Coma (medicina)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaComa
Tipustrastorn de la consciència, signe clínic, estat de consciència, alteració de la consciència i inconsciència Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia i medicina intensiva Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MB20.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R40.2
CIM-9780.01
CIAPA07 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0092055 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB16940 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKcoma Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003128 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0009421 i C0860634 Modifica el valor a Wikidata

En medicina, el coma (del grec κῶμα o κωμα, que significa son profunda) és un estat sever de pèrdua de consciència que pot ser el resultat d'una gran varietat de condicions incloent-hi la intoxicació per (drogues, alcohol o altres tòxics), anomalies metabòliques (hipoglucèmia, hiperglucèmia, cetosi), malalties del sistema nerviós central: ictus, traumatisme crani-encefàlic, convulsions i hipòxia. Les causes metabòliques són les més freqüents.

El coma és una síndrome. Expressa un fort trastorn de les funcions cerebrals i, per tant, sovint comporta perill de mort. El pronòstic del pacient en situació de coma depèn de la gravetat d'aquest, de les malalties subjacents i de l'assistència mèdica. Des del punt de vista etiopatogènic, són dos els principals mecanismes responsables del coma: un és una alteració difusa d'ambdós hemisferis cerebrals i l'altre una disrupció del sistema reticular ascendent mesencefàlic que transporta les senyals nervioses al tàlem i al còrtex.[1]

Causes[modifica]

Malalties primàries cerebrals[modifica]

  • Apoplexia
    • Succés espontani, coma per danys cerebrals
    • Hemorràgia cerebral que pot conduir a la inconsciència, si danya directament el cervell o per un augment de pressió al crani
  • Trauma cranial
    • Coma per lesions cerebrals directes, secundàries a edema cerebral o derivades d'un dany axonal difús.[2]
  • Meningitis/Encefalitis
    • Inflamació intensa del parènquima cerebral i/o de les seves cobertes, pròpia de malalties que solen causar febre alta i alterar l'homeòstasi del SNC.
    • Desenvolupament del coma en un lapse d'hores
  • Atac epilèptic
    • Succés espontani. L'estat de coma també es produeix en casos d'epilèpsia no convulsiva, una circumstància que cal tenir present a l'hora de determinar el procés causal.[3]
  • Tumor cerebral (primari o metàstasic)
    • Desenvolupament lent
    • Coma causat principalment per augment de la pressió intracranial i els seus consegüents efectes sobre el cervell

Trastorns metabòlics[modifica]

Intoxicacions[modifica]

Nivells de coma[modifica]

El nivell de consciència pot oscil·lar des de la confusió, la torpor i la somnolència, al coma profund.[19] A mesura que es perden els mecanismes de vigilància, disminueix gradualment la capacitat de resposta del malalt als estímuls externs. En el coma superficial s'aprecien respostes primitives davant estímuls nociceptius, mentre que en el coma profund no hi ha resposta al dolor. A grans trets, la gravetat del coma es pot qualificar com de:

  • Primer Grau - defensa selectiva al dolor, moviment de pupil·les intacte, moviment dels ulls per estímul de l'òrgan d'equilibri intacte.
  • Segon Grau - desordenada defensa al dolor, moviment en massa, moviment divergent dels ulls.
  • Tercer Grau- sense defensa, només reflexos fugaços, manca el reflex vestíbuloocular, reacció pupil·lar debilitada.
  • Quart Grau - sense reacció al dolor, sense reacció de les pupil·les, manca dels altres reflexos de protecció.

Existeixen escales específiques per quantificar neurològicament el coma. Les més conegudes són:

  • Escala de Glasgow: Dissenyada inicialment per ser emprada en casos de traumatisme encefàlic, es basa en l'apertura ocular, la resposta verbal i la resposta motora a dos estímuls principals: la veu i el dolor. La seva puntuació és de 3 a 15, considerant-se un coma greu els valors iguals o inferiors a set punts. Una puntuació ≤ a 3 representa una lesió cerebral molt seriosa, sovint irreversible i amb un alt índex de mortalitat.[20] Un coma profund i no reactiu (Glasgow 3) és un dels elements fonamentals per establir el diagnòstic de mort cerebral, juntament amb apnea, hipotonicitat muscular generalitzada i absència de reflexos troncoencefàlics.[21]
  • Escala FOUR (Full Outline of UnResponsiveness): A més de la resposta ocular i motora avalua els reflexos del tronc de l'encèfal i el patró respiratori (respiració de Cheyne-Stokes, apnèustica, atàxica, hiperventilació neurògena). La puntuació és de 0 a 16, assignant a cada paràmetre un valor màxim de 4. S'utilitza sovint en les UCIs.[22]
  • Escala de Blantyre: Modificació de l'escala de Glasgow pediàtrica,[23] emprada per categoritzar l'estat neurològic de nens amb malària cerebral (falcípara).[24] La puntuació d'aquestes dues escales infantils és de 0 a 5.

Per avaluar el grau de recuperació de consciència del pacient comatós han estat dissenyades també diverses escales. Una de les més utilitzades arreu, adaptada a diferents idiomes,[25] és la CRS-R (Coma Recovery Scale-Revised), la qual té uns bons nivells d'especificitat i sensibilitat.[26]

A la fi d'agilitzar i estandarditzar el maneig inicial dels malalts en coma arribats als serveis d'Urgéncies, especialistes dels EUA crearen un protocol en forma de diagrama de flux, denominat ENLS (Emergency Neurological Life Support).[27]

Termes derivats[modifica]

Coma induït o artificial[modifica]

Quan es fa una sedació o narcosi, que és la inducció de la disminució de consciència amb medicaments, es produeix un cert grau de coma temporal. Això no sempre implica que hi hagi pèrdua total de la consciència. Per regla general, s'utilitzen barbitúrics (pentobarbital o tiopental) a dosis controlades per aconseguir aquest estat i és un procediment emprat sobretot per protegir el cervell durant intervencions neuroquirúrgiques perllongades,[28] en casos molt determinats d'epilèpsia refractària als fàrmacs convencionals[29] o per tractar la hipertensió intracranial secundària a traumatismes cranioencefàlics greus.[30]

Pseudocoma[modifica]

Certs trastorns poden produir situacions que es poden confondre amb un estat de coma:[31]

  • Síndrome d'enclaustrament (en anglès, Locked-in Syndrome) — Lesió de la part ventral de la protuberància, causada sovint per una oclusió embòlica de l'artèria basilar. La consciència està preservada, però el malalt no pot parlar ni moure els músculs de les extremitats, el troc o la cara, mentre que conserva el parpelleig voluntari i els moviments verticals oculars.[32] Un examen neurològic minuciós permet diferenciar aquesta entitat d'un coma genuí.[33]
  • Mutisme acinètic — Manca de resposta motora en un individu conscient que ha sofert una lesió a les àrees prefrontals o premotores cerebrals responsables d'iniciar els moviments. El malalt mou els ulls, però no pot efectuar altres moviments o obeir ordres sense ajuda. Per regla general, el seu to muscular i els reflexes osteotendinosos i posturals no presenten alteracions.[34]
  • Manca neurogènica de resposta — Alguns pacients amb malalties neuropsiquiàtriques efectuen resistència passiva a l'apertura dels ulls, modifiquen la situació del cos per tal d'evitar els estímuls o miren el sostre insistentment malgrat els canvis de postura, sent incongruents els resultats de l'exploració física. De vegades, poden mostrar convulsions no epilèptiques. La catatonia es diferencia del coma per la capacitat preservada del pacient de mantenir-se dempeus, assegut o en una posició concreta.[35] Hi ha autors que parlen indistintament de 'coma psicogen'[36] o de 'coma funcional'[37] per referir-se a les situacions de manca de resposta en persones amb determinats trastorns psiquiàtrics, en especial el de conversió,[38] i que no tenen res a veure amb conductes simuladores que pretenen obtenir alguna mena de benefici. Es veu ocasionalment després de procediments anestèsics de naturalesa molt dispar.[39]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cooksley T, Rose S, Holland M «A systematic approach to the unconscious patient» (en anglès). Clin Med (Lond), 2018 Feb; 18 (1), pp: 88-92. DOI: 10.7861/clinmedicine.18-1-88. PMC: 6330912. PMID: 29436445 [Consulta: 22 abril 2019].
  2. ↑ Johnson VE, Stewart W, Smith DH «Axonal pathology in traumatic brain injury» (en anglès). Exp Neurol, 2013 Ag; 246, pp: 35-43. DOI: 10.1016/j.expneurol.2012.01.013. PMC: 3979341. PMID: 22285252 [Consulta: 15 setembre 2018].
  3. ↑ Holtkamp M, Meierkord H «Nonconvulsive status epilepticus: a diagnostic and therapeutic challenge in the intensive care setting» (en anglès). Ther Adv Neurol Disord, 2011 Maig; 4 (3), pp: 169–181. DOI: 10.1177/1756285611403826. PMC: 3105634. PMID: 21694817 [Consulta: 6 octubre 2018].
  4. ↑ Haces del Blanco, ML; Massieu–Trigo, L «Mecanismos de muerte neuronal asociados a la hipoglucèmia» (en castellà). Arch Neurocien, 2005 Abr; 10 (2), pp: 83-91. ISSN: 0187-4705 [Consulta: 15 abril 2018].
  5. ↑ Shah, SN; Joshi, SR «Diabetic Coma: Diabetic Ketoacidosis, Hyperglycemic Hyperosmolar State and Hypoglycaemia» (en anglès). A: API Text Book of Medicine, Vol. I, Sec. 9, Chap. 4 (Shah, SN; Ed), 2003; 7th Edition, pp: 25-38 ISBN 8187540281. Arxivat de l'original el 29 de març 2017 [Consulta: 17 setembre 2018]. Arxivat 29 de març 2017 a Wayback Machine.
  6. ↑ Rossetti, AO «Clinical neurophysiology for neurological prognostication of comatose patients after cardiac arrest» (en anglès). Clin Neurophysiol Pract, 2017 Mar 20; 2, pp: 76-80. DOI: 10.1016/j.cnp.2017.03.001. PMC: 6123903. PMID: 30214976 [Consulta: 18 setembre 2018].
  7. ↑ Perales, R «Shock según su etiologia: aproximación clínica» (en castellà). A: Actualización del manejo del paciente en shock, Parte 3 (Navío Serrano, A; Coord.) Grupo Nacional de Shock de la SEMES, Bubok Publishing SL, 2014 Jun; III Ed, pp: 55-114. ISBN 978-84-686-5294-8 [Consulta: 15 abril 2018].
  8. ↑ Çelik Y, Tekataş A, Albayram S, Gündüz A, et al «Spontaneous intracranial hypotension presenting with coma: case report and review of the literature» (en anglès). Agri, 2015; 27 (3), pp: 160-162. DOI: 10.5505/agri.2015.59454. ISSN: 1300-0012. PMID: 26356106 [Consulta: 15 abril 2019].
  9. ↑ Fraser CL, Arieff AI «Nervous system complications in urèmia» (en anglès). Ann Intern Med, 1988 Jul 15; 109 (2), pp: 143-153. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2017. ISSN: 0003-4819. PMID: 2837930 [Consulta: 17 setembre 2018]. Arxivat 10 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  10. ↑ Hadjihambi A, Arias N, Sheikh M, Jalan R «Hepatic encephalopathy: a critical current review» (en anglès). Hepatol Int, 2018 Feb; 12 (Supl 1), pp: 135-147. DOI: 10.1007/s12072-017-9812-3. PMC: 5830466. PMID: 28770516 [Consulta: 17 setembre 2018].
  11. ↑ Domínguez-Borgúa, A; Fonseca-Entzana, MT; Trejo-Martínez, MA «Coma mixedematoso» (en castellà). Med Int Méx, 2015 Mar-Abr; 31 (2), pp: 223-228. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 17 setembre 2018].
  12. ↑ Esperon, PSM «Hyponatremic coma as a manifestation of Addison's disease» (en anglès). J Pediatr (Rio J), 2001 Jul-Ag; 77 (4), pp: 337-342. DOI: 10.1590/S0021-75572001000400018. ISSN: 0021-7557. PMID: 14647868 [Consulta: 15 abril 2019].
  13. ↑ Matsuzaki S, Endo M, Ueda Y, Mimura K, et al «A case of acute Sheehan's syndrome and literature review: a rare but life-threatening complication of postpartum hemorrhage» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2017 Jun 14; 17 (1), pp: 188. DOI: 10.1186/s12884-017-1380-y. PMC: 5471854. PMID: 28615049 [Consulta: 15 abril 2019].
  14. ↑ Bah, AO; Balde, MC; Bah, A; Barry, AO «Case report: a severe hypernatremia with multiple òrgan failure, about a clinical observation» (en anglès).  Open Journal of Nephrology January, 2017 Gen; 7 (01), pp: 19-23. DOI: 10.4236/ojneph.2017.71003. ISSN: 2164-2842 [Consulta: 15 abril 2019].
  15. ↑ Nuevo-González, JA «Hipercalcemia como urgencia médica» (en castellà). REEMO, 2009 Jul; 18 (3), pp: 51-55. DOI: 10.1016/S1132-8460(09)73229-5. ISSN: 1132-8460 [Consulta: 15 abril 2019].
  16. ↑ O'Shea, E «Éxtasis líquido: estructura, farmacología, efectos adversos y mecanismos de acción» (en castellà). Trastornos adictivos, 2008; 10 (3), pp: 190-194. DOI: 10.1016/S1575-0973(08)76366-9. ISSN: 1575-0973 [Consulta: 30 abril 2019].
  17. ↑ van Gorp F, Wejden LC, Stienstra NA, Kuck EM, Haas LEM «Severe neurological symptoms following synthetic cannabinoid intoxication» (en anglès). Neth J Med, 2017 Maig; 75 (4), pp: 158-160. ISSN: 1872-9061. PMID: 28522773 [Consulta: 30 abril 2019].
  18. ↑ Solis E Jr, Cameron-Burr KT, Kiyatkin EA «Heroin Contaminated with Fentanyl Dramatically Enhances Brain Hypoxia and Induces Brain Hypothermia» (en anglès). eNeuro, 2017 Oct 30; 4 (5), pii: ENEURO.0323-17.2017. DOI: 10.1523/ENEURO.0323-17.2017. PMC: 5661359. PMID: 29085909 [Consulta: 7 octubre 2018].
  19. ↑ Young, GB «Stupor and coma in adults» (en anglès). UpToDate, Inc. Wolters Kluwer, 2013; Oct (rev), pàgs: 16. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2018 [Consulta: 16 setembre 2018]. Arxivat 16 de setembre 2018 a Wayback Machine.
  20. ↑ Chamoun RB, Robertson CS, Gopinath SP «Outcome in patients with blunt head trauma and a Glasgow Coma Scale score of 3 at presentation» (en anglès). J Neurosurg, 2009 Oct; 111 (4), pp: 683–687. DOI: 10.3171/2009.2.JNS08817. PMC: 2798060. PMID: 19326973 [Consulta: 18 setembre 2018].
  21. ↑ Escudero, D «Diagnóstico de muerte encefàlica» (en castellà). Med Intensiva, 2009 Maig; 33 (4), pp: 185-195. DOI: 10.1016/S0210-5691(09)71215-X. ISSN: 0210-5691. PMID: 19558940 [Consulta: 23 abril 2019].
  22. ↑ Iyer VN, Mandrekar JN, Danielson RD, Zubkov AY, et al «Validity of the FOUR Score Coma Scale in the Medical Intensive Care Unit» (en anglès). Mayo Clin Proc, 2009 Ag; 84 (8), pp: 694–701. DOI: 10.1016/S0025-6196(11)60519-3. PMC: 2719522. PMID: 19648386 [Consulta: 16 setembre 2018].
  23. ↑ Runde, D; Beiner, J «Pediatric Glasgow Coma Scale» (en anglès). Pediatric Emergency Medicine Practice, 2018; Jun, pp: CD1-CD5. ISSN: 1549-9669 [Consulta: 6 octubre 2018].
  24. ↑ WHO Regional Office for South-East Asia «Regional Guidelines for the Management of Severe Falciparum Malaria in Small Hospitals» (en anglès). Public Health Series, Vol. 43, 2006; Oct, pàg: 23 ISBN 9290222806 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida [Consulta: 6 octubre 2018].
  25. ↑ Noé E, Olaya J, Navarro MD, Noguera P, et al «Behavioral Recovery in Disorders of Consciousness: A Prospective Study With the Spanish Version of the Coma Recovery Scale–Revised» (en anglès). Arch Phys Med Rehabil, 2012 Mar; 93 (3), pp: 428-433.e12. DOI: 10.1016/j.apmr.2011.08.048. ISSN: 1532-821X. PMID: 22277244 [Consulta: 19 setembre 2018].
  26. ↑ Bodien YG, Carlowicz CA, Chatelle C, Giacino JT «Sensitivity and Specificity of the Coma Recovery Scale-Revised Total Score in Detection of Conscious Awareness» (en anglès). Arch Phys Med Rehabil, 2016 Mar; 97 (3), pp: 490-492.e1. DOI: 10.1016/j.apmr.2015.08.422. PMC: 5018674. PMID: 26342571 [Consulta: 19 setembre 2018].
  27. ↑ Huff JS, Stevens RD, Weingart SD, Smith WS «Emergency neurological life support: approach to the patient with coma» (en anglès). Neurocrit Care, 2012 Set; 17 (Supl 1), pp: S54-S59. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2017. DOI: 10.1007/s12028-012-9755-4. ISSN: 1541-6933. PMID: 22932989 [Consulta: 22 abril 2019]. Arxivat 8 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  28. ↑ Ellens, NR; Figueroa, BE; Clark, JC «The use of barbiturate-induced coma during cerebrovascular neurosurgery procedures: A review of the literature» (en anglès). Brain Circulation, 2015; 1 (2), pp: 140-145. DOI: 10.4103/2394-8108.172887. ISSN: 2455-4626 [Consulta: 15 setembre 2018].
  29. ↑ Alvarez V, Lee JW, Westover MB, Drislane FW, et al «Therapeutic coma for status epilepticus: Differing practices in a prospective multicenter study» (en anglès). Neurology, 2016 Oct 18; 87 (16), pp: 1650-1659. DOI: 10.1212/WNL.0000000000003224. PMC: 5085074. PMID: 27664985 [Consulta: 15 setembre 2018].
  30. ↑ Pérez-Bárcena J, Llompart-Pou JA, Homar J, Abadal JM, et al «Pentobarbital versus thiopental in the treatment of refractory intracranial hypertension in patients with traumatic brain injury: a randomized controlled trial» (en anglès). Crit Care, 2008; 12 (4), pp: R112. DOI: 10.1186/cc6999. PMC: 2575601. PMID: 18759980 [Consulta: 15 setembre 2018].
  31. ↑ Huffman JC, Stern TA «Assessment of the Awake but Unresponsive Patient» (en anglès). Prim Care Companion J Clin Psychiatry, 2003 Oct; 5 (5), pp: 227-231. ISSN: 1523-5998. PMC: 419301. PMID: 15213789 [Consulta: 17 setembre 2018].
  32. ↑ Laureys S, Pellas F, Van Eeckhout P, Ghorbel S, et al «The locked-in syndrom: what is it like to be conscious but paralyzed and voiceless?» (en anglès). Prog Brain Res, 2005 Feb; 150, pp: 495-511. DOI: 10.1016/S0079-6123(05)50034-7. ISSN: 0079-6123. PMID: 16186044 [Consulta: 15 abril 2019].
  33. ↑ Maiese, K «Locked-in Syndrome» (en anglès). Merck Manuals (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Des, pàgs: 3 [Consulta: 17 setembre 2018].
  34. ↑ Rodríguez-Bailón, M; Triviño-Mosquera, M; Ruiz-Pérez, R; Arnedo-Montoro, M «Mutismo acinético: revisión, propuesta de protocolo neuropsicológico y aplicación a un caso» (en castellà). Anales de Psicologia, 2012 Oct; 28 (3), pp: 834-841. DOI: 10.6018/analesps.28.3.124731. ISSN: 0212-9728 [Consulta: 17 setembre 2018].
  35. ↑ Cartlidge, N «States related to or confused with coma» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2001 Set; 71 (Supl 1), pp: i18-i9. ISSN: 0022-3050. PMC: 1765564. PMID: 11511737 [Consulta: 17 setembre 2018].
  36. ↑ Baxter CL, White WD «Psychogenic coma: case report» (en anglès). Int J Psychiatry Med, 2003; 33 (3), pp: 317-322. DOI: 10.2190/YVP4-3GTC-0EWK-42E8. ISSN: 0091-2174. PMID: 15089013 [Consulta: 7 octubre 2018].
  37. ↑ Ludwig L, McWhirter L, Williams S, Derry C, Stone J «Functional coma» (en anglès). Handb Clin Neurol, 2016 Oct; 139, pp: 313-327. DOI: 10.1016/B978-0-12-801772-2.00028-X. ISSN: 0072-9752. PMID: 27719852 [Consulta: 7 octubre 2018].
  38. ↑ Rofé, Yacov; Rofé, Yochay «Conversion Disorder» (en anglès). Europe's Journal of Psychology, 2013; 9 (4), pp: 832–868. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2018. DOI: 10.5964/ejop.v9i4.621. ISSN: 1841-0413 [Consulta: 7 octubre 2018]. Arxivat 7 October 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  39. ↑ Weber JG, Cunnien AJ, Hinni ML, Caviness JN «Psychogenic coma after use of general anesthesia for ethmoidectomy» (en anglès). Mayo Clin Proc, 1996 Ag; 71 (8), pp: 797-800. DOI: 10.1016/S0025-6196(11)64846-5. ISSN: 0025-6196. PMID: 8691902 [Consulta: 9 octubre 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coma

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coma_(medicina)&oldid=32224564»