Nikolai Ivànovitx Lobatxevski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nikolai Ivànovitx Lobatxevski
Никола́й Ива́нович Лобаче́вский
Naixement 1 de desembre de 1792
Nijni Nóvgorod, Imperi Rus
Mort 24 de febrer de 1856 (als 63 anys)
Kazan

Nikolai Ivànovitx Lobatxevski (Nijni Nóvgorod, 1 de desembre de 1792 - Kazan, 24 de febrer de 1856) fou un matemàtic rus del segle XIX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià a la Universitat de Kazan, i hi ensenyà des de 1812 fins a 1846; arribà a ser professor de matemàtiques en 1823.

El seu pare era Ivan Maksimòvitx Lobatxevski, qui va treballar en una oficina relacionada amb les inspeccions agrícoles. La mare de Nikolai Ivànovitx es deia Praskovia Alexandrovna Lobatxevskaia. Era una família pobra i Nikolai Ivànovitx n'era un dels tres fills. El pare va morir l'any 1800 quan Nikolai tenia set anys. La seva mare es va traslladar amb els tres fills a la ciutat de Kazan, a la part oest de Rússia, a la vora de Sibèria. Allà, a Kazan, van estudiar a l'Institut d'Ensenyament Mitjà, gràcies a una beca concedida pel govern. Nikolai Ivànovitx va ingressar a l'Institut l'any 1802.

Entre els principals èxits del també conegut pels seus colegues com Arochexchivitki, hi ha la demostració de diverses conjectures relacionades amb el càlcul tensorial aplicats a vectors en l'espai de Hilbert.

Va ser un dels primers a aplicar un tractament crític als postulats fonamentals de la geometria euclidiana. És considerat per aquest motiu el pare de les geometries no euclidianes.

Amb independència de l'hongarès János Bolyai i de l'alemany Carl Friedrich Gauss, Lobachevski descobrir un sistema de geometria no euclidiana. Abans de Lobachesvski els matemàtics intentaven deduir el cinquè postulat d'Euclides a partir de les altres axiomes, però Lobachevsky es va dedicar a desenvolupar una geometria en la qual el cinquè postulat pot no ser cert, o millor dit, no ser vàlid, per això entre altres qüestions va proposar un sistema geomètric basat en la hipòtesi de l'angle agut segons la qual en un pla, per un punt fix passen com a mínim 2 paral·leles a una recta-en realitat aquesta solució dóna noció de l'existència de triangles corbs.

Entre les seves obres destaquen «Sobre els principis de la geometria» (1829) i «Geometria imaginària» (1835).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Ivànovitx Lobatxevski Modifica l'enllaç a Wikidata