Club Joventut Badalona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joventut de Badalona)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula club esportiuClub Joventut Badalona Creu de Sant Jordi 1984
Club Joventut Badalona.gif
Nom complet Club Joventut Badalona
Àlies La Penya
el Joventut
Fundació 1930
País Espanya
Àrea social
Pavelló Pavelló Olímpic de Badalona
Badalona, Catalunya
(12.500 espectadors)
Presidència Juanan Morales
Junta tècnica
Esport/disciplina basquetbol
Entrenador Espanya Diego Ocampo
Lliga Lliga ACB
( la temporada 2013-14)
Equipament
 
Primer jersey
Primer jersey
  
Primer shorts
Primer
Marca Spalding[1]
Publicitat Divina Pastora Seguros
Lloc web www.penya.cat
Modifica dades a Wikidata

El Club Joventut Badalona, popularment conegut com a la Penya, és un club de bàsquet de la ciutat de Badalona i un dels equips amb més renom de Catalunya i d'Europa. Fundat l'any 1930, és un dels clubs més antics de l'ACB, i ha militat sempre a la primera divisió espanyola (ja fos a la Lliga espanyola de bàsquet o a la seva continuació, la Lliga ACB).

L'any 1994 el Joventut es convertí en el primer equip català a guanyar l'Eurolliga de bàsquet, essent aquest el més gran èxit esportiu de la història de l'equip badaloní. Al seu palmarès també hi ha dues lligues espanyoles, dues lligues ACB, 11 lligues catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB entre altres títols.

La filosofia de club és la de donar oportunitats als joves valors del planter, jugadors que han estat molt valorats internacionalment com ara Rudy Fernández, Ricky Rubio o més anteriorment Jordi Villacampa o els germans Rafael i Tomàs Jofresa. Fruit d'aquesta aposta pel planter, el club verd-i-negre disposa d'un equip filial a la Lliga LEB en el que els jugadors van agafant experiència. A finals de la temporada 2016-17 el club es va deslligar del Club Bàsquet Prat, del qual havia estat filial els darrers 13 anys.[2] Es va demanar plaça a la Federació per inscriure a la lliga EBA un Joventut B, però al no haver-hi places es decideix mantenir la vinculació amb el Club Bàsquet Arenys.[3]

Des dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, l'equip juga els seus partits al Pavelló Olímpic de Badalona, amb una capacitat per a 12.500 espectadors.

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació i primers anys[modifica | modifica el codi]

El Club Joventut Badalona va ser fundat el 30 de març de l'any 1930 per un grup de joves badalonins: Cuixart, Estruch, Massot, Lloret, Boada, Corominas, González i Grífol. En aquell moment el club s'anomenava "Penya Spirit of Badalona", en homenatge a l'Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales. Inicialment es tractava d'una agrupació de joves que dedicaven les seves hores lliures a anar amb bicicleta, jugar a tennis taula, a futbol i a altres esports de l'època. Amb el temps, la pràctica del bàsquet es va convertir en l'activitat principal del club.

L'equipació verd-i-negra de l'equip deu els seus colors a la circumstància que quan l'equip de bàsquet va començar a disputar partits i van encarregar a un dels membres de la Penya anar a comprar la roba a una botiga de Barcelona, només va trobar equipacions amb franges verticals verdes i negres.

Entre 1933 i 1939 el club va adoptar el nom de "Centre Esportiu de Badalona". Després de la Guerra Civil espanyola es va haver d'adoptar el nom en castellà de "Club Juventud de Badalona", que fonèticament es pronunciava gairebé igual que en català, i que, un cop catalanitzat, va acabar esdevenint el nom definitiu del club.

Anys 40 i 50[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 40 la Penya competia al Campionat de Catalunya de bàsquet, on es va consolidar com un dels millors equips. També competia en la Copa General Orgaz i en la Copa Hernán. A partir de la temporada 1945-46, la Federació Espanyola va organitzar els campionats d'Espanya, als quals hi tenien accés els dos millors equips del Campionat de Catalunya. Va poder alçar-se per primera vegada amb el títol del Campionat d'Espanya davant el Real Madrid CF l'any 1948. Durant aquesta època es van jugar els primers partits contra els que serien els rivals històrics del Joventut: el FC Barcelona i el Real Madrid CF.

A la dècada dels 50 el Joventut era un dels millors conjunts del Campionat de Catalunya, així com de la Copa Orgaz i la Copa Hernán, i un habitual al Campionat d'Espanya, que es va guanyar els anys 1953 i 1955 enfront del Real Madrid CF. La Copa Orgaz i la Hernán van despararèixer i es va crear el Trofeu Samaranch, en honor a Joan Antoni Samaranch i Torelló.

La temporada 1956-57 desapareixia el Campionat de Catalunya, creant-se la Lliga espanyola de bàsquet, una competició que el Joventut disputà des de la primera edició, i el Campionat d'Espanya passava a dir-se Copa del Generalísimo. El Joventut va guanyar la seva quarta copa el 1958, una vegada més davant el Real Madrid CF. A finals de dècada la Penya va fer el seu primer viatge a l'estranger per disputar un torneig internacional a Antíbol (França).

Anys 60[modifica | modifica el codi]

A principis dels 60 es va cobrir el pavelló de La Plana. Després d'un seguit de temporades sense aconseguir títols, Eduard Kucharski passà a ser l'entrenador. També es va fitxar Francesc Buscató i es va formar un bon equip, on també hi havia Josep Lluís Cortés i Enric Margall. La temporada 1966-67, amb l'arribada d'Alfonso Martínez, l'equip es va alçar per primer cop amb el títol de campió de lliga. Aquella temporada la Penya també va debutar en competició europea, disputant la Recopa d'Europa, en la qual va arribar fins a la 3a ronda.

La següent temporada, gràcies al títol de lliga, va ser la primera en la qual el Joventut disputaria la Copa d'Europa, arribant a la lligueta de quarts de final. Va arribar al primer equip un altre jugador que seria important: Lluís Miquel Santillana. A la temporada 68-69 la Penya aconseguia la seva 5a copa, davant el Real Madrid CF novament, i una nova classificació per disputar la Recopa. Kucharski es va retirar i Josep Lluís Cortés passà a ser entrenador.

Anys 70[modifica | modifica el codi]

Amb Josep Lluís Cortés d'entrenador, a la temporada 70-71 el Joventut va arribar a la final de lliga i de copa, i a semifinals de la Recopa. A la temporada següent, en què va marxar Alfonso Martínez, va quedar 3r a la lliga, arribant a la final de copa i a les semifinals de la recopa.

L'any 1972 s'estrenava el Pavelló d'Ausiàs March, amb capacitat per a 5.000 espectadors. La Penya seguia lluitant pels títols: segon a la lliga, semifinals de copa i de recopa. A la 73-74 va arribar al primer equip el petit dels Margall, Josep Maria Margall i l'equip va quedar 3r a la lliga, va arribar a la final de copa i va disputar per primera vegada la Copa Korac, de nova creació. A la següent temporada van marxar Francesc Buscató i Enric Margall i es va repetir la 3a posició a la lliga.

A la temporada 75-76 el Joventut va acabar 3r a la lliga, va guanyar la Copa davant el Real Madrid CF, i va caure a semifinals de la Korac. A la 76-77 una nova 3a plaça i semifinals de copa i recopa. A la temporada 77-78 arribà Zoran Slavnic ”Moka”. La Penya va guanyar 49 partits seguits i va guanyar el títol de lliga espanyola per segona vegada a la història. A la copa i a la Korac va quedar eliminada a les semifinals. A la temporada següent el Joventut va acabar en 3a posició a la Lliga. A la 79-80, marxà Slavnic. Es va repetir la 3a posició a la lliga i s'arribaria a semifinals de copa.

Anys 80[modifica | modifica el codi]

A la temporada 80-81 el Joventut va guanyar el seu primer títol europeu, la Copa Korac, gràcies a una cistella de Joe Galvin que va valer una pròrroga, i que duria a la victòria davant el Carrera de Venècia. L'any 1982 el club travessava una crisi esportiva, econòmica i social. Va arribar Lluís Conesa a la presidència i es va apostar per jugadors joves: Jordi Villacampa i José Montero. Aquella temporada es va acabar en 7a posició a la lliga i a la Korac va caure a quarts de final. A la temporada 83-84 es va crear la Lliga ACB de bàsquet, que substituiria a la lliga espanyola de bàsquet. El Joventut començava un nou projecte esportiu amb Aíto García Reneses d'entrenador, i arribava al primer equip un altre jove del planter: Rafa Jofresa. La Penya va acabar la lliga en 3a posició.

A la temporada 84-85 la Penya es va consagrar com a aspirant al títol, tot i que va quedar subcampiona de lliga i copa. Una temporada més tard, Aíto García Reneses va marxar al FC Barcelona, i Miquel Nolis va passar a ser l'entrenador. Es va fer 3a posició a la lliga i es va arribar a semifinals a la Recopa. A la 86-87 Miquel Nolis va passar el relleu a la banqueta al jove Alfred Julbe. El Joventut va guanyar la Copa Príncep d'Astúries i va arribar a la final de la Lliga, on va caure davant el Barça.

A la temporada 87-88 va arribar a l'equip un altre jove del planter: Juanan Morales. La Penya va arribar a la final de la Recopa d'Europa però va perdre davant el Llemotges francès. A la lliga es va caure a semifinals. Una temporada més tard pujava al primer equip Tomàs Jofresa. Es va guanyar la Copa Príncep d'Astúries novament i a la lliga es va caure a semifinals davant el Real Madrid CF, que comptava amb Drazen Petrovic.

Alfred Julbe deixà l'equip i a la temporada 89-90 va arribar el nord-americà Herb Brown, que no acabaria la temporada i seria substituït per Pedro Martínez. La Penya va quedar subcampiona de copa, subcampiona a la lliga i a la final de la Copa Korac es va imposar al Scavolini de Pesaro, amb un gran partit de Montero i Villacampa, i va aixecar el 2n títol europeu de la seva història. Josep Maria Margall es va retirar i el club va retirar la samarreta verd-i-negra amb el número 7.

El nou pavelló i l'Eurolliga (1990-94)[modifica | modifica el codi]

Després de l'èxit de la Korac, a la temporada 90-91 va arribar l'entrenador Lolo Sainz i els jugadors nord-americans Corny Thompson i Harold Pressley. Aquestes incorporacions, juntament amb la base de jugadors de la casa, van formar un equip que va guanyar la primera Lliga ACB del club, contra el FC Barcelona. A la Lliga Europea es va arribar a la final d'Istanbul, on l'equip va caure davant el KK Partizan Belgrad per un triple de Aleksandar Djordjevic a l'últim segon.

L'any 1991 s'inaugurava el Pavelló Olímpic de Badalona, que seria la seu del Campionat de bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Gràcies al nou pavelló el Joventut va assolir la xifra de 12.000 socis. Es va donar continuïtat a l'equip de la temporada passada i es va guanyar la segona Lliga ACB, aquesta vegada davant el Real Madrid CF. A la temporada 1992-93 la Penya va quedar subcampiona de lliga i copa.

A la temporada 1993-94 es va assolir l'èxit més gran de la història del club i del bàsquet català. Després de caure a les semifinals de la lliga, l'equip entrenat per Zeljko Obradovic, i format per: Villacampa, Rafael i Tomàs Jofresa, Corny Thompson, Ferran Martínez, Juanan Morales, Mike Smith, Jofre Lleal, Dani Pérez, Alfons Albert, Dani García i Iván Corrales, va arribar a la Final Four de l'Eurolliga a Tel-Aviv i va derrotar l'Olympiakos BC del Pireu a la final, alçant-se amb el títol de Campions de l'Eurolliga. La Penya es va convertir en el primer club català en aconseguir-ho.

Primera crisi econòmica (1994-2003)[modifica | modifica el codi]

Després de l'èxit a l'Eurolliga el club va entrar en una crisi econòmica. Es va vendre el Pavelló d'Ausiàs March a l'Ajuntament de Badalona, salvant-lo de la desaparició. Es va desfer l'equip que havia guanyat els títols i les dues temporades següents van ser esportivament parlant molt discretes. El 1996 va entrar Genís Llamas a la presidència i es va fitxar Alfred Julbe com a entrenador i una tripleta de bons americans: Turner, Toolson i Beard. Es va guanyar la Copa del Rei l'any 1997 i es va arribar a les semifinals de la lliga.

A la temporada 1997-98 es va produir la retirada de Jordi Villacampa i la seva samarreta amb el número 8. L'equip va arribar a la final de la Copa però va perdre davant el Pamesa de València, i a la lliga va caure a quarts de final. Les 4 temporades següents van ser esportivament molt dolentes. La Penya no es classificaria entre els 8 primers i no disputaria els play-offs pel títol. Durant aquests anys van sortir del planter dos jugadors de molt talent: Raül López, que més tard seria el primer jugador sortit del planter verd-i-negre en jugar a l'NBA, i Àlex Mumbrú. La temporada 2001-02 seria l'última d'aquesta època en què l'equip no es va classificar pels play-offs, però seria el primer amb el patrocini de DKV assegurances, que acompanyaria durant 10 anys el nom del club. A la temporada 2002-03 l'equip va aconseguir la classificació pels Play-offs pel títol, després de 4 temporades sense fer-ho.

L'era Aíto-Rudy (2003-08)[modifica | modifica el codi]

A la temporada 2003-2004 Aíto García Reneses torna a ser l'entrenador del Joventut, i el jove escorta del planter Rudy Fernández puja al primer equip. Seria la primera temporada de les cinc en què Aíto va ser a la banqueta i Rudy a l'equip. La Penya es classificà per la copa del rei i contra tot pronòstic arribaria a la final, on va perdre davant el Tau de Vitòria. Als play-offs l'equip va caure a quarts de final.

A la temporada 2005-06 arribarien a l'equip Elmer Bennet i Lubos Barton, entre altres, i l'equip completaria una molt bona temporada. Es va guanyar la FIBA Eurocup en la final a quatre a Kíev davant el BC Khimki, en la qual Rudy seria designat MVP (millor jugador). A la lliga va acabar en la 4a posició, i als play-offs va superar el Gran Canària als quarts de final, i va caure davant l'Unicaja de Málaga a semifinals. També va ser la temporada de debut de Ricky Rubio amb el primer equip, amb només 14 anys.

Nova crisi econòmica (2008-actualitat)[modifica | modifica el codi]

Sito Alonso agafava el relleu a la banqueta a Aíto. Els deutes del club, provocats per la crisi econòmica del 2008, van provocar que el club presentés concurs de creditors l'octubre de 2010.[4] En conseqüència, les aspiracions per aconseguir títols es van reduir i l'equip s'acabà consolidant a la zona mitjana de la classificació. En aquella època, Pepu Hernández, que va ser entrenador la temporada 2010-11 deixava pas a Salva Maldonado, que va portar estabilitat esportiva al club. L'any 2012 el club va sortir del concurs de creditors.[5] La temporada 2014-15 l'equip es classifica pels playoffs per primer cop des de l'any 2009, amb un equip liderat per jugadors formats al planter del club com Nacho Llovet o Albert Ventura.

El 25 d'abril de 2017 Juanan Morales va ser nomenat president del club en una junta general d'accionistes.[6]

Patrocinadors i noms comercials[modifica | modifica el codi]

El club ha estat patrocinat per diverses empreses al llarg de la seva història. Des de l'any 2011 i fins al 2016 el patrocinador va ser la mútua d'assegurances FIATC Assegurances.[7] Des del 2016 el patrocinador és l'asseguradora Divina Pastora Seguros.[8]

  • Joventut Schweppes 1972–1977
  • Joventut Freixenet 1978–1981
  • Joventut Sony 1981–1982
  • Joventut Fichet 1982–1983
  • Joventut Massana 1983–1984
  • Ron Negrita Joventut 1984–1987
  • Ram Joventut 1987–1990
  • Montigalà Joventut 1990–1992
    

Pistes de joc / Pavellons[modifica | modifica el codi]

  • Carrer Indústria (1930)
  • Barriada d'Artigues (1932)
  • Carrer Manresà (Les Mallorquines) (1933)
  • Carrer Manresà (1934)
  • Centre Parroquial de Canyet (1935)
  • Carrer de la Costa (1936)
  • Carrer d'Iris (1937)
  • Finca Ca l'Arnús (1937)
    

[9]

Aspecte del Pavelló Olímpic de Badalona el 2010.

Filosofia del club[modifica | modifica el codi]

El Club Joventut de Badalona ha estat un dels clubs pioners en la introducció i desenvolupament del bàsquet a Catalunya, basant la seva política esportiva en el treball del planter. Gran part del modest pressupost de l'equip s'inverteix en els nombrosos equips base amb què compta que engloben joves talents d'un gran ventall d'edats i nacionalitats. L'última fornada de jugadors verd-i-negres presentava, entre d'altres, Ricky Rubio, Rudy Fernández, Pau Ribas, Josep Franch, Henk Norel o, ja uns anys més enrere, Álex Mumbrú o Raül López. Tot i que molts d'aquests talents acaben abandonant el club provant sort a equips més grans i de més projecció en aquell moment, el primer equip de la Penya sempre presenta jugadors formats al planter. La presència, també, de jugadors externs més veterans aporta experiència i lideratge tant als joves com a l'equip en general.

En les recents temporades el club havia comptat amb els serveis de jugadors joves de procedència externa que van acabar destacant durant el seu pas per l'equip verd-i-negre com és el cas de Marcelinho Huertas o Jan Hendrik Jagla.

Penya i NBA[modifica | modifica el codi]

El planter verd-i-negre, tot i el seu prestigi, fins fa uns anys no havia format a cap jugador que hagués jugat, posteriorment, a la lliga americana NBA. Actualment són vuit els jugadors formats al planter de la Penya que han estat escollits al Draft de l'NBA:

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Àmbit català:

Àmbit espanyol:

Àmbit europeu:

Temporades[modifica | modifica el codi]

Temp. Lliga Copa Competició Europea Altres
N Lliga Pos. Balanç PO N Competició Resultat SC CPA LC
1956-57
1
1a Divisió
6
2-8
1r
1957-58
1
1a Divisió
2
14-1-3
Campió
1958-59
1
1a Divisió
3
17-5
Fase de grups
1959-60
1
1a Divisió
2
16-1-5
Semifinals
1960-61
1
1a Divisió
4
14-8
Segona ronda (QF)
1961-62
1
1a Divisió
2
13-5
Quarts de final
1962-63
1
1a Divisió
3
9-7
fase final
1963-64
1
1a Divisió
3
13-9
fase final
1964-65
1
1a Divisió
3
8-6
Tercer
1965-66
1
1a Divisió
4
10-8
Finalista
1966-67
1
1a Divisió
1
18-2
Tercer
2
Recopa
Quarts de final
1967-68
1
1a Divisió
3
16-4
Finalista
1
Copa d'Europa
Fase de grups
1968-69
1
1a Divisió
2
15-3-4
Campió
1969-70
1
1a Divisió
3
17-1-4
Finalista
2
Recopa
Quarts de final
1970-71
1
1a Divisió
2
21-1
Finalista
2
Recopa
Semifinals
1971-72
1
1a Divisió
3
17-5
Finalista
2
Recopa
Semifinals
1972-73
1
1a Divisió
2
25-2-3
Semifinals
3
Copa Korac
Semifinals
1973-74
1
1a Divisió
3
22-1-5
Finalista
3
Copa Korac
Fase de grups
1974-75
1
1a Divisió
3
16-1-5
Quarts de final
2
Recopa
Fase de grups
1975-76
1
1a Divisió
3
20-12
fase final
Campió
3
Copa Korac
Semifinals
1976-77
1
1a Divisió
3
15-1-6
Semifinals
2
Recopa
Semifinals
1977-78
1
1a Divisió
1
20-2
Semifinals
3
Copa Korac
Semifinals
1978-79
1
1a Divisió
3
16-2-4
Quarts de final
1
Copa d'Europa
Cinquè
1979-80
1
1a Divisió
3
15-7
Semifinals
3
Copa Korac
Vuitens de final
1980-81
1
1a Divisió
5
16-1-9
Semifinals
3
Copa Korac
Campió
4t
1981-82
1
1a Divisió
5
15-11
Quarts de final
3
Copa Korac
Vuitens de final
F
1982-83
1
1a Divisió
7
14-1-11
Quarts de final
3
Copa Korac
Vuitens de final
F
1983-84
1
ACB
3
24-11
SF
Quart
FG
1984-85
1
ACB
2
26-11
F
Finalista
F
1985-86
1
ACB
3
25-8
SF
Finalista
2
Recopa
Semifinals
C
F
1986-87
1
ACB
2
29-8
F
Finalista
2
Recopa
Quarts de final
C
C
C
1987-88
1
ACB
4
21-14
SF
Semifinals
2
Recopa
Finalista
F
SF
C
1988-89
1
ACB
3
26-16
SF
Semifinals
3
Copa Korac
Quarts de final
C
C
1989-90
1
ACB
2
29-15
F
Finalista
3
Copa Korac
Campió
FG
1990-91
1
ACB
1
40-6
C
Tercer
3
Copa Korac
Semifinals
C
C
1991-92
1
ACB
1
36-12
C
Tercer
1
Lliga Europea
Finalista
C
1992-93
1
ACB
2
33-14
F
Quarts de final
1
Lliga Europea
Fase de grups
C
1993-94
1
ACB
3
24-14
SF
Quarts de final
1
Lliga Europea
Campió
F
1994-95
1
ACB
14
17-21
Quarts de final
1
Lliga Europea
Fase de grups
C
1995-96
1
ACB
13
17-21
F
1996-97
1
ACB
4
24-17
SF
Campió
SF
1997-98
1
ACB
6
25-13
QF
Finalista
2
Copa d'Europa
Vuitens de final
F
1998-99
1
ACB
10
18-16
Quarts de final
2
Copa Saporta
Quarts de final
C
1999-00
1
ACB
11
16-18
F
2000-01
1
ACB
14
11-23
SF
2001-02
1
ACB
9
18-16
Quarts de final
F
2002-03
1
ACB
7
18-19
QF
Quarts de final
2
Copa ULEB
Semifinals
SF
2003-04
1
ACB
8
16-21
QF
Finalista
2
Copa ULEB
Quarts de final
SF
2004-05
1
ACB
7
21-17
QF
2
Copa ULEB
Vuitens de final
SF
2005-06
1
ACB
4
28-14
SF
Quarts de final
3
FIBA Eurocup
Campió
C
2006-07
1
ACB
4
28-16
SF
Semifinals
1
Eurolliga
Segona fase de grups
SF
SF
2007-08
1
ACB
3
27-12
SF
Campió
2
Copa ULEB
Campió
C
2008-09
1
ACB
5
23-12
QF
Quarts de final
1
Eurolliga
Fase de grups
SF
C
2009-10
1
ACB
11
15-19
Quarts de final
2
Eurocup
Segona fase de grups
F
2010-11
1
ACB
13
14-20
Quarts de final
F
2011-12
1
ACB
11
16-18
F
2012-13
1
ACB
11
16-18
F
2013-14
1
ACB
9
16-18
SF
2014-15
1
ACB
7
19-17
QF
Semifinals
SF
2015-16
1
ACB
13
13-21
SF
2016-17
1
ACB
14
11-21
SF
2017-18
1
ACB

[12] [13]

Plantilla actual[modifica | modifica el codi]

Joventut Badalona: plantilla
Vegeu aquesta plantilla
Jugadors Entrenadors
Pos. # Nac. Nom Alç. Pes. Edat
P 2 Flag of Sweden.svg Birgander, Simon 2.09 105 &000000000000001900000019
B 00 Flag of Macedonia.svg Dimitrijević, Nenad (pl) 1.87 &000000000000001900000019
E-A 21 Flag of Poland.svg Gielo, Tomasz 2.05 102 &000000000000002400000024
B 23 Flag of the Democratic Republic of the Congo.svg Gudul, Omari 2.08 104 &000000000000002300000023
P 44 Flag of Jamaica.svg Jordan, Jerome 2.13 115 &000000000000003000000030
AP 12 Flag of Lithuania.svg Kulvietis, Saulius 2.06 &000000000000002600000026
A 6 Flag of Spain.svg López-Arostegui, Xabier (pl) 2.00 &000000000000002000000020
B 30 Flag of Croatia.svg Mavra, Dominik 1.95 &000000000000002300000023
A 13 Flag of Catalonia.svg Nogués i Jarne, Josep Ignasi (pl) 2.04 97 &000000000000002200000022
E 35 Flag of the United States.svg Richard, Patrick 1.96 &000000000000002700000027
A 22 Flag of the United States.svg Ruoff, Alex 1.98 90 &000000000000003100000031
E 14 Flag of Catalonia.svg Ventura, Albert (pl C) 1.91 91 &000000000000002500000025
E-A 9 Flag of Catalonia.svg Vidal, Sergi (pl C) 1.99 96 &000000000000003600000036
Entrenador principal
Entrenador(s) assistent(s)
  • Flag of Catalonia.svg Lluís Riera
Llegenda
  • (C) Capità
  • (*) Juga només l'Eurolliga
  • (PE) Passaport europeu
  • (pl) Ve del planter
  • Lesionat Lesionat

Plantilla
Darrera actualització: 19/9/2017

Nota: Hi ha jugadors que poden tenir més d'una nacionalitat.

Plantilles d'anys anteriors[modifica | modifica el codi]

Presidents[modifica | modifica el codi]

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Dorsals retirats[modifica | modifica el codi]

Entrenadors destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ «Patrocinadors CJB». [Consulta: 12 juliol 2017].
  2. ↑ «El Club Joventut Badalona i el CB Prat deixen en "standby" la seva vinculació». Web oficial CJB, 23-06-2017 [Consulta: 12 juliol 2017].
  3. ↑ Ballesteros, Xavi «L’Arenys serà el vinculat de la Penya a EBA». L'esportiu, 29-06-2017 [Consulta: 12 juliol 2017].
  4. ↑ El deute força el Joventut a sol·licitar concurs de creditors, El Periódico de Catalunya
  5. ↑ El Joventut de Badalona anuncia que surt oficialment del concurs de creditors, 324.cat
  6. ↑ «Juanan Morales, nuevo presidente del Joventut de Badalona» (en castellà). acb.com.
  7. ↑ 7,0 7,1 FIATC Seguros renueva como principal patrocinador del Joventut de Badalona(castellà)
  8. ↑ 8,0 8,1 «Divina Pastora Seguros, patrocinador del Joventut» (en castellà). acb.com.
  9. ↑ Les pistes del Club Joventut Badalona
  10. ↑ Albert Miralles vuelve a Badalona para firmar por el FIATC Joventut(castellà)
  11. ↑ Article sobre el draft del 2013 a acb.com(castellà)
  12. ↑ Relació de temporades (penya.cat)
  13. ↑ Relació de temporades ACB
  14. ↑ «José Ángel Samaniego será ayudante de Salva Maldonado en el FIATC Joventut» (en castellà). acb.com, 17-08-2010. [Consulta: 8 setembre 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. 2006

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Joventut Badalona Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu aquesta plantilla
Lliga ACB de bàsquet
Equips ACB 2016/17
Altres temporades de l'ACB
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Club_Joventut_Badalona&oldid=18734426»