Mina Grott

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:29, 9 oct 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Mina Grott
Imatge
Dades
TipusTúnel Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVallvidrera (Barcelona)
Map
 41° 24′ 55″ N, 2° 05′ 52″ E / 41.41528°N,2.09778°E / 41.41528; 2.09778
Entrada inferior mina Grott. Drecera Vallvidrera s/n, Barcelona.

La Mina Grott és un túnel de quasi un quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La boca inferior -abandonada- és a l'esquerra de les vies del Funicular de Vallvidrera, en la drecera de Vallvidrera, s/n de Barcelona, vorejant per l'esquerra el col·legi Montserrat, pujant les escales, a mitja distància entre l'estació inferior dels ferrocarrils i la "carretera de les aigües". La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià. Fins a l'any 1927 està documentat l'ús de la canalització per portar aigua a Sarrià. L'any 1940 la companyia d'aigua de Sant Cugat del Valles instal·la una canonada per portar aigües de Barcelona cap a Sant Cugat, més tard la companyia d'aigua de Sabadell també va aprofitar l'obra.1

Al començament del segle XX, un jove enginyer de la companyia de tramvies anomenat Carles Emili Montañès i Criquillion presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà.

El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge inaugural. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers, el vehicle disposava de dos carburers i per tot el túnel hi havia vuitanta bombetes de colors. L'èxit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període en què va funcionar, pel que tant el Parc d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarrià veien un fort competidor.

Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que la instal·lació deixés de funcionar el 1909. Malgrat això, encara es va resistir a desaparèixer i fou de molta utilitat pel transport d'obrers i material en la construcció del túnel Ferrocarrils de Catalunya, actualment Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fins a la seva clausura el 1916. Anys després la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

Coordenades: entrada superior de la Mina Grott. 41.416258,2.097776; inferior: 41,42213ºN, 2,17581ºE

Enllaços externs

https://www.naciodigital.cat/noticia/157849/panta/vallvidrera/mina/grott