Vés al contingut

Carta als Gàlates

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Epístola als cristians de Galàcia)
Infotaula de llibreCarta als Gàlates
(grc) Επιστολή προς Γαλάτες
(de) Brief des Paulus an die Galater Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària, Epístola, llibre de la Bíblia i obra creativa Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPau de Tars Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec Modifica el valor a Wikidata
Format perGalatians 1 (en) Tradueix
Galatians 4 (en) Tradueix
Galatians 5 (en) Tradueix
Galatians 3 (en) Tradueix
Galatians 2 (en) Tradueix
Galatians 6 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
GènereEpístola Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatFruit of the Holy Spirit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deNou Testament i Epístoles Paulines Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Library of Congress ClassificationBS2680-BS2685.6 Modifica el valor a Wikidata
Epístoles Paulines
 · 1 Tessalonicencs (52)
 · 2 Tessalonicencs* (~53?)
 · 1 Corintis (56)
 · Romans (56)
 · Filipencs (56-57)
 · 2 Corintis (57-58)
 · Gàlates (57-58)
 · Colossencs (~60?)
 · Filemó (60-61)
 · Efesis* (60-62?)
 · 1 Timoteu* (~60-70?)
 · 2 Timoteu* (~60-70?)
 · Titus* (~65-70?)
* Autoria dubtosa

La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central.

Tracta de la controvèrsia sobre el fet de si els cristians conversos des del judaisme o no, havien de seguir la llei de Moisès. Junt amb la Carta als Romans és de gran significat teològic i ha tingut gran influència en el protestantisme.

Un dels punts d'interès d'aquesta carta és que Pau afirma haver conegut a "Jaume germà de Jesús", el que s'ha fet servir com prova a favor de l'existència històrica de Jesús de Natzaret.

Datació

[modifica]

Fou escrita entre els anys 50 a 56 dC aproximadament després de dues visites a aquesta província[1] i que, segons el llibre Fets dels Apòstols, Pau i Bernabé visitaren la zona entre els anys 47 i 48 dC per primera vegada i després per segona vegada quan Pau amb Silas tornaven de la reunió o concili de Jerusalem en l'any 49 dC. Pot ser que l'hagi escrit des de Corint en la seva estada de quasi dos anys, entre el 50 i el 52 dC. Altres l'ubiquen en una data més tardana, pels voltants del 56 dC.

Sant Pau escrivint. La inscripció "sedet hic scripsit" ("s'asseu aquí i escriu").

Canonicitat

[modifica]

La canonicitat d'aquesta carta ve donada pels registres més antics de què disposem, fou utilitzada per Policarp d'Esmirna al segle ii, figura en el Fragment Muratori i en els escrits d'Ireneu de Lió, a més es va trobar amb vuit cartes més en l'anomenat manuscrit de Chester Beatty de l'any 200 dC. També altres patriarques de l'església primitiva l'esmenten com Climent d'Alexandria, Tertulià i Orígenes. S'esmenta per nom en el cànon reduït de Marció. Tot el cànon anterior al Concili de Cartago l'any 397 dC l'incloïen en els escrits com autèntica. A més hi ha una clara correlació i estil amb els altres escrits de Pau.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]