Francesc Ferrer i Gironès

Francesc Ferrer i Gironès

Retrat de Frances Gironès per Boladeres
Biografia
Naixement	26 juliol 1935 Girona
Mort	17 febrer 2006 (70 anys) Girona
Segon tinent d'alcalde Girona 2004 – 17 febrer 2006 (mort en el càrrec) Regidor de l'Ajuntament de Girona 14 juny 2003 – 17 febrer 2006 (mort en el càrrec) – Miquel Poch Clara → Diputat al Parlament de Catalunya 24 novembre 1995 – 24 agost 1999 President Amics de la Bressola 1986 – Senador al Senat espanyol 13 juliol 1977 – 13 abril 1993 Circumscripció electoral: Girona
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Religió	Catolicisme
Es coneix per	Llibreria Les Voltes
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	escriptor, historiador, polític, activista cultural
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya (–1978)
Membre de	Plataforma per la Llengua
Família
Parella	Montserrat Pumarola
Premis Creu de Sant Jordi (2005) Medalla al Mèrit Constitucional (1988)
Lloc web	www.francescferrer.cat

Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 26 de juliol del 1935 - 17 de febrer del 2006) fou un historiador, polític i escriptor català.

Biografia

Va néixer en una família obrera, son pare fou paleta. Després de terminar l'escola de comerç, començava com a escrivent a la Farinera Ensesa. Mentrestant treballava va continuar estudiant, primer el peritatge i després el professorat. Fou professor a l'escola de Comerç a Sabadell. El 1963 va ser un dels promotors de la Llibreria Les Voltes a Girona, la primera que en les circumstàncies difícils del franquisme tardiu, dedicava obertament a la cultura catalana. El 1972 va esdevenir el president de la nova delegació d'Òmnium Cultural de Girona que va haver de treballar en la semiclandestinitat fins a la mort del dictador.

Ferrer fou un dels fundadors del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya. També fou senador independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya durant cinc legislatures, fins al 1993, diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de 1995 a 2003. Es va presentar com a candidat a l'alcaldia de Girona per ERC, sempre com a independent.

Actuà com a activista en favor de la llengua catalana, i va publicar diversos llibres sobre la persecució del català. Va col·laborar amb entitats i mitjans de comunicació com el setmanari Presència, els Amics de la Bressola o la cooperativa Papyrus, que va fundar el diari El Punt. Era membre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua. Els seus assaigs han esdevingut de referència i van tenir «la meticulositat, rigor, constància i fermesa per anar recollint totes les lleis que des de 1714 s’han encarregat d’anar laminant o directament eliminant els drets relatius a la llengua» catalana. Fora del tema de la llengua realitzà estudis sobre temes econòmics i socials de les comarques gironines. Una de les darreres obres va ser una biografia històrica sobre Isabel Vilà i Pujol (1843-1896), una de les primeres dones sindicalistes al segle XIX, que va inspirar els autors d'un musical IsaVel, estrenat el 2013.

El 24 de juny de 2005, ERC li va homenatjar en una sessió solemne i el 14 de novembre del mateix any, el ple del Parlament de Catalunya li va portar un homenatge nacional.

Morí el 17 de febrer de 2006 a conseqüència d'un linfoma cutani.

Legat

El 2006 es creà el premi literari Premi d'assaig Francesc Ferrer i Gironès en el seu honor. El 2011, l'editorial La Busca no era segur poder atorgar el premi, per manca de recursos. A l'ocasió del cinquè anniversari de la seva mort, el 2011 va seguir l'Associació Francesc Ferrer i Gironès, com a primer pas previ a la constitució d'una fundació.

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aplega així mateix els seus nombrosos escrits, preferentment col·laboracions i articles de premsa, durant el període 1959-2005. Comprèn un volum apreciable de correspondència agrupada en dossiers anuals. Pel que fa a l'activitat associativa, incorpora una petita mostra de documentació relativa a la seva etapa a la presidència de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona. Però, sens dubte, la part més important del fons correspon a l'activitat política. Inclou la documentació sobre el període d'elaboració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, les seves intervencions i iniciatives al senat espanyol (1977-1993) i les preguntes, proposicions i accions dutes a terme al Parlament de Catalunya (1995-2003). Mereix una menció específica el ric aplec de documentació relativa a les seves intervencions parlamentàries a les cambres espanyola i catalana en defensa de l'ús de la llengua catalana, que constitueixen un pou d'informació imprescindible per al coneixement de la situació de la llengua i el seu procés de normalització durant les primeres dècades de la recuperació democràtica. El fons aplega dossiers anuals de conferències, discursos i intervencions públiques, materials jurídics de suport a la seva acció política i reculls de premsa que inclouen també articles i entrevistes al productor del fons. Destaca, finalment, una «Col·lecció de manifestos, octavetes, documents i altres papers de caràcter polític i social» (1946-1984).

Obres

Assaigs

• La persecució política de la llengua catalana (1985)
• Via Fora! (1982)
• Catalunya light... els espanyols no són catalans (1986)
• Lletres de batalla (1989)
• La insubmissió lingüística (1990)
• Catalanofòbia, Història del pensament anticatalà (2000)
• El Gran Llibre per la Independencia (2004).
• Isabel Vilà. La primera sindicalista catalana (2005)
• Joan Tutau i Vergés (2006) (sobre Joan Tutau, ministre de Finances de la Primera República Espanyola)

Estudis

• Estructura comercial a les comarques gironines (1972)
• Una acció per l’habitatge (1991)
• Els moviments socials a les comarques gironines (1998)

Distincions

• Creu de Sant Jordi (2005)
• Medalla d'Or del Consell Superior de Cambres de Comerç (1977)
• Premi de Normalització Lingüística de l'ADAC (1986)
• Orde del Mèrit Constitucional (1988)
• Menció personal del Premi Aramon i Serra a la Lleialtat lingüística (1993).

Enllaços externs

• Pàgina web de Francesc Ferrer i Gironès
• «Francesc Ferrer i Gironès mor als setanta anys», in memoriam a la Tribuna Catalana, 17 de febrer de 2006