Vés al contingut

Al·ló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretAl·ló
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Vila Joiosa (la Marina Baixa), Hispània Tarraconense (Antiga Roma) i Phosphoribosylformimino-5-aminoimidazole carboxamide ribotide isomerase HisA (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 30′ 19″ N, 0° 13′ 54″ O / 38.505163°N,0.231613°O / 38.505163; -0.231613
Història
PeríodeEdat antiga Modifica el valor a Wikidata

Al·ló (llatí: Allon o Allo, IPA [állon]), dit també Alonis, Alones (en grec antic: Ἀλωνίς o Ἀλωναὶ, «Alōnís» i «Alōnái», IPA [alɔ:nís] i [alɔ:nái]; gentilici Ἀλωνίτης, «Alōnítēs», alonita) o Àl·lon,[a] fou una antiga ciutat romana identificada molt probablement amb la Vila Joiosa (a la Marina Baixa, País Valencià)[1] de la qual es conserven restes sota el centre de la vila. Es tracta d'una de les quatre entitats de població de l'actual província d'Alacant amb qualitat de municipium esmentades (tot i que no explícitament) al llibre tercer de la cartografia del grec Estrabó (segle i dC), juntament amb Ilici (Elx), Lucentum (Alacant) i Dianium (Dénia).

No es tenia certesa de l'exacta ubicació d'aquesta ciutat fins que l'any 2007 foren descobertes unes restes al centre urbà de la Vila Joiosa.[2] Concretament, l'excavació arqueològica descobrí un sistema de termes en un òptim estat de conservació, així com altres edificis civils, la qual cosa evidencia la importància que tenia aquesta ciutat a l'època.

Fonts

[modifica]

Es tracta d'una ciutat antiga que ens és coneguda per quatre fonts diferents que la historiografia moderna està d'acord que fan referència al mateix lloc. El primer que l'esmenta és Pomponi Mela,[3] geògraf del segle i dC, qui l'anomena Allonem (en acusatiu), després del riu Sucro (el Xúquer) i seguit de Lucentia (Alacant) i Ilice (Elx). També apareix a la geografia del grec Claudi Ptolemeu,[4] geògraf del segle ii, qui l'anomena Ἀλωναὶ («Alōnái», llatí: Alonae). Ptolemeu la situa al sud de la desembocadura del riu Segura,[5] motiu pel qual alguns la volgueren identificar amb Guardamar o amb Santa Pola,[6] i altres proposaren que Alonai no fos la mateixa ciutat esmentada per Pomponi Mela;[7] el fet és, però, que Ptolemeu és molt imprecís situant la toponímia de tot el litoral d'aquella zona, de manera que actualment es pensa més aviat en un error de Ptolemeu i que, per tant, es tracta de la mateixa ciutat.[5] Del segle vi és el gramàtic bizantí Esteve de Bizanci,[8] qui, citant Artemidor (segle i aC), l'anomena Ἀλωνίς amb el gentilici Ἀλωνίτης («Alōnís» i «Alōnítēs»), de la qual diu que és una «illa i polis de Massàlia[b]». Finalment apareix a l'Anònim de Ravenna,[9] un text compilat el segle vii a partir de fonts més antigues, on apareix com a Allon,[c] entre Lucentes i Hilice. A més d'aquests passatges, hom ha volgut identificar Al·ló amb una de les «tres fundacions massaliotes» de la zona (les altres dues serien Akra Leuké (Lucentum/Alacant), on la presència d'establiments hel·lènics també és possible, i Hemeroscopèon (Diànium/Dénia), on la presència de comerciants grecs està descartada). Per bé que és possible que el poblat ibèric tengués un petit barri o establiment grec, actualment està descartat que Al·ló fos una colònia grega.[5]

Com que no ens ha arribat cap inscripció amb el nom de la ciutat no es pot saber amb certesa quina d'aquestes formes és la correcta. Així i tot, la forma que es reconstrueix a partir de tots els testimonis és Allon (en català, transcrit Al·ló). Pel que fa a l'etimologia, malgrat que hi ha hagut assajos de relacionar-lo amb el grec ἅλς («háls») 'sal', sembla que es tracta d'un topònim ibèric, atès que l'origen de la població és un oppidum ibèric, i no pas una colònia grega.[10]

El nom del Barranc dels Bortolons, afluent del riu de la Vila, podria ser una pervivència del nom de l'antiga ciutat, en referència al port: Portum Allonis > Portalons i, per influència del mossàrab valencià, > Bortalons i Bortolons; aquest hauria estat el nom original del riu, assimilat més tard per un afluent secundari.[11] No obstant això, també podria ser una simple derivat del nom propi Bartomeu en la seva variant Bartolomeu, d'on surt Bartoló.[12]

Història

[modifica]

La identificació d'Al·ló amb la Vila Joiosa ve d'antic, però només s'ha pogut arribar a un consens acadèmic gràcies a les troballes de les darreres dècades al barri vell de la Vila,[d] i de fet encara no s'ha trobat la confirmació epigràfica que vinculi la ciutat romana de la Vila Joiosa amb la ciutat d'Al·ló, esmentada per Mela, Ptolemeu, Esteve de Bizanci i el geògraf de Ravenna. En qualsevol cas, la identificació sembla clara atesa la localització aproximada d'Al·ló a les fonts antigues i la gran importància de les restes arqueològiques sota la Vila.[13]

El turó que ara ocupa el barri vell de la Vila Joiosa acollí un oppidum ibèric,[14] del qual hi ha hagut poques troballes; no obstant això, l'activitat ibèrica s'ha pogut datar principalment gràcies a les necròpolis del Poble Nou i de Casetes, que presenten una ocupació que va del segle vi aC al segle iii, cosa que indica que el poblat continuà habitat després de la conquesta romana al segle ii aC.[6][15] La presència de material d'origen i influència grega suggereix una certa intensitat comercial amb aquest poble, i aquest fet s'ha volgut relacionar amb la notícia d'Estrabó sobre colònies gregues a l'actual costa d'Alacant. Per bé que sembla descartada la possibilitat que es tractàs de colònies gregues a l'ús, és possible que al poblat ibèric de la Vila Joiosa hi hagués comerciants hel·lènics establerts que conformassin un petit barri o comunitat.[16]

Per bé que ja tenia una certa importància en l'àmbit regional en època ibèrica i romana republicana,[13] a partir del període d'August, final del segle i aC i començament del següent, l'assentament ibèric original creix cap a la mar i desenvolupa un nucli urbà romà o molt intensament romanitzat,[15][6] que amb la Lex Flavia Municipalis assolí l'estatus de municipium (any 74),[15] fet deduït de dues inscripcions trobades al jaciment de la partida del Torres que indiquen la presència de magistrats (duumvirs i flamen) i d'un macèl·lum.[6][15] A més, la troballa arqueològica d'edificis públics com l'esmentat macèl·lum, un suposat temple i unes termes sota l'actual carrer de Canalejas; d'edificis monumentals com un dipòsit hidràulic i la Torre de Sant Josep, o els carreus monumentals de la partida de l'Almisserà; la constatació d'un poblament rural molt intens, amb gran nombre de vil·les rurals i periurbanes; l'existència d'un port...[17] Tot plegat són indicis que porten a pensar que la ciutat romana tengué forta importància a la zona,[6] segurament al mateix nivell que les veïnes Diànium i Lucentum.[17]

Sota el nucli urbà de la mateixa Vila Joiosa s'han excavat diverses vil·les i dues grans necròpolis de l'època, a més del port d'època romana, el qual constituïa una gran zona industrial i comercial.[15][18] Destaquen també les termes públiques trobades el 2005 a l'actual carrer de Canalejas.[18]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Al·ló remet al llatí Allon, testimoniat per Pomponi Mela (II 93) i el geògraf de Ravenna. Les formes Alonis i Alones remeten al grec Ἀλωνίς i Ἀλωναὶ, testimoniades respectivament en Ptolemeu (II 6.14) i Esteve de Bizanci. La forma Àl·lon és la transliteració del llatí Allon.
  2. ↑ Se sobreentén «[antiga colònia] de Massàlia».
  3. ↑ Solament apareix en un dels còdex; en l'altre sembla que s'han fusionat Allon amb el topònim anterior, Leones, en Ad Leones.[9]
  4. ↑ Abans s'havien proposat altres localitzacions: a més de Guardamar, Benidorm o Santa Pola, a la mateixa Vila Joiosa s'havia proposat el jaciment que avui se sap que és una vil·la romana de Xauxelles i la zona del jaciment de Torres, on es va trobar un mausoleu monumental.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Alonís». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  2. ↑ «Hallada en Villajoyosa la antigua ciudad romana de Allon». El País, 27-04-2007.
  3. ↑ Pomponi Mela, Chorographia II 93.
  4. ↑ Ptolemeu, Geographia II 6.14.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Espinosa Ruiz, 2006, p. 238.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Frías Castillejo, 2010, p. 117.
  7. ↑ Espinosa Ruiz, 2006, p. 237-239.
  8. ↑ Esteve de Bizanci, Ethnica s.v. «Ἀλωνίς».
  9. ↑ 9,0 9,1 Espinosa Ruiz, 2006, p. 237.
  10. ↑ Espinosa Ruiz, 2006, p. 239.
  11. ↑ Espinosa Ruiz, 2006, p. 243.
  12. ↑ Coromines, Onomasticon Cataloniae, vol. II, pàg. 476 s.v. «Bertó».
  13. ↑ 13,0 13,1 Espinosa Ruiz, 2006, p. 241.
  14. ↑ Espinosa Ruiz, 2006, p. 225.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Espinosa Ruiz, 2006, p. 235.
  16. ↑ Espinosa Ruiz, 2006, p. 240.
  17. ↑ 17,0 17,1 Espinosa Ruiz, 2006, p. 233.
  18. ↑ 18,0 18,1 Frías Castillejo, 2010, p. 118.

Bibliografia

[modifica]
  • Frías Castillejo, Carolina. El poblamiento rural de Dianium, Lucentum, Ilici y la ciudad romana de La Vila Joiosa (siglos II a.C.-VII d.C.). Universitat d'Alacant, 2010. 
  • Espinosa Ruiz, Antonio «Sobre el nombre de la ciudad ibérica y romana de Villajoyosa». Lucentum, XXV, 2006 [Consulta: 24 octubre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al·ló&oldid=34176117»