Ramón Tamames Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:53, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRamón Tamames Gómez

Ramón Tamames en 2012
Nom original(es) Ramón Tamames Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1 de novembre de 1933 (1933-11-01) (90 anys)
Madrid
  Diputat al Congrés dels Diputats
1 de juliol de 1977 – 31 d'agost de 1982
CircumscripcióMadrid
  Tinent d'alcalde de Madrid
29 d'abril de 1979 – maig de 1981
← Luís María Huete y Morillo
  Diputat al Congrés dels Diputats
9 de juliol de 1986 – 2 de setembre de 1989
CircumscripcióMadrid
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Institut d'Estudis Polítics
London School of Economics Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia, política, ecologia i història Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEconomista
OcupadorUniversitat de Granada (1968–)
Universitat de Màlaga
Universitat Autònoma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitPCE
Izquierda Unida
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCarmen Prieto Castro-Roumier
Premis
Goodreads author: 952436
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
22 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Madrid

Primer tinent d'alcalde de Madrid
1979 – 1981 – Eduardo Mangada Samain →
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Madrid

Regidor de l'Ajuntament de Madrid
Modifica el valor a Wikidata

Ramón Tamames Gómez (Madrid, 1 de novembre de 1933)[1] és un economista i polític espanyol.

Trajectòria política

Membre del Comitè Executiu del Partit Comunista d'Espanya (PCE) des de 1976, va ser escollit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979.[2] Entre 1979 i 1981 va ser regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid, sent alcalde Enrique Tierno Galván. Va abandonar el PCE el maig de 1981 per a fundar al desembre de 1984 la Federación Progresista, amb la qual va participar en la creació d'Izquierda Unida (IU) el 1986, sent escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1986. El 1987 la FP va abandonar IU i el 1989, sent àdhuc diputat, abandona la direcció d'aquest partit i ingressà al Centre Democràtic i Social (CDS), encara que abandonà la política poc temps després.

Trajectòria professional

Ha exercit com a catedràtic d'Estructura Econòmica a la Universitat de Màlaga (1968-1971) i a l'Autònoma de Madrid des de 1970, destacant per la seva rellevant i extensa tasca d'investigació i divulgació de la seva especialitat, tant en l'esfera espanyola com en la internacional. Autor d'innombrables llibres i articles, entre les seves principals obres econòmiques destaquen: Estructura económica de España (1960), Los monopolios en España (1967), el seu monumental Diccionario de economía y finanzas (1988) i La Unión Europea y el Euro (1997).

Ha estat, a més, consultor del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i de l'Institut d'Integració per a Amèrica Llatina (INTAL), depenent del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), i catedràtic de la Sorbona (París, França) entre 1983 i 1985. És catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea i membre del Club de Roma des de 1992. Col·labora amb assiduïtat en diferents mitjans de comunicació.

Així mateix, ha participat en negocis immobiliaris, la legalitat i transparència dels quals han estat posades en dubte, cas de l'immoble "Cava Baixa, 30" a Madrid en 1989 i de la Casa de Arizón a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), una casa de carregadors a Índies dels segles XVII i XVIII declarada BIC.[3]

Ha estat col·laborador de publicacions com Triunfo,[4] Cuadernos para el Diálogo,[5] El País, Madrid, Diario 16, ABC o El Mundo, entre altres. En 1982 va passar a ser director del primer Anuari de la premsa espanyola, del diari El País; i en 1993, de l'Anuari El Mundo fins a 2003. Durant anys, fins a 1998, va ser col·laborador d'Antonio Herrero en la ràdio, primer en Antena 3, i ulteriorment en la cadena COPE. Actualment, és col·laborador habitual de Punto Radio (programa “Protagonistas”, que dirigeix Luis del Olmo), del diari electrònic estrelladigital.es, i de la revista Leer; i analista de Diario de la noche de Telemadrid, de Veo TV, i de Radio Inter.

El 12 de juny de 2012 va ser triat membre de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[6] L'any 2013 es va incorporar al Patronat d'Honor de la Fundació Madrid, Centre Mundial d'Enginyeria (MCMI).[7]

Premis

Obres

  • Formación y desarrollo del Mercado Común Europeo. Iber-Amer, 1965.[11]
  • Los centros de gravedad de la economía española. Editorial Guadiana, 1968.[12]
  • La República. La era de Franco. Madrid: Alianza Universidad, 1973.[13]
  • Historia de Elio. Barcelona: Editorial Planeta, 1976.[14]
  • El socialismo inevitable, Barcelona, Editorial Planeta, 1978.
  • Una idea de España, ayer, hoy y mañana. Barcelona: Plaza y Janés, 1985.[15]
  • La Unión Europea / Ramón Tamames y Mónica López Fernández. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2002. ISBN 84-206-8619-0; 978-84-206-8619-6
  • Estructura económica internacional / Ramón Tamames (Begoña González Huerta, coautora). Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2003. ISBN 84-206-3906-0; 978-84-206-3906-2
  • Introducción a la economía española / Ramón Tamames y Antonio Rueda. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN 84-206-5835-9; 978-84-206-5835-3
  • Estructura económica de España / Ramón Tamames (Antonio Rueda, coautor. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN 84-206-8712-X; 978-84-206-8712-4
  • Diccionario de economía y finanzas. Ramón Tamames y Santiago Gallego. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2006. ISBN 84-206-4863-9; 978-84-206-4863-7
  • El siglo de China. De Mao a primera potencia mundial. Planeta. 2007 (4a ed.) ISBN 978-84-080-7887-6[16][17]
  • Ni Mussolini ni Franco: la dictadura de Primo de Rivera y su tiempo. Editorial Planeta, 2008. ISBN 978-84-08-07707-7[18]
  • Para salir de la crisis global: Análisis y soluciones. Editorial Edaf. 2009. ISBN 978-84-414-2139-4.
  • La crisis económica: cómo llegó y cómo salir de ella. Edita expansión. 2009. ISBN 978-84-96878-77-8
  • ¿Cuándo y cómo acabará la crisis? Tractatus Logicus Economicus. Ediciones Turpial. 2011. ISBN 978-84-95157-36-2
  • España, un proyecto de país: La crisis de la deuda soberana en la Eurozona. Ediciones Turpial. 2012. ISBN 978-84-95157-41-6
  • Más que unas memorias, 2013.[19]
  • ¿A dónde vas Cataluña? Cómo salir del laberinto independentista. Península, 2014.[20]

Referències

  1. ↑ Junta de Andalucía
  2. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. ↑ Informe de l'Aula Gerion de Sanlúcar de Barrameda sobre l'estat de la Casa de Arizón
  4. ↑ Escurra, 1995, p. 423.
  5. ↑ Davara Torrego, 2004, p. 212.
  6. ↑ «Tamames, nuevo miembro de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas». ABC, 13-06-2012.
  7. ↑ Madrid Actualidad. «Ramón Tamames se une al proyecto MCMI», 19-02-2013. [Consulta: 25 febrer 2013].
  8. ↑ «Ramón Tamames gana el Premio Espasa de Ensayo». El País [Madrid], 22-09-1993.
  9. ↑ Ibáñez, Ana; Calatayud, Alejo «Mateo Valero, premio Rey Jaime I de Investigación por su trabajo en arquitectura de ordenadores». ABC [Alicante], 09-07-1997, pàg. 77.
  10. ↑ Navarro, Santiago «Se fallan en Alicante los Premios Rey Jaime I». El País [Alacant], 09-07-1997.
  11. ↑ García Rico, 1965, p. 9-10.
  12. ↑ Fabra, 1970, p. 322-324.
  13. ↑ Cachón Rodríguez, 1974, p. 209-213.
  14. ↑ Valencia, 1977.
  15. ↑ Rehrmann, 1986, p. 109-111.
  16. ↑ Avilés, 2007.
  17. ↑ Fernández, 2007, p. 209-212.
  18. ↑ Ruiz-Manjón, 2008.
  19. ↑ Rodríguez Rivero, 2013.
  20. ↑ Avilés, 2014.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramón Tamames Gómez
  • [1] (biografia, obra, fotografies, articles, entrevistes realitzades, etc.)


Premis i fites
Precedit per:
Fabià Estapé i Rodríguez
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 41
2013- 		Succeït per:
'
Precedit per:
Margarita Rivière 		Premi Espasa d'Assaig
1993 		Succeït per:
Fernando Arrabal
Precedit per:
Juan Velarde Fuertes 		Premi Rei Jaume I d'Economia
1997 		Succeït per:
José Barea Tejeiro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramón_Tamames_Gómez&oldid=17613384»