Temporada 1909-1910 del FC Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut del FC Barcelona Foot-ball Club Barcelona
Organigrama
President Imperi Alemany Otto Gmeling
Entrenador Inexistent
Competicions
Campionat de Catalunya Primer
Campionat d'Espanya Primer
Copa dels Pirineus Campió
Equipació
Primera
Equipació
Segona
1908-09 1910-11

Les dades més destacades de la temporada 1909-1910 del Futbol Club Barcelona són les següents:

Fets destacats[1][modifica | modifica el codi]

1909-1919: El "Caso Garchitorena" y Paulino Alcántara 1909-10: En una temporada llena de éxitos, el Barcelona gana el Campeonato de Cataluña (sin perder ningún punto), la Copa de los Pirineos Orientales (una competición internacional entre equipos vascos, catalanes y del sur de Francia) y, por primera vez, el título de Campeón de España. En la final, disputada en Madrid, supera al Español de Madrid por 3-2, aún perdiendo 0-2 en el descanso. Los jugadores son recibidos efusivamente en Barcelona. El 14 de octubre de 1909 Gamper deja la presidencia en manos de Otto Gmelin pero sigue unido al Club como tesorero. El Barcelona cada vez tiene menos jugadores extranjeros y en la junta tan sólo quedan dos: Gamper y Witty. El impulso dado anteriormente por Joan Gamper, se materializo con la consecucion de tres Titulos: la 1ª Copa Pirineos(precursora de las futuras competiciones europeas) la 3ª Copa de Catalunya y la 1ª Copa de España. El 14/10/09 Joan Gamper deja la presidencia en manos de Otto Gmelin por motivos personales, pero sigue como tesorero en el Club.El 17/12 se crea la Federacion Catalana de Futbol, sustituyendo a la actual..Asociacion de Clubs.El Barça en esta temporada conseguia casi los 400 socios y movilizó a miles de seguidores.Se inauguraba el primer campo propio La Industria (14/3/1909, y fue bautizado como "la Escopidora". El primer partido fue Barcelona-Catalán (2-2). Curiosamente y debido a la posicion de los aficionados sentados en la parte superior de las paredes del estadio con la espalda hacia fuera, les pusierosn el apodo de "Culés".

Plantilla[2][modifica | modifica el codi]

Total Campionat de Catalunya Campionat d'Espanya Copa dels Pirineus
P Jugador
País
PT
Gols


PT
Gols


PT
Gols


PT
Gols


POR Joan Solà Catalunya 11 -7 7 -3 2 -2 2 -2
POR Lisard Peris Catalunya 1 1
DEF Manuel Amechazurra Filipines 11 7 2 2
DEF Francesc Bru Catalunya 11 7 2 2
DEF Ernst Alfred Thalmann [3] Suïssa 3 3
MIG Enric Peris Catalunya 12 1 8 1 2 2
MIG Joan Grau Catalunya 10 7 2 1
MIG Arseni Comamala Catalunya 9 7 2
MIG Joan Janer Catalunya 3 3
MIG Francesc Sanz Catalunya 2 1 1
MIG Leandro Aguirreche Spain_(1785-1873_and_1875-1931) 1 1
DAV Romà Forns Catalunya 12 6 8 5 2 1 2
DAV Carles Comamala Catalunya 12 23 8 21 2 2 2
DAV Charles Wallace Anglaterra 12 18 8 16 2 2 2
DAV Antoni Llonch Catalunya 6 2 5 2 1
DAV José Rodríguez Spain_(1785-1873_and_1875-1931) 3 3 2 2 1 1
DAV Macià Catalunya 3 1 3 1
DAV Domènec Espelta Catalunya 3 3
DAV Ricard Graells Catalunya 2 2 2 2
DAV Claudi Puigvert Catalunya 2 2
DAV Percival Wallace Anglaterra 2 1 2 1
DAV Udo Steinberg Imperi Alemany 1 1

Competicions[modifica | modifica el codi]

Competició
Pos.
P
PG
PE
PP
GF
GC
Campió
Campionat de Catalunya 1r 9 9 0 0 56 3 Foot-ball Club Barcelona FC Barcelona
Campionat d'Espanya 1r 2 2 0 0 8 2 Foot-ball Club Barcelona FC Barcelona
Copa dels Pirineus C 2 1 1 0 3 2 Foot-ball Club Barcelona FC Barcelona
  • Inclou el partit contra l'Universitari que fou posteriorment suspès, però que finalment l'Universitari renunciar a repetir el partit.
  • Sense incloure partits guanyats per cessió de punts.
  • L'empat fa referència al partit on l'Olymipique Cettois va renunciar a jugar la pròrroga.


Resultats[modifica | modifica el codi]

Amistosos


Concurs Espanya


Campionat de Catalunya


Campionat d'Espanya


Copa dels Pirineus
  • L'Olympique Cettois no va voler jugar la pròrroga de les semifinals, reconeixent la superioritat del rival, passant el Barcelona a la final.

Referències[modifica | modifica el codi]