Club Joventut Badalona

Club Joventut Badalona

Dades
Sobrenom	La Penya
Tipus	equip de bàsquet
Creació	30 març 1930
Activitat
Esport	basquetbol
Lliga	Lliga ACB de bàsquet
Estadi	Pavelló Olímpic de Badalona: Badalona . 12.760
Governança corporativa
Seu	«Pavelló Olímpic de Badalona» Badalona (Barcelonès)
Presidència	Juan Antonio Morales Abrisqueta
Entrenador principal	Carles Duran Ortega
Denominació anterior	Penya Spirit of Badalona (1930–1932) Centre Esportiu Badaloní (1932–1939) Club Juventud de Badalona (1940–1963) Joventut Fantasit (1964–1965) Joventut Kalso (1965–1967) Joventut Nerva (1967–1972) Joventut Schweppes (1972–1977) Joventut Freixenet (1978–1981) Joventut Sony (1981–1982) Joventut Fichet (1982–1983) Joventut Massana (1983–1984) Ron Negrita Joventut (1984–1987) RAM Joventut (1987–1990) Montigalà Joventut (1990–1992) Marbella Joventut (1992–1993) 7 Up Joventut (1993–1995) Festina Joventut (1996–1998) Pinturas Bruguer Badalona (1998–2000) DKV Joventut (2001–2011) FIATC Joventut (2011–2016) Divina Seguros Joventut[ (2016–2019) Club Joventut Badalona (2019–)
Equipament esportiu
Primer
Equipament	Spalding
Lloc web	penya.com
Seu social Pavelló Olímpic de Badalona Nom en la llengua original (es) Pavelló Olímpic de Badalona Dades Tipus Edifici i estadi Arquitecte Esteve Bonell i Costa Construcció 1991 Obertura 1991 Característiques Superfície 26.000 m²  41° 26′ 33″ N, 2° 13′ 56″ E

El Club Joventut Badalona, popularment conegut com a la Penya, és un club de bàsquet de la ciutat de Badalona i un dels equips amb més renom de Catalunya i d'Europa. Fundat l'any 1930, és membre fundador de l'ACB, i ha militat sempre a la primera divisió espanyola (ja fos a la Lliga espanyola de bàsquet des de 1957 o a la seva continuació, la Lliga ACB a partir de 1983). L'any 1994 el Joventut es convertí en el primer equip català a guanyar la copa d'Europa de bàsquet (actual Eurolliga), essent aquest el més gran èxit esportiu de la història de l'equip badaloní. Ja anterioriment, el 1981, havia estat el primer equip català en aconseguir un títol europeu, la Copa Korac. Al seu palmarès hi ha dues lligues espanyoles, dues lligues ACB, dotze lligues catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB entre altres títols.

La filosofia de club és la de donar oportunitats als joves valors del planter, del qual han sorgit jugadors que han estat molt valorats internacionalment com ara Rudy Fernández, Ricky Rubio o més anteriorment Jordi Villacampa o els germans Rafael i Tomàs Jofresa. Fruit d'aquesta aposta pel planter, el club verd-i-negre disposa d'un equip filial a la Lliga LEB Plata, el Club Bàsquet Prat, que des de la temporada 2004-05 permet que els jugadors vagin agafant experiència abans de fer el salt al primer equip.

Des dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, l'equip juga els seus partits al Pavelló Olímpic de Badalona, amb una capacitat per a 12.500 espectadors.

Símbols

Nom

El club va ser fundat el 1930 amb el nom «Penya Spirit of Badalona», suggerit per Miquel Lloret i Subirana, en homenatge al Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales. Emulant Charles Lindbergh, la van anomenar d'aquesta manera amb l'objectiu que la nova penya volés el més alt possible. La denominació perdurà fins a l'any 1932, quan va adoptar el nom de «Centre Esportiu Badaloní», amb el qual es van registrar oficialment, canvi motivat per la voluntat de legalitzar l'associació i mig imposat pels organismes rectors de l'esport, que no acceptaven el nom primitiu. Després de la Guerra Civil espanyola la denominació del club va ser rebutjada pel Govern Civil, i es va haver d'adoptar el nom en castellà de «Club Juventud de Badalona», satisfent la censura franquista i, alhora, fonèticament es podia pronunciar fàcilment en català, tot i que popularment va continuar sent més conegut com «la Penya». No va ser fins a l'any 1977 que es va poder catalanitzar el nom, esdevenint definitiva la denominació Club Joventut Badalona.

Colors

L'elecció dels colors del club va ser completament casual. Un mes després de constituir-se com a penya s'acordà formar un equip de futbol, i uns dies abans del partit Jaume Petit es va desplaçar a Barcelona per comprar les samarretes. Ho va fer a la botiga La Samaritana, situada al carrer del Carme, 41, que en aquell moment era la botiga més antiga d'articles esportius. No va ser fàcil trobar el material necessari per poder vestir l'equip sencer, i finalment va triar unes samarretes de color verd amb amples ratlles verticals de color negre. La compra, que vas ascendir a 18 pessetes, va suposar deixar la tresoreria del club exhaurida.

Himne

El primer himne del club es va estrenar el 4 de maig de 1967, en la jornada d'homenatge al club campió de la lliga nacional 1966-67. L'himne era una sardana amb lletra de Josep Gual i Lloberes i música de Josep Maria Guillén. En aquella ocasió l'himne fou interpretat per l'Orfeó Badaloní i la Cobla Principal de Badalona. A la fi de la dècada del 1980 es va estrenar el nou i actual himne de la Penya, obra de Chano Montes.

Filosofia

El Club Joventut Badalona ha estat un dels clubs pioners en la introducció i desenvolupament del bàsquet a Catalunya, basant la seva política esportiva en el treball del planter. Gran part del modest pressupost de l'equip s'inverteix en els nombrosos equips base amb què compta que engloben joves talents d'un gran ventall d'edats i nacionalitats. La darrera gran fornada de jugadors verd-i-negres presentava, entre d'altres, Ricky Rubio, Rudy Fernández, Pau Ribas, Josep Franch, Henk Norel o, ja uns anys més enrere, Álex Mumbrú o Raül López. Tot i que molts d'aquests talents acaben abandonant el club provant sort a equips més grans i de més projecció en aquell moment, el primer equip de la Penya sempre presenta jugadors formats al planter. La presència, també, de jugadors externs més veterans aporta experiència i lideratge tant als joves com a l'equip en general.

Història

Primers anys

El Club Joventut Badalona va ser fundat el 30 de març de l'any 1930 per un grup de joves badalonins: Cuixart, Estruch, Massot, Lloret, Boada, Corominas, González i Grífol. En aquell moment el club s'anomenava Penya Spirit of Badalona, en homenatge a l'Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales.

Durant els anys 40 la Penya competia principalment al Campionat de Catalunya de bàsquet, on es va consolidar com un dels millors equips. A partir de la temporada 1945-46, la Federació Espanyola va organitzar els campionats d'Espanya, als quals hi tenien accés els dos millors equips del Campionat de Catalunya. Va poder alçar-se per primera vegada amb el títol del Campionat d'Espanya davant el Reial Madrid CF l'any 1948.

Primeres lligues i participació a Europa

A principis dels 60 es va cobrir el pavelló de La Plana. La temporada 1966-67, amb l'arribada d'Alfonso Martínez, l'equip es va alçar per primer cop amb el títol de campió de lliga. Aquella temporada la Penya també va debutar en competició europea, disputant la Recopa d'Europa, en la qual va arribar fins a la 3a ronda. La següent temporada, gràcies al títol de lliga, va ser la primera en la qual el Joventut disputaria la Copa d'Europa, arribant a la lligueta de quarts de final.

L'any 1972 s'estrenava el Pavelló d'Ausiàs March, amb capacitat per a 5.000 espectadors. A la temporada 73-74 es va disputar per primera vegada la Copa Korac, de nova creació. A la 77-78 arribà Zoran Slavnic. La Penya va guanyar 49 partits seguits i va guanyar el títol de lliga espanyola per segona vegada a la història.

Triomfant a Europa

A la temporada 80-81 el Joventut va guanyar el seu primer títol europeu, la Copa Korac, gràcies a una cistella de Joe Galvin que va valer una pròrroga, i que duria a la victòria davant el Carrera de Venècia. La Penya guanya la Copa Príncep d'Astúries dues temporades seguides: la 86-87 i la 87-88. A la temporada 89-90 arriba a la final de la Copa Korac i s'imposa al Scavolini de Pesaro, amb un gran partit de Montero i Villacampa, aixecant el 2n títol europeu de la seva història. Josep Maria Margall es va retirar i el club va retirar la samarreta verd-i-negra amb el número 7.

El nou pavelló i la Copa d'Europa (1990-94)

A la temporada 90-91 va arribar l'entrenador Lolo Sainz i els jugadors nord-americans Corny Thompson i Harold Pressley. Aquestes incorporacions, juntament amb la base de jugadors de la casa, van formar un equip que va guanyar la primera Lliga ACB del club, contra el FC Barcelona. A la Lliga Europea es va arribar a la final d'Istanbul, on l'equip va caure davant el KK Partizan Belgrad per un triple de Aleksandar Djordjevic a l'últim segon.

L'any 1991 s'inaugurava el Pavelló Olímpic de Badalona, que seria la seu del Campionat de bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Gràcies al nou pavelló el Joventut va assolir la xifra de 12.000 socis. Es va donar continuïtat a l'equip de la temporada passada i es va guanyar la segona Lliga ACB, aquesta vegada davant el Reial Madrid CF. A la temporada 1992-93 la Penya va quedar subcampiona de lliga i copa.

A la temporada 1993-94 es va assolir l'èxit més gran de la història del club i del bàsquet català. Després de caure a les semifinals de la lliga, l'equip entrenat per Zeljko Obradovic, i format per Villacampa, Rafael i Tomàs Jofresa, Corny Thompson, Ferran Martínez, Juanan Morales, Mike Smith, Jofre Lleal, Dani Pérez, Alfons Albert, Dani García i Iván Corrales va arribar a la Final Four de la Copa d'Europa a Tel-Aviv i va derrotar l'Olympiakos BC del Pireu a la final, alçant-se amb el títol de Campions d'Europa. La Penya es va convertir en el primer club català en aconseguir-ho.

Primera crisi econòmica (1994-2003)

Després de l'èxit a l'Eurolliga el club va entrar en una crisi econòmica. Es va vendre el Pavelló d'Ausiàs March a l'Ajuntament de Badalona, salvant-lo de la desaparició. Es va desfer l'equip que havia guanyat els títols i les dues temporades següents van ser esportivament parlant molt discretes. El 1997, amb Genís Llamas a la presidència, Alfred Julbe com a entrenador, i amb una tripleta de bons americans: Turner, Toolson i Beard, es va guanyar la Copa del Rei i es va arribar a les semifinals de la lliga.

A la temporada 1997-98 es va produir la retirada de Jordi Villacampa i la seva samarreta amb el número 8. L'equip va arribar a la final de la Copa però va perdre davant el Pamesa de València, i a la lliga va caure a quarts de final. Les quatre temporades següents van ser esportivament molt dolentes. Durant aquests anys van sortir del planter dos jugadors de molt talent: Raül López, que més tard seria el primer jugador sortit del planter verd-i-negre en jugar a l'NBA, i Àlex Mumbrú. La temporada 2001-02 seria la darrera d'aquesta època en què l'equip no es va classificar pels playoffs, sent a més el primer amb el patrocini de DKV assegurances, que acompanyaria durant 10 anys el nom del club.

L'era Aíto-Rudy (2003-08)

A la temporada 2003-04 Aíto torna a ser l'entrenador del Joventut, i el jove escorta del planter Rudy Fernández puja al primer equip. Seria la primera temporada de les cinc amb Aíto a la banqueta i Rudy a l'equip. La Penya es classificà per la Copa del Rei i contra tot pronòstic arribaria a la final, on va perdre davant el Tau de Vitòria. Als playoffs l'equip va caure a quarts de final.

A la temporada 2005-06 arribarien a l'equip Elmer Bennett i Lubos Barton, entre altres, i l'equip completaria una molt bona temporada en la que es va guanyar la FIBA Eurocup en la final a quatre a Kíev davant el BC Khimki i en que Rudy seria designat MVP. A la lliga va acabar en la 4a posició, i als play-offs es va caure a semifinals. Aquesta va ser també la temporada de debut de Ricky Rubio amb el primer equip, amb només 14 anys.

Nova crisi econòmica (2008-actualitat)

Escenificació de l'acord entre l'Ajuntament de Badalona i la Penya a final de l'any 2017

Els deutes del club, provocats per la crisi econòmica del 2008, van provocar que el club presentés concurs de creditors l'octubre de 2010. En conseqüència, les aspiracions per aconseguir títols es van reduir i l'equip s'acabà consolidant a la zona mitjana de la classificació. L'any 2012 el club va sortir del concurs de creditors.

En abril de 2017 Juanan Morales va ser nomenat president del club. Aquest mateix any el club signa un contracte amb l'Ajuntament de la ciutat en forma d'aliança, que havia de permetre solucionar el deute històric de la Penya. L'acord incloia la venda dels terrenys que posseïa el club a la zona esportiva de Mas Ram i la cancel·lació del deute que mantenia pel costós manteniment del pavelló olímpic. Poc temps després els interventors de l'ajuntament van decidir anul·lar tots els compromisos adquirits deixant sense abonar cap dels pagaments acordats amb el club i amb el club a un pas de la seva desaparició. Paral·lelament a la mala situació econòmica, l'equip tocava fons ocupant les places de descens directe a poques jornades de l'acabament de la temporada 2017-18. Un canvi a la banqueta, Carles Duran per Ocampo, i les incorporacions de Nico Laprovittola i Demitrius Conger, van aconseguir el miracle de la salvació.

En el mes d'agost de 2018 es va anunciar que Scranton Enterprises, vehicle inversor dels fundadors de la farmacèutica Grifols, es compromet a quedar-se, si és necessari, amb el 100% d'una ampliació de capital de gairebé 3,7 milions d'euros, fet que asseguraria definitivament la viabilitat del club a la lliga ACB. En el mes de setembre es va acordar per unanimitat de la junta d'accionistes l'ampliació de capital.

Patrocinadors i noms comercials

L'any 1964, quan l'equip montcadenc de l'Aismalíbar va desaparèixer, el Joventut va heretar el patrocini de la marca local Fantasit, convertint-se aquest en el primer patrocinador del club, posant per primera vegada publicitat a la samarreta. El 1983, Ron Negrita va ser la primer marca que va precedir el nom del club. Fins a la temporada 2018-19 el patrocinador ha estat l'asseguradora Divina Pastora Seguros.

En tots aquests anys, el club ha estat patrocinat per totes aquestes empreses:

• 1964-65: Joventut Fantasit
• 1965-67: Joventut Kalso
• 1967-72: Joventut Nerva
• 1972-77: Joventut Schweppes
• 1977-78: (sense patrocinador)
• 1978-81: Joventut Freixenet
• 1981-82: Joventut Sony
• 1982-83: Joventut Fichet
• 1983-84: Joventut Massana
• 1984-87: Ron Negrita Joventut
• 1987-90: RAM Joventut
• 1990-92: Montigalà Joventut
• 1992-93: Marbella Joventut
• 1993-95: 7 Up Joventut
• 1996-98: Festina Joventut
• 1998-00: Pinturas Bruguer Badalona
• 2001-11: DKV Joventut
• 2011-16: FIATC Joventut
• 2016-19: Divina Seguros Joventut
• 2019-21: Fundació Probitas

Camps

Els primers anys de vida del club no va tenir camp estable, la Penya va voltar per diversos terrenys. Segons les memòries de Joaquim Massot, un dels fundadors de l'entitat, els camps van estar situats al carrer del Indústria (1930); al barri d'Artigues (1932), molt efímer amb l'anècdota que un bon dia va ser convertit en camp de conreu; dos al carrer del Manresà, un a la banda del barri de les Mallorquines de Montgat (1933) i l'altre al Manresà de Badalona (1934); a la riera de Canyet, en un terreny pertanyent al centre parroquial de l'antiga església del Sant Crist (1935), al carrer de la Costa (1936); al carrer d'Iris (1937); a la finca de Ca l'Arnús, que havia esdevingut parc municipal; al passatge d'en Viñas (1939), i durant un any al pati del Col·legi Nen Jesús de Praga (1843). Va ser el 1944, durant la postguerra, que el club va disposar d'un espai estable, un terreny que tenia en préstec al carrer de Latrilla. Finalment, el 1948 l'equip es va traslladar a una pista situada a la plaça de la Plana, on el 1962 va poder disposar per primera vegada d'un pavelló cobert i ben equipat. Després de deu anys, gràcies a l'èxit i creixement assolits, el club va estrenar un altre pavelló al carrer d'Ausiàs March, on va romandre fins que es va traslladar al Palau Municipal d'Esports, que va ser construït per acollir les competicions de bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, que van tenir seu a Badalona per la tradició del bàsquet local.

Aspecte del Pavelló Olímpic de Badalona el 2020.

Penya i NBA

El planter verd-i-negre, tot i el seu prestigi, fins fa uns anys no havia format a cap jugador que hagués jugat, posteriorment, a la lliga americana NBA. Actualment són vuit els jugadors formats al planter de la Penya que han estat escollits al Draft de l'NBA:

• José Antonio Montero va ser escollit en el draft del 1987, en el lloc 113 per Atlanta Hawks, tot i que va prosseguir la seva carrera esportiva a Europa.
• Raül López va ser escollit en el draft del 2001, en el lloc 24 de la primera ronda per Utah Jazz. Va jugar una temporada al Reial Madrid abans de fer el salt a l'NBA. El primer any no hi va debutar per una lesió. Un any després va debutar amb l'equip de Salt Lake City, on va estar-s'hi fins a l'any 2005.
• Albert Miralles Berge va ser escollit en el draft del 2004 en segona ronda pels Toronto Raptors que després l'enviaren als Miami Heat. Va continuar la seva carrera a Europa.
• Rudy Fernández va ser escollit en el draft del 2007, en el lloc 24 de la primera ronda per Phoenix Suns, que va traspassar-lo immediatament a Portland Trail Blazers, equip al qual es va incorporar el 2008 i on va jugar fins al 2011.
• Christian Eyenga va ser escollit en el draft del 2009, en el lloc 30 de la primera ronda per Cleveland Cavaliers. Tot i que va disputar l'NBA Summer League aquell mateix any, va jugar la temporada 2009-2010 al Joventut, i l'any següent va debutar als Cleveland Cavaliers.
• Ricky Rubio va ser escollit en el draft del 2009, en el cinquè lloc de la primera ronda per Minnesota Timberwolves. Va jugar dues temporades a la Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona i l'any 2011 va marxar cap a Minneapolis on, passat el lock-out, pogué debutar.
• Henk Norel va ser escollit en el draft del 2009, en el lloc 47 per Minnesota Timberwolves, però va continuar la seva carrera al Club Joventut Badalona.
• Marko Todorovic va ser escollit en el draft del 2013, en el lloc 45 per Portland Trail Blazers.

Seccions

El Joventut ha tingut diferents seccions esportives al llarg de la seva història. En els inicis de la entitat, els primers partits dels verd-i-negres van ser de futbol. Al llarg de tota la seva història, també hi ha hagut equips de tennis taula, boxa, handbol, hoquei sobre patins i voleibol. Pel que fa al bàsquet, la secció de bàsquet femení que perdura encara al club, es va encetar als anys 50 per l'impuls de Pere Gol, i ha arribat diverses vegades a la Primera Divisió, categoria en la que no s'ha pogut mantenir per la falta de recursos econòmics. La Penya també disposa d'un equip de bàsquet en cadira de rodes que competeix a la màxima categoria.

La temporada 1943-44 va començar a disputar partits oficials un equip femení, debutant a la Copa "Solidaridad Nacional".

Palmarès

Àmbit europeu:

• Una Copa d'Europa (1994)
• Dues Copes Korac (1981, 1990)
• Una Copa ULEB (2008)
• Una FIBA EuroCup:(2006)

Àmbit espanyol:

• Dues Lligues espanyoles (1967, 1978) i dues Lligues ACB (1991, 1992)
• Vuit Copes del Rei (1948, 1953, 1955, 1958, 1969, 1976, 1997, 2008)
• Tres Copes Príncep d'Astúries (1986/87, 1988/89, 1990/91)
• Dues Supercopes d'Espanya (1985-86 i 1986-87)

Àmbit català:

• Cinc Campionats de Catalunya de bàsquet (1949, 1952, 1953, 1954, 1957)
• Dotze Lligues Catalanes (1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994, 1998, 2005, 2007, 2008, 2009)

Temporades

Temp.	Lliga							Copa	Competició Europea			Altres
	N	Lliga	Pos.	Lliga Regular		Play-Off
				Pos.	V-D	V-D	Play-Off		N	Competició	Resultat	SCA	CPA	LC
1956-57	1	1a Divisió	6		2-8									1r
1957-58	1	1a Divisió	2		14-1-3			Campió
1958-59	1	1a Divisió	3		17-5			Fase de grups
1959-60	1	1a Divisió	2		16-1-5			Semifinals
1960-61	1	1a Divisió	4		14-8			Segona ronda (QF)
1961-62	1	1a Divisió	2		13-5			Quarts de final
1962-63	1	1a Divisió	3	2 (grup B)	6-4	3-3	fase final
1963-64	1	1a Divisió	3	3 (grup B)	7-5	6-4	fase final
1964-65	1	1a Divisió	3		8-6			Tercer
1965-66	1	1a Divisió	4		10-8			Finalista
1966-67	1	1a Divisió	1		18-2			Tercer	2	Recopa	Quarts de final
1967-68	1	1a Divisió	3		16-4			Finalista	1	Copa d'Europa	Fase de grups
1968-69	1	1a Divisió	2		15-3-4			Campió
1969-70	1	1a Divisió	3		17-1-4			Finalista	2	Recopa	Quarts de final
1970-71	1	1a Divisió	2		21-1			Finalista	2	Recopa	Semifinals
1971-72	1	1a Divisió	3		17-5			Finalista	2	Recopa	Semifinals
1972-73	1	1a Divisió	2		25-2-3			Semifinals	3	Copa Korac	Semifinals
1973-74	1	1a Divisió	3		22-1-5			Finalista	3	Copa Korac	Fase de grups
1974-75	1	1a Divisió	3		16-1-5			Quarts de final	2	Recopa	Fase de grups
1975-76	1	1a Divisió	3	3	15-7	5-5	fase final	Campió	3	Copa Korac	Semifinals
1976-77	1	1a Divisió	3		15-1-6			Semifinals	2	Recopa	Semifinals
1977-78	1	1a Divisió	1		20-2			Semifinals	3	Copa Korac	Semifinals
1978-79	1	1a Divisió	3		16-2-4			Quarts de final	1	Copa d'Europa	Cinquè
1979-80	1	1a Divisió	3		15-7			Semifinals	3	Copa Korac	Quarts de final
1980-81	1	1a Divisió	5		16-1-9			Semifinals	3	Copa Korac	Campió			4t
1981-82	1	1a Divisió	5		15-11			Quarts de final	3	Copa Korac	Quarts de final			F
1982-83	1	1a Divisió	7		14-1-11			Quarts de final	3	Copa Korac	Quarts de final			F
1983-84	1	ACB	3	5 (A-1)	20-8	4-3	SF	Quart						FG
1984-85	1	ACB	2	3 (A-1)	21-7	5-4	F	Finalista						F
1985-86	1	ACB	3	3 (A-1)	22-6	3-2	SF	Finalista	2	Recopa	Semifinals	C		F
1986-87	1	ACB	2	2 (A-1)	23-5	6-3	F	Finalista	2	Recopa	Quarts de final	C	C	C
1987-88	1	ACB	4	4 (A-1)	17-11	4-3	SF	Semifinals	2	Recopa	Finalista	F	SF	C
1988-89	1	ACB	3	3 (grup I)	23-13	3-3	SF	Semifinals	3	Copa Korac	Quarts de final		C	C
1989-90	1	ACB	2	3 (grup I)	24-12	5-3	F	Finalista	3	Copa Korac	Campió			FG
1990-91	1	ACB	1	1	30-4	10-2	C	Tercer	3	Copa Korac	Semifinals		C	C
1991-92	1	ACB	1	1	26-8	10-4	C	Tercer	1	Lliga Europea	Finalista			C
1992-93	1	ACB	2	2	24-7	9-7	F	Quarts de final	1	Lliga Europea	Fase de grups			C
1993-94	1	ACB	3	4	18-10	6-4	SF	Quarts de final	1	Lliga Europea	Campió			F
1994-95	1	ACB	14	14	17-21			Quarts de final	1	Lliga Europea	Fase de grups			C
1995-96	1	ACB	13	13	17-21									F
1996-97	1	ACB	4	4	21-13	3-4	SF	Campió						SF
1997-98	1	ACB	6	4	24-10	1-3	QF	Finalista	2	Copa d'Europa	Vuitens de final			F
1998-99	1	ACB	10	10	18-16			Quarts de final	2	Copa Saporta	Quarts de final			C
1999-00	1	ACB	11	11	16-18									F
2000-01	1	ACB	14	14	11-23									SF
2001-02	1	ACB	9	9	18-16			Quarts de final						F
2002-03	1	ACB	7	7	18-16	0-3	QF	Quarts de final	2	Copa ULEB	Semifinals			SF
2003-04	1	ACB	8	8	16-18	0-3	QF	Finalista	2	Copa ULEB	Quarts de final			SF
2004-05	1	ACB	7	7	20-14	1-3	QF		2	Copa ULEB	Vuitens de final			SF
2005-06	1	ACB	4	4	23-11	5-3	SF	Quarts de final	3	FIBA Eurocup	Campió			C
2006-07	1	ACB	4	3	23-11	5-5	SF	Semifinals	1	Eurolliga	Segona fase de grups	SF		SF
2007-08	1	ACB	3	2	25-9	2-3	SF	Campió	2	Copa ULEB	Campió			C
2008-09	1	ACB	5	5	22-10	1-2	QF	Quarts de final	1	Eurolliga	Fase de grups	SF		C
2009-10	1	ACB	11	11	15-19			Quarts de final	2	Eurocup	Segona fase de grups			F
2010-11	1	ACB	13	13	14-20			Quarts de final						F
2011-12	1	ACB	11	11	16-18									F
2012-13	1	ACB	11	11	16-18									F
2013-14	1	ACB	9	9	16-18									F
2014-15	1	ACB	7	7	19-15	0-2	QF	Semifinals						SF
2015-16	1	ACB	13	13	13-21									SF
2016-17	1	ACB	14	14	11-21									SF
2017-18	1	ACB	15	15	12-22				3	Champions League	Segona Ronda			3r
2018-19	1	ACB	7	7	18-16	0-2	QF	Semifinals						SF
2019-20	1	ACB	12	12	9-14	2-3	5ens Grup A (Fase excepcional)		2	Eurocup Basketball	TOP 16			3r

Plantilla 2020-21

Vegeu també: Categoria:Temporades del Club Joventut Badalona

Plantilla corresponent a la temporada 2020-21:

Plantilla del Club Joventut Badalona
Jugadors	Entrenadors
Pos. # Nac. Nom Alç. Pes. Edat 1.0 !B 0 MKD ! Dimitrijević, Nenad (pl) 1.90 80 23 3.0 !A 1 ISR ! Dawson, Shawn 1.97 27 2.0 !E 4 CAT ! Ribas, Pau 1.94 95 34 3.0 !A 6 ESP ! López-Arostegui, Xabier (pl C) 2.00 92 24 4.0 !AP 9 CAN ! IRL ! Morgan, Conor 2.06 112 27 4.0 !AP 10 SVK ! Brodziansky, Vladimir 2.10 27 4.0 !AP 13 CAT ! Parrado, Arnau (pl) 2.04 21 2.0 !E 14 CAT ! Ventura, Albert (pl C) 1.92 91 29 1.0 !B 20 CAT ! Bassas, Ferran 1.81 29 1.0 !B 32 LAT ! Zagars, Arturs (pl) 1.90 21 5.0 !P 35 SWE ! Birgander, Simon 2.09 24 4.0 !AP 44 CAT ! Parra, Joel (pl) 2.02 21 5.0 !P 88 CRO ! Tomic, Ante 2.17 118 34	Entrenador Carles Duran Assistents José Ángel Samaniego Pau del Tio Dani Miret Llegenda (C) Capità (pl) Ve del planter Darrera actualització: 28 octubre 2020 Font

Presidents

Juanan Morales, actual president del club.

Diversos han estat els presidents del club badaloní al llarg dels seus anys d'història. El primer president del club segons l'acta fundacional va ser Màrius Cuixart i Borbonet, un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona. Amb ell, setze són les persones que han dirigit el club verd-i-negre en un moment o altre. Entre tots ells destaquen noms com Joan Walter, president l'any 1967, any en què es va guanyar la primera lliga; Lluís Conesa, el president més llorejat de la història del club, president quan es va assolir la Copa d'Europa de 1994, convertint la Penya en el primer club català a obtenir el màxim títol europeu; o Jordi Villacampa, que va fer possible que jugadors com Ricky Rubio o Rudy Fernández portessin novament el club al més alt del panorama esportiu.

Des del 25 d'abril de 2017, el president de l'entitat és Juanan Morales, ex-jugador del Joventut entre 1987 i 1995.

Jugadors destacats

• Marcel·lí Maneja
• Josep Brunet
• Jordi Masferrer
• Josep Lluís Cortés
• Enric Margall
• Francesc Buscató
• Narcís Margall
• Alfons Martínez
• Lluís Miquel Santillana
• Josep Maria Margall
• Zoran Slavnić
• Joe Galvin
• Jordi Villacampa
• Juanan Morales
• Ferran Martínez
• Reggie Johnson
• Rafael Jofresa
• Harold Pressley
• Mike Smith
• Corny Thompson
• Andre Turner
• Tanoka Beard
• Rudy Fernández
• Ricky Rubio
• Pau Ribas
• Nicolás Laprovittola

Dorsals retirats

Dorsals retirats

Al sostre del Pavelló Olímpic es poden veure tres samarretes del Joventut amb els dorsals 5, 7 i 8. Són els dorsals retirats en honor dels darrers jugadors que els van dur a la samarreta: el 5 per Rafa Jofresa, el 7 per Josep Maria Margall i el 8 per Jordi Villacampa.

Jofresa (1983–1996 i 1999–2003) va dur la samarreta del primer equip del Joventut durant 17 temporades, formant part de l'equip que va guanyar l'Euroliga de 1994, el títol més destacat del setze que va aconseguir a la Penya. Tot i això, Rudy Fernàndez va dur també el número 5 un temps després. El petit dels Margall (1972–1990), conegut també com "el Matraco", va jugar 18 temporades al primer equip de la Penya aconseguint onze títols, entre els quals destaquen les dues copes Korać del club. Villacampa (1979–1997) va guanyar tants títols com temporades va jugar al primer equip: 18, entre els quals destaquen l'Eurolliga i dues Korać.

Entrenadors

• Xavier Estruch (1939-1941 i 1944-1946)
• Luis Antoja (1941-1943)
• Gironès (1943-1944)
• Vicenç Lleal (1946-1947)
• Josep Tomàs (1947)
• Josep Vila (1947-1950)
• Josep Maria Costa (1950-1951)
• Josep Grau Mas (1951-1953 i 1959-1961)
• Joaquim Broto (1953-1955, 1956-1958 i 1961)
• J. Jiménez (1955-1956)
• Rafael Murgadas (1958-1959)
• Joan Canals (1961)
• Antonio Molina (1961-1963 i 1964)
• Albert Gasulla (1963-1964)
• Eduard Kucharski (1964-1969 i 1975-1976)
• Josep Lluís Cortés (1969-1972, 1973-1975 i 1979-1980)
• Clinton Morris (1972-1973)
• Josep Maria Meléndez (1976-1977)
• Antoni Serra (1977-1979)
• Manel Comas (1980-1982 i 2000-2003)
• Joaquim Costa (1982 i 1995)
• Jack Schrader (1982-1983)
• Aíto García Reneses (1983-1985 i 2003-2008)
• Miquel Nolis (1985-1986 i 1995)
• Alfred Julbe (1986-1989 i 1996-2000)
• Herb Brown (1989-1990)
• Pedro Martínez (1990 i 1994-1995)
• Lolo Sainz (1990-1993)
• Zeljko Obradovic (1993-1994)
• Zoran Slavnic (1995-1996)
• Josep Maria Izquierdo (2000-2001)
• Sito Alonso (2008-2009)
• Pepu Hernández (2009-2011)
• Salva Maldonado (2011-2016)
• Diego Ocampo (2016-2018)
• Carles Duran (2018-actualitat)

Bibliografia

• Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quintaesencia del basket (en castellà). Badalona: Club Joventut Badalona, 1992. 
• Costa, Josep Maria. Desperta, Ferres! Cinquanta anys del Club Joventut Badalona. Badalona: Club Joventut Badalona, 1980. 
• Costa, Josep Maria «La millor entitat esportiva catalana». Carrer dels Arbres, 1a època, núm. 18, 1981, pàg. 13-16.
• Sadurní, Núria. L'Abans. El Barcelonès: Badalona. Recull Gràfic 1888-1965. El Papiol: Editorial Efadòs, 2005. 
• Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. Barcelona: Viena, 2006. ISBN 84-8330-379-5. 
• Villarroya, Joan (Dir.). Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Joventut Badalona

• Club Joventut Badalona - Lloc web oficial