Sóller: diferència entre les revisions
m Corregit: idílic > idíl·lic |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 28: | Línia 28: | ||
{{entcat|'''Sóller'''|8.410}} |
{{entcat|'''Sóller'''|8.410}} |
||
{{entcat|Alconàsser|3}} |
{{entcat|Alconàsser|3}} |
||
{{ |
{{fientcat}} |
||
=== Alconàsser === |
=== Alconàsser === |
||
Revisió del 12:41, 9 oct 2017
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca  | ||||
| Capital | Sóller | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 13.610 (2023) (317,99 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Solleric, sollerica | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 42,8 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 56 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batle | Carlos Simarro Vicens | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07100 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07061 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Almenno San Bartolomeo (Itàlia) | ||||
| Lloc web | ajsoller.net | ||||
.svg)
Sóller (pronunciat ['soʎə]) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca. Està situat en una vall, a la serra de Tramuntana i limita amb els municipis de Deià, Fornalutx, Escorca i Bunyola.
Població
Té un tren que l'enllaça amb la capital de l'Illa de Mallorca, Palma. També hi ha un túnel de pagament per carretera, que l'uneix amb la capital. Per aquesta vall també hi discorre la carretera Andratx-Pollença. A més, Sóller compta amb un port marítim, el port de Sóller. Són famoses les seves cases construïdes per emigrants retornats rics a la ciutat, a principi del segle XX. Actualment el principal mitjà de vida és el turisme; tot i que té abundosos conreus d'hortalisses, cítrics i oliveres, els preus baixos han perjudicat molt els darrers anys l'activitat agrícola.
Comprèn cinc nuclis de població:
| Entitat de població | Habitants (2007) |
|---|---|
| Biniaraix | 499 |
| L'Horta | 1.558 |
| El Port de Sóller | 2.724 |
| Sóller | 8.410 |
| Alconàsser | 3 |
| Font: Idescat | |
Alconàsser
Alconàsser (39° 46′ 33.03″ N, 2° 40′ 1.139″ E / 39.7758417°N,2.66698306°E) és una antiga alqueria del municipi, situada prop de la mar. Té una font i una petita platja. Està documentada en el segle XV.
Història
S'hi trobaren vestigis de l'època talaiòtica, dels primitius balears a Muleta, que es remunten a una època compresa entre els anys 5200 i 2700 aC. Al museu de Mallorca hi ha tres estàtues de bronze trobades a la Roca Roja (segles IV-III aC) d'una divinitat bèl·lica de la prehistòria balear.
L’11 de maig de 1561 una coalició de corsaris algerians, comandats per Otxali i Iusuf-Arrais formaren una esquadra molt potent de 22 galiots, per atacar Mallorca.
L'armada, abans d'arribar a Mallorca, va proveir-se d'aigua a Eivissa. Això féu que els mallorquins rebessin l'avís que l'atac començaria per Sóller, per la qual cosa el virrei, Guillem de Rocafull, envià un advertiment al capità de Sóller, Joan Angelats, i als comandaments de Bunyola, Santa Maria i Alaró per tal que donassin ajut a Sóller.
Els mallorquins sortiren tots cap al Camp de s'Oca, en direcció al Port de Sóller. Desembarcaren uns 1.600 corsaris, sense fer remor, per la qual cosa els guardes de terra no se n'adonaren. Els invasors es dividiren en dos grups: mentre un anà directament cap a la vila, l'altre prengué el camí de sa Figuera, i atacà Sóller pel nord, obtenint un gran botí. Els sollerics que havien sortit cap al Port es veren agafats entre dos focs, decidiren atacar els de la part sud. Després esperaren que el segon grup tornàs carregat amb el botí, dones, i nins, als qui pretenien endur-se com a esclaus. Quan els corsaris se sentiren en perill mataren molts dels presoners, i foren perseguits pels mallorquins fins a les penyes. Cal assenyalar dos fets: les valentes dones de can Tamany que liquidaren amb engany uns pirates, i una partida de bandolers que feren gran destrossa entre els sarraïns, per la qual cosa foren perdonats pel rei Felip II.
Aquests fets es recorden en una festa que es fa el dilluns després del segon diumenge de maig.
Arran dels fets dels corsaris, a partir del segle XVI, s'hi construí la Torre Picada i el Castell del Port. També es fortificà una part del poble. D'aquesta darrera construcció militar només en queda un tros de murada devora l'església parroquial.
Durant la Revolució Industrial, Sóller va arribar a tenir fins a dotze fàbriques i va exportar bona part de la producció (la majoria tèxtil) tant a la resta de Mallorca, com també a França.
Cultura
Les senyes culturals més característiques de Sóller són:
- Es Firó: és la festa més important i més coneguda de Sóller i recorda el saqueig pirata que va patir Sóller l’11 de maig de 1561. Aquesta festa és característica per les quatre batalles que se celebren (platja d'en Generós, platja d'en Repic, pont d'en Barona i la definitiva a la plaça del poble).
- Un altre punt fort de la cultura sollerica és el festival internacional folklòric Sa Mostra que, fundat pel grup Aires Sollerics l'any 1980, reuneix grups de tot el món durant una setmana del mes de juliol. Aquest festival dura set dies, en els quals els grups presenten espectacles de ball "mostra" de cara al públic i, a més, se celebren uns "intercanvis" que cerquen l'aprenentatge col·lectiu entre els grups. Els objectius principals de l'organització són mostrar les danses i músiques dels diferents llocs del món, l'intercanvi, la no-competició i el foment del voluntariat. El festival està dins de l'organització de caràcter no lucratiu CIOFF.
- A l’agost se celebra la festa de Sant Bartomeu, dedicada al patró del poble, amb un espectacle de foc anomenat correfoc en què l'infern pren la Terra. Els dimonis del grup local Esclatabutzes conquisten la plaça de la Constitució després d'una escenografia prèvia. La festa acaba amb el "correaigua", en què els bombers locals i membres del grup refresquen els assistents que ho desitgin.
L'escut tradicional de Sóller (com el que es mostra a la imatge, esculpit a l'Ajuntament) presenta un sol, senyal parlant al·lusiu al nom de la població, sostingut per dos lleons.
Anecdotari
Al contrari de la majoria de rondalles mallorquines, en què l'acció ocorre a llocs, i èpoques indeterminats, segons una rondalla recollida per l’arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, a sa Coma, Sóller, hi ha un negret que dóna un munt d'or a qui el trobi. Per trobar-lo l'han d'anar a cercar amb el foc nou.
La serra de Tramuntana, on es troba la Vall de Sóller, li va ser otorgada recentment el distintiu a Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Sóller, poble turístic i idíl·lic per excel·lència ha estat visitat al llarg de la seva història per nombrosos presonatges il·lustres, des de Isabel II, passant pels reis actuals ( Felipe VI i Letízia), a actors de Hollywood (Tom Hanks, entre d'altres)
Llocs d'interès
Alguns dels llocs d'interès més rellevants de Sóller són:
- L'església parroquial de Sant Bartomeu. Construïda abans del 1236, aquest temple ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles. Actualment presenta una estructura barroca (1688-1733), un campanar neogòtic i una façana modernista dissenyada per l'arquitecte Joan Rubió l'any 1904. Al voltant de l'edifici es poden veure restes dels portals i finestres romàniques i de la fortificació emmurallada del segle XVI.
- El Banc de Sóller. Es va construir l'any 1889 amb els diners dels emigrants. L'edifici és obra de Joan Rubió (1912), típicament modernista. Destaca la doble tribuna volada, el portal de mig punt i el forjat de les finestres.
- La posada de Can Prohom. La posada és la residència que els grans propietaris agrícoles de la serra de Tramuntana posseïen a la vila. L'estructura barroca civil és pròpia de la Mallorca del segle XVIII. La seva aparença és sòlida, i parca en decoració.
- La casa de la Lluna. Datada del segle XV, aquesta és una construcció típica de l'arquitectura popular. El més destacable és la figura de marès en baix relleu que representa una lluna.
- La posada de Moncaire. Aquest palauet residencial és una mostra de l'arquitectura civil barroca en transició al neoclàssic de final del segle XVIII. Cal observar el voladís de teules pintades amb motius geomètrics, vegetals i antropomòrfics de color vermell i blanc.
- L'església de la Sang. Un temple neoclàssic, senzill i robust que fou reconstruït sobre la primitiva capella dels anys 1564-1572. Està dedicat al Crist de la Sang, una talla policromada de 1556, i a la venerada imatge de la Mare de Déu de la victòria (1572).
- Can Prunera. És una de les façanes modernistes més artístiques i treballades de Sóller, bastida entre 1909 i 1911. Cal examinar-ne detingudament l'estructura i els nombrosos detalls de pedra, fusta i metall que ornamenten l'edifici.
- El mercat municipal. La construcció fou projectada per l'arquitecte Francesc Cerdó i inaugurada l'any 1952. És un edifici funcional de planta poligonal amb diverses obertures d'accés i un corredor porticat. Es recomana al vianant que faci un recorregut per l'interior.
- Can Nou. L'avinguda de Cristòfol Colom està envoltada de jardins i segueix el traçat del torrent Major, que fou cobert l'any 1912. A l'esquerra se situa l'edifici modernista Can Nou, disposa de torreta, amples finestrals amb persianes i balcó balustrat.
- El Museu del Casal de Cultura. Un modest habitatge familiar amb jardí, construït l'any 1740, que acull actualment el museu etnològic de la ciutat. Recomanam que el visitant dediqui mitja hora per visitar-lo.
- La Gran Via. Aquesta via urbana inclou el nucli més rellevant d'habitatges enquadrats en els estils modernista i historicista regional. També se situa en aquesta avinguda el centre cultural de Can Dulce.
- El nucli urbà antic. Els carrers de Vicari Pastor, Murta, Cristòfol Pizà i Sant Antoni són uns dels millors exemples del nucli urbà antic de Sóller. Allunyat dels trànsit de vehicles, el visitant pot copsar els distints estadis de l'evolució urbanística dels darrers tres-cents anys.
- La plaça d'Espanya. La plaça nasqué al final del segle XIX i es completà l'any 1912 amb el cobriment del torrent Major. El més destacat és el monument als combatents de la Guerra Civil Espanyola (1940), obra de Gabriel Alomar.
- L'estació de ferrocarril. És l'antiga possessió de Ca’n Mayol (1606), remodelada els anys 1911-1912. A la façana podem veure la làpida dedicada al promotor del ferrocarril de Sóller, Jeroni Estades.[1]
- El convent dels Sagrats Cors. Des de la plaça d'Espanya, el vianant pot enfilar el carrer d'Isabel II, on destaquen nombroses cases senyorials d'estil modernista i regionalista. Al cap d'amunt es troba el convent dels sagrats Cor (s. XVIII), que disposa d'un claustre i una església barroca.
- El Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller. Aquest palauet modernista, habilitat com a museu de ciències l'any 1985, acull diverses sales d'exposició temporals o permanents, relacionades amb la zoologia, la botànica i la geologia de Mallorca. El jardí botànic adjunt recull una notable col·lecció de plantes endèmiques de Mallorca, d'altres illes mediterrànies i de les Canàries.
- El cementiri. És un vertader jardí, ple de flors i plantes verdes; dotat de belles estàtues de gran valor plàstic treballades per artistes de renom. Els terrenys foren beneïts l'any 1814.
- Biniaraix. Situat a 1,2 km de Sóller, és un dels indrets més agradables de la comarca de Sóller. Disposa d'una vista excel·lent sobre la ciutat i manté el caràcter i l'estructura d'un poble de la serra.
- La parròquia de Sant Ramon. Començada l'any 1938, la nau interior és única i disposa de quatre trams dividits per arcs apuntats des de la base. Són remarcables els retaules laterals.
- La barriada de Santa Caterina. Típic nucli de població marinera de carrers empedrats molt empinats.
- L'oratori de Santa Caterina d'Alexandria i el Museu de la Mar. L'oratori és del segle XIII. Fou destruït pels pirates l'any 1542 i reconstruït el 1550. Actualment s'hi troba el Museu de la Mar, un centre d'interpretació i recerca marítima.
- El barranc de Biniaraix, de gran atractiu per als senderistes per les magnífiques vistes tant del llogaret de Biniaraix com de tota la ruta fins a l'Ofre.
- La Torre Picada. Torre de defensa i vigilància erigida entre 1614 i 1623 per prevenir els atacs dels pirates.
- Ses Tres Creus, monument històric situat a una de les muntanyes de la vall, des d'allà podem trobar unes de les millors vistes dels municipi.
- Mirador de ses Barques.
- Ruta de pedra en sec. Ruta que proposa descobrir els paisatges construïts amb pedra en sec de la serra de Tramuntana.
Festes i mercats de Sóller
Sóller compta amb un bon grapat de festes i mercats, entre elles hi ha:
Fires i festes populars
- gener, Revetles de Sant Antoni (17 de gener). S'encenen foguerons.
- febrer-març, Carnaval. Desfilada de sa Rua i sa Rueta (infantil), balls de Carnaval.
- març-abril, Setmana Santa. Desfilada de les processons Dijous Sant i Divendres Sant vespre. Diumenge de Resurrecció, processó matinal.
- maig, segona setmana del mes, sa Fira i és Firó, són les festes més estimades i esperades per tots els sollerics i solleriques. El Firó és la festa tradicional de moros i cristians conegudes i populars a tot Mallorca. Balls, exposicions i concerts.
- juny, Festes de Sant Pere al Port de Sóller (29 de juny).
- juliol, 15. Vigília de Nostra Senyora del Carme, l'horabaixa, bella romeria de barques per la badia del Port de Sóller i també les festes de la barriada de l'Horta.
- juliol, Mostra Internacional Folklòrica. Important festival internacional en el qual participen grups d'arreu del món, que es du a terme a Sóller des de 1980.
- agost, festes patronals dels Estiradors i Biniaraix.
- agost, 24. Setmana de festes patronals del poble de Sóller, festes de Sant Bartomeu, patró del municipi. Se celebren balls, concerts, exposicions, concursos i curses populars.
- setembre, festes de la barriada de l'Alqueria del Comte.
Mercats
- Mercat municipal: de dilluns a dissabte de les 9h a les 13h.
- Mercat ambulant: dissabte matí de les 8h a les 13h.
Fills Il·lustres
- Josep Rullan i Mir(1904)
- Mateo Colom Canals (1879-1933), bisbe d'Osca entre 1922 i 1933.
- Joan Marqués Arbona (1861-1955), empresari i fundador del Setmanari Sóller.
Vegeu també
- Tren de Sóller (1912)
- Tramvia de Sóller (1913)
- Túnel de Sóller (1997)
- Col·lectiu Albaïna
- Societats esportives i culturals
- Defensora Sollerense (1877)
- La Unió (sa Botigueta) (1893)
- Cercle Solleric (1899)
- Club de Futbol Sóller (1923)
