Ussul al-fiqh

L'ussul al-fiqh (en àrab أصول الفقه‎, uṣūl al-fiqh, "les arrels de la llei") és l'estudi dels orígens, les fonts i els principis en què es basa la jurisprudència islàmica (fiqh). En un sentit ampli, inclou l'estudi dels fonaments filosòfics de la llei i els procediments mitjançant els quals la llei és aplicable als casos particulars a partir d'aquestes fonts.

Per la majoria dels musulmans, és a dir, els sunnites, hi ha quatre fonts principals de jurisprudència:

• l'Alcorà (la "paraula de Déu")
• la sunna (la "tradició del Profeta")
• l'ijmà (el consens)
• el qiyàs (l'analogia)

Aquestes fonts van ser documentades i organitzades principalment per Abu-Abd-Al·lah aix-Xafií (767-819, a l'origen de l'escola de jurisprudència xafiïta), que va desenvolupar un procediment coherent i sistemàtic del raonament jurídic. Va escriure Ar-Rissala, un exemple d'aplicació de la lògica i l'ordre a la jurisprudència islàmica.