Nototènia negra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Nototènia negra
Toothfish.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Superordre: Acanthopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Notothenioidei
Família: Nototheniidae
Gènere: Dissostichus
(Smitt, 1898)[1][2]
Espècie: D. eleginoides
Nom binomial
Dissostichus eleginoides
(Smitt, 1898)[3]
Sinònims
  • Dissostichus amissus (Gill & Townsend, 1901)
  • Dissosticus eleginoides (Smitt, 1898)
  • Macrias amissus (Gill & Townsend, 1901)[4]

La nototènia negra (Dissostichus eleginoides) és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 215 cm de llargària màxima (normalment, en fa 70) i 9.600 g de pes.
  • Cos fusiforme, més aviat allargat i recobert d'escates grans i més o menys suaus.
  • Els adults presenten un color marró grisenc amb franges fosques més o menys visibles. Aleta dorsal espinosa i vorejada distalment per una zona fosca. Els juvenils no tenen franges transversals i, normalment, presenten un color marró grisós o gris acerat.
  • Galtes i opercles amb escates petites.
  • Boca grossa.
  • Dues aletes dorsals: la primera amb 8-11 espines flexibles i la segona amb 26-30 radis tous.
  • 26-30 radis a l'aleta anal.
  • Aletes pectorals grosses, en forma de ventall, amb 24 radis i molt més llargues que les pelvianes.
  • 8-10 espines i 28-30 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 28-30 radis tous a l'anal.
  • 53-54 vèrtebres.
  • 88-104 escates a la línia lateral superior i 61-77 a la inferior.
  • No té en la seua sang substàncies anticongelants com altres peixos antàrtics.[6][7][8]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els ous i les larves són grossos, i arriba a la maduresa sexual entre els 6 i els 8 anys de vida (quan fa 45 cm de llargada aproximadament).[8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Les larves es nodreixen de zooplàncton i els juvenils de krill i peixets.[8]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat per l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris),[9] el catxalot (Physeter macrocephalus) i l'orca (Orcinus orca); a l'illa del Príncep Eduard per l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella),[10] i, a les illes Malvines, per Cottoperca gobio,[11] Salilota australis, Bathyraja brachyurops, Bathyraja griseocauda i Bathyraja albomaculata.[12][13][8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic, oceanòdrom (fa migracions entre les zones de fresa i les d'alimentació)[14] i de clima temperat (33°S-66°S, 77°W-180°E), el qual viu entre 50 i 3.850 m de fondària[15] (normalment, entre 70 i 1.500).[16][6]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba des del sud de Xile fins a la Patagònia argentina[17][18][19] i les illes Malvines; el Pacífic sud-occidental (l'illa Macquarie) i l'oceà Antàrtic (Geòrgia del Sud).[20][21] També és present a les illes subantàrtiques[22] i les elevacions submarines de l'Índic sud.[23][6][24][25][26]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És emprat com a aliment[27] (tot i que hom sospita que conté alts nivells de mercuri),[28] encara que els mètodes de pesca emprats per a la seua captura són problemàtics (la pesca d'arrossegament fa malbé el fons marí i els quilòmetres de palangres amb carnada ofeguen els albatros i d'altres aus marines en perill d'extinció).[29][30]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smitt F. A., 1898. Poissons de l'expédition scientifique à la Terre de Feu. II. Bihang Kongl. Svenska Vet.-Akad. Handl. v. 24 (afd. 4) (núm. 5). 1-80.
  2. uBio (anglès)
  3. Smitt, F. A., 1898. Poissons de l'expédition scientifique à la Terre de Feu. II. Bihang till Kongl. Svenska vetenskaps-akademiens handlingar. Estocolm. v. 24 (afd. 4) (núm. 5): 1-80, Pls. 1-6.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Dirección Nacional de Recursos Acuáticos del Uruguay (castellà)
  9. Cherel, Y., H. Weimerskirch i C. Trouvé, 2000. Food and feeding ecology of the neritic-slope forager black-browed albatross and its relationships with commercial fisheries in Kerguelen waters. Mar. Ecol. Prog. Ser. 207:183-199.
  10. Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.
  11. Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
  12. FishBase (anglès)
  13. Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.
  14. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  15. Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
  16. Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385.
  17. Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
  18. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  19. Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  20. Mc Kenna, J.E. Jr., 1991. Trophic relationships within the Antarctic demersal fish community of South Georgia Island. Fish. Bull. 89:643-654.
  21. Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  22. Brickle, P., K. Mackenzie i A. Pike, 2005. Parasites of the Patagonian toothfish, Dissostichus eleginoides (Smitt 1898), in different parts of the Subantarctic. Polar Biol. 28:663-671.
  23. Duhamel, G., 1997. L'ichtyofaune des îles australes françaises de l'océan Indien. Cybium 21(1) suppl.: 147-168.
  24. Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20.
  25. Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid. 182 p.
  26. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  27. FAO, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  28. Environmental Defense Fund (anglès)
  29. Monterey Bay Aquarium Seafood Watch (anglès)
  30. Kock, K.-H., G. Duhamel i J.-C. Hureau, 1985. Biology and status of exploited Antarctic fish stocks: a review. Biomass Sci. 6(8):143 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Clover, Charles, 2004. The End of the Line: How overfishing is changing the world and what we eat. Ebury Press, Londres. ISBN 0-09-189780-7.
  • Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
  • Doussau de Bazignan, M. i C. Ozouf-Costaz, 1985. Une technique rapide d'analyse chromosomique appliquee a sept especes de poissons antarctiques. Cybium 9(1):57-74.
  • Duhamel, Guy; Nicolas Gasco i Patrick Davaine, 2005: Poissons des îles Kerguelen et Crozet, guide régional de l'océan austral. Muséum national d'histoire naturelle. París. ISBN 2-85653-578-X.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Froese, R., 1998. Length-weight relationships for 18 less-studied fish species. J. Appl. Ichthyol. 14:117-118.
  • Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.
  • Knecht, G. Bruce, 2006. Hooked: Pirates, Poaching, and the Perfect Fish. Rodale Books, Nova York. ISBN 1-59486-110-2.
  • Möller, H. i K. Anders, 1986. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel. 365 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Ozouf-Costaz, C. i M. Doussau de Bazignan, 1987. Chromosome relationships among 15 species of Nototheniidae. P. 413-419. A: Kullander, S.O i B. Fernholm (eds.). Proceedings of the V Congress of European Ichthyologists. Museu Suec d'Història Natural, Estocolm, Suècia.
  • Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nototènia negra
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.