Sebastià Alzamora i Martín

Sebastià Alzamora i Martín (Llucmajor, Mallorca, 1972) és un escriptor, crític literari i gestor cultural mallorquí. Autoproclamat membre del grup poètic anomenat Imparables.

Biografia

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu). Ha també publicat Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El benestar (2003).

Com a narrador, ha publicat L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007) i Miracle a Llucmajor (2010). És autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del Foc (1998). També participà a Imparables, Una antologia (2004) i publicà amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Dogmàtica Imparable (2005). Com a articulista, és col·laborador dels diaris Avui i Ara.

Des del desembre de 2007 és director de la revista "Cultura".

Guardons

• 1994: Premi Salvador Espriu per Rafel
• 1996: Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
• 1999: Premi Documenta de narrativa
• 2002: Premi Ciutat de Palma per Sara i Jeremies
• 2003: Premi Jocs Florals de Barcelona per El Benestar
• 2005: Premi Josep Pla de narrativa per La pell i la princesa
• 2008: Premi Carles Riba de poesia per La part visible
• 2011: Premi Sant Jordi, per Crim de sang

Enllaços externs

• Fitxa de l'autor
• Sebastià Alzamora i Martín al Qui és Qui de les Lletres Catalanes