Portal:Filosofia/Article

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El materialisme d'Epicur intenta salvar el problema de la llibertat de l'home, però té un ressò ateu per als seus detractors.

El determinisme defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar prengui un paper en cap moment.

Com a conseqüència, la llibertat i la voluntat de l'home seria tan sols una il·lusió. Des dels inicis de la filosofia moderna, el determinisme ha pres un paper molt important, especialment en ciència. Alguns autors que han tractat aquest tema són: Hobbes, David Hume, Spinoza, Kant i més recentment, John Searle.


Continuació...Arxiu

L'article de filosofia destacat s'escull aleatòriament d'entre els disponibles.




Articles destacats[modifica | modifica el codi]

"El triomf de Tomàs d'Aquino", de Zurbarán.

El problema dels universals fou cabdal per als acadèmics medievals. De la confrontació entre l'idealisme de Plató i el pensament aristotèlic, que defensava que la Forma no podia subsistir per si sola, nasqué la pregunta: La realitat està constituïda per conceptes universals o bé tan sols existeixen individus als que s'apliquen aquests conceptes?

A partir del debat entre diversos filòsofs medievals, com ara Anselm de Canterbury, Roscelin de Compiègne, Tomàs d'Aquino, Pere Abelard, es perfilaren dues postures generals: els realistes, que defensaven que un concepte (com ara taula) respon a una realitat fora de la ment de l'home, i els nominalistes, que creien que els conceptes no són més que símbols sense significat.

Continuació...Arxiu


{{Article_de_filosofia_destacat_0}} - discussió - modifica - historial


Jeremy Bentham, pare de l'utilitarisme.

L'utilitarisme és la doctrina ètica segons la qual una acció moral és bona o dolenta en funció de la seva utilitat: una forma de resumir-ho consisteix en demanar el "màxim benestar per al màxim nombre de persones". Es fonamenta especialment en el treball de Jeremy Bentham i de John Stuart Mill, que van intentar analitzar els conceptes de plaer i dolor des d'una perspectiva filosòfica.

La postura utilitarista planteja alguns problemes i ha rebut lectures molt diferents. Un dilema moral clàssic que planteja és: "Un cirurgià que té cinc pacients, cadascun dels quals necessita un òrgan diferent, està autoritzat moralment a matar un home per tal de salvar amb els seus òrgans la vida dels altres cinc?"

Continuació...Arxiu


{{Article_de_filosofia_destacat_1}} - discussió - modifica - historial


L'argument ontològic és l'intent de demostració de l'existència de Déu en base a la seva naturalesa necessària, oposada a la naturalesa contingent de l'home. Hi ha hagut diversos intents de demostració al llarg de la història de la filosofia, tot i que un dels més destacats és el que va dur a terme Anselm de Canterbury el segle XI, on part de la perfecció de Déu descansa en el fet de que existeix físicament (doncs argumenta que és més perfecte quelcom que existeix que no quelcom imaginat).

L'argument de Sant Anselm fou molt influent, i rebé diverses crítiques, una de les més importants de Tomàs d'Aquino, que proposà cinc proves de l'existència de Déu a posteriori. El segle XX, el matemàtic Kurt Gödel va formalitzar lògicament la demostració original.

Continuació...Arxiu


{{Article_de_filosofia_destacat_2}} - discussió - modifica - historial


El materialisme d'Epicur intenta salvar el problema de la llibertat de l'home, però té un ressò ateu per als seus detractors.

El determinisme defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar prengui un paper en cap moment.

Com a conseqüència, la llibertat i la voluntat de l'home seria tan sols una il·lusió. Des dels inicis de la filosofia moderna, el determinisme ha pres un paper molt important, especialment en ciència. Alguns autors que han tractat aquest tema són: Hobbes, David Hume, Spinoza, Kant i més recentment, John Searle.


Continuació...Arxiu


{{Article_de_filosofia_destacat_3}} - discussió - modifica - historial


Il·lustració de Gustave Doré per a la part del Purgatori.

La Divina Comèdia és l'obra més coneguda de Dante Alighieri (1265 - 1321), i ha estat una de les més importants en la literatura universal.

El poema descriu l'estructura medieval de l'altre món: Infern, Purgatori i Paradís. L'autor viatja entre els diferents mons, acompanyat del poeta Virgili, que fa de cicerone per als dos primers, on es troba diversos personatges històrics i mitològics. El seu guia no pot accedir al darrer món, per ser pagà, pel que és Beatriu, un antic amor de Dante, qui li mostra el camí del Paradís. Dante relata el seu pas a través de les esferes celests de la cosmologia aristotèlica-ptolemaica, fins arribar a Déu.

Continuació...Arxiu


{{Article_de_filosofia_destacat_4}} - discussió - modifica - historial


Per afegir nous articles[modifica | modifica el codi]

  • Si voleu afegir un nou article, creeu la plantilla "Article de filosofia destacat X" on X és el proper número lliure. Després, modifiqueu l'inici d'aquesta pàgina substituint la nova X a la plantilla:

{{Article_de_filosofia_destacat_{{#expr:{{#time:U}} mod X+1}}}}