|
Benvinguts al Viquiportal de Filosofia de la Viquipèdia. Aquest portal vol servir com a centre d'informació i de recursos per a tothom interessat en la filosofia.
La filosofia (del grec φιλοσοφία, amor pel saber), ha acompanyat l'home des de la Grècia antiga, quan els ciutadans es reunien vora l'àgora per discutir sobre diversos temes que els preocupaven. Ja aleshores, la diversitat de creences i de pensaments portà a agrupar-se en diferents escoles, sota el nom de grans mestres: Pitàgores, Sòcrates, Plató, Aristòtil. Els temps canviaren, i amb les conquestes d'Alexandre el Gran, el territori s'expandí per Europa al mateix temps que ho feu el pensament d'aquells que hi habitaven. Sorgiren noves escoles, i s'adaptaren les antigues: estoics, epicuris, escèptics, cínics.
Les invasions bàrbares esfondraren tot el model. Amb la ciutat assetjada pels vàndals, caigué també Agustí d'Hipona, coneixedor dels antics sabers, alguns dels quals foren integrats en el cristianisme, que prenia cada cop més força; començava l'edat mitjana. Durant més de mil anys, filosofia i teologia anirien lligades, tot i que diversos pensadors interpretarien el saber aristotèlic dominant i donarien nous punts de vista: Averrois, Tomàs d'Aquino, Pere Abelard, ... Amb Guillem d'Occam l'escolàstica arribava a la seva fi, i un jove Petrarca anticipa l'arribada d'una nova època: el Renaixement. Hi hagué canvis en arquitectura, en pintura, en música, en política,... i per suposat, també en el pensament. Es volia passar pàgina de l'edat fosca que els havia separat de la llum dels antics. És l'època del ressorgiment del platonisme, de Ficino, Pico della Mirandola, Maquiavel, Copèrnic, Giordano Bruno, Montaigne.
El naturalisme renaixentista acaba, i amb ell l'alquímia, les forces ocultes. Descartes obre la porta a una nova època, un nou mètode de coneixement analític, en avinença amb els nous temps, la Il·lustració, la raó i la ciència. Sorgeixen diverses reaccions: racionalistes d'una banda, empiristes de l'altra, Spinoza, Leibniz, Berkeley, David Hume, i finalment, Newton. Kant assenta unes noves bases per a la filosofia així com una nova relació entre l'ètica i la moral, buscant un principi ètic que pugui ser universal. Tornen a sorgir moviments contraris, és l'època del Romanticisme, que dóna peu a Hegel, i al forniment de les ideologies: marxisme, anarquisme, que responen al desenvolupament paral·lel de la política liberal i a la revolució industrial. Kierkegaard, Nietzsche, Wittgenstein, Michel Foucault, reflexionen sobre el discurs i l'individu. El capitalisme triomfa i exporta la democràcia al món.
Però amb aquest domini de la civilització occidental es produeix un fenomen nou dins del pensament humà: l'intercanvi intensiu entre el pensament d'occident i el de la resta de civilitzacions. A partir de la colonització fins allò que ara s'anomena la "globalització", aquest contacte evoluciona des d'una visió condescendent i etnocèntrica de la part dels europeus fins a un inici de fusió entre les diverses visions del món. Al seu torn, després d'haver influït el pensament i les creences dels pobles dominats, pensadors, artistes i científics occidentals, com ara Schopenhauer, els romàntics o Jung, comencen a interessar-se a aquests corrents de pensament i es desenvolupen noves vies sincrètiques que intenten, per exemple, reunir raó i espiritualitat.
La filosofia segueix... refresca modifica
|
La Filosofia de l'edat antiga és l'inici de la història de la filosofia a Occident, i se n'acostumen a separar aquestes etapes:
- Filosofia grega
- Filosofia presocràtica. Té en comú un cert rebuig a les explicacions mitològiques, i l'intent de buscar explicacions racionals als fenòmens observables, la natura. Algunes de les preguntes claus d'aquest període són la recerca del principi motor del món (arkhé), la pregunta per l'origen material (apeiron), i l'aparent contradicció entre pluralitat i unitat. Es subdivideixen entre monistes: milesis, eleàtics, pitagòrics, i pluralistes, d'entre els que en són part els atomistes.
- Filosofia clàssica. Es creen els grans sistemes filosòfics, que influirien completament en el desenvolupament posterior de la filosofia.
- Filosofia hel·lenística. Els canvis socials i culturals de l'època redirigeixen l'atenció de la filosofia: és el moment de l'epicureisme, l'estoïcisme, l'escepticisme, el cinisme.
- Filosofia romana
- S'hereta la filosofia grega, i s'adapta al pensament romà. Grans estudiosos interpreten i fan comentaris a l'obra dels filòsofs anteriors. Pren molta força el neoplatonisme, que juntament amb algunes doctrines de l'estoïcisme i del gnosticisme conformarien el pilar filosòfic del cristianisme.
modifica
La Filosofia de l'edat mitjana comprèn un llarg període de temps, on hi ha diversos canvis socials, polítics i culturals. A grans trets, la filosofia medieval integra la filosofia hel·lenística (especialment el neoplatonisme), i l'adapta en els àmbits cultes de les societats cristianes, islàmiques, i jueves. El procés es duu a terme de forma progressiva, en base als debats intel·lectuals més rellevants de l'època: la relació entre la filosofia i la teologia, o entre raó i fe, el problema dels universals, l'eternitat del món, l'abast de l'omnipotència divina, o l'estatut de l'intel·lecte humà i de la seva capacitat per conèixer Déu i el món.
Es pot parlar de diversos moviments dins de la filosofia medieval:
Aquests moviments no són separats entre si: cal pensar que a Al-Àndalus, per exemple, hi hagué debat entre la filosofia islàmica i la jueva, i també hi hagué prèviament influència entre el neoplatonisme i la filosofia islàmica, i posteriorment, entre la filosofia islàmica i l'escolàstica (especialment pel que fa a la recepció de l'obra d'Averrois).
modifica
La filosofia del Renaixement està estretament vinculada a la revolució cultural de l'humanisme. No és un fenomen específicament localitzat, sinó que existeixen diversos Renaixements (també a França, Alemanya, Anglaterra, ...), tot i que a Florència es donen unes condicions socials i un intercanvi de coneixements que suposa un motor per a la resta d'Europa. En general, es busca una restauració del saber de l'edat antiga, que es considera perdut durant l'edat mitjana.
Davant de l'aristotelisme dominant en l'època medieval, hi ha una revalorització del platonisme (especialment en Ficino i Pico della Mirandola), però sense desmerèixer la importància d'Aristòtil (Pomponazzi elabora un aristotelisme crític). Impera el naturalisme màgic i l'hermetisme: s'elaboren ciències ocultes, com l'alquímia, que responen a un saber antic (Hermes Trismegist, neopitagorisme, però també Ramon Llull). A nivell més polític, Maquiavel reflecteix el nou ideal a seguir. En Montaigne trobem l'emergència de l'escepticisme modern.
També hi ha una gran preocupació per la cosmologia: Copèrnic comença la revolució científica, proposant una alternativa heliostàtica al geocentrisme aristotèlico-ptolemaic, i la seva proposta rep l'aportació de Giordano Bruno, Galileu i Kepler.
modifica
La filosofia moderna es centra en el terreny de la subjectivitat: és possible un coneixement objectiu de la realitat? De forma paral·lela, els canvis socials i culturals fan incidir la filosofia en temes com l'autonomia individual, la llibertat de pensament i el laïcisme. Hi ha una gran fractura entre filosofia i ciència: seguint els passos dels filòsofs del que podríem anomenar una primera modernitat (Bacon, Galileu, Kepler), es separen tant els mètodes de coneixement com les preguntes que formula la ciència.
A nivell filosòfic, el problema original de la modernitat és la separació entre la res extensa (matèria, com a extensió) i la res cogitans (pensament) de Descartes. Aquesta separació comporta diversos problemes, que filòsofs com Spinoza, Leibniz, Berkeley tracten de manera diferent. David Hume ho resol de manera escèptica, fet que porta Kant a reformular la pregunta, per protegir la filosofia de l'escepticisme.
El Romanticisme alemany intenta donar un nou punt de vista, centrant-se més en els sentiments que en la raó pura de Kant. De la seva influència, sorgeix en part el fonament filosòfic de les ideologies i les utopies.
modifica
modifica
|
Podeu cercar la categoria general dels filòsofs, o bé us pot ser útil alguna de les subcategories, on se'ls classifica per origen, per època, o per llengua.
En tot cas, a continuació es presenta una llista d'alguns dels més notables:
Existeixen articles sobre diverses obres de filosofia, podeu consultar la categoria corresponent, o bé buscar entre algunes de les més rellevants:
modifica
|
L'argument ontològic és l'intent de demostració de l'existència de Déu en base a la seva naturalesa necessària, oposada a la naturalesa contingent de l'home. Hi ha hagut diversos intents de demostració al llarg de la història de la filosofia, tot i que un dels més destacats és el que va dur a terme Anselm de Canterbury el segle XI, on part de la perfecció de Déu descansa en el fet de que existeix físicament (doncs argumenta que és més perfecte quelcom que existeix que no quelcom imaginat).
L'argument de Sant Anselm fou molt influent, i rebé diverses crítiques, una de les més importants de Tomàs d'Aquino, que proposà cinc proves de l'existència de Déu a posteriori. El segle XX, el matemàtic Kurt Gödel va formalitzar lògicament la demostració original.
modifica
|
|
Ajudeu-nos a completar la informació sobre Filosofia...
- Reviseu i referencieu la informació dels articles existents.
- Completeu els esborranys de filosofia i els esborranys de filòsofs.
- Aquí teniu un article aleatori a millorar de Filosofia, per si no voleu haver d'escollir!
- Ordeneu la categoria de Filosofia, classificant els articles en la subcategoria que els pertoqui.
- Inicieu un nou article: per a qualsevol dels enllaços vermells que trobeu en aquest portal, si en voleu fer o traduir un que considereu important, o de la següent llista d'articles demanats, on altres viquipedistes escriuen articles que troben a faltar:
modifica
Articles per crear:
Articles per millorar:
Articles de qualitat per traduir: (encara no són AdQ aquí, però sí en un altre idioma)
- Des de l'anglesa: Conatus, Lliure albir, Eric A. Havelock, Søren Kierkegaard, Parapsicologia, Filosofia de la ment, Paradoxa de l'omnipotència, Hilary Putnam, Transhumanisme, Vindicació dels drets de la dona, Bernard Williams.
- Des de la francesa: Anaximandre, Friedrich Nietzsche, Tales de Milet, Tomàs d'Aquino.Tomàs d'Aquin (occità).
- Des de la castellana: Marquès de Sade, Poètica (Aristòtil).
modifica
|
Avicenna (o Avicena), (Afshana, Pèrsia 980 - Hamadan 1037) va ser un filòsof i metge àrab molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les que destaca el Cànon de la Medicina. Avicena pertany a l'escola de Bagdad. La seva línia principal d'actuació es basa en la conciliació entre el discurs racional i la religió. En part, adapta els treballs d'Al-Farabi per tal de fer-los compatibles amb l'Alcorà, i també incorpora elements tradicionalment teològics a la filosofia, com els àngels, als que atorga un paper clau en la seva relació amb els humans, sobretot en els profetes. A nivell general, reconeix l'Orient com font de llum, i intenta revaloritzar la filosofia oriental i transmetre-la a Occident.
modifica
|
