Portal:Filosofia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquiportal de Filosofia
L'òliba de Minerva, símbol de la filosofia.

Benvinguts al Viquiportal de Filosofia de la Viquipèdia. Aquest portal vol servir com a centre d'informació i de recursos per a tothom interessat en la filosofia.

La filosofia (del grec φιλοσοφία, amor pel saber), ha acompanyat l'home des de la Grècia antiga, quan els ciutadans es reunien vora l'àgora per discutir sobre diversos temes que els preocupaven. Ja aleshores, la diversitat de creences i de pensaments portà a agrupar-se en diferents escoles, sota el nom de grans mestres: Pitàgores, Sòcrates, Plató, Aristòtil. Els temps canviaren, i amb les conquestes d'Alexandre el Gran, el territori s'expandí per Europa al mateix temps que ho feu el pensament d'aquells que hi habitaven. Sorgiren noves escoles, i s'adaptaren les antigues: estoics, epicuris, escèptics, cínics.

Les invasions bàrbares esfondraren tot el model. Amb la ciutat assetjada pels vàndals, caigué també Agustí d'Hipona, coneixedor dels antics sabers, alguns dels quals foren integrats en el cristianisme, que prenia cada cop més força; començava l'edat mitjana. Durant més de mil anys, filosofia i teologia anirien lligades, tot i que diversos pensadors interpretarien el saber aristotèlic dominant i donarien nous punts de vista: Averrois, Tomàs d'Aquino, Pere Abelard, ... Amb Guillem d'Occam l'escolàstica arribava a la seva fi, i un jove Petrarca anticipa l'arribada d'una nova època: el Renaixement. Hi hagué canvis en arquitectura, en pintura, en música, en política,... i per suposat, també en el pensament. Es volia passar pàgina de l'edat fosca que els havia separat de la llum dels antics. És l'època del ressorgiment del platonisme, de Ficino, Pico della Mirandola, Maquiavel, Copèrnic, Giordano Bruno, Montaigne.

El naturalisme renaixentista acaba, i amb ell l'alquímia, les forces ocultes. Descartes obre la porta a una nova època, un nou mètode de coneixement analític, en avinença amb els nous temps, la Il·lustració, la raó i la ciència. Sorgeixen diverses reaccions: racionalistes d'una banda, empiristes de l'altra, Spinoza, Leibniz, Berkeley, David Hume, i finalment, Newton. Kant assenta unes noves bases per a la filosofia així com una nova relació entre l'ètica i la moral, buscant un principi ètic que pugui ser universal. Tornen a sorgir moviments contraris, és l'època del Romanticisme, que dóna peu a Hegel, i al forniment de les ideologies: marxisme, anarquisme, que responen al desenvolupament paral·lel de la política liberal i a la revolució industrial. Kierkegaard, Nietzsche, Wittgenstein, Michel Foucault, reflexionen sobre el discurs i l'individu. El capitalisme triomfa i exporta la democràcia al món.

Però amb aquest domini de la civilització occidental es produeix un fenomen nou dins del pensament humà: l'intercanvi intensiu entre el pensament d'occident i el de la resta de civilitzacions. A partir de la colonització fins allò que ara s'anomena la "globalització", aquest contacte evoluciona des d'una visió condescendent i etnocèntrica de la part dels europeus fins a un inici de fusió entre les diverses visions del món. Al seu torn, després d'haver influït el pensament i les creences dels pobles dominats, pensadors, artistes i científics occidentals, com ara Schopenhauer, els romàntics o Jung, comencen a interessar-se a aquests corrents de pensament i es desenvolupen noves vies sincrètiques que intenten, per exemple, reunir raó i espiritualitat.

La filosofia segueix... refresca modifica

Història de la filosofia occidental

modifica

Branques de la filosofia
La filosofia es planteja les preguntes més fonamentals que s'ha fet la humanitat. Es posen en dubte un nombre creixent d'afirmacions, i les preguntes que susciten s'acostumen a presentar en les branques sobreposades d'aquest arbre de la filosofia:
  • Lògica: Què converteix un argument en cert? Com es pot pensar críticament sobre arguments complexos? Què és necessari per pensar bé? Quan es pot dir que alguna cosa no té sentit? Quin és l'origen de la lògica?
  • Epistemologia: Quina és la naturalesa del coneixement, i quins límits té? És fonamental a l'home conèixer? Quins són els límits del coneixement? Quina certesa tenim de l'existència d'un món extern?
  • Metafísica i Ontologia: Què existeix? Quina és l'essència de l'ésser? Existeixen les coses independentment de la nostra percepció? Quina és la natura de l'espai i el temps? Com es relacionen ment i cos? Què és la consciència? Existeix Déu?
  • Ètica: Té sentit establir una distinció entre accions i valors correctes i incorrectes? L'ètica és natural a l'home o és construïda artificialment? És possible l'existència d'una ètica universal? Què és la felicitat? Com cal viure?
  • Estètica: Què és la bellesa? L'art té sentit? Té significat? Què ens connecta amb l'art? Hi ha gustos comuns? Hi ha art immoral?
  • Filosofia del llenguatge: Quin és el sentit de les paraules, i de les oracions? Què és el significat? Com utilitzem el llenguatge, i quin propòsit té? Quina és la relació del llenguatge amb la ment? Com es relaciona el llenguatge amb el món?
  • Filosofia política: Existeixen alternatives a la democràcia? L'Estat ha d'imposar una forma de pensament? És legítima l'existència d'institucions polítiques? Què és la justícia, i quina relació té amb el poder? Pot un Estat entrar en una guerra en contra de l'opinió dels seus habitants?

modifica

Categories Article destacat

modifica

L'argument ontològic és l'intent de demostració de l'existència de Déu en base a la seva naturalesa necessària, oposada a la naturalesa contingent de l'home. Hi ha hagut diversos intents de demostració al llarg de la història de la filosofia, tot i que un dels més destacats és el que va dur a terme Anselm de Canterbury el segle XI, on part de la perfecció de Déu descansa en el fet de que existeix físicament (doncs argumenta que és més perfecte quelcom que existeix que no quelcom imaginat).

L'argument de Sant Anselm fou molt influent, i rebé diverses crítiques, una de les més importants de Tomàs d'Aquino, que proposà cinc proves de l'existència de Déu a posteriori. El segle XX, el matemàtic Kurt Gödel va formalitzar lògicament la demostració original.

modifica

Tasques pendents Filosofia oriental

Ajudeu-nos a completar la informació sobre Filosofia...

  • Reviseu i referencieu la informació dels articles existents.
  • Completeu els esborranys de filosofia i els esborranys de filòsofs.
    • Aquí teniu un article aleatori a millorar de Filosofia, per si no voleu haver d'escollir!
  • Ordeneu la categoria de Filosofia, classificant els articles en la subcategoria que els pertoqui.
  • Inicieu un nou article: per a qualsevol dels enllaços vermells que trobeu en aquest portal, si en voleu fer o traduir un que considereu important, o de la següent llista d'articles demanats, on altres viquipedistes escriuen articles que troben a faltar:

modifica

Articles per crear:

Articles per millorar:

Articles de qualitat per traduir: (encara no són AdQ aquí, però sí en un altre idioma)

modifica

Budo1.jpg

En japonès, bu significa guerra i do la via o el camí. Els budo són les arts marcials japoneses aparegudes principalment entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. Dins la seva forma original, els budo estan inpregnats del budisme zen, del daoisme i del xintoisme. Tradicionalment, les diferents escoles ja basaven les seves tècniques en principis secrets i místics. Així, el budo inclou, per exemple, la noció filosòfica de "vacuïtat":

  • No-pensament: no pertubar l'esperit per no deformar la percepció del món, oblidar la por per combatre eficaçment; l'esperit és similar a un llac reflectint el cel, si està agitat (per les emocions), es deforma la imatge percebuda.
  • No-acció: no oposarse a l'atac però guiar-lo, percebre la intenció de l'adversari sense deixar aparèixer les pròpies intencions; així l'atac és controlat en el mateix moment en què l'adversari el formula dins el seu esperit, l'acció s'acaba abans d'haver començat.

modifica

Enllaços Ajuda

Algunes de les webs on podreu trobar més informació sobre filosofia són:

modifica

Si teniu dubtes o problemes mentre redacteu algun article...

modifica

Viquiportals
Portal.svg

Portals temàtics acabats
Animals | Art | Arts visuals | Astronomia | Bàsquet | Biografies | Biologia | Biotecnologia | Ciència | Ciències de la salut | Economia | Esport català | Filosofia | Història Militar Catalana | Història | Immunologia | Informàtica | Mamífers | Mitologia | Tecnologia | Terra Mitjana | Unió Soviètica | Videojocs | Ciclons tropicals | Sardana |

Portal.svg

Portals geogràfics acabats
Catalanofonia: Andorra | Illes Balears | Catalunya | Catalunya Nord | País Valencià
Ciutats de l'àmbit catalanoparlant: Alacant | Barcelona | Castelló | Lleida | Sabadell | València
Resta del món: Alaska | Brasil | Grècia | Japó | Mèxic | Polinèsia


Portada de l'enciclopèdia ]   Portada dels portals ]   [ Portal viquipedista ]    [ Ajuda ]

modifica

Altres wikis relacionades amb la Filosofia

modifica

Viquiportal

Si voleu fer un portal i no sabeu com... Entreu ací!!!

Avertissement

Actualitza el portal