Edimburg

Edimburg

Edinburgh (en)
Lema	«Nisi Dominus Frustra»
Sobrenom	Athens of the North
Localització
55° 57′ 12″ N, 3° 11′ 21″ O
Estat	Regne Unit
País	Escòcia
Comtat	Ciutat d'Edimburg
Capital de	Escòcia Ciutat d'Edimburg Regne d'Escòcia districte d'Edimburg
Població humana
Població	488.050 (2016) (1.884,36 hab./km²)
Gentilici	Edimburguès / Edimburguesa
Llengua utilitzada	scots, gaèlic escocès
Geografia
Superfície	259 km²
Banyat per	Water of Leith, Riu Almond, Forth i Fiord de Forth
Altitud	41
Creació	segle VII
Organització política
• Cap de govern	Frank Ross (2017–)
Membre de	Federació Mundial de Ciutats Turístiques Lliga de Ciutats Històriques Xarxa de ciutats creatives (2004–)
Identificador descriptiu
Codi postal	EH1-EH13; EH14 (part); EH15-EH17
Fus horari	UTC±00:00 UTC+01:00
Prefix telefònic	0131
ISO 3166-2	GB-EDH
Codi NUTS	UKM25
Altres
Agermanament amb	Múnic (1954–) Florència (1964–) Dunedin (1974–) Vancouver (1977–) San Diego (1977–) Kíiv (1989–) Aalborg (1991–)
Lloc web	edinburgh.org

Edimburg (Edinburgh en anglès, Dùn Èideann en gaèlic escocès) és la capital del Regne d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país després de Glasgow. Situada a la costa est d'Escòcia, a la vora del fiord del riu Forth i en l'autoritat unitària local de la Ciutat d'Edimburg, és la capital d'Escòcia des de 1437 i seu del govern escocès. Va ser un dels centres més importants d'educació i cultura durant la Il·lustració gràcies a la Universitat d'Edimburg. Els seus districtes The Old Town (ciutat antiga) i The New Town (ciutat nova) van ser designats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1995. Segons el cens de l'any 2009, té un població total d'aproximadament 477.660 habitants. Edimburg és famosa pel seu Festival Internacional, el festival d'actuacions en viu més gran del món, i altres festivals desenvolupats a l'estiu de forma més o menys simultània, la majoria dels quals s'agrupen sota la denominació Festival d'Edimburg. Durant el festival la població de la ciutat es duplica. Edimburg és la segona ciutat més visitada del Regne Unit, després de Londres, amb aproximadament 13 milions de turistes a l'any.

Situació

Edimburg és situada a l'Est d'Escòcia, a la ribera sud del Forth, al costat d'Arthur Seat, un antic volcà. Ha estat la capital d'Escòcia des de 1492, i la seu del Parlament d'Escòcia des de la devolució, el 1999. La ciutat fou cremada pels anglesos en 1544 durant la guerra anglo-escocesa de 1544-1551. El 1996 tenia una població de cap a 447.500 habitants.

El castell d'Edimburg és situat sobre una roca que domina la ciutat, essent una de les vistes més característiques de la ciutat. La Royal Mile és el carrer que baixa des del castell fins al Palau Reial de Holyroodhouse, la residència de la Reina a Edimburg. Prop del palau, hi ha l'actual seu del Parlament d'Escòcia, edifici polèmic dissenyat pel català Enric Miralles.

Entre el castell i Princes Street (la principal avinguda comercial), hi ha una gran zona enjardinada (Prince's Street Gardens), ocupant el lloc d'un antic llac que es va dessecar. Més al Nord, hi ha la New Town, o ciutat nova, que es va desenvolupar a finals del segle XVIII. Calton Hill i Arthur's Seat permeten de gaudir de vistes excel·lents de la ciutat.

A Edimburg també podem trobar la National Gallery of Scotland la principal galeria d'art d'escola i inclou les obres mestres dels segles XV al XVII, en ells hi ha les obres de Botticelli, Velázquez, Rafael, Rembrandt, Rubens i Tiziano.

Edinburg també és coneguda pel festival de teatre que té lloc cada agost, i pel Hogmanay, una de les celebracions de cap d'any més importants del món.

Economia

Edimburg ha estat regularment una de les parts més prosperes del Regne Unit. Ha estat en bona salut econòmica des de l'arribada el 1999 del Parlament Escocès, el qual ha tingut un efecte sobre l'ocupació local, per estar la seu del govern a la ciutat i altres oficines del govern. El nivell de desocupació és un dels més baixos del país i el nivell de noves ocupacions és un dels més alts. La població d'Edimburg també està creixent significativament, sobretot a causa de migració estrangera i particularment de la resta del Regne Unit.

Centre d'operacions del Bank of Scotland.

L'economia d'Edimburg està basada en gran part en el sector de serveis, sent el turisme i els serveis financers particularment importants, i educació i recerques d'altes tecnologies. El Bank of Scotland va ser fundat el 1695, en un acte del Parlament Escocès original. El Royal Bank of Scotland va ser fundat el 1747 per Reial Cèdula i, encara que va arribar a ser el cinquè banc més gran del món per capitalització (el 2007), des de l'any 2011 sofreix un procés de nacionalització que afecta a la majoria de la seva estructura.

New Town i el centre de la ciutat han estat tradicionalment seu de moltes companyies, però necessitats d'avui dia han causat que moltes es mudin de la zona. Cap a l'oest del centre de la ciutat es troba el districte de negocis, que ara alberga a grans companyies com Scottish Widows, Standard Life, el Banc Clydesdale i Baillie Gifford. Edinburgh Park és una zona de negocis situada a l'oest de la ciutat a prop de l'Aeroport d'Edimburg, i ara té la seva pròpia estació de tren. HSBC, Royal Bank of Scotland i HBOS han establert els seus grans centres d'oficines en aquesta zona. Després de l'obertura del centre d'operacions del Royal Bank of Scotland, hi ha al voltant de 20.000 persones treballant als afores occidentals de la ciutat.

Avui dia els centres comercials i les botigues són molt importants per a l'economia. Els centres comercials St James Centre i Princes Mall van ser creats en els anys setanta; després va obrir el Cameron Toll en els anys vuitanta. Uns altres més recents són el Gyle a prop d'Edinburgh Park, Ocean Terminal a Leith i les places comercials de Hermiston Gait, Straiton i Fort Kinnaird.

Cerveseria Caledonian.

L'elaboració de begudes alcohòliques és una indústria tradicional, i encara que la cervecera Fountainbridge va tancar les seves portes el 2005, va deixar a l'altra fàbrica de cervesa, la Caledonian Brewery, com la més gran de la ciutat, i la famosa Scottish & Newcastle encara manté el seu centre d'operacions a la ciutat.

El turisme és una altra font econòmica important per a la ciutat. Edimburg és la ciutat més popular entre els turistes que visiten Escòcia, Glasgow és la segona. El nombre de turistes s'incrementa cada any, particularment amb aquells que vulguin estalviar, gràcies a l'expansió de l'Aeroport d'Edimburg i les connexions ferroviàries que connecten a la ciutat amb la resta del país. El Festival Internacional d'Edimburg atreu a milers de turistes, com també ho fa la festa al carrer d'Any Nou, Hogmanay. El Festival d'Edimburg a l'agost, per si solament, genera uns beneficis de £100 milions per a l'economia d'Edimburg.

Un altre gran element per a la indústria turística d'Edimburg són conferències o “turisme de negocis”, els quals són una gran contribució per a l'economia.

El 12 de març del 2004 es va atorgar a la ciutat l'estatus de Ciutat del Comerç Just.

Educació

Edimburg alberga quatre universitats que totalitzen més de 100.000 estudiants. Posseeix dos de les universitats més prestigioses d'Europa i del món, la Universitat d'Edimburg, pionera en la informàtica i la gestió, i la Universitat Heriot-Watt, coneguda sobretot pel seu departament d'enginyeria petrolífera. Les altres universitats situades a Edimburg són la Universitat Napier d'Edimburg i la Universitat Queen Margaret.

Museus i biblioteques

Edimburg alberga gran quantitat de museus i biblioteques, molts dels quals són institucions nacionals. Entre ells s'inclouen la Biblioteca Nacional d'Escòcia, el Museu d'Escòcia, el Museu d'Edimburg, el Museu Reial, la Galeria Nacional d'Escòcia, amb obres de Botticelli, Rafael, Tiziano, Velázquez, Watteau, Paul Gauguin. Altres museus importants de la ciutat són la Reial Acadèmia Escocesa, la Galeria Nacional Escocesa de Retrats, la Galeria Nacional Escocesa d'Art Modern, la Dean Gallery, el Museu Nacional de Guerra d'Escòcia, el Museu de la infància i el Reial Jardí Botànic d'Edimburg.

La majoria dels museus de la ciutat són gratuïts.

A Edimburg es troba també la Biblioteca Nacional d'Escòcia (National Library of Scotland) que és la biblioteca més important d'Escòcia i una de les més grans del Regne Unit.

Govern i política

Edimburg és la seu del govern nacional i local. La legislatura unicameral d'Escòcia, el Parlament d'Escòcia, està situat a l'àrea de Holyrood. Diversos edificis d'importància del govern es troben dins de la ciutat, el govern electe d'Escòcia, la branca executiva del país, té oficines a Calton Hill i a Leith. Bute House situada a Charlotte Square és la residència oficial del Ministre Principal d'Escòcia. La ciutat d'Edimburg és administrada per tres nivells de govern, l'ajuntament, el Parlament Escocès i el Parlament del Regne Unit.

Bute House, residència oficial del Ministre Principal d'Escòcia, situada a Charlotte Square.

Govern local

En el nivell local Edimburg constitueix una de les 32 subdivisions d'Escòcia, i com a tal té un govern local, el qual està compost per dues branques governamentals, la legislativa i l'executiva. La branca legislativa local està composta de 58 representants electes, cadascun representant un districte de la ciutat, i en la branca executiva està el Lord Provost, o alcalde, però a diferència d'altres provosts escocesos i anglesos, el Lord Provost també és exofficio el representant oficial de la Corona Anglesa. Eleccions per a la governació local es convoquen cada 4 anys, incloent la de Lord Provost, la qual cosa deixa als ciutadans que escullin el seu propi representant davant la Reina, una cosa que solament altres quatre ciutats en el Regne Unit tenen el privilegi de fer.

Parlament escocès

Article principal: Parlament Escocès

Edifici del Parlament Escocès.

Les eleccions pel Parlament Escocès es duen a terme sota el sistema de representació proporcional, i per tant Edimburg té sis representants al Parlament Escocès, representant als ajuntaments electorals escocesos de, Edimburg Nord i Leith, Edimburg Central, Edimburg Est i Musselburgh, Edimburg Pentlands, Edimburg Sud i Edimburg Oest. El Parlament Escocès a més de triar un representant per cada ajuntament del país, també tria representants de cada "regió" del país, i com Edimburg forma la majoria de la regió de Lothians, Edimburg és representat per set membres més al Parlament Escocès.

Parlament britànic

En la Cambra dels Comuns, la ciutat està representada pels cinc ajuntaments electorals britànics d'Edimburg Sud, Edimburg Oest, Edimburg Sud-oest, Edimburg Nord i Leith, i Edimburg Est, amb membres electes sota el sistema de representació directa. L'ajuntament d'Edimburg Central va deixar d'existir per reestructuració electoral en el 2005 i es va dividir entre els altres ajuntaments amb excepció d'Edimburg Sud, i l'ajuntament d'Edimburg Pentlands es va adherir en gran part al d'Edimburg Sud-oest.

Escultura en el Monument a Sir Walter Scott a Edimburg.

Toponímia

L'origen del nom de la ciutat es creu que procedeix del britònic Din Eidyn ('Fort d'Eidyn'), dels temps en què únicament era un fort. En el segle I els romans van documentar que els votadini eren una tribu britònica local i, en el segle XII, l'antic poema I Gododdin esmenta les celebracions d'uns guerrers en el «gran saló d'Eidin».

Després de ser atacada i conquerida pels bernicians anglosaxons, el nom va canviar a Edim-burh, procedent de l'anglosaxó i que significa «Fort d'Edwin», possiblement referint-se al rei del segle VII Edwin de Northumbria. No obstant això, és molt improbable que això sigui així, doncs el nom és anterior al rei Edwin. L'element burg és molt comú entre els noms de ciutats escoceses i en totes les llengües germàniques, doncs denomina a una classe de ciutat caracteritzada per haver crescut al voltant d'una estructura central fortificada, com un fort o castell.

La primera prova de l'existència de la ciutat com a entitat separada del fort es constata en una proclama del segle XII, que generalment es creu que data de l'any 1124, de David I d'Escòcia, la qual li atorga terreny a l'Església de la Holy Rood d'Edimburg. Això suggereix que l'existència oficial de la ciutat s'origina entre els anys 1018 (quan el Rei Malcolm II va assegurar la regió de Lothians dels Northumbriaens el 1124).

La proclama es refereix als receptors en llatí com «Ecclisie Sancte Crucis Edwin esburgensi», la qual cosa podria indicar que la persona que va dictar la proclama creia que Edwin de Northumbria era la font original del nom de la ciutat i va derivar la llatinització del que ells creien era el nom antic. També pot ser que antany, abans del segle XI, el nom s'hagués alterat perquè inclogués una “w”. Si aquest hagués estat el cas, de tota manera anava a canviar aviat, doncs per a la dècada de 1160 Guillem I d'Escòcia va utilitzar el nom Edenesburch en una proclama (una altra vegada en llatí) confirmant la donació de 1124 per David I d'Escòcia.

Documents del segle XIV mostren que ja el nom s'havia transformat en la forma actual, amb excepció de diferències ortogràfiques (Edynburgh o Edynburghe), que eren solament grafies comunes en aquesta època.

Altres noms

La ciutat és afectuosament sobrenomenada Auld Reekie, que significa "Vella Xemeneia" o "Vella Fumejant" en escocès. Això es deu al fet que durant els temps en què la llenya i el carbó eren els únics combustibles disponibles, totes les xemeneies tiraven grans quantitats de fum a l'aire. Auld Reekie també es referia a les terribles condicions sanitàries que causaven una gran mala olor generalitzada a tota la ciutat.

Monument Nacional d'Edimburg. “Atenes del Nord”.

Alguns anomenaven a Edimburg l'“Atenes del Nord”, per moltes raons. La primera és per la seva semblant topografia: l'Old Town d'Edimburg juga un paper similar al de l'Acròpoli. Les dues tenien terra plana i fèrtil que s'anava inclinant cap a un port a quilòmetres de distància. Encara que aquesta classe de topografia és comuna en el sud d'Europa, no ho és tant en el nord. L'època intel·lectual del segle XVIII, de vegades referida com la Il·lustració escocesa, va ser el punt clau per proporcionar-li aquest sobrenom. Figures il·lustres com David Hume i Adam Smith van viure durant aquesta època. Havent perdut la seva importància política, molts esperaven que Edimburg pogués tenir un impacte sobre Londres similar al d'Atenes sobre Roma. Un altre factor clau va ser la seva arquitectura neoclàssica, especialment la de William Henry Playfair i el Monument Nacional d'Edimburg. Un escriptor va bromejar una vegada: “la "Reykjavík del Sud" seria més apropiat!”

Edimburg també es coneix com "Dunedin", derivat del gaèlic escocès, Dùn Èideann. Dunedin, Nova Zelanda, es va anomenar originalment "Nou Edimburg" i encara és sobrenomenada l'"Edimburg del Sud".

Els poetes escocesos Robert Burns i Robert Fergusson de vegades van usar el nom en llatí de la ciutat, Edina, en algunes de les seves obres. Ben Jonson la va descriure com "l'altre ull de Bretanya" i Sir Walter Scott es va referir a la ciutat com "yon Empress of the North" ('llunyana Emperadriu del Nord').

Alguns escocesos es refereixen informalment a la ciutat com "Embra", per correspondre's amb el final del nom pronunciat en anglès.

Castell d'Edimburg situat damunt de Castle Rock.

Princes Street Gardens.

Infotaula d'edifici Edimburg
Imatge aèria de la ciutat
Nom en la llengua original	(en) Edinburgh
Dades
Tipus	Capital, ciutat, ciutat universitària, àrea de tinència d'Escòcia, comtat de ciutat d'Escòcia, gran ciutat i comtat metropolità
Construcció	segle VII
Característiques
Superfície	259 km²
Altitud	47 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ciutat d'Edimburg (Escòcia)
Banyat per	Water of Leith, Riu Almond, Forth i Fiord de Forth
55° 57′ 12″ N, 3° 11′ 21″ O
Lloc web	edinburgh.org

Geografia

Uns 320 milions d'anys enrere, el magma expulsat del mantell per volcans es va refredar i solidificar formant taps volcànics de basalt, després, durant l'última Edat de Gel, glaciars van erosionar l'àrea, deixant al descobert una pujol de basalt cap a l'oest, i deixant un rastre de materials cap a l'est. Al mateix temps el glaciar va furgar el terreny als dos costats, deixant la vall de Grassmarket i Cowgate cap al sud, i el pantà Nor' Loch cap al nord. El pujol resultant avui dia forma el que se li coneix com Castle Rock (“Roca del Castell”), i el pantà Nor' Loch, avui dia ja no és pantà, sinó els bells Princes Street Gardens.

Àrees de la ciutat

Vista panoràmica del Pont del Nord (North Bridge) i de l'elevació al nord que és la ciutat vella (Old Town)

Vegeu també: Castell d'Edimburg

L'històric centre d'Edimburg està dividit en dues grans àrees pels Princes Street Gardens. Cap al sud el panorama està dominat pel Castell d'Edimburg, assentat en l'extingit tap volcànic que és Castle Rock, i la llarga franja que és Old Town encaminant-se per la seva vora. Cap al nord es troba Princes Street (“Carrer dels Prínceps”) i la New Town. Els jardins van ser fets el 1816 en el que havia estat el pantà Nor' Loch.

Cap a l'oest del castell es troba el districte financer, que alberga edificis bancaris i d'asseguradores. Probablement l'edifici més cautivant, amb el seu gran edifici circular fet en arenisca, és el Centre Internacional de Conferències d'Edimburg, o Edinburgh International Conference Centre.

La Ciutat vella i la ciutat nova d'Edimburg van ser declarades patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1995.

Old Town

Article principal: Ciutat vella d'Edimburg

Vista de l'Old Town des de Princes' Street.

L'Old Town ha preservat la seva estructura medieval i molts dels seus edificis de la Reforma Protestant. Un extrem està tancat pel castell i l'artèria principal, petits carrers anomenats closes o wynds encaminen pujols a baix als dos costats del carrer principal en forma de cruïlles. Es poden trobar places grans que marquen llocs d'importància com la Catedral de Saint Giles i les corts. Altres notables llocs d'interès són el Museu Reial d'Escòcia, Surgeons' Hall, la Universitat d'Edimburg, i nombrosos carrers subterranis, que són relíquies d'antigues classes de construcció. El plànol urbà, típic de moltes ciutats d'Europa del Nord, és especialment pintoresc a Edimburg, on el castell sobresurt des del pujol, les restes d'un tap volcànic, i on el carrer principal es llisca cap avall des d'un costat del pujol.

Carrer Victòria, a l'Old Town, Edimburg.

A causa de l'espai limitat que permetia l'estreta cua del pujol, l'Old Town es va transformar en una de les primeres ciutats amb apartaments o edificis residencials d'alt relleu. Albergs de diversos pisos es van tornar la norma des del segle XV cap endavant. Durant el segle XIII la població de l'Old Town tenia aproximadament 80.000 residents. No obstant això en temps moderns la població va baixar significativament fins a únicament 4.000 habitants. Avui dia viuen aproximadament 20.000 habitants a l'Old Town. Com la població va estar per un temps vacilant a construir fora de la muralla defensiva, la necessitat de residències i per tant d'edificis va créixer i va créixer. Tràgicament, molts d'aquests edificis van ser destruïts pel Gran Incendi de 1824; la reconstrucció d'aquestes construccions originals va portar a canvis del nivell de terreny, la qual cosa va crear diversos passatges i carrers subterranis sota l'Old Town.

En 7 de desembre del 2002, un altre gran incendi va tenir lloc a l'Old Town i va destruir part de Cowgate. També va destruir el famós club de comèdia The Gilded Balloon, i bastanta part del Departament d'Informàtica de la Universitat d'Edimburg, incloent la completa biblioteca d'Intel·ligència Artificial.

New Town

New Town.

El New Town va ser la solució per la sobrepoblació de l'Old Town en el segle XVIII. La ciutat s'havia tornat massa compacta, limitant-se a la cua del pujol que els servia de defensa natural. El 1766 es va convocar un concurs per al disseny del New Town, el qual va guanyar James Craig, un arquitecte de 22 anys. El pla creat va ser un rígid plànol ortogonal, que concordava amb les idees de racionalisme de la Il·lustració escocesa. El carrer principal anava a ser George Street, el qual segueix la línia natural des del nord de l'Old Town. Als dos costats d'aquesta, paral·lels estan els altres dos carrers principals: Princes Street i Queen Street. Princes Street s'ha convertit des de llavors al principal carrer per anar de compres a Edimburg, poques edificacions georgianes van sobreviure. Aquestes avingudes estaven connectades per una sèrie de carrers perpendiculars.

Situat enmig de l'Old Town i el New Town estava el llac Nor' Loch, el qual havia estat la font d'aigua de la ciutat i el lloc de drenatge. El 1816 Nor' Loch havia va ser dessecat. Alguns plànols mostren que s'havia pensat a fer un canal, però es van crear els Princes Street Gardens en el seu lloc. L'excés de terra de la construcció dels edificis va ser llançat a la vall, creant el que ara es diu The Mound. A mitjan segle XIX, la Galeria Nacional d'Escòcia i la Reial Acadèmia Escocesa van ser construïdes a The Mound, i es van fer túnels travessant The Mound cap a l'estació de ferrocarril Waverley.

Leith

Vista de Leith i el Fiord de Forth des d'Arthur's Seat.

Leith és el port d'Edimburg. Encara reté una identitat separada d'Edimburg, i va ser un tema de gran ressentiment quan el 1920 Leith va ser incorporat a Edimburg. Fins i tot avui dia el representant al parlament es diu que representa a Edimburg “i” Leith. Amb el desenvolupament de Leith, Edimburg ha guanyat el comerç de diverses companyies de creuers que ara proveeixen rutes cap a Noruega, Suècia, Dinamarca, Alemanya i Holanda. Leith també acull el Iot Real Britannia, que es troba ancorat després d'un centre comercial. Leith, ha estat recentment cèlebre per ser el lloc on evolucionen els protagonistes de la pel·lícula de culte Trainspotting.

Clima

Els edimburguesos solen dir que a Edimburg es poden veure les quatre estacions en un sol dia. Com la majoria d'Escòcia, Edimburg té un clima marítim moderat, el qual és calmat considerant la seva latitud nord. Els hiverns són tranquils, encara que es troba en la mateixa latitud que Moscou, Labrador i Grenlàndia, amb temperatures que rarament baixen dels 0 °C. Les temperatures durant l'estiu són relativament fresques, amb una mitjana de 13 °C. La proximitat amb el mar mitiga qualsevol variació considerable que afecti el clima o la temperatura. Donada la posició d'Edimburg entre la costa i les muntanyes és coneguda com una ciutat de vents, amb vents provinents del sud-oest que està associat amb vents càlids i inestables provinents del Corrent del Golf que dóna possibilitats de pluja. Els vents de l'est són usualment més secs però freds. La ciutat està exposada a freqüents i intenses borrasques atlàntiques, que originen en molts casos forts vendavals afectant la ciutat des d'octubre fins a març.

Galeria d'imatges

• 
  El Castell d'Edimburg vist des de Princess Garden
• 
  El Palau Reial de Holyroodhouse, residència oficial dels monarques britànics a Edimburg
• 
  Vista des de Calton Hill
• 
  Vista des de l'Arthur's Seat

Persones il·lustres

• Eufrosina Parepa Rosa (1836-1874) soprano
• Mary Ann Paton (1802-1854) soprano i concertista
• Sean Connery (1930) actor.

Ciutats agermanades

Edimburg està agermanada amb dotze ciutats:

• Munic, Alemanya (1954)
• Niça, França (1958)
• Florència, Itàlia (1964)
• Dunedin, Nova Zelanda (1974)
• Vancouver (Canadà) (1977)
• San Diego, Califòrnia, Estats Units (1977)
• Segovia, Espanya (1985)
• Xi'an, Xina (1985)
• Kíev, Ucraïna (1989)
• Aalborg, Dinamarca (1991)
• Kyoto, Japó (1994)
• Cracòvia, Polònia (1995)

Vegeu també

• New Town (Edimburgh)
• Old Town (Edimburgh)
• Galeria Nacional d'Art Modern d'Escòcia
• Edinburgh College of Art

Panorama d'Edimburg, des del Monument de Sir Walter Scott.

Panoràmica d'Edimburgh presa des del Nelson Monument

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edimburg

• Oficina nacional de turisme d'Escòcia