Línia Ripoll-Puigcerdà
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Ripoll - la Tor de Querol | |
---|---|
42° 11′ 36″ N, 2° 11′ 52″ E / 42.193438°N,2.197861°E ↔ 42° 27′ 32″ N, 1° 54′ 15″ E / 42.458939°N,1.904158°E | |
Propietat | Adif |
Dades tècniques | |
Ample ferroviari | 1.668 mm |
Enllaç amb: |
Mapa línia Ripoll-Puigcerdà | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
La línia Ripoll-Puigcerdà o Ferrocarril Transpirinenc és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Ripoll amb Puigcerdà i la Tor de Querol travessant la vall de Ribes. La línia comença a l'antiga bifurcació de la línia de Sant Joan de les Abadesses i acaba a la Tor de Querol, poc després de creuar la frontera hispanofrancesa.
La línia és d'ample ibèric i via única i els serveis que transcorren per la línia són de rodalia o regionals cadenciats.
Característiques generals
[modifica]Serveis ferroviaris
[modifica]Actualment circulen per aquesta línia serveis de rodalia de Rodalies de Catalunya, en concret la línia R3 que connecta l'Hospitalet de Llobregat amb Vic amb serveis de rodalia i Puigcerdà o la Tor de Querol amb serveis de regionals cadenciats, sota la mateixa denominació R3.
Servei | Terminal servei | Inici línia | Fi línia | Terminal servei |
---|---|---|---|---|
l'Hospitalet de Llobregat | Ripoll | França | la Tor de Querol | |
Es marca l'inici i principi de la línia i la terminal del servei, fora o dins de la línia. |
Història
[modifica]A diferència de la línia de Sant Joan que va néixer per transportar carbó, la línia de Puigcerdà era una línia internacional a l'enllaçar a Puigcerdà i la Tor amb la xarxa francesa de ferrocarrils,[1] fins i tot es va plantejar la conversió de la línia a ample internacional. Tot i que hi ha un ramal d'ample internacional fins a l'estació de Puigcerdà, aquest no es fa servir i la connexió amb la xarxa francesa actualment sempre és a la Tor de Querol.
L'important desnivell d'aquesta línia ferroviària va requerir la construcció exclusiva d'una sèrie de locomotores, la 1000,[2] tan bon punt es va electrificar, el 1929.
No va ser fins a l'any 1922 que es va inaugurar la línea del ferrocarril, amb diversos trams construïts per l'empresa Cubiertas y Tejados, fundada el 1916 pel Víctor Messa Arnau, que tenia arrels cerdanes.
La connexió entre Puigcerdà i l'estació de La Tor de Querol-Enveitg no es realitzà fins al 1929.[3] Juntament amb la internacionalització de la línia, s'hi dugueren a terme els treballs d'electrificació, la qual cosa permeté la comunicació de viatgers i l'augment de transaccions comercials entre ambdós països. Així doncs, l'estació de La Tor de Querol es convertí en una estació on es reuneixen tres amples de via diferents: l'ample ibèric, l'ample internacional i el tercer raïl, inspirat en el metro de París.
Referències
[modifica]- ↑ Domènech i Surinyach, Jordi. El ferrocarril Transpirinenc. Evolució i propostes de futur (Tesi). Universitat Politècnica de Catalunya, 2015-10.
- ↑ Casas, Jordi. «En línia recta fins a Tolosa i París - 07 juny 2021», 08-09-2021. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ Gay, Josep Víctor «Ripoll-Puigcerdà, un futur incert». Revista de Girona, novembre-desembre 1997, pàg. 16-17.