURIE (Unabridged)». Stop Smiling, 1 de març de 2009. [Consulta: 24 de gener de 2013]. (anglès)
  5. «John Lurie Sustains». jambands.com, 1 de febrer de 2011. [Consulta: 24 de gener de 2013]. (anglès)
  6. Fishing with John on BBC, consultat el 15 de febrer de 2011 (anglès)
  7. 7,0 7,1 «John Lurie: The Erotic Poetry of Hoog». Arxivat de l'original el 7 de març de 2012. [Consulta: 15 de gener de 2013]. (anglès)
  8. 8,0 8,1 «Strange & Beautiful». [Consulta: 14 de febrer de 2011]. (anglès)
  9. «MoMA collection». [Consulta: 15 de gener de 2013]. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Lurie Modifica l'enllaç a Wikidata