Eina (Cerdanya)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eina (Alta Cerdanya))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Eyne
Eina - panoramio (1).jpg

Localització
Map commune FR insee code 66075.png
42° 28′ 25″ N, 2° 04′ 57″ E / 42.473611111111°N,2.0825°E / 42.473611111111; 2.0825
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Població
Total 126 (2015)
• Densitat 6,19 hab/km²
Gentilici Einenc, einenca
Geografia
Superfície 20,36 km²
Altitud 1.500 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66800
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Eina (['ejnə], oficialment en francès Eyne) és una comuna de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, La Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent, forma part del cantó número 13 dels Pirineus Catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

Etimologia[modifica]

A partir del fet, constatat pel mateix Joan Coromines en les seves excursions pels Pirineus, que Eina és el poble que produeix més llet de tota la Cerdanya, i especialment l'estiu, a causa de la qualitat de les seves pastures, que permeten que el bestiar boví no conegui pràcticament un règim especial a l'època calorosa, el filòleg explica en el seu Onomasticom Cataloniae[1] l'origen basc del topònim Eina. Procedeix del basc ezne (llet). Precisament els documents medievals donen sovint la forma Esna com a nom del poble.

Geografia[modifica]

Eina a l'Alta Cerdanya

Localització i característiques generals del terme[modifica]

El terme comunal d'Eina, de 203.600 hectàrees d'extensió, és situat a l'extrem oriental de la comarca de l'Alta Cerdanya. És[2][3] al límit amb les comarques del Conflent i del Ripollès.

El terme d'Eina, de forma aproximadament rectangular, allargassada, està situat al biaix de sud-est a nord-oest. La zona sud-est, que arriba a la carena axial dels Pirineus, és la més alta del terme; aquesta carena està formada pel Pic d'Eina a l'extrem nord-est, al límit amb els termes comunal de Fontpedrosa, de la comarca del Conflent, i municipal de Queralbs, de la del Ripollès, de 2.789,2 m alt, el Coll de Núria, a 2.680,8, el Pic de Núria, de 2.796,2, i el Puig o Pic de Finestrelles, de 2.826,9, al trifini amb Llo i el ja esmentat terme de Queralbs. Tot el límit amb Queralbs correspon al límit nord de la Vall de Núria.

El terme comunal està vertebrat íntegrament per la Ribera d'Eina: els límits laterals del terme són les carenes que la delimiten. A llevant, el contrafort nord-occidental del Pic d'Eina, ja esmentat, que davalla gradualment cap a la Torre d'Eina, de 2.828,8 m alt, el Serrat de les Fonts, de vers els 2.700, el Cambra d'Ase, de 2.726,5, el Cim del Ras, a 2.600, des d'on davalla cap a la plana cerdana, passant per la carena que separa les dues parts de l'estació d'esquí de l'Espai Cambra d'Ase, la de Sant Pere dels Forcats i la d'Eina. A ponent, és el contrafort, també nord-occidental, del Pic de Finestrelles, cap al Camp de Perones, a 2.600, la Serra dels Clots, vers els 2.450, la Pica del Quer, de 2.343,4, i baixa fins a trobar el Rec del Rondola, a 1.734 m alt. En aquest lloc el termenal occidental deixa de seguir el contrafort esmentat, i esdevé arbitrari, deixant de seguir accidents geogràfics naturals. El mateix passa amb l'oriental a partir del lloc anteriorment descrit.

El punt més alt del terme comunal d'Eina és el Pic de Finestrelles, amb els seus 2.826,9 m alt; el punt més baix és a 1.452,9 m alt en el trifini d'Eina, Sallagosa i Font-romeu, Odelló i Vià, a la llera de la Ribera d'Eina, molt poc abans que aquest curs d'aigua s'aboqui en l'Angust, o Rec de l'Angust.

La Ribera d'Eina neix al capdamunt de la Vall d'Eina, a prop de la Pica de les Nou Fonts i recorre la vall en direcció nord-oest fins a unir-se amb el riu de Bolquera per formar[4] el Rec de l'Angust, que desemboca en el riu Segre.

Termes municipals limítrofs:

Font-romeu, Odelló i Vià
/
Sallagosa
Bolquera La Cabanassa
Llo Brosen windrose-fr.svg Sant Pere dels Forcats
/
Planès
Queralbs (Ripollès) Fontpedrosa

El poble d'Eina[modifica]

Vista general del poble d'Eina

Monuments megalítics del terme d'Eina[modifica]

Són diversos els dòlmens i altres megàlits existents en el terme d'Eina. Al nord del terme hi ha el Dolmen de la Borda, o dels Pasquerets, que fou en el seu moment excavat i restaurat; més al sud, però encara en el sector nord, hi ha el Dolmen de lo Pou. En el mateix sector es troba la Cista megalítica del Molí, propera al Molí de Baix; al nord-est del terme, al sector proper al Coll de la Perxa, hi ha el Menhir del Coll de la Perxa. A prop i a ponent del poble d'Eina es troba l'Hàbitat del Pla de Bac, i al nord-oest seu, el Menhir del Molí d'Eina.

Història[modifica]

Administració i política[modifica]

Demografia[modifica]

Població 1962-2008

Economia[modifica]

Llocs d'interès[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Notes[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «54 - Eina». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Èguet». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D - J). ISBN 84-7256-825-3. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Eina». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eina Modifica l'enllaç a Wikidata