Benito Mussolini: diferència entre les revisions
→Condecoracions estrangeres: afegeixo imatges |
amplio contingut |
||
| Línia 52: | Línia 52: | ||
}} |
}} |
||
{{Audio|It-Benito Mussolini.ogg|'''Benito Amilcare Andrea Mussolini'''}} (''Dovia'' di [[Predappio]], [[Forlí]] ([[Itàlia]]), [[29 de juliol]] del [[1883]] - Giulino di Mezzegra, [[27 d'abril]] del [[1945]]), fou el cap d'estat dictatorial d'[[Itàlia]] durant el període de [[1922]] fins el [[1943]]. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat [[feixisme]], en el qual ell va rebre el sobrenom de ''Duce'' (guia o cap). |
{{Audio|It-Benito Mussolini.ogg|'''Benito Amilcare Andrea Mussolini'''}} (''Dovia'' di [[Predappio]], [[Forlí]] ([[Itàlia]]), [[29 de juliol]] del [[1883]] - Giulino di Mezzegra, [[27 d'abril]] del [[1945]]), fou el cap d'estat dictatorial d'[[Itàlia]] durant el període de [[1922]] fins el [[1943]]. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat [[feixisme]], en el qual ell va rebre el sobrenom de ''Duce'' (guia o cap). A partir de 1936, el seu títol oficial va ser ''Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero'' ("''Sa excel·lència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Feixisme i Fundador de l'Imperi''")<ref>[[commons:Image:Mussoliniposter.jpg|Image Description: Propaganda poster of Benito Mussolini, with caption "His Excellency Benito Mussolini, Head of Government, Leader of Fascism, and Founder of the Empire...".]]</ref> |
||
Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola. Va estudiar magisteri, però només va fer de mestre en períodes mai no massa llargs. A més de ser un actiu propagandista del [[socialisme]], combinava l'activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats, i fou expulsat de [[Suïssa]] i [[Àustria]], on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política, tanmateix, es va apropar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el seu caire revolucionari. |
Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola. Va estudiar magisteri, però només va fer de mestre en períodes mai no massa llargs. A més de ser un actiu propagandista del [[socialisme]], combinava l'activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats, i fou expulsat de [[Suïssa]] i [[Àustria]], on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política, tanmateix, es va apropar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el seu caire revolucionari. |
||
[[Fitxer:Mussolini1.gif|left|thumb|Benito Mussolini parlant a les masses.]] |
[[Fitxer:Mussolini1.gif|left|thumb|Benito Mussolini parlant a les masses.]] |
||
Va crear a [[Milà]] l'any 1919 els ''Fasci italiani di combattimento'', grups armats d'agitació que van constituir el principi del futur [[Partit Feixista]] l'any 1920, que incloïa elements del [[nacionalisme]], [[corporitivisme]], [[nacional sindicalisme]], [[expansionisme]], [[progrés social]] i [[anti-socialisme]], juntament amb la [[censura]] dels elements subversius, i la [[Propaganda a l'Itàlia Feixista|propaganda d'estat]]. Va aconseguir guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les eleccions del maig del [[1921]]. En els anys que seguiren la creació de la ideologia feixista Mussolini influencià o aconseguí admiració d'una ample varietat de figures polítiques.<ref>{{Cite book |last=Hakim |first=Joy | title=A History of Us: War, Peace and all that Jazz |publisher=[[Oxford University Press]] |year=1995 |location=New York| isbn=0-19-509514-6}}</ref> |
|||
El [[1910]] va ser nomenat secretari de la federació provincial de [[Forlí]], i poc després es va convertir en l'editor del setmanari ''La Lotta di Classe'' ("La lluita de classes"). La victòria de l'ala radical al congrés de Reggio nell'Emilia, celebrat el [[1912]], li va proporcionar major protagonisme al sí de la formació política, que aprofità per fer-se càrrec del diari milanès ''Avanti'', òrgan oficial del partit. Encara així, les seves opinions sobre els enfrontaments armats de la setmana vermella de [[1914]] motivaren alguna inquietud entre els seus companys de files, atemorits pel seu radicalisme. La divisió entre Mussolini i el partit va augmentar quan ell proclamà aferrissadament la neutralitat, ran de l'entrada d'Itàlia a la [[Primera Guerra Mundial]] a l'agost del [[1914]]. |
|||
| ⚫ | |||
Al novembre del mateix any va fundar el diari ''Il Popolo d'Itàlia'', de tendència ultranacionalista, cosa que va causar que l'expulsessin del Partit Socialista. Poc temps després, va voler capitalitzar el sentiment d'insatisfacció que es va apoderar de la societat italiana després del final de la contesa, tot fent una crida a la lluita contra els partidaris de les esquerres, els quals va assenyalar com culpables del daltabaix. Va crear a [[Milà]] l'any ''[[1919]]'' els ''Fasci italiani di combattimento'', grups armats d'agitació que van constituir el principi del futur partit feixista l'any [[1920]]. Va aconseguir guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les eleccions del maig del [[1921]]. |
|||
La total impotència del govern per fer front a la situació en què es trobava el país i la dissolució del Parlament, van aplanar el camí per la denominada "Marxa sobre Roma", que és datada al [[22 d'octubre]] de [[1922]]. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a la qual no va trobar cap oposició, ja que va rebre l'ajut i el beneplàcit de l'exèrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per part de del rei [[Víctor Manuel III d'Itàlia]] el [[30 d'octubre]] de [[1922]]. Gradualment, encara que amb major ímpetu després de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti el [[1924]], es creà com a un únic poder, traient qualsevol forma d'oposició i va acabar per transformar el seu govern en un règim dictatorial. |
La total impotència del govern per fer front a la situació en què es trobava el país i la dissolució del Parlament, van aplanar el camí per la denominada "Marxa sobre Roma", que és datada al [[22 d'octubre]] de [[1922]]. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a la qual no va trobar cap oposició, ja que va rebre l'ajut i el beneplàcit de l'exèrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per part de del rei [[Víctor Manuel III d'Itàlia]] el [[30 d'octubre]] de [[1922]]. Gradualment, encara que amb major ímpetu després de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti el [[1924]], es creà com a un únic poder, traient qualsevol forma d'oposició i va acabar per transformar el seu govern en un règim dictatorial. |
||
| Línia 65: | Línia 63: | ||
Durant el seu govern se solucionà la [[Qüestió Romana]] amb la [[Santa Seu]] a través dels [[Pactes del Laterà]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kertzer |nom=David I. |títol=Prisoner of the Vatican: The Popes' Secret Plot To Capture Rome From The New Italian State |url=http://books.google.cat/books?id=8SESoaxxbJcC&pg=PA292&dq=february+11+1929+vatican&hl=ca&ei=-Im4TfiAE4T1sgbd2enqAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=february%2011%201929%20vatican&f=false |llengua=anglès |editorial=Houghton Mifflin Harcourt |data=2006 |pàgines=p.292 |isbn=0618619194 }}</ref> firmats per Mussolini i el [[papa]] [[Pius XI]]. |
Durant el seu govern se solucionà la [[Qüestió Romana]] amb la [[Santa Seu]] a través dels [[Pactes del Laterà]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kertzer |nom=David I. |títol=Prisoner of the Vatican: The Popes' Secret Plot To Capture Rome From The New Italian State |url=http://books.google.cat/books?id=8SESoaxxbJcC&pg=PA292&dq=february+11+1929+vatican&hl=ca&ei=-Im4TfiAE4T1sgbd2enqAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=february%2011%201929%20vatican&f=false |llengua=anglès |editorial=Houghton Mifflin Harcourt |data=2006 |pàgines=p.292 |isbn=0618619194 }}</ref> firmats per Mussolini i el [[papa]] [[Pius XI]]. |
||
| ⚫ | Li van donar suport un ampli sector de la població i a favor del seu eficaç sistema propagandístic, va realitzar importants infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com ara la conquesta d'[[Etiòpia]] ([[1935]]) i l'annexió d'[[Albània]] ([[1938]]). També va ajudar [[Francisco Franco|Franco]] a la [[Guerra Civil Espanyola]]. Després de l'arribada al poder de [[Adolf Hitler|Hitler]] a [[Alemanya]], va anar apropant-se al [[nazisme]], i després de les primeres victòries alemanyes a la [[Segona Guerra Mundial]], que va jutjar definitives, va declarar la guerra als aliats.<ref>MacGregor Knox. Mussolini unleashed, 1939-1941: Politics and Strategy in Fascist Italy's Last War. Edition of 1999. Cambridge, England, UK: Cambridge University Press, 1999. Pp. 122-123.</ref> El fracàs de l'exèrcit italià a [[Grècia]], [[Líbia]] i [[Àfrica]] oriental,<ref>MacGregor Knox. Mussolini unleashed, 1939-1941: Politics and Strategy in Fascist Italy's Last War. Edition of 1999. Cambridge, England, UK: Cambridge University Press, 1999. Pp. 122-127.</ref> i sobretot l'inici de la invasió aliada d'Itàlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a [[Sicília]]), va motivar el seu empresonament per ordre del rei [[Víctor Manuel III d'Itàlia|Víctor Manuel III]], el qual va impulsar un cop d'Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol de [[1943]]). |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Li van donar suport un ampli sector de la població i a favor del seu eficaç sistema propagandístic, va realitzar importants infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com ara la conquesta d'[[Etiòpia]] ([[1935]]) i l'annexió d'[[Albània]] ([[1938]]). També va ajudar [[Francisco Franco|Franco]] a la [[Guerra Civil Espanyola]]. Després de l'arribada al poder de [[Adolf Hitler|Hitler]] a [[Alemanya]], va anar apropant-se al [[nazisme]], i després de les primeres victòries alemanyes a la [[Segona Guerra Mundial]], que va jutjar definitives, va declarar la guerra als aliats. El fracàs de l'exèrcit italià a [[Grècia]], [[Líbia]] i [[Àfrica]] oriental, i sobretot l'inici de la invasió aliada d'Itàlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a [[Sicília]]), va motivar el seu empresonament per ordre del rei [[Víctor Manuel III d'Itàlia|Víctor Manuel III]], el qual va impulsar un cop d'Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol de [[1943]]). |
||
Alliberat per paracaigudistes de les [[Schutzstaffel|SS]] alemanyes el [[12 de setembre]] del [[1943]], va crear una república feixista al nord d'[[Itàlia]] ([[República Social Italiana]] o [[República de Salò]]) però l'avanç aliat el va obligar a fugir cap a [[Suïssa]]. Va intentar travessar la frontera disfressat |
Alliberat per paracaigudistes de les [[Schutzstaffel|SS]] alemanyes el [[12 de setembre]] del [[1943]], va crear una república feixista al nord d'[[Itàlia]] ([[República Social Italiana]] o [[República de Salò]]) però l'avanç aliat el va obligar a fugir cap a [[Suïssa]]. Va intentar travessar la frontera disfressat de soldat alemany,<ref>{{Citation|first=Marino|last=Viganò|title=Un'analisi accurata della presunta fuga in Svizzera|journal=Nuova Storia Contemporanea|volume=3|year=2001|language=Italian}}</ref> però va ser descobert a Dongo per membres de la Resistència (partisana) el [[27 d'abril]] del [[1945]], i l'endemà va ser afusellat amb la seva companya [[Clara Petacci]]. Els seus cadàvers van ser exposats públicament, penjats pels peus, a la Plaça Loreto de [[Milà]]. <ref>{{cite web|url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/april/28/newsid_3564000/3564529.stm |title=1945: Italian partisans kill Mussolini |accessdate = 17 October 2011}}</ref> |
||
== Biografia == |
|||
=== Joventut, primera activitat política i la Gran Guerra === |
|||
==== Inicis ==== |
|||
[[File:Casa Natale Benito Mussolini.jpg|thumb|left|Casa natal de Benito Mussolini, avui un museu<br />{{coord|44.10613|11.980451|display=inline|region:IT-FC_type:landmark|name=Birthplace of Benito Mussolini}}]] |
|||
Mussolini va néixer a [[Predappio|Dova di Predappio]], una petita ciutat de la província de [[Forlí]] a [[Emilia-Romagna]] el 29 de juliol de 1883 (durant l'era feixista, Predappio va rebre el sobrenom de "la vila del Duce" i Forlì "la ciutat del Duce", i els pelegrins hi anaven per veure on havia nascut). El seu pare, [[Alessandro Mussolini]] era un [[ferrer]] [[socialisme|socialista]],<ref name="Mediterranean3">Mediterranean Fascism 1919–1945 Edited by Charles F. Delzel, Harper Rowe 1970, page 3</ref> mentre que la seva mare, Rosa Mussolini, nascuda Maltoni, era una mestre d'escola catòlica devota.<ref name="Grolier encyclopedia">{{Cite news |url=http://www.grolier.com/wwii/wwii_mussolini.html |publisher=Grolier.com |title=Benito Mussolini |date=8 January 2008}}{{dead link|date=November 2010}}</ref> Seguint les idees polítiques del seu pare, Mussolini va ser batejat "Benito" pel president reformista mexicà [[Benito Juárez]], i els seus noms del mig "Andrea" i "Almicare" provenien de socialistes italians: [[Andrea Costa]] i [[Amilcare Cipriani]].<ref name="Living History 2">Living History 2; Chapter 2: ''Italy under Fascism''. ISBN 1-84536-028-1</ref> Benito era el gran de tres fills (Arnaldo i Edvige eren els seus germans).<ref>{{Cite news |url=http://www.geneall.net/I/per_page.php?id=283037 |publisher=GeneAll.net |title=Alessandro Mussolini |date=8 January 2008}}</ref> |
|||
De jove, Mussolini passà temps ajudant el seu pare a la ferreria.<ref name= "historylearning"/> Les seves primeres opinions polítiques estaven molt influenciades pel seu pare, un socialista revolucionari que idealitzava les figures del [[nacionalisme italià]] amb tendències [[humanisme|humanistes]] com [[Carlo Pisacane]], [[Giuseppe Mazzini]] i [[Giuseppe Garibaldi]].<ref>Gregor, Anthony James. ''Young Mussolini and the intellectual origins of fascism''. Berkeley and Los Angeles, California, US; London, England, UK: University of California Press, 1979. Pp. 29</ref>. Les opinions polítiques del seu pare combinava opinions de figures de l'[[anarquisme]] com [[Carlo Cafiero]] i [[Mikhail Bakunin]], l'autoritarisme militar de Garibaldi i el nacionalisme de Mazzini.<ref name="Gregor, Anthony James 1979. p. 31">Gregor, Anthony James. ''Young Mussolini and the intellectual origins of fascism''. Berkeley and Los Angeles, California, US; London, England, UK: University of California Press, 1979. p. 31.</ref> Al 1902, en l'aniversari de la mort de Garibaldi, Benito Mussolini va fer un discurs públic en lloança del nacionalisme republicà.<ref name="Gregor, Anthony James 1979. p. 31"/> El conflicte entre els seus pares pel tema de la religió significà que, a diferència de la majoria dels italians, Mussolini no va ser [[Baptisme|batejat]] quan va néixer, sinó que ho va ser molt després. Com a compromís amb la seva mare, Mussolini va ser a una escola de [[salesians]]. Mussolini va ser rebel i no trigà en ser expulsat després de diversos incidents relatius a la seva conducta, incloent el llançament de pedres a la congregació després de la [[Missa]], apunyalar la mà d'un company estudiant i llençar un tinter contra un professor.<ref name="historylearning">{{Cite news |url=http://www.historylearningsite.co.uk/benito_mussolini.htm |publisher=HistoryLearningSite.co.uk |title=Benito Mussolini |date=8 January 2008}}<!-- THIS REFERENCE SEEMS TO LEAD TO A SITE AIMED AT/WRITTEN BY CHILDREN --></ref> Després de començar a la nova escola, Mussolini aconseguí bones notes, qualificant-se com a mestre d'escola elemental al 1901. <ref name="Grolier encyclopedia" /><ref name="Living History 2" /> |
|||
==== Emigració a Suïssa i servei militar ==== |
|||
[[File:Benito Mussolini mugshot 1903.jpg|thumb|esquerra|Foto de carnet de Mussolini després que fos detingut per la policia suïssa al 1903.]] |
|||
Al 1902, Mussolini emigrà a [[Suïssa]], en part per evitar el servei militar.<ref name="Mediterranean3" /> Va treballar un breu temps com a picapedrer a Gènova, [[Fribourg]] i [[Berna]]; però no aconseguí tenir una feina fixa. |
|||
Durant aquest temps estudià les idees del filòsof [[Friedrich Nietzsche]], del [[sociologia|sociòleg]] [[Vilfredo Pareto]] i del [[sindicalisme|sindicalista]] [[Georges Sorel]]. Mussolini també citaria després el [[marxisme|marxista]] [[Charles Péguy]] i el sindicalista [[Hubert Lagardelle]] entre les seves influències.<ref name=autogenerated1>Mediterranean Fascism by Charles F. Delzel page 96</ref> L'èmfasi de Sorel en la necessitat d'enderrocar la democràcia liberal decadent i el capitalisme mitjançant l'ús de la violència, l'acció directa i la [[vaga general]], i l'ús de les crides del [[maquiavelisme|neo-maquiavelisme]] a l'emoció impressionaren enormement a Mussolini. <ref name="Mediterranean3" /> |
|||
Mussolini esdevingué actiu al moviment socialista italià a Suïssa, treballant pel diari ''[[L'Avvenire del Lavoratore]]'', organitzant mítings, pronunciant discursos als treballadors i treballant com a secretari del sindicat de treballadors italians a [[Lausanne]].<ref name=HDS>{{HDS |27903 |author=Mauro Cerutti}}</ref> Al 1903 va ser detingut per la policia de Berna a causa de la seva defensa d'una vaga general violenta, passant dues setmanes a la presó, i sent deportat a Itàlia a continuació, on va ser deixat lliure, des d'on tornà a Suïssa.<ref>{{Cite book |last=Haugen |first=Brenda |title=Benito Mussolini |publisher=Compass Point Books |year=2007 |isbn=9780756518929 |url=http://books.google.com/?id=rleP5CVe070C&pg=PA24}}</ref> Al 1904, després de tornar a ser detingut a Lausana per falsificar la seva documentació, tornà a Itàlia per aprofitar una amnistia per deserció, car havia estat condemnat ''in absentia''.<ref name="HDS" /> |
|||
Subseqüentment va allistar-se voluntari pel servei militar al [[Regio Esercito]]. Després de servir-hi durant dos anys (entre gener de 1905 i setembre de 1906) tornà a dedicar-se a la docència. <ref>{{Cite news |url=http://library.thinkquest.org/19592/Persons/mussolin.htm |publisher=ThinkQuest.org |title=Mussolini: il duce |date=24 October 2009}}</ref> |
|||
==== Periodista polític i la primera militància ==== |
|||
Al febrer del 1908, Mussolini abandonà de nou Itàlia, en aquesta ocasió per treballar com a secretari pel sindicat a la ciutat de parla italiana de [[Trento]], llavors sota el control de l'[[Austria-Hongria|Imperi Austrohongarès]]. També treballà pel Partit Socialista local, editant el seu diari ''L'Avvenire del Lavoratore''. De retorn a Itàlia, passà una breu temporada a [[Milà]], quan al 1910 tornà a Formí, on edità el setmanari ''Lotta di classe''. |
|||
Durant aquest temps publicà ''Il Trentino veduto da un Socialista'' al periòdic radical ''La Voce''.<ref>"The Life of Benito Mussolini" by Margherita G. Sarfatti, p. 156</ref> També va escriure diversos assaigs sobre la literatura alemanya, alguns comptes i una novel·la, ''L'amante del Cardinale: Claudia Particella, romanzo storico''. Aquesta novel·la,que va co-escriure amb Santi Corvaja, va ser publicada com un fulletí al diari de Trento ''Il Popolo''. Va ser alliberat a terminis del 20 de gener a l'11 de maig de 1910. <ref>taken from WorldCat's entry for this book's title.</ref> La novel•la, amargament anti-clerical, va ser retirada de la circulació després que Mussolini fes un tractat amb el Vaticà.<ref name="Mediterranean3" /> |
|||
Per a llavors, estava considerat com un dels socialistes més preeminents italians. Al setembre de 1911, Mussolini participà en una revolta, encapçalada pels socialistes, contra la [[Guerra italo-turca (1911-1912)|guerra de Líbia]]. Amargament denuncià la "guerra imperialista italiana" per capturar [[Trípoli]], una acció que li comportà una estada de 5 mesos a la presó.<ref>Mediterranean Fascism 1919–1945 Edited by Charles F. Delzel, Harper Rowe 1970, bottom of page 3</ref> Després del seu alliberament ajudà a expulsar del Partit Socialista dos "revisionistes" que havien donat suport a la guerra, [[Ivanoe Bonomi]] i [[Leonida Bissolati]]. Com a recompensa, va ser nomenat editor del diari del partit socialista, ''Avanti!''. Sota la seva direcció, la circulació aviat va créixer de 20.000 a 10.000 exemplars. <ref name="Mediterranean4">Mediterranean Fascism 1919–1945 Edited by Charles F. Delzel, Harper Rowe 1970, page 4</ref> |
|||
Al 1913, publicà ''Giovanni Hus, il veridico'', una biografia històrica i política sobre la vida i la missió del reformador eclesiàstic txec [[Jan Hus]]i els seus seguidors, els [[Hussite]]s. Durant aquest període socialista de la vida de Mussolini va fer servir el pseudònim "Vero Eretico". |
|||
Entre que Mussolini va estar associat amb el socialisme, també va donar suport a figures que s'oposaven a l'[[igualitarisme]]. Per exemple, Mussolini va estar influenciat per les idees anti-cristianes i la negació de l'existència de Déu de Nietszche.<ref name="Golomb, Jacob 2002. p. 249">Golomb, Jacob; Wistrich, Robert S. ''Nietzsche, godfather of fascism?: on the uses and abuses of a philosophy''. Princeton, New Jersey, US: Princeton University Press, 2002. p. 249.</ref> Mussolini veia a Nietzsche tan semblant a [[Jean-Marie Guyau]], que advocava per una filosofia d'acció.<ref name="Golomb, Jacob 2002. p. 249" /> L'ús que Mussolini va fer de Nietzsche el va fer un socialista molt heterodox, a causa de la promoció de l'elitisme i de les opinions anti-igualitàties del filòsof.<ref name="Golomb, Jacob 2002. p. 249" /> Mussolini creia que el socialisme havia faltat als deures del determinisme marxista i del reformisme socialdemòcrata, i creia que les idees de Nietzsche enfortirien el socialisme.<ref name="Golomb, Jacob 2002. p. 249" /> Mentre que estava associat amb el socialisme, els escrits de Mussolini eventualment indicaven que havia abandonat el [[marxisme]] i l'[[igualitarisme]] en favor del concepte del ''übermensch'' nietzschià i de l'anti-igualitarisme.<ref>Golomb, Jacob; Wistrich, Robert S. ''Nietzsche, godfather of fascism?: on the uses and abuses of a philosophy''. Princeton, New Jersey, US: Princeton University Press, 2002. p. 250.</ref> |
|||
==== Expulsió del Partit Socialista Italià ==== |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Condecoracions == |
== Condecoracions == |
||
=== Condecoracions italianes === |
=== Condecoracions italianes === |
||
| Línia 110: | Línia 139: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències|2}} |
||
{{Inicia taula}} |
{{Inicia taula}} |
||
Revisió del 22:40, 14 març 2012
Benito Amilcare Andrea Mussolini (?·pàg.) (Dovia di Predappio, Forlí (Itàlia), 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins el 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap). A partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero ("Sa excel·lència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Feixisme i Fundador de l'Imperi")[1]
Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola. Va estudiar magisteri, però només va fer de mestre en períodes mai no massa llargs. A més de ser un actiu propagandista del socialisme, combinava l'activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats, i fou expulsat de Suïssa i Àustria, on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política, tanmateix, es va apropar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el seu caire revolucionari.
Va crear a Milà l'any 1919 els Fasci italiani di combattimento, grups armats d'agitació que van constituir el principi del futur Partit Feixista l'any 1920, que incloïa elements del nacionalisme, corporitivisme, nacional sindicalisme, expansionisme, progrés social i anti-socialisme, juntament amb la censura dels elements subversius, i la propaganda d'estat. Va aconseguir guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les eleccions del maig del 1921. En els anys que seguiren la creació de la ideologia feixista Mussolini influencià o aconseguí admiració d'una ample varietat de figures polítiques.[2]
La total impotència del govern per fer front a la situació en què es trobava el país i la dissolució del Parlament, van aplanar el camí per la denominada "Marxa sobre Roma", que és datada al 22 d'octubre de 1922. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a la qual no va trobar cap oposició, ja que va rebre l'ajut i el beneplàcit de l'exèrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per part de del rei Víctor Manuel III d'Itàlia el 30 d'octubre de 1922. Gradualment, encara que amb major ímpetu després de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti el 1924, es creà com a un únic poder, traient qualsevol forma d'oposició i va acabar per transformar el seu govern en un règim dictatorial.
Durant el seu govern se solucionà la Qüestió Romana amb la Santa Seu a través dels Pactes del Laterà,[3] firmats per Mussolini i el papa Pius XI.
Li van donar suport un ampli sector de la població i a favor del seu eficaç sistema propagandístic, va realitzar importants infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com ara la conquesta d'Etiòpia (1935) i l'annexió d'Albània (1938). També va ajudar Franco a la Guerra Civil Espanyola. Després de l'arribada al poder de Hitler a Alemanya, va anar apropant-se al nazisme, i després de les primeres victòries alemanyes a la Segona Guerra Mundial, que va jutjar definitives, va declarar la guerra als aliats.[4] El fracàs de l'exèrcit italià a Grècia, Líbia i Àfrica oriental,[5] i sobretot l'inici de la invasió aliada d'Itàlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a Sicília), va motivar el seu empresonament per ordre del rei Víctor Manuel III, el qual va impulsar un cop d'Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol de 1943).
Alliberat per paracaigudistes de les SS alemanyes el 12 de setembre del 1943, va crear una república feixista al nord d'Itàlia (República Social Italiana o República de Salò) però l'avanç aliat el va obligar a fugir cap a Suïssa. Va intentar travessar la frontera disfressat de soldat alemany,[6] però va ser descobert a Dongo per membres de la Resistència (partisana) el 27 d'abril del 1945, i l'endemà va ser afusellat amb la seva companya Clara Petacci. Els seus cadàvers van ser exposats públicament, penjats pels peus, a la Plaça Loreto de Milà. [7]
Biografia
Joventut, primera activitat política i la Gran Guerra
Inicis
44° 06′ 22″ N, 11° 58′ 50″ E / 44.10613°N,11.980451°E
Mussolini va néixer a Dova di Predappio, una petita ciutat de la província de Forlí a Emilia-Romagna el 29 de juliol de 1883 (durant l'era feixista, Predappio va rebre el sobrenom de "la vila del Duce" i Forlì "la ciutat del Duce", i els pelegrins hi anaven per veure on havia nascut). El seu pare, Alessandro Mussolini era un ferrer socialista,[8] mentre que la seva mare, Rosa Mussolini, nascuda Maltoni, era una mestre d'escola catòlica devota.[9] Seguint les idees polítiques del seu pare, Mussolini va ser batejat "Benito" pel president reformista mexicà Benito Juárez, i els seus noms del mig "Andrea" i "Almicare" provenien de socialistes italians: Andrea Costa i Amilcare Cipriani.[10] Benito era el gran de tres fills (Arnaldo i Edvige eren els seus germans).[11]
De jove, Mussolini passà temps ajudant el seu pare a la ferreria.[12] Les seves primeres opinions polítiques estaven molt influenciades pel seu pare, un socialista revolucionari que idealitzava les figures del nacionalisme italià amb tendències humanistes com Carlo Pisacane, Giuseppe Mazzini i Giuseppe Garibaldi.[13]. Les opinions polítiques del seu pare combinava opinions de figures de l'anarquisme com Carlo Cafiero i Mikhail Bakunin, l'autoritarisme militar de Garibaldi i el nacionalisme de Mazzini.[14] Al 1902, en l'aniversari de la mort de Garibaldi, Benito Mussolini va fer un discurs públic en lloança del nacionalisme republicà.[14] El conflicte entre els seus pares pel tema de la religió significà que, a diferència de la majoria dels italians, Mussolini no va ser batejat quan va néixer, sinó que ho va ser molt després. Com a compromís amb la seva mare, Mussolini va ser a una escola de salesians. Mussolini va ser rebel i no trigà en ser expulsat després de diversos incidents relatius a la seva conducta, incloent el llançament de pedres a la congregació després de la Missa, apunyalar la mà d'un company estudiant i llençar un tinter contra un professor.[12] Després de començar a la nova escola, Mussolini aconseguí bones notes, qualificant-se com a mestre d'escola elemental al 1901. [9][10]
Emigració a Suïssa i servei militar
Al 1902, Mussolini emigrà a Suïssa, en part per evitar el servei militar.[8] Va treballar un breu temps com a picapedrer a Gènova, Fribourg i Berna; però no aconseguí tenir una feina fixa.
Durant aquest temps estudià les idees del filòsof Friedrich Nietzsche, del sociòleg Vilfredo Pareto i del sindicalista Georges Sorel. Mussolini també citaria després el marxista Charles Péguy i el sindicalista Hubert Lagardelle entre les seves influències.[15] L'èmfasi de Sorel en la necessitat d'enderrocar la democràcia liberal decadent i el capitalisme mitjançant l'ús de la violència, l'acció directa i la vaga general, i l'ús de les crides del neo-maquiavelisme a l'emoció impressionaren enormement a Mussolini. [8]
Mussolini esdevingué actiu al moviment socialista italià a Suïssa, treballant pel diari L'Avvenire del Lavoratore, organitzant mítings, pronunciant discursos als treballadors i treballant com a secretari del sindicat de treballadors italians a Lausanne.[16] Al 1903 va ser detingut per la policia de Berna a causa de la seva defensa d'una vaga general violenta, passant dues setmanes a la presó, i sent deportat a Itàlia a continuació, on va ser deixat lliure, des d'on tornà a Suïssa.[17] Al 1904, després de tornar a ser detingut a Lausana per falsificar la seva documentació, tornà a Itàlia per aprofitar una amnistia per deserció, car havia estat condemnat in absentia.[16]
Subseqüentment va allistar-se voluntari pel servei militar al Regio Esercito. Després de servir-hi durant dos anys (entre gener de 1905 i setembre de 1906) tornà a dedicar-se a la docència. [18]
Periodista polític i la primera militància
Al febrer del 1908, Mussolini abandonà de nou Itàlia, en aquesta ocasió per treballar com a secretari pel sindicat a la ciutat de parla italiana de Trento, llavors sota el control de l'Imperi Austrohongarès. També treballà pel Partit Socialista local, editant el seu diari L'Avvenire del Lavoratore. De retorn a Itàlia, passà una breu temporada a Milà, quan al 1910 tornà a Formí, on edità el setmanari Lotta di classe.
Durant aquest temps publicà Il Trentino veduto da un Socialista al periòdic radical La Voce.[19] També va escriure diversos assaigs sobre la literatura alemanya, alguns comptes i una novel·la, L'amante del Cardinale: Claudia Particella, romanzo storico. Aquesta novel·la,que va co-escriure amb Santi Corvaja, va ser publicada com un fulletí al diari de Trento Il Popolo. Va ser alliberat a terminis del 20 de gener a l'11 de maig de 1910. [20] La novel•la, amargament anti-clerical, va ser retirada de la circulació després que Mussolini fes un tractat amb el Vaticà.[8]
Per a llavors, estava considerat com un dels socialistes més preeminents italians. Al setembre de 1911, Mussolini participà en una revolta, encapçalada pels socialistes, contra la guerra de Líbia. Amargament denuncià la "guerra imperialista italiana" per capturar Trípoli, una acció que li comportà una estada de 5 mesos a la presó.[21] Després del seu alliberament ajudà a expulsar del Partit Socialista dos "revisionistes" que havien donat suport a la guerra, Ivanoe Bonomi i Leonida Bissolati. Com a recompensa, va ser nomenat editor del diari del partit socialista, Avanti!. Sota la seva direcció, la circulació aviat va créixer de 20.000 a 10.000 exemplars. [22]
Al 1913, publicà Giovanni Hus, il veridico, una biografia històrica i política sobre la vida i la missió del reformador eclesiàstic txec Jan Husi els seus seguidors, els Hussites. Durant aquest període socialista de la vida de Mussolini va fer servir el pseudònim "Vero Eretico".
Entre que Mussolini va estar associat amb el socialisme, també va donar suport a figures que s'oposaven a l'igualitarisme. Per exemple, Mussolini va estar influenciat per les idees anti-cristianes i la negació de l'existència de Déu de Nietszche.[23] Mussolini veia a Nietzsche tan semblant a Jean-Marie Guyau, que advocava per una filosofia d'acció.[23] L'ús que Mussolini va fer de Nietzsche el va fer un socialista molt heterodox, a causa de la promoció de l'elitisme i de les opinions anti-igualitàties del filòsof.[23] Mussolini creia que el socialisme havia faltat als deures del determinisme marxista i del reformisme socialdemòcrata, i creia que les idees de Nietzsche enfortirien el socialisme.[23] Mentre que estava associat amb el socialisme, els escrits de Mussolini eventualment indicaven que havia abandonat el marxisme i l'igualitarisme en favor del concepte del übermensch nietzschià i de l'anti-igualitarisme.[24]
Expulsió del Partit Socialista Italià
Condecoracions
Condecoracions italianes
Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1924)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1924)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia (1924)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde Militar de Savoia (7 de maig de 1936) [25] R.D. n. 177
Gran Creu de Cavaller de l'Orde Colonial de l'Estrella d'Itàlia
Gran Creu de Cavaller amb Estrella de l'Orde de la Besa
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Skandeberbeg
Gran Creu de Cavaller de l'Orde Civil i Militar de l'Àguila Romana (classe militar)
Creu al Mèrit de Guerra
Medalla commemorativa de la guerra italo-austríaca 1915-1918
Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918
Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918
Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma en or
Creu de l'Antiguitat al Servei de la Milícia Voluntària per la Seguretat Nacional (20 anys)
Cap i Gran Canceller de l'Orde Civil i Militar de l'Àguila Romana (R.S.I.) (2 de març de 1944)
Cap i Gran Canceller de l'Orde dels Sants Patrons d'Itàlia (R.S.I.) (11 de febrer de 1945)
Condecoracions estrangeres
Cavaller de l'Orde de l'Esperó d'Or (Vaticà)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de Pius IX (Vaticà)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem (Vaticà)
Gran Creu d'Honor i Devoció del Sobirà Orde Militar de Malta (2 d'abril de 1923)
Gran Creu d'Or i Diamants de l'Orde de l'Àliga Alemanya (Alemanya) (25 de setembre de 1937)
Gran Collar de l'Orde del Jou i les Fletxes (Espanya)
Orde de Lāčplēsis (Letònia)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany (Regne Unit) (1923, expulsat al 1940)
Creu de la Llibertat (Estònia)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde Nacional de la Creu del Sud (Brasil) (12 de gener de 1934)
Cavaller de l'Orde del Serafí (Suècia)
Cavaller de l'Orde de l'Elefant (Dinamarca)
Gran Cordó de l'Orde del Crisantem (Japó)
Gran Creu de Cavaller de l'Orde de l'Estrella de Romania
Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Segell de Salomó (Etiòpia)
.svg){kind=small}
.png){kind=small}
Vegeu també
Referències
- ↑ Image Description: Propaganda poster of Benito Mussolini, with caption "His Excellency Benito Mussolini, Head of Government, Leader of Fascism, and Founder of the Empire...".
- ↑ Hakim, Joy. A History of Us: War, Peace and all that Jazz. New York: Oxford University Press, 1995. ISBN 0-19-509514-6.
- ↑ Kertzer, David I. Prisoner of the Vatican: The Popes' Secret Plot To Capture Rome From The New Italian State (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2006, p.292. ISBN 0618619194.
- ↑ MacGregor Knox. Mussolini unleashed, 1939-1941: Politics and Strategy in Fascist Italy's Last War. Edition of 1999. Cambridge, England, UK: Cambridge University Press, 1999. Pp. 122-123.
- ↑ MacGregor Knox. Mussolini unleashed, 1939-1941: Politics and Strategy in Fascist Italy's Last War. Edition of 1999. Cambridge, England, UK: Cambridge University Press, 1999. Pp. 122-127.
- ↑ Viganò, Marino (2001), "Un'analisi accurata della presunta fuga in Svizzera", Nuova Storia Contemporanea 3
- ↑ «1945: Italian partisans kill Mussolini». [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Mediterranean Fascism 1919–1945 Edited by Charles F. Delzel, Harper Rowe 1970, page 3
- ↑ 9,0 9,1 «Benito Mussolini». Grolier.com, 08-01-2008.[Enllaç no actiu]
- ↑ 10,0 10,1 Living History 2; Chapter 2: Italy under Fascism. ISBN 1-84536-028-1
- ↑ «Alessandro Mussolini». GeneAll.net, 08-01-2008.
- ↑ 12,0 12,1 «Benito Mussolini». HistoryLearningSite.co.uk, 08-01-2008.
- ↑ Gregor, Anthony James. Young Mussolini and the intellectual origins of fascism. Berkeley and Los Angeles, California, US; London, England, UK: University of California Press, 1979. Pp. 29
- ↑ 14,0 14,1 Gregor, Anthony James. Young Mussolini and the intellectual origins of fascism. Berkeley and Los Angeles, California, US; London, England, UK: University of California Press, 1979. p. 31.
- ↑ Mediterranean Fascism by Charles F. Delzel page 96
- ↑ 16,0 16,1 Plantilla:HDS
- ↑ Haugen, Brenda. Benito Mussolini. Compass Point Books, 2007. ISBN 9780756518929.
- ↑ «Mussolini: il duce». ThinkQuest.org, 24-10-2009.
- ↑ "The Life of Benito Mussolini" by Margherita G. Sarfatti, p. 156
- ↑ taken from WorldCat's entry for this book's title.
- ↑ Mediterranean Fascism 1919–1945 Edited by Charles F. Delzel, Harper Rowe 1970, bottom of page 3
- ↑ Mediterranean Fascism 1919–1945 Edited by Charles F. Delzel, Harper Rowe 1970, page 4
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Golomb, Jacob; Wistrich, Robert S. Nietzsche, godfather of fascism?: on the uses and abuses of a philosophy. Princeton, New Jersey, US: Princeton University Press, 2002. p. 249.
- ↑ Golomb, Jacob; Wistrich, Robert S. Nietzsche, godfather of fascism?: on the uses and abuses of a philosophy. Princeton, New Jersey, US: Princeton University Press, 2002. p. 250.
- ↑ Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
| Precedit per: Luigi Facta |
President del Consell de Ministres d'Itàlia.svg){kind=small} 31 d'octubre de 1922 – 25 de juliol de 1943 |
Succeït per: Pietro Badoglio |
| Precedit per: càrrec creat |
Duce de la República Social Italiana 23 de setembre de 1943 – 25 d'abril de 1945 |
Succeït per: càrrec suprimit |
| Precedit per: títol de nova creació |
Primer Mariscal de l'Imperi 30 de març de 1938 – 25 de juliol de 1943 |
Succeït per: anul·lació del títol |
| Precedit per: creació del partit |
Cap del Partit Nacional Feixista 7 de novembre de 1921 – 27 de juliol de 1943 |
Succeït per: dissolució del partit |
| Precedit per: creació del partit |
Cap del Partit Feixista Republicà 23 de setembre de 1943 – 25 d'abril de 1945 |
Succeït per: dissolució del partit |
| Precedit per: Carlo Schanzer Dino Grandi Galeazzo Ciano |
Ministre d'Exteriors 30 d'octubre de 1922 – 12 de setembre de 1929 20 de juliol de 1932 – 9 de juny de 1936 6 de febrer de 1943 – 25 de juliol de 1943 |
Succeït per: Dino Grandi Galeazzo Ciano Raffaele Guariglia |
| Precedit per: Antonino Di Giorgio Pietro Gazzera |
Ministre de la Guerra 4 d'abril de 1925 – 12 de setembre de 1929 20 de juliol de 1933 – 25 de juliol de 1943 |
Succeït per: Pietro Gazzera Antonio Sorice |
| Precedit per: Paolino Taddei Luigi Federzoni |
Ministre de l'Interior 30 d'octubre de 1922 – 17 de juny de 1924 6 de novembre de 1926 – 25 de juliol de 1943 |
Succeït per: Luigi Federzoni Umberto Ricci |
| Precedit per: Luigi Federzoni Emilio De Bono Alessandro Lessona |
Ministre de l'Àfrica Italiana 18 de desembre de 1928 – 12 de setembre de 1929 17 de gener de 1935 – 11 de juny de 1936 20 de novembre de 1937 – 31 d'octubre de 1939 |
Succeït per: Emilio De Bono Alessandro Lessona Attilio Teruzzi |
