Vés al contingut

Llengües palaihnihanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües palaihnihanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants~10
Autòcton deCalifòrnia
EstatEstats Units Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologpala1350 Modifica el valor a Wikidata

Les Llengües palaihnihanes són una família de llengües ameríndies amb dues parles:

Reconstruccions

[modifica]

La reconstrucció original del proto-Palaihnihà pateix de poques dades qualificades. El diccionari de David Olmsted depèn gairebé completament del d'Angulo, qui no va recollir les distincions fonològiques de manera consistent,[3] i inclou desacuradament vocabulari Pomo d'un manuscrit en el qual de Angulo proposa demostrar que achumawi i pomo no estan relacionades.[4] William Bright també va assenyalar alguns problemes amb els mètodes de reconstrucció d'Olmsted.[5] La reconstrucció s'està recomponent amb noves dades.[6]

Relacions amb altres llengües

[modifica]

La família palaihnihana es classifica sovint amb l'hipotètic grup de llengües hoka. De fet el treball de R. B. Dixon (1905) sobre la relació entre el palaihnihà i el shasta va ser el nucli inicial a partir del qual es va construir la hipòtesi hoka, encara que prèviament A. S. Gatschet havia arribat a la mateixa conclusió abans. No obstant això, ni Powell (1891) ni altres autors van trobar convincent aquest parentiu.

Una proposta especial dins d'aquest grup relaciona a la família palaihnihana amb les llengües shasta (formant la família shasta-achumawi' o shasta-palaihnihà) i dins d'un subgrup kahi (també anomenat hoka septentrional) amb el shasta, chimariko i karuk.

Mary R. Haas (1963) va revisar àmpliament la hipòtesi hoka proposant algunes reconstruccions convincents i assenyalant que si bé resulta molt difícil proposar una classificació interna sembla bastant convincent que el palaihniahà i el shasta formen una unitat filogenètica vàlida. No obstant això, Lyle Campbell (1997) considera insuficient l'evidència aportada.

Característiques comunes

[modifica]

Fonologia

[modifica]

Les dues llengües palaihnihanes tenen el mateix inventari vocàlic similar. Per l'atsugewi Olmsted (1958, 1965) dona un inventari de 6 vocals breus i sis vocals llargues: /a, e, i, o, u, ə; aˑ, eˑ, iˑ, oˑ, uˑ, əˑ/, altres autors redueixen l'inventari a tres. L'inventari consonàntic per a la mateixa llengua seria segons Olmsted:

Labial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
oclusiva p t k q ʔ
africada t̪θ͡ tɕ͡
fricativa s, z š x h
nasal m n ŋ
aproximant w r, l y

Comparació lèxica

[modifica]

El següent quadre inclou una llista de numerales i altres paraules comunes:

GLOSSA Achumawi Atsugewi PROTO-
PALAIHNIH
Font A[7] Font B[8] Font A[9] Font B[10]
1 hamís haʔmís žiw žíw
2 haq haʔk hoqi hokí *hɔʔqi
3 ćásti ʔćásdi qiski qʔićqí *qisti
4 hatáma haddámá haʔqaw hakʔáw *hɔʔq-
5 latú láddíw haraapokina hərāpagína
6 láddíwade
haʔmís āyéʔqdi
žira-búžaki
7 láddíwade
haʔk āyéʔqdi
hoki-búžaki
8 láddíwade
ʔćásdi āyéʔqdi
qʔićqi-búžaki
9 láddíwade
haddámá āyéʔqdi
hakaw-wi
10 malússi žüʔkći
'home' yálíyú qaswi
'dona' amitéućan minuri
'cara' lahʔ naha *naha
'ulls' us uyi *usi
'cabell' malipa raynikas
'nas' yamui iwʔti
'orelles' isat asmak
'boca' ap apu *apu
'gos' ćahómaka hoʔma *homa
'sol' ćol žinēhā
'lluna' ćol apēnʔažinehū
'aigua' as aži *azi

S'hi ha emprat la següent transcripció:

  • El fonema /ć/ té al·lòfons [ʦ] i [ʧ]
  • El fonema /ž/ té al·lòfons [ʒ] i [ʤ].

Referències

[modifica]
  1. Ethnologue report for language code: Atsugewi
  2. Ethnologue report for language code: Achumawi
  3. Nevin 1991, 1998.
  4. Gursky, Karl-Heinz «Achumawi und Pomo, eine besondere Beziehung?». Abhandlungen der völkerkundlichen Arbsgemeinschaft. Nortorf, 57, 1987.
  5. Bright first = William; Olmsted, D. L. «Review of A history of Palaihnihan phonology by D. L. Olmstead». Language. Linguistic Society of America [Baltimore], 41, 1, 1965, pàg. 175–178. DOI: 10.2307/411871. JSTOR: 411871.
  6. "Reconstructing Achumawi and Atsugewi: Proto-Palaihnihan revisited"
  7. Achumawi words
  8. Achumawi numerals
  9. Atsugewi words
  10. Atsugewi numerals

Bibliografia

[modifica]
  • Bright, William. (1965). [Review of A history of Palaihnihan phonology by D. L. Olmstead]. Language, 41 (1), 175-178.
  • Good, Jeff; McFarland, Teresa; & Paster, Mary. (2003). Reconstructing Achumawi and Atsugewi: Proto-Palaihnihan revisited. Atlanta, GA. (Paper presented at the annual meeting of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas, January 2–5).
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Olmstead, David L. (1954). Achumawi-Atsugewi non-reciprocal intelligibility. International Journal of American Linguistics, 20, 181-184.
  • Olmstead, David L. (1956). Palaihnihan and Shasta I: Labial stops. Language, 32 (1), 73-77.
  • Olmstead, David L. (1957). Palaihnihan and Shasta II: Apical stops. Language, 33 (2), 136-138.
  • Olmstead, David L. (1959). Palaihnihan and Shasta III: Dorsal stops. Language, 35 (4), 637-644.
  • Olmstead, David L. (1964). A history of Palaihnihan phonology. University of California publications in linguistics (Vol. 35). Berkeley: University of California Press.

Enllaços externs

[modifica]