Limyra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaLimyra
Bridge near Limyra. Pic 04.jpg

Localització
 36° 20′ 34″ N, 30° 10′ 14″ E / 36.342806°N,30.1705°E / 36.342806; 30.1705
Geografia
Banyat per Alakır Çayı Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Limira, Limyra, Λίμυρα o Λιμύρα, fou una antiga ciutat de Lícia a la costa sud de l'Àsia Menor a la riba del riu Lymirus (Limyros) no lluny de la desembocadura. Les seves ruïnes són al cap Fineka a uns 6 km a l'est de la vila turca de Finike abans Fineka (antiga Portus Phoenicus) a la província d'Adàlia, i estan formades per un teatre, nombroses tombes excavades a les roques, alguns sarcòfags, baixos relleus i inscripcions gregues i lícies.

De la seva història es coneix molt poca cosa. L'esmenten Estrabó, Claudi Ptolemeu i altres. El príncep Artifi, mort en rebel·lió contra Darios II de Pèrsia (va donar suport a la revolta d'Arsites) va deixar un fill Arimes (Arimas) que fou un oficial superior sota Cir el Jove, i va establir una dinastia local a Limyra; l'ossera de la família encara es conserva. A la ciutat va morir Gai Cèsar el fill adoptiu d'August (Vel·lei Patercle, II, 102). A l'època cristiana fou un bisbat sufragani de Myra, del qual es coneixen sis bisbes: Diotimus (esmentat per Sant Basili), Lupicinus (que va assistir al Primer Concili de Constantinoble el 381); Esteve (assistent al Concili de Calcedònia el 451); Teodor (que va estar present al Concili de Constantinoble II el 553); Leo (assistent al II Concili de Nicea el 787); i Nicèfor (present al Concili de Constantinoble IV del 879). La seu va restar vacant al segle xiii quan segurament la ciutat es va despoblar.

Coord.: 36° 20′ 34.19″ N, 30° 10′ 13.87″ E / 36.3428306°N,30.1705194°E / 36.3428306; 30.1705194

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Limyra Modifica l'enllaç a Wikidata