Macià Alavedra i Moner: diferència entre les revisions

Macià Alavedra i Moner
Biografia
Naixement	26 març 1934 ; Barcelona
Mort	29 setembre 2018 (84 anys); Barcelona
Causa de mort	Leucèmia
Diputat al Parlament de Catalunya
	5 desembre 1995 – 16 setembre 1997 (renúncia) – Josep Rull i Andreu → ; Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Diputat al Parlament de Catalunya
	3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
Conseller d'Economia i Finances
	24 octubre 1989 – 29 agost 1997 ; ← Ramon Trias Fargas – Artur Mas i Gavarró →
Diputat al Parlament de Catalunya
	16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Conseller d'Indústria i Energia
	27 febrer 1987 – 19 desembre 1989 ; ← Joan Hortalà i Arau – Antoni Subirà i Claus →
Diputat al Congrés dels Diputats
	9 juliol 1986 – 3 març 1987 (renúncia) – Lluís Alegre i Selga → ; Legislatura: tercera legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
Diputat al Parlament de Catalunya
	17 maig 1984 – 16 juliol 1986 (renúncia) – Josep Pous i Ballbé → ; Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
2n Secretari del Govern de Catalunya
	26 agost 1982 – 9 maig 1986 ; ← Joan Vidal i Gayolà – Agustí Maria Bassols i Parés → ; Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Conseller de Governació
	24 agost 1982 – 9 maig 1986 ; ← Joan Vidal i Gayolà – Agustí Maria Bassols i Parés → ; Nomenat per: Jordi Pujol i Soley
Diputat al Parlament de Catalunya
	10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Diputat al Congrés dels Diputats
	20 març 1979 – 3 març 1980 (renúncia) – Joan Rigol i Roig → ; Legislatura: primera legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Diputat al Congrés dels Diputats
	1r juliol 1977 – 23 març 1979 ; Legislatura: legislatura constituent d'Espanya ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona - llicenciatura en Dret ; Liceu Francès de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid ; Barcelona
Ocupació	polític, advocat, empresari
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya (1978–); Esquerra Democràtica de Catalunya (1975–1978)
Membre de	Front Nacional de Catalunya (1952–); Òmnium Cultural
Família
Cònjuge	Doris Malfeito
Pare	Joan Alavedra i Segurañas

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 17:03, 6 ago 2014

Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934) és un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas. Va passar una part de la seva infantesa exiliat a França. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i més tard treballà com a assessor jurídic en l'empresa privada. És un dels pares de l'Estatut de Sau.

Vida política

El 1952 milità al Front Nacional de Catalunya. El 1975 fou un dels fundadors, amb Ramon Trias i Fargas, d'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), i a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat a les Corts Espanyoles dins el Pacte Democràtic per Catalunya. L'any 1978 en representació del seu partit fou un dels membres de la Comissió dels Vint que al parador de Sau, Masies de Roda redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.^[1]

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament escollit diputat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).^[2]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la província de Barcelona per Convergència i Unió, i reescollit a les de 1984, 1988, 1992 i 1995.^[3]

El 1982 va ser nomenat portaveu de CiU al Parlament de Catalunya i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. El 1987 fou nomenat conseller d'indústria i energia fins a 1989, quan fou nomenat conseller d'economia i finances. Després de les eleccions generals espanyoles de 1996, quan CiU va donar suport parlamentari al govern del Partido Popular presidit per José María Aznar, va negociar la cessió del 30% de l'IRPF a les comunitats autònomes.^[4]

El 1997 va dimitir del càrrec, va abandonar la política i va ser nomenat President del consell d'administració de la societat Autopistes de Catalunya fins al 2003. També ha estat president de les societats Abertis Logística i Kern Pharma SL.^[5]

Cas Pretòria

El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat per la guàrdia civil per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusant-lo de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Lluís Prenafeta (també vinculat a CDC) i Bartomeu Muñoz, batlle de Santa Coloma de Gramenet pel PSC.^[6] El dia 30, després d'haver declarat a l'Audiència Nacional de Madrid, per ordre del jutge Baltasar Garzón ingressà a presó de Brians II, d'on surt en 25 de març en pagar la fiança d'un milió d'euros.^[7]

Referències

↑ Segura, Antoni; Alavedra i Moner, Macià. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. vol.1. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 51. ISBN 8483381176.
↑ Mayayo, Andreu. La Ruptura catalana: les eleccions del 15-J del 1977. Editorial Afers, 2002, p. 239. ISBN 8495916037.
↑ Notícies de la generalitat. Generalitat de Catalunya, 1996, p. 144.
↑ «Macià Alavedra i Moner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Alavedra, exconseller d'Economia i home de confiança de Pujol. 324, 27/10/2009.
↑ «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27-10-2009. [Consulta: 27 octubre 2009].
↑ «Macià Alavedra surt de la presó després de pagar la fiança d'un milió d'euros imposada per Garzón». 324, 25-12-2009. [Consulta: 20 octubre 2013].

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Macià Alavedra i Moner

Precedit per: Joan Vidal i Gayolà	Conseller de Governació 1982 - 1986	Succeït per: Agustí Bassols i Parés
Precedit per: Ramon Trias i Fargas	Conseller d'Economia i Finances 1989 - 1997	Succeït per: Artur Mas i Gavarró

[1] Segura, Antoni; Alavedra i Moner, Macià. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. vol.1. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 51. ISBN 8483381176.

[2] Mayayo, Andreu. La Ruptura catalana: les eleccions del 15-J del 1977. Editorial Afers, 2002, p. 239. ISBN 8495916037.

[3] Notícies de la generalitat. Generalitat de Catalunya, 1996, p. 144.

[4] «Macià Alavedra i Moner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] Alavedra, exconseller d'Economia i home de confiança de Pujol. 324, 27/10/2009.

[6] «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27-10-2009. [Consulta: 27 octubre 2009].

[7] «Macià Alavedra surt de la presó després de pagar la fiança d'un milió d'euros imposada per Garzón». 324, 25-12-2009. [Consulta: 20 octubre 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Línia 19: / Línia 19: @@
 | successor2 = [[Antoni Subirà i Claus]]
 | office3 = [[Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya|Conseller d'Economia i Finances]] de la [[Generalitat de Catalunya]]<br/>[[Fitxer:Seal of the Generalitat of Catalonia.svg|40px|Senyal de la Generalitat de Catalunya]]
-| term_start3 =
+| term_start3 = [[24 d'octubre]] de [[1989]]
-| term_end3 =
+| term_end3 = [[29 d'agost]] de [[1997]]
-| predecessor3 =
+| predecessor3 = [[Ramon Trias Fargas]]
 | successor3 = [[Artur Mas i Gavarró]]
 | parella =

Consellers de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya
1977-1978: Frederic Rahola · 1978-1979: Manuel Ortínez · 1979-1980: Josep Maria Bricall · 1980-1982: Joan Vidal · 1982-1986: Macià Alavedra · 1986-1988: Agustí Bassols · 1988-1992: Josep Gomis · 1992-1995: Maria Eugènia Cuenca · 1995-1999: Xavier Pomés · 1999-2001: Josep Antoni Duran i Lleida · 2001-2002: Núria de Gispert · 2002-2003: Josep Maria Pelegrí · (2003-2006 : Joan Saura)* · 2003-2006 : Joan Carretero · 2006: Xavier Vendrell · 2006: Xavier Sabaté · 2006-2008: Joan Puigcercós · 2008-2010: Jordi Ausàs · 2010-2015.: Joana Ortega · 2015-2017: Meritxell Borràs
De 1977 a 1999: Conselleria de Governació. Del 1999 a 2003: Conselleria de Governació i Relacions Institucionals. Del 2003 a 2010: Governació i Administracions Públiques. El 2003 es va crear una Conselleria de Relacions Institucionals i Participació*, separada de Governació. El 2006, aquesta conselleria es va unir a Interior i al 2010 es va tornar a ajuntar amb Governació.