Vés al contingut

Museu de la Mediterrània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula d'organitzacióMuseu de la Mediterrània
(ca) Can Quintana. Centre Cultural de la Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Can Quintana, seu del museu Modifica el valor a Wikidata
Epònimmar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2003
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorGerard Cruset
Part deXarxa de Museus de la Costa Brava[1]
Lloc webmuseudelamediterrania.cat Modifica el valor a Wikidata

El Museu de la Mediterrània és un museu de Torroella de Montgrí centrat en la Mediterrània. Està situat a la casa pairal catalogada del segle XV-XVI anomenada Can Quintana.[2][3] El museu està dedicat al territori proper al municipi i el conjunt del Mediterrani, i fomenta el coneixement dels pobles del Mediterrani.[4] Es tracta d’un museu interactiu i dinàmic, que no solament conté una exposició permanent, sinó també espais dedicats a l’art pictòric i contemporani. Acull també exposicions temporals relacionades amb la temàtica del museu.

És també Centre d'Interpretació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Allotja el Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis, amb les quals col·labora.[5][6]

Forma part de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona,[7] la Xarxa de Museus de la Costa Brava,[8] la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana[9] i la Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya.[10] També forma part de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.[11]

Història

[modifica]

El Museu de la Mediterrània és hereu del Museu del Montgrí i del Baix Ter, més conegut com a Museu del Montgrí, que fou fundat a les primeries dels anys 1980[12] i instal·lat originalment a la Casa Pastors. L'any 2003 es va traslladar a l'edifici de Can Quintana, amb l'objectiu de modernitzar l'espai expositiu i donar una nova orientació temàtica al museu, connectant el patrimoni local amb el medi i la cultura mediterrània. D'aquesta manera, l'1 de maig de 2003 obria les portes el nou museu.[13]

Edifici històric de Can Quintana

[modifica]

L'edifici de Can Quintana és una finca històrica de la vila. Es tracta d'una antiga casa pairal intramurs que ha estat catalogada a cavall de finals del segle xv i inicis del segle xvi. Està construïda sense fonaments i conserva elements ornamentals de pedra i de forja en la façana del carrer d'Ullà.[14] Consta de planta baixa -adaptada com a recepció del museu, espais d'exposició temporal, aules i auditori-, pis -on hi ha l'exposició permanent del museu-, golfes -on s'hi ubiquen les oficines i el centre de documentació- i una coberta de teula a dues vessants, amb el carener paral·lel a la línia de façana. Té un jardí, o pati, a la part posterior, on s'hi conserven vuit palmeres centenàries, com a símbol indiano. De fet, Albert Quintana i Combis, una de les figures destacades de la família Quintana, fou, entre d'altres càrrecs, intendent general a Cuba. Són remarcables les obertures emmarcades en pedra, allindanades i d'arc rebaixat. La porta d'accés, modificada, conserva encara les dovelles de l'anterior, d'arc de mig punt.[15] A principis del segle XX (1907-1908) Rafael Masó va encarregar-se de la decoració dels interiors de la casa de Pompeyo de Quintana, seguint la corrent noucentista.[16] Entre d'altres reformes de Masó, s'hi poden contemplar el sostre enteixinat de fusta, l'escalfapanxes i l'arrimador ceràmic, en el primer pis.[17] També és obra de Masó, l'escalinata del pati. L'edifici també té altres elements ornamentals com les restes pictòriques i algunes sales nobles, que es poden apreciar en el primer pis.

El casal fou residència de la família Quintana, propietaris benestants i comerciants d'oli i vi.[18] Encara ara, a la planta baixa, on s'hi ha conservat elements originals, com el trull i la tina de vi que hi ha exposat a la planta baixa.[19] La figura més notable fou Albert Quintana i Combis, polític liberal de la Renaixença catalana. Va ostentar, entre d'altres càrrecs, el de governador d'Osca, el de intendent general d'Hisenda, a l'illa de Cuba. També tingué gust per la poesia i ell mateix es feu conèixer com El Cantor del Ter[20].

L'edifici fou restaurat íntegrament per acollir el museu. A l'altra banda del jardí de Can Quintana hi ha la Biblioteca Municipal Pere Blasi d'instal·lació coetània al museu, convertint d'aquesta manera can Quintana en un potent eix cultural del poble. Així doncs el pati acull amb relativa freqüència concerts i altres activitats públiques.[21]

Exposició permanent

[modifica]
Espai dedicat al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i al Baix Ter

El seu fil conductor és el so i les músiques, de tal manera que vol mostrar el mar Mediterrani amb els cinc sentits.[22][23][24] Allí s'hi exposen parts de la història, la natura i la música mediterrànies.[25] El recorregut és el següent:

  • Espai de rebuda, o sala introductòria, que conté un mapa gegant del Mediterrani i cites de pensadors mediterranis. Es vol visualitzar com el mar és el nexe d'unió entre pobles i cultures.[26]
  • Territori i la història, conté continguts sobre l'entorn natural del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, la prehistòria i la història del municipi. Inclou diferents peces arqueològiques d'interès.[27][28] Hi ha un espai també dedicat als intercanvis culturals que ha permès la Mediterrània.[29]
  • La música, un espai dedicat a la música i el so humà de la Mediterrània. També hi ha una sala dedicada a la cobla i la sardana, estretament vinculada a la vila de Torroella. A més, com a elements lligats a la tradició i la música popular, s’hi exhibeixen els gegants antics de Torroella (s.XIX).[30][31]
  • Un mar de tots, conté instruments icònics de cada poble de la mediterrània.[32]

Peces destacades

[modifica]
Capitell romànic del Castell Montgrí
Pic del Montgrí
Restes esquelètiques d'en Cau d'en Calvet

Exposicions temporals

[modifica]

El Museu de la Mediterrània té tres sales d'exposicions temporals:

  • Espai Montgrí: Sala d’exposicions temporals d’art contemporani. Actualment, acull el cicle “Camins propers”, que reuneix joves artistes del territori, comissionat per l’artista Mar Serinyà.[39]
  • Espai Medes: Sala estable dedicada al pintor Francesc Gimeno (1858-1927), que va residir tres anys a Torroella de Montgrí. Aquest espai és el resultat de la donació pictòrica del fons Martínez-Solans, feu en 2014. És per això que la sala també rep el nom de “Fons Martínez-Solans. Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí".[40][41]
  • Espai Baix Ter: Sala d’exposicions temporals vinculades a la Mediterrània, al Montgrí, les Illes Medes o el Baix Ter. Ha acollit exposicions sobre el pintor Joan Fuster[42] o l'arquitecte Rafael Masó.[43]

Centre de documentació

[modifica]
Cau del Duc, jaciment paleolític. Les restes arqueològiques trobades aquí es conserven al Museu de la Mediterrània.

Integrat en les instal·lacions del Museu de la Mediterrània, s'hi ubica el Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Conté un important arxiu fotogràfic, partitures, audiovisuals, fulletons, publicacions, monografies i treballs inèdits. A més, des de l'any 2012 també és Centre de Documentació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter,[44] per tant custodia els documents i treballs generats en aquest espai natural.

El centre de documentació té fons sardanístic,[45] que inclou, entre d'altres peces de Vicenç Bou, Pere Rigau o Salvador Dabau, Ricard Viladesau, Josep Pi i Pasqual, Charles Doutres[46] o Enric Vilà i Armangol, com l'arxiu de la cobla Montgrins i la Caravana.

El Museu de la Mediterrània custodia el fons Martínez-Solans, una donació sobre documentació i d'obres pictòriques del pintor Francesc Gimeno.[47] Hi ha un important i divers fons arqueològic i etnogràfic.[48] Custodia les peces arqueològiques de les intervencions realitzades al municipi, entre ells el Cau del Duc, el Cau del Duc d'Ullà, el jaciment neolític de la Fonollera, el Camp de la Gruta o el de l'ermita de Santa Maria del Mar. Alguns famílies, a més, hi han fet donacions de material etnogràfic, com eines del camp o d'oficis perduts.  

Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis

[modifica]

És una entitat que té la seu en les instal·lacions del Museu de la Mediterrània. S’encarrega de la difusió de l’estudi, restauració, gestió i difusió dels espais naturals del litoral del Baix Ter. Va néixer l’any 2008, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Universitat de Girona. Per tant, es tracta d’un instrument de recerca, dirigida pel professor Xavier Quintana.[49] Un dels projectes en els que participa és el Life Pletera, que desurbanitza i restaura l’antiga llacuna litoral de la Pletera, al nord de la desembocadura del riu Ter.[50]

Equipaments i serveis connexos

[modifica]
  • Auditori: Sala de conferències al interior de les instal·lacions del museu. En aquest espai s’hi realitzen diferents activitats, entre elles les Jornades de Política Internacional[51] o les Jornades Ernest Lluch,[52][53][54] sobre temes d’actualitat política. També, cada primer dijous de mes s’hi realitza el Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.[55]
  • Serveis educatius: La diagnosi del serveis educatius de la Xarxa Territorial dels Museus de Girona (2017)[56] va citar la proposta educativa del Museu de la Mediterrània com un exemple de bones pràctiques, pel que fa al seu plantejament didàctic. 
  • Elements patrimonials: El museu custodia la Mina d’Aigua de Torroella, una infraestructura d'origen medieval, on hi realitza visites.[57][58]
  • Publicacions: El juliol del 2007 el Museu de la Mediterrània es va integrar en la plataforma de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) on hi té digitalitzats els Papers del Montgrí,[59][60] revista de recerca en temes locals. També ha editat o co-editat els següents llibres:
    • Francesc Gimeno i els paisatges del Montgrí (2007)[61]
    • Veus de la mediterrània (2009)[62]
    • Mascort. El paisatge retrobat (2011)[63]
    • Joan Fuster. Una mirada personal (2017)[64]

Activitats complementàries

[modifica]

El Museu de la Mediterrània és, des de l’any 2013,[65] una de les seus de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori de Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya. Des del 2016, organitza, a l’agost, els “Capvespres musicals”, un cicle de concerts de petit format de música tradicional i d’arrel.[66][67] En col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el museu també organitza les Trobades de Música Mediterrània.[68][69]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Xarxa de Museus de la Costa Brava». Arxivat de l'original el 15 de novembre 2016. [Consulta: 2 maig 2011].
  2. ↑ Can Quintana Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. a Patrimoni.gencat
  3. ↑ «Atipa't de cultura». Diari Ara. Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 15 gener 2018].
  4. ↑ Sandoval, Antoni «Torroella de Montgrí estrena un centro de cultura mediterranea». La Vanguardia, 02-05-2003.
  5. ↑ «Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter». Parcs Naturals. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-02-14. [Consulta: 15 gener 2018].
  6. ↑ «Càtedra d'Ecosistemes Litorials Mediterranis». Universitat de Girona. [Consulta: 15 gener 2018].
  7. ↑ «Xarxa territorial de museus de les comarques de Girona». Generalitat de Catalunya, 2016. [Consulta: 14 novembre 2016].
  8. ↑ «Museu de la Mediterrània». Xarxa de Museus de la Costa Brava, 2016. [Consulta: 10 novembre 2016].
  9. ↑ «Museu de la Mediterrània». Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, 2016. Arxivat de l'original el 2016-11-11. [Consulta: 10 novembre 2016].
  10. ↑ «Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 2016. Arxivat de l'original el 2023-04-05. [Consulta: 10 novembre 2016].
  11. ↑ «Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].
  12. ↑ Bou, Albert «El projecte del Museu. Introducció». Papers del Montgrí, Núm. 1, 1982, pàg. 2 [Consulta: 17 maig 2011].
  13. ↑ Sandoval, Antoni «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2003/05/02/pagina-39/34011085/pdf.html?search=Can%20Quintana Torroella de Montgrí estrena un centro de cultura mediterránea]». La Vanguardia, 02-05-2003, pàg. 39.
  14. ↑ «Can Quintana». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2018].
  15. ↑ «Museu de la Mediterrània». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
  16. ↑ Falgàs, Jordi. Masó: interiors. Fundació Rafael Masó. úrsula llibres, 2016. ISBN 978-84-941101-7-7. 
  17. ↑ Falgàs, Jordi. Masó: interiors. Fundació Rafael Masó. Úrsula llibres, 2016. ISBN 978-84-941101-7-7. 
  18. ↑ Vilamitjana, Dolors «Albert Quintana, entre la gestió central i la municipal». Revista de Girona, nº45, 2007, pàg. 65.
  19. ↑ Vilamitjana, Dolors «Albert Quintana, entre la gestió central i municipal». Revista de Girona, nº45, 2007, pàg. 65.
  20. ↑ Mir, Anna «Albert Quintana i Combis. 1834-1907». Llibre de Festa Major de Torroella de Montgrí 2007, 2007, pàg. 107-111.
  21. ↑ Diago, Anna «Amb els cinc sentits posats al mar». Sàpiens [Barcelona], núm. 109, 10-2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.
  22. ↑ Sandoval, Antoni «Torroella de Montgrí estrena un centro de cultura mediterránea». La Vanguardia, 02-05-2003.
  23. ↑ «Museu de la Mediterrània». Museus Martítims de la Costa Catalana. Arxivat de l'original el 2017-09-28. [Consulta: 15 gener 2018].
  24. ↑ «Museu de la Mediterrània». Xarxa de Museus de la Costa Brava. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-07-27. [Consulta: 15 gener 2018].
  25. ↑ Sandoval, Antoni «Torroella de Montgrí estrena un centro de cultura mediterránea». La Vanguardia, 02-05-2018.
  26. ↑ «Bienvenida.» (en español). Visit Museum. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 15 gener 2018].
  27. ↑ «Secció d'Arqueologia.». Papers del Montgrí nº13, 1996, pàg. 31-46.
  28. ↑ «Museu de la Mediterrània. Objetos» (en español). Visitmuseum. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 15 gener 2018].
  29. ↑ «visitmuseum.gencat.cat Museu de la Mediterrània». Agència Catalana del Patrimoni. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  30. ↑ «Els Gegants Vells de Torroella de Montgrí». Lo Carranquer, 02-08-2012. [Consulta: 15 gener 2018].
  31. ↑ Ardèvol, Lluís «Gegants de Torroella de Montgrí». Catàleg de Gegants centanaris de Catalunya, 2015, pàg. 104-106.
  32. ↑ «Un mar de tots». Visitmuseu. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 gener 2018].[Enllaç no actiu]
  33. ↑ «El Montgrí ara fa 300.000 anys». Papers del Montgrí, 2006.
  34. ↑ «Capitell Castell Montgrí». Visitmuseum. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  35. ↑ «Secció d'Arqueologia». Guia del Museu del Montgrí i el Baix Ter, 1996, pàg. 31-46.
  36. ↑ Soriano Llopis et al., «¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal del Gros (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, Girona)». Trabajos de Prehistoria, 69, Num. 1, 2012, pàg. 149-161.
  37. ↑ «Tenora». Visitmuseu. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  38. ↑ «Flabiol». Visitmuseum. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
  39. ↑ «Clara Pallí explora l'art i la condició humana en una exposició». Diari de Girona, 16-07-2017.
  40. ↑ «El Museu de la Mediterrània dedica un espai permanent al pintor Francesc Gimeno». Ajuntament de Torroella de Montgrí. Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 15 gener 2018].
  41. ↑ «El Museu de la Mediterrània inaugura un nou espai dedicat a Francesc Gimeno». Bonart Revista, 18-11-2014. [Consulta: 15 gener 2018].
  42. ↑ «Torroella recupera el pintor de l'estrombisme». Diari ARA, 2017.
  43. ↑ «L'exposició “Masó:interiors” es presenta a Torroella de Montgrí». Fundació Rafael Masó. [Consulta: 21 setembre 2017].
  44. ↑ «Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter». Parcs Naturals. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2016-02-14. [Consulta: 15 gener 2018].
  45. ↑ Grassot Radresa, Marta «El fons musical de l'Arxiu Històric de Torroella de Montgrí». Llibre de Festa Major de Torroella de Montgrí 2003, 2003, pàg. 143-151.
  46. ↑ Molina, Jordi «El fons musical de Charles Doutres, testimoni històric de la cobla a la Catalunya Nord.». Llibre de Festa Major de Torroella de Montgrí 2011, 2011, pàg. 95-99.
  47. ↑ Ajuntament de Torroella de Montgrí. «Fira de Sant Andreu». [Consulta: 4 setembre 2022].
  48. ↑ «Museu de la Mediterrània». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 21 setembre 2017].
  49. ↑ «Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis». Universitat de Girona. [Consulta: 21 setembre 2017].
  50. ↑ «Projecte Life Pletera» (en castellà). Life Pletera. [Consulta: 21 setembre 2017].
  51. ↑ «L'EXPRESIDENT PUJOL OBRIRÀ DISSABTE LES VI JORNADES DE POLÍTICA INTERNACIONAL». Ajuntament de Torroella de Montgrí. Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 15 gener 2018].
  52. ↑ «XIV Jornada Ernest Lluch: Territori i fútbol». Vilaweb. [Consulta: 15 gener 2018].
  53. ↑ «X Jornada Ernest Lluch». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 15 gener 2018].
  54. ↑ «Museu de la Mediterrània». Xarxa de Museus de la Costa Brava. Arxivat de l'original el 2017-07-27. [Consulta: 15 gener 2018].
  55. ↑ «Ple Municipal». Ajuntament de Torroella de Montgrí. Arxivat de l'original el 2016-11-22. [Consulta: 21 setembre 2017].
  56. ↑ Carbó, Baqué & Francesch. Diagnosi dels serveis educatous dels museus de la Xarxa de Museus de les comarques de Girona.. Documenta Universitaria, 2017. ISBN 978-84-9984-398-8. 
  57. ↑ «S'obre al pública la mina d'aigua de Torroella de Montgrí datada del segle XIV». Ajuntament de Torroella de Montgrí. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 15 gener 2018].
  58. ↑ Roura, Marc «Les mines d’aigua.». El Montgrí, pàg. 16-17.
  59. ↑ «Can Quintana, de Torroella de Montgrí, s'adhereix a RACO». Nació Digital, 09-07-2007. Arxivat de l'original el 2018-01-15. [Consulta: 15 gener 2018].
  60. ↑ «Raco. Can Quintana-Museu de la Mediterrània». raco.cat. [Consulta: 15 gener 2018].
  61. ↑ Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí.. Museu de la Mediterrània i Museu d’Art de Girona., 2007. 
  62. ↑ Veus de la mediterrània.. Museu de la Mediterrània, 2009. 
  63. ↑ Mascort. El paisatge retrobat.. Ajuntament de Torroella de Montgrí, Museu de la Mediterrània i Fundació Mascort, 2009. 
  64. ↑ Joan Fuster. Una mirada personal.. Ajuntament de Torroella de Montgrí i Museu de la Mediterrània, 2017. 
  65. ↑ «Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya». Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].
  66. ↑ «Capvespres musicals». Ullada, 03-08-2016. Arxivat de l'original el 2018-01-16. [Consulta: 15 gener 2018].
  67. ↑ «Carles Dénia i Pau Figueres, a Torroella de Montgrí». Revista Enderrock, 30-07-2017. [Consulta: 15 gener 2018].
  68. ↑ «XII Trobades de Música Mediterrània». Revista Descobrir. [Consulta: 15 gener 2018].
  69. ↑ «Un mar d'exilis». Revista Enderrock. [Consulta: 15 gener 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de la Mediterrània
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_de_la_Mediterrània&oldid=34165443»