Maria Teresa Cabré i Castellví

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: M. Teresa Cabré i Castellví)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Teresa Cabré i Castellví
Maria Teresa Cabré 2015.jpg
(2015)
Biografia
Naixement 10 de febrer de 1947 (1947-02-10) (72 anys)
L'Argentera, Baix Camp
Nacionalitat Catalunya
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Lingüista, professora d'universitat, filòloga i escriptora
Activitat segle XX-XXI
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat de les Illes Balears
Universitat Pompeu Fabra
Obra
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Maria Teresa Cabré i Castellví (L'Argentera, Baix Camp, 1947) és una lingüista i filòloga catalana, especialista en lingüística aplicada, lexicologia, morfologia lèxica, lexicografia, terminologia i neologia. Des de 1989 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i des de 2014 hi ocupa la presidència de la Secció Filològica.[1] Actualment també dirigeix la Càtedra Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra.[2]

Biografia i trajectòria[modifica]

L'any 1977 es doctorà en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, amb la tesi Lenguajes especiales: Estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios de 1931, sota la direcció d'Antoni M. Badia i Margarit.[3] Des de 1990 ocupà la càtedra de Lingüística Descriptiva Catalana a la Universitat de Barcelona i a partir de 1994, la càtedra de Lingüística i Terminologia de la Universitat Pompeu Fabra.[4]

Ha treballat com a professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1970), a l'Estudi General Lul·lià de Mallorca (vinculat a la Universitat de Barcelona, i precedent de l'actual Universitat de les Illes Balears) entre 1970 i 1971, a la Universitat de Barcelona entre 1971 i 1993, i a la Universitat Pompeu Fabra, des de 1993, on ha dirigit el programa de doctorat en Lingüística Aplicada entre 1994 i 2002, l'Escola Internacional d'Estiu de Terminologia entre 1997 i 2009, i el Màster online en Terminologia des de 2003.[5]

Rebé de la Generalitat de Catalunya l'encàrrec de crear el 1985 el TERMCAT,[6] i en fou la primera directora fins al 1988. Fundà el Servei de ' Catalana (actualment Serveis Lingüístics) de la Universitat de Barcelona, que va dirigir entre 1989 i 1992.[7] Ocupà el càrrec de vicerectora de Recerca a la Universitat Pompeu Fabra entre 1994 i 1997. Fou directora també del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL) del Pla de Recerca de Catalunya entre 1998 i 2001.[8] També va formar part de l'equip de redacció de la revista Quaderns Tècnics, publicació pionera de la divulgació tecnològica en català.[9]

L'anada a la Universitat Pompeu Fabra tingué com a primera motivació la creació de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA), que dirigí entre 1993 i 2004. Dins de l'IULA, fundà el grup de recerca IULATERM, del qual ha estat investigadora principal fins al 2014, i hi ha dirigit l'Observatori de Neologia des de la seva creació a la Universitat de Barcelona fins al 2015. Actualment continua en la recerca activa dins d'IULATERM (Lèxic i Tecnologia) i presideix el Consell de l'Observatori de Neologia.

Com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1993 rebé l'encàrrec de dirigir les Oficines Lexicogràfiques, des d'on coordinà la primera edició del Diccionari de la ' catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, publicat el 1995, que actualitzava el Diccionari General de la ' Catalana (1932) de Pompeu Fabra. L'any 2016, durant la seva presidència de la Secció Filològica (2014-actualitat), s'estan publicant diverses noves obres normatives de l'Institut d'Estudis Catalans, iniciades amb anterioritat, com l'actualització de l'Ortografia Catalana (2016) [10][11]i la nova Gramàtica de la ' Catalana (2016),[12][13] que han estat ratificades pel Ple de l'institut.

És membre fundadora i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat a les xarxes i associacions següents: Xarxa Iberoamericana de Terminologia (RITerm), Xarxa Panllatina de terminologia (REALITER), Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) Associació Espanyola de Terminologia (AETER), i del grup de lèxic de l'European Linguistic Research Association (ELRA). Forma part de diversos consells assessors d'organismes (Consell Social de la ' Catalana, Consell Assessor de l'Associació Europea de Terminologia, Termnet, entre d'altres) i de nombrosos comitès científics de revistes, com Terminology, Terminàlia, Sendebar, Mots, Hermeneus, Cahiers de Linguistique sociale.[14][15]

Publicacions (selecció de llibres)[modifica]

  • Lenguajes especiales: estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios de 1931. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1979.  [tesi doctoral]
  • Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.  (amb Gemma Rigau)
  • Els serveis lingüístics. Barcelona: PPU, 1989. 
  • Lingüística aplicada: noves perspectives, noves professions, noves orientacions. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona; Caixa de Pensions, 1990.  (amb Lluís Payrató).
  • Catàleg de diccionaris catalans (1940-1988). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991.  (amb Mercè Lorente).
  • La terminologia. La teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Empúries, 1992.  [Traduït i adaptat al castellà (1993), al francès (1998) i a l'anglès (1999)].
  • A l'entorn de la paraula. Qüestions de lexicologia. Volum I: Lexicologia general. Volum II: Lexicologia catalana. València: Servei de publicacions de la Universitat de València, 1994. 
  • La Terminología. Representación y comunicación. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, 1999. 
  • Configuración morfológica y estructura argumental: léxico y diccionario. Zarautz: Servicio Editorial de la Universidad de País Vasco, 2000.  (coordinat amb Lluïsa Gràcia, Miren Azkarate i Soledad Valera).
  • Lèxic i neologia. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, 2002. 
  • La enseñanza de los lenguajes de especialidad. La simulación global. Madrid: Gredos, 2006.  (amb Josefa Gómez de Enterría).
  • Application-Driven Terminology Engineering.. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins Publishing Company., 2007.  (editat amb Fidelia Ibekwe-SanJuan i Anne Condamines).
  • Les paraules noves: criteris per detectar i mesurar els neologismes.. Vic, Barcelona: EUMO, 2009.  (editat amb Rosa Estopà).
  • Mots nous en català: una panoràmica geolectal = New words in Catalan: A diatopic view. Amsterdam: John Benjamins., 2014.  (editat amb Ona Domènech i Rosa Estopà).
  • La neologia lèxica catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.  (editat amb Judit Freixa i Elisenda Bernal).

Diccionaris[modifica]

  • Vocabulari de la merceria. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984.  (amb Montserrat Alegre, Emili Pascual, Cèlia Riba i Albert Rico).
  • Vocabulari de la lexicometria (català-castellà-francès). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991. 
  • DIEC. Diccionari de la ' catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995.  [direcció]
  • DIDAC. Diccionari escolar. Vic: EUMO, 1995.  [direcció]
  • Taula de formants cultes. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, 1997.  [coordinació]
  • Diccionari de paraules noves. Neologismes recollits a la premsa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.  (coordinat amb Judit Freixa i Elisabet Solé).

Recursos i eines lingüístiques[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i el 2007 va rebre el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster. Li fou concedit el Premi del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra a la Qualitat en la Docència, l'any 2009. El 2008 va ser distingida amb el grau de Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de la Cultura i de la Comunicació de la República Francesa. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi "en reconeixement a una trajectòria científica i docent que ha contribuït a prestigiar la ' catalana".[16] L'any 2018 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra en reconeixement a les seves contribucions en terminologia i lingüística.[17][18] El 2019 va ser nominada Membre Internacional del Centre de Normalització i Política Lingüística de la Xina distingida per la seva experiència en lingüística aplicada, lexicografia i terminologia.[19]

Referències[modifica]

  1. associats, Partal, Maresma i «Teresa Cabré, nova presidenta de la Secció Filològica del IEC». VilaWeb.cat.
  2. Camps, Magí «Els catalans dinàmics». La Vanguardia, 24/11/2014.
  3. Cabré Castellví, M. Teresa Lenguajes especiales: estudio léxico-semántico de los debates parlamentarios. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona..
  4. Lorente et al., Mercè «Semblança de M. Teresa Cabré Castellví». Estudis de lingüística i de lingüística aplicada, en honor de M. Teresa Cabré Castellví. Volum I. Barcelona: Documenta Universitària, IULA-UPF, 2007, pàg. 139-145..
  5. Duran, Enric. «Maria Teresa Cabré: "Es posible entender el catalán con respeto, ganas y confianza"». El Periódico de Catalunya, 2008. [Consulta: 22 març 2009].
  6. Colomer, Rosa El TERMCAT, 25 anys. Discurs pronunciat per Rosa Colomer, directora del TERMCAT, en l’acte del celebració del 25è aniversari del TERMCAT, el 6 d'abril de 2011 a l’auditori de CaixaForum Barcelona..
  7. Lingüístics, UB, Serveis. «Serveis Lingüístics de la UB > Direcció». www.ub.edu, 15-11-2013. [Consulta: 1r novembre 2016].
  8. Argenter (ccord.), Joan A. «Lingüística i Ciències del 'tge». INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002.
  9. «Col·laboradors Quaderns Tècnics».
  10. Alós, Ernest «L'IEC deixa només 15 accents diacrítics en l'ortografia del català». El Periódico, 25-10-2016.
  11. «L'Institut d'Estudis Catalans ratifica la nova «Ortografia»». Diari de Girona.
  12. Isidor, 1949-Marí «La nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans». ' i ús: revista tècnica de política lingüística, 49, 01-01-2010, pàg. 18–26. ISSN: 2013-052X.
  13. «Ara.cat». Ara.cat. [Consulta: 1r novembre 2016].
  14. «Maria Teresa Cabré i Castellví». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «M. Teresa Cabré i Castellví». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 22 març 2009].
  16. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].
  17. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-filologa-teresa-cabre-investida-doctora-honoris-causa-per-la-universitat-de-ginebra/
  18. «Dies academicus 2018 - Rectorat - UNIGE». [Consulta: 14 octubre 2018].
  19. «EAFT Newsletter. Number 107, October 2019». [Consulta: 4 novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Teresa Cabré i Castellví
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Maria Teresa Cabré i Castellví