Oberó (satèl·lit): diferència entre les revisions
m Corregit: la esquerra > l'esquerra |
m Robot elimina tags – i — |
||
Línia 91: | Línia 91: | ||
<ref name="Thomas 1988"> |
<ref name="Thomas 1988"> |
||
{{cite journal|year=1988|doi=10.1016/0019-1035(88)90054-1|bibcode=1988Icar...73..427T|pages= |
{{cite journal|year=1988|doi=10.1016/0019-1035(88)90054-1|bibcode=1988Icar...73..427T|pages=427–441 |volume=73 | first=P. C.|last=Thomas|title=Radii, shapes, and topography of the satellites of Uranus from limb coordinates|journal=Icarus|issue=3}} |
||
</ref> |
</ref> |
||
Revisió del 22:36, 13 nov 2015
Oberó | |
---|---|
Oberó vist per la nau Voyager 2 des de 660.000 km][caption 1] | |
Tipus | satèl·lit d'Urà i satèl·lit regular |
Descobert per | William Herschel[1] |
Data de descobriment | 11 gener 1787[1] |
Epònim | Oberon |
Cos pare | Urà |
Dades orbitals | |
Semieix major a | 583.520 km[2] |
Excentricitat e | 0,0014[3] |
Període orbital P | 13,463234 d[3] |
Velocitat orbital mitjana | 3,15 km/s (calculada) |
Inclinació i | 0,0068 ° |
Característiques físiques i astromètriques | |
Radi | 761,4 km |
Magnitud aparent (V) | 14,1 (banda V) |
Àrea de superfície | 7.285.000 km2[a] |
Massa | 3,013 Yg[5] |
Densitat mitjana | 1,63 g/cm³[5] |
Velocitat d'escapament | 0,727 km/s[b] |
Albedo | |
Pressió superficial | zero |
Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà. Va ser descobert per William Herschel el dia 11 de gener de 1787. També s'anomena Urà IV.
Nom
Rep el seu nom d'Oberó, el rei de les fades a l'obra de teatre Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. La majoria dels cràters d'Oberó reben els noms de personatges masculins de les obres de Shakespeare.
Característiques físiques
Oberó té un diàmetre de 1.523 km, no té atmosfera i la seva densitat mitjana és de 1.630 kg/m3. Està compost en un 50% per gel d'aigua, 30% de silicats i un 20% compostos de carboni i nitrogen relacionats amb el metà. Posseïx una vella superfície gelada amb gran densitat d'impactes. La superfície no mostra signes d'activitat interna de cap tipus excepte per algunes àrees més fosques que cobrixen la base d'alguns cràters. Es distingixen algunes muntanyes, molts cràters i algunes regions tipus chasma.
Característiques orbitals
El seu període orbital és de 13,5 dies, sent el més exterior dels satèl·lits majors d'Urà. La seva rotació és síncrona, és a dir, el seu període de rotació és el mateix que l'orbital.
Exploració
La llunyania d'esta lluna ha impedit estudiar la seua superfície en detall. Tan sols la sonda Voyager 2, pel gener de 1986, va poder aproximar-se prou com per a obtindre imatges de certa qualitat, com la de la part superior de la taula. Durant el vol de la Voyager, l'hemisferi sud d'Oberó estava encarat al Sol i només aquesta part va poder ser estudiada car l'altre hemisferi estava a les fosques.
Notes
- ↑ S'hi veuen una colla de cràters brillants. Hamlet, una mica per sota del centre, té material fosc al seu fons; cap a l'esquerra superior hi ha Otel·lo, més petit. A la part esquerra inferior, sobresurt del límit una muntanya d'11 km d'alçada, probablement el pic central d'un altre cràter. Mommur Chasma es veu seguint el terminador a la part superior dreta.
- ↑ Àrea de superfície calculada a partir del radi r: .
- ↑ Velocitat d'escapament calculada a partir de la massa m, la constant gravitacional G i el radi r: √2Gm/r.
- ↑ Volum v calculat a partir del radi r: .
- ↑ Gravetat a la superfície calculada a partir de la massa m, la constant gravitacional G i el radi r: .
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Afirmat a: A Short History of Astronomy. Autor: Arthur Berry. Editorial: John Murray. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès britànic. Data de publicació: 1898.
- ↑ URL de la referència: http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem. Data de consulta: 7 juliol 2011. Arxiu de l'URL: https://www.webcitation.org/617VryYmR?url=http://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_elem. Data d'arxivament: 22 agost 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Planetary Satellite Mean Orbital Parameters». Jet Propulsion Laboratory, California Institute of Technology.
- ↑ Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, vol. 151, 1, 2001, pàg. 51–68. Bibcode: 2001Icar..151...51K. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
- ↑ 5,0 5,1 URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1086%2F116211.
- ↑ Herschel, W. S. «An Account of the Discovery of Two Satellites Revolving Round the Georgian Planet». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, vol. 77, 1787, pàg. 125–129. DOI: 10.1098/rstl.1787.0016. JSTOR: 106717.
- ↑ Thomas, P. C. «Radii, shapes, and topography of the satellites of Uranus from limb coordinates». Icarus, vol. 73, 3, 1988, pàg. 427–441. Bibcode: 1988Icar...73..427T. DOI: 10.1016/0019-1035(88)90054-1.
- ↑ 8,0 8,1 Jacobson, R. A.; Campbell, J. K.; Taylor, A. H.; Synnott, S. P. «The masses of Uranus and its major satellites from Voyager tracking data and earth-based Uranian satellite data». The Astronomical Journal, vol. 103, 6, June 1992, pàg. 2068–2078. Bibcode: 1992AJ....103.2068J. DOI: 10.1086/116211.
- ↑ Smith, B. A.; Soderblom, L. A.; Beebe, A.; Bliss, D.; Boyce, J. M.; Brahic, A.; Briggs, G. A.; Brown, R. H.; Collins, S. A. «Voyager 2 in the Uranian System: Imaging Science Results». Science, vol. 233, 4759, 04-07-1986, pàg. 43–64. Bibcode: 1986Sci...233...43S. DOI: 10.1126/science.233.4759.43. PMID: 17812889.
- ↑ Newton, Bill; Teece, Philip. The guide to amateur astronomy. Cambridge University Press, 1995, p. 109. ISBN 978-0-521-44492-7.
- ↑ Grundy, W. M.; Young, L. A.; Spencer, J. R.; Johnson, R. E.; Young, E. F.; Buie, M. W. «Distributions of H2O and CO2 ices on Ariel, Umbriel, Titania, and Oberon from IRTF/SpeX observations». Icarus, vol. 184, 2, October 2006, pàg. 543–555. arXiv: 0704.1525. Bibcode: 2006Icar..184..543G. DOI: 10.1016/j.icarus.2006.04.016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oberó |