KDE: diferència entre les revisions
m nombre |
m bot: - les aplicacions del mateix. + les seves aplicacions. |
||
Línia 22: | Línia 22: | ||
Originalment la "K" de KDE significava "Kool" (ja que la "C" de "cool" ja es feia servir per l'acrònim de Common Desktop Environment), però va ser canviat per significar simplement una "K". |
Originalment la "K" de KDE significava "Kool" (ja que la "C" de "cool" ja es feia servir per l'acrònim de Common Desktop Environment), però va ser canviat per significar simplement una "K". |
||
Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les aplicacions |
Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les seves aplicacions. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el [[català]]. |
||
Aquest és l'escriptori per defecte de distribucions com [[Chakra Linux]], [[Kubuntu]], [[Mandriva Linux|Mandriva]], [[MEPIS]], [[PCLinuxOS]] o [[SuSE]]. |
Aquest és l'escriptori per defecte de distribucions com [[Chakra Linux]], [[Kubuntu]], [[Mandriva Linux|Mandriva]], [[MEPIS]], [[PCLinuxOS]] o [[SuSE]]. |
Revisió del 18:50, 19 jul 2016
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
| |
Tipus | Entorn d'escriptori |
---|---|
Versió inicial | 14 octubre 1996 |
Versió estable | |
Versió prèvia | |
Epònim | Common Desktop Environment |
Característiques tècniques | |
Sistema operatiu | Linux, tipus Unix i Microsoft Windows (a través del Cygwin) |
Escrit en | C++ |
Equip | |
Creador/s | Matthias Ettrich |
Desenvolupador(s) | L'equip de KDE |
Més informació | |
Lloc web | kde.org (anglès) |
Stack Exchange | Etiqueta |
Id. Subreddit | kde |
| |
El KDE (K Desktop Environment) és un entorn d'escriptori i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech el qual disposa d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries en un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen. Actualment tots els components pertanyents als entorns gràfics s'agrupen sota el nom de 'KDE Plasma Workspaces', mentre que KDE és pròpiament el nom del projecte.
Funciona en la majoria de sistemes Unix i semblants, com Linux, BSD, AIX, Unixware, OpenServer i Solaris. També s'ha portat a Mac OS X usant la capa X11 i a Microsoft Windows usant Cygwin.
Actualment una gran part de les biblioteques de KDE i altres aplicacions funcionen nativament en un sistema operatiu Microsoft Windows a causa del projecte KDElibs/win32. El fet d'incorporar altres aplicacions KDE s'està discutint.
Originalment la "K" de KDE significava "Kool" (ja que la "C" de "cool" ja es feia servir per l'acrònim de Common Desktop Environment), però va ser canviat per significar simplement una "K".
Una de les principals característiques d'aquest escriptori és la gran integració entre totes les seves aplicacions. El KDE està traduït a més de 70 llengües entre les quals hi ha el català.
Aquest és l'escriptori per defecte de distribucions com Chakra Linux, Kubuntu, Mandriva, MEPIS, PCLinuxOS o SuSE.
Història
KDE es va iniciar el 1996 per Matthias Ettrich, el qual era un estudiant de la Universitat de Tübingen. En el mateix moment, va tenir diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori d'Unix, explicats a aquesta entrada de un grup de notícies, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer.
Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.
El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar sota llicència QPL però el debat va continuar degut a la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en addició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation.
Gràcies a Qt 4, hi ha disponible per les plataformes Unix, Mac i Windows, suport nadiu de KDE.
Actualment KDE i GNOME participen en el projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori d'Unix, tot i així hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.
Organització del projecte KDE
Com molts altres projectes lliures, KDE està sent desenvolupat per voluntaris, tot i així diverses companyies com Novell, Trolltech i Mandriva contracten programadors per treballar en el projecte. Però en aquest gran projecte no només hi ha programadors, sinó que hi ha traductors, dissenyadors, empaquetadors... i molta gent més. Per tant, l'organització es fa bastant complexa i els problemes i decisions es discuteixen en diverses llistes de correu.
Les decisions importants, com les dates de llançament o la inclusió de noves aplicacions es fan pel kde-core-devel, la seva llista és anomenada core developers. Aquests programadors han fet importants contribucions a KDE durant el pas dels anys. Les decisions no es prenen mitjançant votacions, sinó discutint. En la majoria de casos aquest sistema funciona bé, les discussions importants (per exemple si l'API de KDE 2 s'havia de trencar a favor de KDE 3) són estranyes.
Mentre els desenvolupadors estan repartits arreu del món el projecte té una base ferma a Alemanya. Els servidors webs s'allotgen a les universitats de Tübingen i Kaiserslautern, una organització alemanya té els drets de la marca "KDE", les conferències de KDE se solen realitzar a Alemanya.
Llançaments majors
Hi ha hagut 20 llançaments majors: 1.0, 1.1, 2.0, 2.1, 2.2, 3.0, 3.1, 3.2, 3.3, 3.4, 3.5, 4.0, 4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 4.5, 4.6, 4.7 i 4.8.
Un llançament major de KDE té dos números de versió, per exemple KDE 1.1.
Tots els llançaments de KDE en una mateixa versió major (KDE 1, KDE 2, KDE 3 i KDE 4) són binaris i tenen compatibilitat de codi.
Això significa que tots els programes programats pel KDE 4.0.x funcionaran amb tots els llançaments de KDE.
Només una versió major de KDE incorporarà noves característiques.
Els canvis que necessiten recompilacions o portar aplicacions mai hi són quan no és una versió major; això manté una API estable pels desenvolupadors de KDE. Els canvis entre les versions KDE 1 i KDE 2 van ser molt importants, mentre que els canvis de l'API entre KDE 2 i KDE 3 eren força menors, significant això que les aplicacions podien ser fàcilment portades a la nova arquitectura. Actualment la majoria de llançaments majors de KDE segueixen el cicle de llançament de les Qt.
Tan aviat com un llançament major està llest i anunciat el treball pel pròxim llançament major comença. Un llançament major necessita diversos mesos per acabar i les errades que es corregeixen durant aquest temps s'incorporen a la branca estable, significant això que aquests pegats s'incorporen a l'últim llançament estable.
L'actual llançament major és el 4.8, el qual va arribar el 25 de gener del 2012, està basat amb Qt 4.8 i té canvis significatius a l'escriptori.
Llançaments menors
Un llançament menor de KDE té tres números de versions, per exemple KDE 1.1.1, i els programadors se centren a arreglar errades que s'han detectat, petits detalls i millores en la usabilitat, no se solen afegir noves característiques en els llançaments menors.
Els llançaments menors es publiquen cada poc temps.
Un llançament menor es basa amb la branca Subversion de l'últim llançament i no afecta a la branca principal.
noves característiques correcció d'errades KDE 3.2 llançant ----------------------------> KDE 3.3 (també anomenat branca principal) (nou desenvolupament iniciat) només correcció d'errades ----------------------------> Branca KDE 3.2 (esdevé un llançament menor)
El poc usual nom "3.0.5a" es va usar per un problema amb els números de versió. El treball amb KDE 3.1 havia començant i el coordinador de llançaments havia usat números de versió com 3.0.5 i 3.0.6 internament en el repositori CVS per marcar l'estat del codi pel vinent 3.1. Després del 3.0.3, un nombre important d'inesperades correccions d'errades es va fer necessari, entrant així en conflicte, perquè el 3.0.6 ja s'usava. Els actuals cicles de llançament fiquen noms com 3.1.95 a les versions d'abans del llançament per evitar conflictes.
Mentre el desenvolupament de KDE 2.x es va aturar, importants correccions d'errades de seguretat es van importar al KDE 2.0, ja que molta gent encara l'usava.
Arquitectura
- Phonon - servidor de so
- DCOP, actualment D-BUS - sistema de comunicació entre processos
- KHTML - Motor de representació d'HTML
- KIO - extensions per fer l'accés de xarxa transparent
- Kiosk - per desactivar característiques dins de KDE per crear un entorn més controlat
- KPart - es fa servir per integrar diversos components dins de l'escriptori
- Kwin - entorn de finestres
- KConfigXT - agafa un fitxer XML i produeix codi font per modificar les opcions de configuració, incloent classes per unir el resultat del codi amb els diàlegs de configuració
- Qt - biblioteques gràfiques multiplataforma
- XMLGUI -permet definir elements de la interfície gràfica com menús i barres d'eines mitjançant fitxers XML
Empaquetament
Degut a la mida de KDE, aquest es divideix en diverses categories de paquets per simplificar la instal·lació. Aquest és un esquema de referència; els empaquetadors són lliures d'usar els seus propis paquets pel KDE.
- Phonon - Servidor de so de KDE
- kdelibs - Biblioteques bàsiques de l'escriptori
- kdebase - Aquest paquet porta l'escriptori bàsic KDE
- kdeaccessibility - programari per permetre l'accessibilitat
- kdeaddons - Afegits per ampliar les possibilitats de les aplicacions KDE
- kdeadmin - Eines d'administració, integrades per administrar sistemes UNIX.
- kdeartwork - Treball de disseny addicional (estil de menús, salvapantalles, fons de pantalla...)
- kdeedu - Conjunt d'aplicacions educatives
- kdegames - Conjunt de jocs
- kdegraphics - Aplicacions relacionades amb les imatges. Conté visualitzadors d'imatges, aplicacions de retoc fotogràfic, modeladors, etc.
- kde-i18n - Internacionalització per KDE
- kdemultimedia - Conjunt d'aplicacions relacionades amb el multimèdia com ara reproductors d'àudio/vídeo, control de so i extractors d'àudio
- kdenetwork - Conjunt d'aplicacions relacionades amb Internet. Conté clients d'IM, clients d'IRC, gestors de descàrregues, etc.
- kdepim - Aplicacions usades per organitzar el teu temps, contactes, etc. Conté una agenda, un administrador de contactes, un client de correu, etc.
- kdesdk - Eines per programadors
- kdetoys - Conjunt de mascotes per l'escriptori
- kdeutils - Utilitats de sistema. Conté un descompressor, una calculadora, un gestor de notes emergents, etc.
- kdewebdev - Conjunt d'aplicacions encarades a la construcció d'una web
- koffice - Paquet d'ofimàtica
També hi ha un mòdul de subversion anomenat KDE Extragear (utilitats, Internet, multimèdia... aplicacions), el qual és usat per aplicacions que són part del projecte KDE però no depenen del cicle de llançaments; K3b, Amarok i molts altres programes són part d'aquest mòdul. Podeu veure més informació a el web d'Extragear.
Llista d'aplicacions de KDE
Aquí sota s'inclou una llista d'aplicacions del KDE per categories.
La majoria d'aplicacions KDE tenen una K al nom, majoritàriament la primera lletra i en majúscules, tot i que hi ha diverses excepcions com kynaptic, on la seva K no és majúscula o Gwenview, el qual no té cap K. La majoria d'aplicacions KDE agafen la seva K perquè el lletreig d'una paraula comença amb C o Q, per exemple Konsole o Kuickshow. A més, algunes paraules afegeixen una K en una paraula d'ús comú, com per exemple KOffice. La majoria de noms d'aplicació existeixen en alemany, com per exemple Konsole.
Logo | Nom Descripció |
Versió Data |
Llicència | Pàgina web |
---|---|---|---|---|
Desenvolupament | ||||
KDESvn Client gràfic per al Subversion.[1] |
1.3.0 17 d'abril de 2009[2] |
GPL | kdesvn.alwins-world.de Arxivat 2019-11-14 a Wayback Machine. | |
KDevelop Un projecte d'entorn de desenvolupament integrat que va començar el 1998.[3] |
3.5.4-1 27 de febrer de 2009 |
GPL | kdevelop.org | |
Editors | ||||
Kate Un editor de text avançat per a programadors. |
3.2.2 2 d'abril del 2009 |
LGPL | kate-editor.org | |
KEdit Un editor de text simple per Bernd Johannes Wübben.[4] |
1.0[5] desconeguda |
LGPL | kate-editor.org | |
Kile Editor de LaTeX. |
2.0.3 5 de desembre de 2008 |
GPL | kile.sourceforge.net | |
KWrite Un editor de text, amb possibilitat d'exportar a HTML, PDF... |
4.5.3[6] 20 de juliol de 2006 |
LGPL | kate-editor.org | |
Educatius | ||||
Kanagram Un joc d'anagrames. |
0.2 2005[7] |
GPL | edu.kde.org/kanagram | |
Kalzium Una taula periòdica dels elements per al KDE. |
1.4.6[8] 28 de març de 2006 |
GPL | edu.kde.org/kalzium | |
KGeography Fulleja els mapes geogràfics per al KDE. |
0.5[9] 29 de juliol de 2009 |
GPL | kgeography.berlios.de | |
Kig Eina d'aprenentatge de geometria. |
1.0[10] desconegut |
GPL | edu.kde.org/kig | |
Kiten Eina d'aprenentatge de japonès. |
1.2[11] 22 de maig de 2008 |
GPL | edu.kde.org/kiten | |
Per a una llista sencera, aneu a la pàgina KDE Education Project. | ||||
Jocs | ||||
KAtomic Joc de trencaclosques, clon de l'Atomix. |
3.0[12] desconeguda |
GPL | games.kde.org Arxivat 2008-08-19 a Wayback Machine. | |
KAsteroids Un joc d'asteroides basat en l'Asteroids. |
2.2[13] desconeguda |
GPL | games.kde.org Arxivat 2008-08-19 a Wayback Machine. | |
Konquest Joc de conquesta galàctica. |
1.1[14] 2003 |
GPL | games.kde.org Arxivat 2008-08-19 a Wayback Machine. | |
Per a una llista sencera, aneu a KDE Games. | ||||
Gràfics | ||||
digiKam Aplicació per gestionar i modificar imatges digitals. |
2.1.1 14 de setembre de 2011 |
GPL | digikam.org | |
Ofimàtica | ||||
KOffice suite ofimàtica, del projecte KDE. |
1.6.3 7 de juny de 2007 |
GPL, LGPL, BSD | www.koffice.org Arxivat 2005-12-31 a Wayback Machine. |
Referències
- ↑ Chapter 1. Introducció Arxivat 2008-06-10 a Wayback Machine.. El Manual del KDESvn.
- ↑ Kdesvn. KDE-Apps.org.
- ↑ Pàgina web del KDevelop
- ↑ «The Kate Handbook». [Consulta: 21 març 2008].
- ↑ Kedit. KDE-Apps.org.
- ↑ KWrite. KDE-Apps.org.
- ↑ Kanagram. KDE Education Project.
- ↑ Kalzium. KDE Education Project.
- ↑ KGeography. KDE Education Project.
- ↑ Kig. KDE Education Project.
- ↑ Kiten. KDE Education Project.
- ↑ KAtomic Arxivat 2008-08-19 a Wayback Machine.. KDE Games.
- ↑ KAsteroids Arxivat 2008-08-19 a Wayback Machine.. KDE Games.
- ↑ Konquest. KDE Games.
Vegeu també
Col·laboradors principals
Programadors
- Matthias Ettrich
- Waldo Bastian
- Dirk Mueller
- Lars Knoll
- George Staikos
- David Faure
- Duncan Mac-Vicar Prett
- Mosfet
- Eva Brucherseifer
- Aaron Seigo
Artistes
Dates de llançament
- 14 d'octubre 1996: Matthias Ettrich anuncia el projecte[1]
- 12 de juliol 1998: KDE 1.0
- 6 de febrer 1999: KDE 1.1
- 3 de març 1999: KDE 1.1.1
- 13 de setembre 1999: KDE 1.1.2
- 15 de desembre 1999: KDE 1.89 també conegut com a Krash (llançament inestable per desenvolupadors)
- 23 d'octubre 2000: KDE 2.0
- 5 de desembre 2000: KDE 2.0.1
- 26 de febrer 2001: KDE 2.1
- 27 de març 2001: KDE 2.1.1
- 30 d'abril 2001: KDE 2.1.2
- 15 d'agost 2001: KDE 2.2
- 19 de setembre 2001: KDE 2.2.1
- 21 de novembre 2001: KDE 2.2.2
- 3 d'abril 2002: KDE 3.0
- 22 de març 2002: KDE 3.0.1
- 2 de juliol 2002: KDE 3.0.2
- 19 d'agost 2002: KDE 3.0.3
- 9 d'octubre 2002: KDE 3.0.4
- 18 de novembre 2002: KDE 3.0.5
- 21 de desembre 2002: KDE 3.0.5a
- 28 de gener 2003: KDE 3.1
- 20 de març 2003: KDE 3.1.1
- 9 d'abril 2003: KDE 3.1.1a
- 19 de març 2003: KDE 3.1.2
- 29 de juliol 2003: KDE 3.1.3
- 16 de setembre 2003: KDE 3.1.4
- 14 de gener 2004: KDE 3.1.5
- 3 de febrer 2004: KDE 3.2
- 19 d'agost 2004: KDE 3.3
- 12 d'octubre 2004: KDE 3.3.1
- 8 de desembre 2004: KDE 3.3.2
- 16 de març 2005: KDE 3.4
- 31 de maig 2005: KDE 3.4.1
- 27 de juliol 2005: KDE 3.4.2
- 13 d'octubre 2005: KDE 3.4.3
- 29 de novembre 2005: KDE 3.5
- 31 de gener 2006: KDE 3.5.1
- 28 de març 2006: KDE 3.5.2
- 31 de maig 2006: KDE 3.5.3
- 2 d'agost 2006: KDE 3.5.4
- 11 d'octubre 2006: KDE 3.5.5
- 25 de gener 2007: KDE 3.5.6
- 22 de maig 2007: KDE 3.5.7
- 16 d'octubre 2007: KDE 3.5.8
- 19 de febrer 2008: KDE 3.5.9
- 26 d'agost 2008: KDE 3.5.10
- 11 de gener 2008: KDE 4.0
- 29 de juliol 2008: KDE 4.1
- 3 de setembre 2008: KDE 4.1.1
- 3 d'octubre 2008: KDE 4.1.2
- 5 de novembre 2008: KDE 4.1.3
- 13 de gener 2009: KDE 4.1.4
- 27 de gener 2009: KDE 4.2
- 4 d'agost 2009: KDE 4.3
- 1 de setembre 2009: KDE 4.3.1
- 6 d'octubre 2009: KDE 4.3.2
- 3 de novembre 2009: KDE 4.3.3
- 1 de desembre 2009: KDE 4.3.4
- 26 de gener 2010: KDE 4.3.5
- 9 de febrer 2010: KDE SC 4.4
- 2 de març 2010: KDE SC 4.4.1
- 30 de març 2010: KDE SC 4.4.2
- 5 de maig 2010: KDE SC 4.4.3
- 1 de juny 2010: KDE SC 4.4.4
- 30 de juny 2010: KDE SC 4.4.5
- 10 d'agost 2010: KDE SC 4.5.0
- 26 de gener 2011: KDE SC 4.6.0
- 27 de juliol 2011: KDE SC 4.7.0
- 25 de gener 2012: KDE SC 4.8.0
- 1 d'agost 2012: KDE SC 4.9.0
- 6 de febrer 2013: KDE SC 4.10.0
- 14 d'agost 2013: KDE SC 4.11.0
Convenció de noms
La majoria d'aplicacions KDE tenen una K al nom, majoritàriament la primera lletra i amb majúscules, tot i que hi ha diverses excepcions com kynaptic, on la seva K no és majúscula o Gwenview, el qual no té cap K. La majoria d'aplicacions KDE agafen la seva K perquè el lletreig d'una paraula comença amb C o Q, per exemple Konsole o Kuickshow. A més, algunes paraules afegeixen una K en una paraula d'ús comú, com per exemple KOffice. S'ha d'indicar que la majoria de noms d'aplicació existeixen en alemany, com per exemple Konsole.
Distribucions
A continuació es mostra una llista (en forma de taula) de distribucions que inclouen l'entorn d'escriptori KDE por omissió.
Nom | Distribució base/Notes |
---|---|
Ark Linux | Red Hat |
ArtistX | Ubuntu |
Aurox | Fedora Core |
BackTrack | SLAX |
Chakra | Arch Linux |
Debian GNU/Linux | Debian GNU/Linux. Debian-KDE, des de la versió 4.0 |
Edubuntu KDE | Edubuntu |
Famelix | Debian GNU/Linux, Knoppix i Kurumin |
Fedora Core | Red Hat. Fedora-KDE, des de la versió 7.0 |
Freespire | Linspire |
Galinux | SLAX |
KadedeOS | Kubuntu |
Kanotix | Knoppix |
Kubuntu | Ubuntu |
Kurumin | Knoppix |
Linspire | Kubuntu |
Linux Mint KDE | Kubuntu |
Mandriva Linux | Red Hat |
MEPIS | Debian GNU/Linux |
openSUSE | SUSE Linux |
Pardus | Pardus |
PCLinuxOS | Mandriva Linux |
Sabayon Linux | Gentoo |
sidux | Debian GNU/Linux, rama unstable (sid) |
SLAX | Slackware |
SUSE Linux | Slackware |
Tuquito | Debian GNU/Linux |
URLI | Kubuntu |
VectorLinux | Slackware |
Venenux GNU/Linux | Debian GNU/Linux |
Xandros | Debian GNU/Linux |
Antics problemes amb llicències
Actualment les biblioteques Qt estan disponibles sota llicència GNU GPL i llicència QPL (una llicència que s'ha de comprar per tal de poder fer programari privatiu mitjançant les Qt. Considerant les actuals llicències, els programes que usen les Qt s'han de llançar amb una llicència lliure (GPL o una altra llicència permesa per la QPL, com BSD o LGPL, per exemple). Després que Trolltech llancés les Qt amb llicència GPL, les discussions sobre llicències amb la Free Software Foundation es van acabar.
Alguns programadors diuen que pagar per una llicència treu molt incentiu econòmic per escriure codi privatiu mitjançant les Qt. Tot i així no és necessari usar les Qt o les biblioteques KDE per escriure programari que s'integri correctament amb l'escriptori de KDE. El programari que usa una altra eina i segueix els estàndards de la freedesktop o usa les eines de KDE com kprint i kdialog es pot integrar amb l'escriptori de KDE (kprint i kdialog usen Qt i estan sota llicència GPL), tot i així no quedarà tan bé com si usés les Qt. Addicionalment, els esforços d'integració es discuteixen a la iniciativa Portland Free Desktop , i està planejat pel KDE 4.
Alguns altres escriptoris lliure, com GNOME, Xfce, EDE...) usen les seves biblioteques de llicència LGPL. La LGPL permet fer aplicacions privatives que funcionen amb les biblioteques llicenciades amb LGPL però amb algunes restriccions: la Secció 6 de LGPL v2.1 prohibeix unir el programari amb una llicència que restringeix l'ús de l'enginyeria inversa i la modificació del treball per part de l'usuari. La llicència comercial Qt (de pagament) no porta cap restricció. Des del Desembre del 2005 una llicència de Qt per fer programari privatiu val entre 1420 i 2630 euros per programador. Les actualitzacions durant un any estan incloses, després d'aquest temps la llicència s'ha de renovar (entre 500 i 1000 euros l'any) per beneficiar-se de les actualitzacions de programari amb la llicència comercial.
Usabilitat
KDE pretén crear aplicacions fàcils d'usar sense sacrificar característiques. La web d'usabilitat de KDE diu: "Treballant amb l'existent objectiu del sistema, els esforços amb la usabilitat pretenen crear implementacions d'aquest disseny fàcil d'usar, ràpid d'aprendre, més consistent i òbviament més còmode per l'audiència"[2] Per millorar la interfície d'usuari, s'ha reduït la complexitat visual a les versions 3.2 i 3.5. El projecte que promet més és el d'acabar la feina amb l'Open Usability Project. Un dels punts més importants de la sèrie KDE 4 és el d'identificar les àrees menys usabels de les anteriors versions i arreglar-les. De fet KDE 4.0 integra una nova interfície d'usuari.
La interfície de KDE s'ha criticat per ser molt complexa i tenir moltes opcions. Tot i així un estudi d'usabilitat[3] demostra que els usuaris es van familiaritzar molt ràpidament amb KDE, i van fer les tasques proposades tant ràpid com amb Windows XP.
KDE també pretén fer les tasques difícils fàcils, com per exemple afegir impressores, usar característiques de les Wireless o instal·lar noves fonts i decoracions. Webs com LinuxPrinting o KDE-Look donen suport a KDE per afegir dispositius o personalitzar l'escriptori.
Mascotes
La mascota del projecte és un drac verd anomenat Konqi. El Konqi el trobem a diverses aplicacions, per exemple en el diàleg Quant a... del menú d'ajuda de les aplicacions.
Kandalf era l'anterior mascota del projecte KDE durant les seves versions 1.x i 2.x. Era el responsable d'oferir les ktips (Kandalf's useful tips), uns amistosos suggeriments d'ús, «el consell del dia».[4] Aquesta utilitat estava activada per defecte en el primer accés a KDE, encara que podia ser fàcilment desactivada.[5] En la versió 3.0 de KDE ja havia desaparegut la figura de Kandalf, però seguia sent el conseller virtual de ktips.[6]
En versions posteriors de la sèrie 3.x va ser reemplaçat per Konqi, un drac verd que ja havia aparegut eventualment en aplicacions de KDE 2.x, degut possiblement a un incompliment de copyright, donada la similitud del nom Kandalf amb el del mag Gandalf, personatge de la novel·la El Senyor dels Anells, nom que és una marca registrada de Tolkien Estate, l'organització legal de la família Tolkien que controla i gestiona el llegat de J. R. R. Tolkien.[7]
Vegeu també
- Akademy: La trobada mundial d'entusiastes de KDE
- Llista d'aplicacions del KDE
- KBattleship
Referències
- ↑ Post original de Matthias Ettric
- ↑ «Projects/Usability - KDE TechBase».
- ↑ «Linux Usability Test Report - Executive Summary». Arxivat de l'original el 9 de desembre de 2008.
- ↑ «Captura de pantalla de KDE 2.0» (en anglés). kde.org. [Consulta: 1r maig 2009].
- ↑ CUADRA, Eloy. «Utilidades de KDE» (en español). eloihr.net, 14-07-2007. [Consulta: 1r maig 2009].
- ↑ «Captura de pantalla de KDE 3.0» (en anglès). kde.org. [Consulta: 1r maig 2009].
- ↑ «For Tolkien Estate, Gandalf Trademark is No Myth». Library Journal, 20-07-1998. [Consulta: 1r maig 2009].