Nínive
| ||||
| Tipus | Ciutat antiga, tel, jaciment arqueològic i lloc epònim  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mossul (Iraq) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 7 juliol 2000 | |||
| Identificador | 1465 | |||
| Activitat | ||||
| Data de dissolució o abolició | 612 aC | |||
Nínive (siríac: ܢܝܼܢܘܹܐ) fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià. Està situada a la riba oriental del riu Tigris, i va ser la capital de l'Imperi Neoassiri. Avui dia és un nom comú per a la meitat de Mossul que es troba a la riba oriental del Tigris.
Va ser la ciutat més gran del món durant uns cinquanta anys fins a l'any 612 aC quan, després d'un amarg període de guerra civil a Assíria, va ser saquejada per una coalició dels seus antics pobles súbdits: els babilonis, els medes, els caldeus, perses, escites i cimmeris. Les seves ruïnes es troben a la riba contrària del riu on està situat el centre actual de Mossul, al governarat de Ninawa.
S'hi ha excavat grans quantitats d'escultura assíria i d'altres artefactes i ara es troben en museus d'arreu del món. L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) va ocupar l'indret a mitjans del 2010. Durant aquesta ocupació es van destruir alguns dels monuments que es conservaven a la zona i es va causar un dany considerable a d'altres. Les forces armades de l'Iraq van recuperar la zona el gener de 2017.
Història[modifica]
El seu heroi epònim fundador fou Ninus. Nínive era una ciutat estat esmentada a partir del 1800 aC com a lloc on s'adorava Ixtar. Va passar a Babilònia abans del 1750 aC. Després del 1500 aC, va quedar sota influència de Mitanni. L'estàtua de la dea Ixtar de Nínive fou enviada, a la primera meitat del segle XIV aC, pel rei de Mitanni (llavors sobirà d'Assíria i Nínive) al faraó d'Egipte Amenofis III.
Domini assiri[modifica]
Des de la meitat del segle XIV aC, Nínive va quedar sota domini d'Assíria. Durant el període neoassiri i especialment sota Assurbanipal, fou la principal ciutat del país i el lloc de residència dels reis. Sota Sennàquerib, vers el 700 aC, les noves construccions afegides a les que s'havien fet el darrer segle la van convertir en una ciutat esplèndida, en què destacava el palau, i arribà als 7 km², amb uns cent cinquanta mil habitants.
Destrucció[modifica]
A partir del 633 aC, Assíria va entrar en decadència i, amb l'imperi, hi va entrar la seva capital. Fou destruïda el 612 aC per la coalició dels medes i els babilonis. Els habitants que no van poder escapar cap a l'oest foren morts o deportats. Els arqueòlegs hi van trobar nombrosos cossos humans sense enterrar. El lloc va quedar desocupat durant segles.
Domini àrab[modifica]
L'any 627, es va lliurar a la rodalia la Batalla de Nínive entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.[1] Després de la conquesta àrab, la ciutat de Mossul, a la riba contrària del Tigris, va ocupar el seu lloc.
Arqueologia[modifica]
Les restes de Nínive es van trobar a Koyunjik[2] i Nabi Yunus, de les quals només s'ha pogut excavar la primera perquè a la segona hi ha una capella musulmana (la tomba de Yunus, el profeta Jonàs), la més venerada de l'Iraq septentrional. Les primeres excavacions, les va fer el cònsol francès a Mossul, Botta, el 1843, el qual va trobar el palau reial de Sargon II. Les ruïnes foren explorades pel britànic sir Austen Henry Layard del 1845 al 1851 i, el 1847, va trobar el palau de Sennàquerib i la coneguda llibreria d'Assurbanipal amb 22.000 tauletes gravades que foren enviades a Londres.
Altres exploradors en foren George Smith i Hormuzd Rassam entre d'altres. Vers 1921 hi va fer excavacions el Museu Britànic (equip dirigit per L. W. King) a la zona del temple de Habu. El 1927 hi va excavar Campbell Thompson; des del 1981 hi va excavar David Stronach, de la Universitat de Berkeley. També s'han fet diverses excavacions per arqueòlegs iraquians. Es calcula que les seves ruïnes ocupen una àrea de 730 hectàrees (7.300.000 m²).
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Kaegi, Walter E. Heraclius, Emperor of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p.160. ISBN 0521814596.
- ↑ antic poble yazidi els habitants dels quals foren massacrats el 1836; era conegut també com al-Kala, la Ciutadella
Bibliografia[modifica]
- R. Campbell Thompson i R. W. Hutchinson, A century of exploration at Niniveh, Londres, 1929.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nínive |
- «Caiguda de Nínive, 612 aC» Arxivat 2008-10-19 a Wayback Machine. (castellà).
