Club Joventut Badalona

Club Joventut Badalona

Nom complet	Club Joventut Badalona
Àlies	La Penya el Joventut
Fundació	1930
Àrea social
Pavelló	Pavelló Olímpic de Badalona Badalona, Catalunya (12.500 espectadors)
Presidència	Juanan Morales
Junta tècnica
Entrenador	Diego Ocampo
Lliga	Lliga ACB ( la temporada 2013-14)
Equipament
Primer
Marca	Spalding
Publicitat	Divina Pastora Seguros
Lloc web	www.penya.cat

El Club Joventut Badalona, popularment conegut com a la Penya, és un club de bàsquet de la ciutat de Badalona i un dels equips amb més renom de Catalunya i d'Europa. Fundat l'any 1930, és un dels clubs més antics de l'ACB, i ha militat sempre a la primera divisió espanyola (ja fos a la Lliga espanyola de bàsquet o a la seva continuació, la Lliga ACB).

L'any 1994 el Joventut es convertí en el primer equip català a guanyar l'Eurolliga de bàsquet, essent aquest el més gran èxit esportiu de la història de l'equip badaloní. Al seu palmarès també hi ha dues lligues espanyoles, dues lligues ACB, 11 lligues catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB entre altres títols.

La filosofia de club és la de donar oportunitats als joves valors del planter, jugadors que han estat molt valorats internacionalment com ara Rudy Fernández, Ricky Rubio o més anteriorment Jordi Villacampa o els germans Rafael i Tomàs Jofresa. Fruit d'aquesta aposta pel planter, el club verd-i-negre disposa d'un equip filial a la Lliga LEB en el que els jugadors van agafant experiència. A finals de la temporada 2016-17 el club es va deslligar del Club Bàsquet Prat, del qual havia estat filial els darrers 13 anys. Es va demanar plaça a la Federació per inscriure a la lliga EBA un Joventut B, però al no haver-hi places es decideix mantenir la vinculació amb el Club Bàsquet Arenys.

Des dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, l'equip juga els seus partits al Pavelló Olímpic de Badalona, amb una capacitat per a 12.500 espectadors.

Història

Fundació i anys 1930

El Club Joventut Badalona va ser fundat el 30 de març de l'any 1930 per un grup de joves badalonins: Cuixart, Estruch, Massot, Lloret, Boada, Corominas, González i Grífol. En aquell moment el club s'anomenava Penya Spirit of Badalona, en homenatge a l'Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales. Inicialment es tractava d'una agrupació de joves que dedicaven les seves hores lliures a anar amb bicicleta, jugar a tennis taula, a futbol i a altres esports de l'època. Amb el temps, la pràctica del bàsquet es va convertir en l'activitat principal del club.

L'equipació verd-i-negra de l'equip deu els seus colors a la circumstància que quan l'equip de bàsquet va començar a disputar partits i van encarregar a un dels membres de la Penya anar a comprar la roba a una botiga de Barcelona, només va trobar equipacions amb franges verticals verdes i negres.

Entre 1933 i 1939 el club va adoptar el nom de Centre Esportiu de Badalona. Després de la Guerra Civil Espanyola es va haver d'adoptar el nom en castellà de Club Juventud de Badalona, que fonèticament es pronunciava gairebé igual que en català, i que, un cop catalanitzat, va acabar esdevenint el nom definitiu del club.

Anys 1940

Durant els anys 40, la Penya competia al Campionat de Catalunya de bàsquet masculí, on es va consolidar com un dels millors equips. També competia en la Copa General Orgaz i en la Copa Hernan. A partir del 1945-46, la Federació Espanyola va organitzar els campionats d'Espanya, als quals hi tenien accés els dos millors equips del Campionat de Catalunya, i va poder alçar-se per primera vegada amb el títol del Campionat d'Espanya davant el Real Madrid CF (1948). Durant aquesta època es van jugar els primers partits contra els que serien els rivals històrics del Joventut: el FC Barcelona i el Real Madrid CF.

Anys 1950

El Joventut era un dels millors conjunts del Campionat de Catalunya i de la Copa Orgaz i la Copa Hernán, i un habitual al Campionat d'Espanya, que es va guanyar els anys 1953 i 1955 enfront del Real Madrid CF. La Copa Orgaz i la Hernán van despararèixer i es va crear el Trofeu Samaranch, en honor a Joan Antoni Samaranch i Torelló.

La temporada 1956-57 desapareixia el Campionat de Catalunya i es va crear la Lliga espanyola de bàsquet, una competició que el Joventut disputà totes les seves edicions (de la temporada 1956-57 fins a la 1982-83). El Campionat d'Espanya passava a dir-se Copa del Generalísimo. El Joventut va guanyar la seva cuarta copa el 1958, una vegada més davant el Real Madrid CF.

A finals de dècada la Penya va fer el seu primer viatge a l'estranger per disputar un torneig internacional a Antíbol (França).

Anys 1960

A principis dels 1960 es va cobrir el pavelló de La Plana. Després d'un seguit de temporades sense aconseguir títols, Eduard Kucharski passà a ser l'entrenador, es va fitxar Francesc Buscató i es va formar un bon equip, on també hi havia Josep Lluís Cortés i Enric Margall. La marxa de l'equip va millorar i dues temporades més tard, amb l'arribada d'Alfonso Martínez l'equip es va alçar per primer cop amb el títol de campió de la Lliga espanyola de bàsquet en la temporada 1966-67. Aquella temporada la Penya va debutar en competició europea, disputant la Recopa d'Europa, en la qual va arribar a la 3a ronda.

La següent temporada va ser la primera en la qual el Joventut disputaria la Copa d'Europa, arribant a la lligueta de quarts de final, i va arribar al primer equip un altre jugador que seria important: Lluís Miquel Santillana. A la temporada 68-69 la Penya aconseguia la seva 5a copa, davant el Real Madrid CF, i una nova classificació per disputar la Recopa. Kucharski es va retirar i Josep Lluís Cortés passà a ser entrenador.

Anys 1970

A la temporada 70-71 el Joventut va arribar a la final de lliga i de copa i a semifinals de la Recopa, entrenats per Josep Lluís Cortés. A la temporada següent, en què va marxar Alfonso Martínez, va quedar 3r a la lliga, va arribar a la final de copa i a les semifinals de la recopa.

L'any 1972 s'estrenava el Pavelló d'Ausiàs March, amb capacitat per a 5.000 espectadors. La Penya seguia lluitant pels títols: segona a la lliga, semifinals de copa i de recopa. A la 73-74 va arribar al primer equip el petit dels Margall, Josep Maria Margall i l'equip va quedar 3r a la lliga, va arribar a la final de copa i va disputar per primera vegada la Copa Korac, de nova creació. A la següent temporada van marxar Francesc Buscató i Enric Margall i es va repetir la 3a posició a la lliga.

A la temporada 75-76 el Joventut va acabar 3r a la lliga, va guanyar la Copa davant el Real Madrid CF, i va caure a semifinals de la Korac. A la 76-77 una nova 3a plaça i semifinals de copa i semifinals de recopa.

A la temporada 77-78 arribà Zoran Slavnic ”Moka”. La Penya va guanyar 49 partits seguits i va guanyar el títol de lliga espanyola, per segona vegada a la història. A la copa i a la Korac va quedar eliminada a semifinals.

A la temporada 78-79 el Joventut va acabar en 3a posició a la Lliga i a la copa queia a quarts de final. A la 79-80, marxà Slavnic i es va repetir 3a posició i es va arribar a semifinals de copa.

Anys 1980

A la temporada 80-81 el Joventut va guanyar el seu primer títol europeu, la Copa Korac, gràcies a una cistella de Joe Galvin que va valer una pròrroga que duria a la victòria davant el Carrera de Venècia. A la Lliga les coses no van anar tan bé i es va acabar en 5ª posició.

A la temporada 81-82 es va fer 5a posició a la lliga i no es va passar de la primera ronda a la Copa Korac.

El 1982 el club travessava una crisi esportiva, econòmica i social. Va arribar Lluís Conesa a la presidència i es va apostar per jugadors joves: Jordi Villacampa i José Montero. A la temporada 82-83 es va acabar en 7a posició a la lliga i a la Korac va caure a quarts de final.

A la temporada 83-84 es va crear la Lliga ACB de bàsquet, que substituiria a la lliga espanyola de bàsquet. El Joventut començava un nou projecte esportiu amb Aíto García Reneses d'entrenador, i arribava al primer equip un altre jove del planter: Rafa Jofresa. La Penya va acabar la lliga en 3a posició.

A la temporada 84-85 la Penya es va consagrar com a aspirant al títol, tot i que va quedar subcampiona de lliga i copa. A la temporada 85-86 Aíto García Reneses va marxar al FC Barcelona, i Miquel Nolis va passar a ser l'entrenador. Es va fer 3a posició a la lliga i es va arribar a semifinals a la Recopa.

A la 86-87 Miquel Nolis va passar el relleu a la banqueta al jove Alfred Julbe. El Joventut va guanyar la Copa Príncep d'Astúries i va arribar a la final de la Lliga, on va caure davant el FC Barcelona

A la temporada 87-88 va arribar a l'equip un altre jove del planter: Juanan Morales. La Penya va arribar a la final de la Recopa d'Europa però va perdre davant el Llemotges francès. A la lliga es va caure a semifinals.

Una temporada més tard pujava al primer equip Tomàs Jofresa. Es va guanyar la Copa Príncep d'Astúries i a la lliga es va caure a semifinals davant el Real Madrid CF, que comptava amb Drazen Petrovic.

Alfred Julbe deixà l'equip i a la temporada 89-90 va arribar el nord-americà Herb Brown, que no acabaria la temporada i seria substituït per Pedro Martínez. La Penya va quedar subcampiona de copa, subcampiona a la lliga i a la final de la Copa Korac es va imposar al Scavolini de Pesaro, amb un gran partit de Montero i Villacampa, i va aixecar el 2n títol europeu de la seva història. Josep Maria Margall es va retirar i el club va retirar la samarreta verd-i-negra amb el número 7.

El nou pavelló i l'Eurolliga (1990-94)

Després de l'èxit de la Korac, a la temporada 90-91 va arribar l'entrenador Lolo Sainz i els jugadors nord-americans Corny Thompson i Harold Pressley, que amb la base de jugadors de la casa, formaven un gran equip que va guanyar la primera Lliga ACB del club contra el FC Barcelona. A la Lliga Europea es va arribar a la final d'Istanbul, on l'equip va caure davant el KK Partizan Belgrad per un triple de Aleksandar Djordjevic a l'últim segon.

L'any 1991 s'inaugurava el Pavelló Olímpic de Badalona, que seria la seu del Campionat de bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Gràcies al nou pavelló el Joventut va assolir la xifra de 12.000 socis. Es va donar continuïtat a l'equip de la temporada passada i es va guanyar la segona Lliga ACB, aquesta vegada davant el Real Madrid CF.

A la temporada 1992-93 es va mantenir l'equip però no es va repetir l'èxit a la lliga. La Penya va quedar subcampiona de lliga i copa.

A la temporada 1993-94 es va assolir l'èxit més gran de la història del club i del bàsquet català. Després de caure a les semifinals de la lliga, l'equip entrenat per Zeljko Obradovic, i format per: Villacampa, Rafael i Tomàs Jofresa, Corny Thompson, Ferran Martínez, Juanan Morales, Mike Smith, Jofre Lleal, Dani Pérez, Alfons Albert, Dani García i Iván Corrales, va arribar a la Final Four de l'Eurolliga a Tel-Aviv i va derrotar l'Olympiakos BC del Pireu a la final, alçant-se amb el títol de Campions de l'Eurolliga.

Primera crisi econòmica (1994-2003)

Després de l'èxit a l'Eurolliga, el club va entrar en una crisi econòmica. Es va vendre el Pavelló d'Ausiàs March a l'Ajuntament de Badalona, fet que el va salvar de la desaparició. Es va desfer l'equip que havia guanyat els títols i les dues temporades següents van ser molt dolentes esportivament.

Al 96 va entrar Genís Llamas a la presidència i es va fitxar Alfred Julbe com a entrenador i una tripleta de bons americans: Turner, Toolson i Beard. Es va guanyar la Copa del Rei (1997) i es va arribar a les semifinals de la lliga.

A la temporada 1997-98 es va produir la retirada de Jordi Villacampa i la seva samarreta amb el número 8. L'equip va arribar a la final de la Copa però va perdre davant el Pamesa de València, i a la lliga va caure a quarts de final.

Les 4 temporades següents van ser molt dolentes esportivament. La Penya no es classificaria entre els 8 primers i no disputaria els play-offs pel títol. Durant aquests anys van sortir del planter dos jugadors de molt talent: Raül López, que més tard seria el primer jugador sortit del planter verd-i-negre en jugar a l'NBA i Àlex Mumbrú

La temporada 2001-02 seria l'última d'aquestes 4 en què l'equip no es va classificar pels play-offs, però seria el primer amb el patrocini de DKV assegurances, que acompanyaria durant 10 anys el nom de Joventut. I a la temporada 2002-03 l'equip va aconseguir la classificació pels Play-offs pel títol, després de 4 temporades sense fer-ho.

L'era Aíto o l'era Rudy (2003-08)

A la temporada 2003-2004 Aíto García Reneses tornà a ser l'entrenador del Joventut i el jove escorta del planter Rudy Fernández pujà al primer equip. Seria la primera temporada de les cinc en què Aíto va ser a la banqueta i Rudy a l'equip. La Penya es classificà per la copa del rei i contra tot pronòstic arribaria a la final, on va perdre davant el Tau de Vitòria. Als play-offs l'equip va caure a quarts de final.

A la temporada següent, el Joventut no es va classificar per la copa del rei i i als play-offs va tornar a caure a quarts de final.

A la temporada 2005-06 arribarien a l'equip Elmer Bennet i Lubos Barton entre altres. L'equip completaria una molt bona temporada. Va guanyar la FIBA Eurocup en la final a quatre a Kíev davant el BC Khimki, en la qual Rudy seria designat MVP (millor jugador). A la lliga va acabar en la 4a posició, i als play-offs va superar el Gran Canària als quarts de final, i va caure davant l'Unicaja de Málaga a semifinals. També va ser la temporada de debut de Ricky Rubio amb el primer equip, amb només 14 anys.

Nova crisi econòmica (2008-actualitat)

Malgrat els èxits amb Aíto, els deutes del club, provocats per la crisi econòmica espanyola de 2008, van provocar que el club presentés concurs de creditors l'octubre de 2010. En conseqüència, les aspiracions per aconseguir títols es van reduir i l'equip s'acabà consolidant a la zona mitjana de la classificació. El juliol de 2012 el club va sortir del concurs de creditors. La temporada 2014/15 l'equip es classifica pels playoffs per primer cop des de la temporada 2008/09, amb un equip liderat per jugadors formats al planter del club com Nacho Llovet o Albert Ventura.

El 25 d'abril de 2017 Juanan Morales va ser nomenat president del club en una junta general d'accionistes.

Patrocinadors i noms comercials

El club ha estat patrocinat per diverses empreses al llarg de la seva història. Des de l'any 2011 i fins al 2016 el patrocinador va ser la mútua d'assegurances FIATC Assegurances. Des del 2016 el patrocinador és l'asseguradora Divina Pastora Seguros.

Joventut Schweppes 1972–1977 Joventut Freixenet 1978–1981 Joventut Sony 1981–1982 Joventut Fichet 1982–1983 Joventut Massana 1983–1984 Ron Negrita Joventut 1984–1987 Ram Joventut 1987–1990 Montigalà Joventut 1990–1992

Marbella Joventut 1992–1993 7 Up Joventut 1993–1995 Festina Joventut 1996–1998 Pinturas Bruguer Badalona 1998–2000 DKV Joventut 2001–2011 FIATC Mútua Joventut 2011-2016 Divina Seguros Joventut 2016-2019

Pistes de joc / Pavellons

Carrer Indústria (1930) Barriada d'Artigues (1932) Carrer Manresà (Les Mallorquines) (1933) Carrer Manresà (1934) Centre Parroquial de Canyet (1935) Carrer de la Costa (1936) Carrer d'Iris (1937) Finca Ca l'Arnús (1937)

Passatge Viñas (1939) Col·legi Minguella (1943) Carrer de Latrilla (1944) La Plana (1948) Pavelló esportiu de la Plana (1962) Pavelló d'Ausiàs March (1972) Palau Olímpic de Badalona (1991)

Aspecte del Pavelló Olímpic de Badalona el 2010.

Filosofia del club

El Club Joventut de Badalona ha estat un dels clubs pioners en la introducció i desenvolupament del bàsquet a Catalunya, basant la seva política esportiva en el treball del planter. Gran part del modest pressupost de l'equip s'inverteix en els nombrosos equips base amb què compta que engloben joves talents d'un gran ventall d'edats i nacionalitats. L'última fornada de jugadors verd-i-negres presentava, entre d'altres, Ricky Rubio, Rudy Fernández, Pau Ribas, Josep Franch, Henk Norel o, ja uns anys més enrere, Álex Mumbrú o Raül López. Tot i que molts d'aquests talents acaben abandonant el club provant sort a equips més grans i de més projecció en aquell moment, el primer equip de la Penya sempre presenta jugadors formats al planter. La presència, també, de jugadors externs més veterans aporta experiència i lideratge tant als joves com a l'equip en general.

En les recents temporades el club havia comptat amb els serveis de jugadors joves de procedència externa que van acabar destacant durant el seu pas per l'equip verd-i-negre com és el cas de Marcelinho Huertas o Jan Hendrik Jagla.

Penya i NBA

El planter verd-i-negre, tot i el seu prestigi, fins fa uns anys no havia format a cap jugador que hagués jugat, posteriorment, a la lliga americana NBA. Actualment són vuit els jugadors formats al planter de la Penya que han estat escollits al Draft de l'NBA:

• José Antonio Montero va ser escollit en el draft del 1987, en el lloc 113 per Atlanta Hawks, tot i que va prosseguir la seva carrera esportiva a Europa.
• Raül López va ser escollit en el draft del 2001, en el lloc 24 de la primera ronda per Utah Jazz. Va jugar una temporada a la Secció de bàsquet del Real Madrid Club de Fútbol abans de fer el salt a l'NBA. El primer any no hi va debutar per una lesió. Un any després va debutar amb l'equip de Salt Lake City, on va estar-s'hi fins a l'any 2005.
• Albert Miralles Berge va ser escollit en el draft del 2004 en segona ronda pels Toronto Raptors que després l'enviaren als Miami Heat. Va continuar la seva carrera a Europa.
• Rudy Fernández va ser escollit en el draft del 2007, en el lloc 24 de la primera ronda per Phoenix Suns, que va traspassar-lo immediatament a Portland Trail Blazers, equip al qual es va incorporar el 2008 i on va jugar fins al 2011.
• Christian Eyenga va ser escollit en el draft del 2009, en el lloc 30 de la primera ronda per Cleveland Cavaliers. Tot i que va disputar l'NBA Summer League aquell mateix any, va jugar la temporada 2009-2010 al Joventut, i l'any següent va debutar als Cleveland Cavaliers.
• Ricky Rubio va ser escollit en el draft del 2009, en el cinquè lloc de la primera ronda per Minnesota Timberwolves. Va jugar dues temporades a la Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona i l'any 2011 va marxar cap a Minneapolis on, passat el lock-out, pogué debutar.
• Henk Norel va ser escollit en el draft del 2009, en el lloc 47 per Minnesota Timberwolves, però va continuar la seva carrera al Joventut de Badalona.
• Marko Todorovic va ser escollit en el draft del 2013, en el lloc 45 per Portland Trail Blazers.

Palmarès

Àmbit català:

• Cinc Campionats de Catalunya de bàsquet: (1949, 1952, 1953, 1954, 1957)
• Onze Lligues Catalanes: (1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994, 1998, 2005, 2007, 2008)

Àmbit espanyol:

• Dues Lligues espanyoles (1967, 1978) i dues Lligues ACB (1991, 1992)
• Vuit Copes del Rei: (1948, 1953, 1955, 1958, 1969, 1976, 1997, 2008)
• Tres Copes Príncep d'Astúries: (1986/87, 1988/89, 1990/91)

Àmbit europeu:

• Una Copa d'Europa: (1994)
• Dues Copes Korac: (1981, 1990)
• Una Copa ULEB: (2008)
• Una FIBA EuroCup: (2006)

Temporades

Temp.	Lliga					Copa	Competició Europea			Altres
	N	Lliga	Pos.	Balanç	PO		N	Competició	Resultat	SC	CPA	LC
1956-57	1	1a Divisió	6	2-8								1r
1957-58	1	1a Divisió	2	14-1-3		Campió
1958-59	1	1a Divisió	3	17-5		Fase de grups
1959-60	1	1a Divisió	2	16-1-5		Semifinals
1960-61	1	1a Divisió	4	14-8		Segona ronda (QF)
1961-62	1	1a Divisió	2	13-5		Quarts de final
1962-63	1	1a Divisió	3	9-7	fase final
1963-64	1	1a Divisió	3	13-9	fase final
1964-65	1	1a Divisió	3	8-6		Tercer
1965-66	1	1a Divisió	4	10-8		Finalista
1966-67	1	1a Divisió	1	18-2		Tercer	2	Recopa	Quarts de final
1967-68	1	1a Divisió	3	16-4		Finalista	1	Copa d'Europa	Fase de grups
1968-69	1	1a Divisió	2	15-3-4		Campió
1969-70	1	1a Divisió	3	17-1-4		Finalista	2	Recopa	Quarts de final
1970-71	1	1a Divisió	2	21-1		Finalista	2	Recopa	Semifinals
1971-72	1	1a Divisió	3	17-5		Finalista	2	Recopa	Semifinals
1972-73	1	1a Divisió	2	25-2-3		Semifinals	3	Copa Korac	Semifinals
1973-74	1	1a Divisió	3	22-1-5		Finalista	3	Copa Korac	Fase de grups
1974-75	1	1a Divisió	3	16-1-5		Quarts de final	2	Recopa	Fase de grups
1975-76	1	1a Divisió	3	20-12	fase final	Campió	3	Copa Korac	Semifinals
1976-77	1	1a Divisió	3	15-1-6		Semifinals	2	Recopa	Semifinals
1977-78	1	1a Divisió	1	20-2		Semifinals	3	Copa Korac	Semifinals
1978-79	1	1a Divisió	3	16-2-4		Quarts de final	1	Copa d'Europa	Cinquè
1979-80	1	1a Divisió	3	15-7		Semifinals	3	Copa Korac	Vuitens de final
1980-81	1	1a Divisió	5	16-1-9		Semifinals	3	Copa Korac	Campió			4t
1981-82	1	1a Divisió	5	15-11		Quarts de final	3	Copa Korac	Vuitens de final			F
1982-83	1	1a Divisió	7	14-1-11		Quarts de final	3	Copa Korac	Vuitens de final			F
1983-84	1	ACB	3	24-11	SF	Quart						FG
1984-85	1	ACB	2	26-11	F	Finalista						F
1985-86	1	ACB	3	25-8	SF	Finalista	2	Recopa	Semifinals	C		F
1986-87	1	ACB	2	29-8	F	Finalista	2	Recopa	Quarts de final	C	C	C
1987-88	1	ACB	4	21-14	SF	Semifinals	2	Recopa	Finalista	F	SF	C
1988-89	1	ACB	3	26-16	SF	Semifinals	3	Copa Korac	Quarts de final		C	C
1989-90	1	ACB	2	29-15	F	Finalista	3	Copa Korac	Campió			FG
1990-91	1	ACB	1	40-6	C	Tercer	3	Copa Korac	Semifinals		C	C
1991-92	1	ACB	1	36-12	C	Tercer	1	Lliga Europea	Finalista			C
1992-93	1	ACB	2	33-14	F	Quarts de final	1	Lliga Europea	Fase de grups			C
1993-94	1	ACB	3	24-14	SF	Quarts de final	1	Lliga Europea	Campió			F
1994-95	1	ACB	14	17-21		Quarts de final	1	Lliga Europea	Fase de grups			C
1995-96	1	ACB	13	17-21								F
1996-97	1	ACB	4	24-17	SF	Campió						SF
1997-98	1	ACB	6	25-13	QF	Finalista	2	Copa d'Europa	Vuitens de final			F
1998-99	1	ACB	10	18-16		Quarts de final	2	Copa Saporta	Quarts de final			C
1999-00	1	ACB	11	16-18								F
2000-01	1	ACB	14	11-23								SF
2001-02	1	ACB	9	18-16		Quarts de final						F
2002-03	1	ACB	7	18-19	QF	Quarts de final	2	Copa ULEB	Semifinals			SF
2003-04	1	ACB	8	16-21	QF	Finalista	2	Copa ULEB	Quarts de final			SF
2004-05	1	ACB	7	21-17	QF		2	Copa ULEB	Vuitens de final			SF
2005-06	1	ACB	4	28-14	SF	Quarts de final	3	FIBA Eurocup	Campió			C
2006-07	1	ACB	4	28-16	SF	Semifinals	1	Eurolliga	Segona fase de grups	SF		SF
2007-08	1	ACB	3	27-12	SF	Campió	2	Copa ULEB	Campió			C
2008-09	1	ACB	5	23-12	QF	Quarts de final	1	Eurolliga	Fase de grups	SF		C
2009-10	1	ACB	11	15-19		Quarts de final	2	Eurocup	Segona fase de grups			F
2010-11	1	ACB	13	14-20		Quarts de final						F
2011-12	1	ACB	11	16-18								F
2012-13	1	ACB	11	16-18								F
2013-14	1	ACB	9	16-18								SF
2014-15	1	ACB	7	19-17	QF	Semifinals						SF
2015-16	1	ACB	13	13-21								SF
2016-17	1	ACB	14	11-21								SF

Plantilla actual

Joventut Badalona: plantilla
Jugadors	Entrenadors
Pos. # Nac. Nom Alç. Pes. Edat 5.0 !P SWE ! Birgander, Simon 2.09 105 &000000000000001900000019 1.0 !B 00 MKD ! Dimitrijević, Nenad (pl) 1.87 &000000000000001900000019 2.5 !E-A 21 POL ! Gielo, Tomasz 2.05 102 &000000000000002400000024 5.0 !P 44 JAM ! Jordan, Jerome 2.13 115 &000000000000003000000030 4.0 !AP LTU ! Kulvietis, Saulius 2.06 &000000000000002600000026 1.0 !B CRO ! Mavra, Dominik 1.95 &000000000000002300000023 3.5 !A 13 CAT ! Nogués i Jarne, Josep Ignasi (pl) 2.04 97 &000000000000002200000022 2.0 !E USA ! Richard, Patrick 1.96 &000000000000002700000027 3.0 !A USA ! Ruoff, Alex 1.98 90 &000000000000003000000030 2.0 !E 14 CAT ! Ventura, Albert (C) 1.91 91 &000000000000002500000025 2.5 !E-A 9 CAT ! Vidal, Sergi 1.99 96 &000000000000003600000036	Entrenador principal Diego Ocampo Entrenador(s) assistent(s) Lluís Riera Llegenda (C) Capità (*) Juga només l'Eurolliga (PE) Passaport europeu (pl) Ve del planter Lesionat Plantilla Darrera actualització: 27/7/2017

Nota: Hi ha jugadors que poden tenir més d'una nacionalitat.

Plantilles d'anys anteriors

• Plantilla 2007-2008
• Plantilla 2008-2009
• Plantilla 2009-2010
• Plantilla 2010-2011
• Plantilla 2011-2012
• Plantilla 2012-2013
• Plantilla 2016-2017

Presidents

• Antoni Mas Vilalta
• Lluis Conesa Espín
• Jordi Parra
• Genís Llamas
• Jordi Villacampa
• 2017-actualitat Juanan Morales

Jugadors destacats

Marcel·lí Maneja Josep Brunet Jordi Masferrer Josep Lluís Cortés Enric Margall Francesc Buscató

Narcís Margall Alfons Martínez Lluís Miquel Santillana Josep Maria Margall Moka Slavnic Joe Galvin

Jordi Villacampa Juanan Morales Ferran Martínez Reggie Johnson Rafael Jofresa Harold Pressley

Mike Smith Corny Thompson André Turner Tanoka Beard Rudy Fernández Ricky Rubio Pau Ribas

Dorsals retirats

• 5 Rafa Jofresa, base, 1983–1996, 2000–2003; només Rudy Fernàndez l'ha pogut portar.
• 7 Josep Maria Margall, aler, 1972–1990
• 8 Jordi Villacampa, aler, 1980–1997

Entrenadors destacats

• Eduard Kucharski
• Josep Lluís Cortés
• Alfred Julbe
• Lolo Sainz
• Zeljko Obradovic
• Manel Comas
• Aíto García Reneses
• Pepu Hernández
• Salva Maldonado

Bibliografia

• Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. 2006

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Joventut Badalona

• Club Joventut Badalona - Lloc web oficial