Panarquisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El panarquisme és una filosofia política que aboga per la coexistència pacífica de tots els sistemes polítics, fent èmfasi en el dret de tot individu a afiliar-se lliurement i sortir de la jurisdicció de qualsevol govern que escullin, sense veures obligats a canviar la seva actual localització.[1] La gent organitzaria els seus propis governs i que servirien a qui o el que vulguessin, sense sortir de casa o les seves terres.[2] També tindrien el dret de canviar de forma de govern en cas que ho desitgessin, sense oposició.[3] No hi hauria un govern central pel fet que cada persona triaria el seu propi estil de govern,[4] i cada un d'aquests governs podrien treballar en conjunt com un tot per a tots en forma d'un "govern en xarxa".[5] En cas de conflictes entre individus sota diferents governs es proposa el Dret internacional per a solucionar-los.

Origen i desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Originalment, el concepte va ser proposat per l'economista polític belga Paul Émile de Puydt en un article publicat el 1860.[6] No obstant això, la paraula "panarquia" ha tingut altres significats diferents,[7] sent la paraula "panarquisme" què es refereix a la definició original de Puydt.[6] Max Nettlau va promoure la idea a principis del segle XX[8] i John Zube en l'última part del segle XX va escriure extensament sobre el concepte.[9] La idea de la panarquia és que aquesta reemplaci les "revolucions inútils".

Dues idees similars són "jurisdiccions competitives superposades funcionals" (FOCJ) defensada pels economistes suïssos Bruno Frey i Reiner Eichenberger i "multigovern" preconitzat per Le Gran Day i altres.[10] Aquests sistemes de govern també s'han descrit com a "extraterritorials" o "exterritorials". El panarquisme ha estat adoptat per alguns sectors de l'anarquisme com una forma alternativa d'exposar les seves idees,[11][12] i també per aquells que promouen la secessió dels Estats i els partidaris de la creació de noves micronacions a bord de vaixells o illes artificials (seasteading).

Crítica[modifica | modifica el codi]

La crítica més comuna al panarquisme és que és un concepte auto-contradictori, pel fet que alguns sistemes polítics rebutgen la coexistència pacífica. Aquesta crítica pot ser resposta col·locant una sola restricció als sistemes polítics que poden participar en panarquia: que han d'acceptar el principi bàsic de la panarquia mateixa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Panarchism» (en anglès). EconomicExpert.com.
  2. La gent pot canviar de govern a la seva voluntat, sense deixar la seva llar pot passar de "la república a la monarquia, del parlamentarisme a l'autocràcia, de l'oligarquia a la democràcia i fins i tot a l'anarquia del Sr. Proudhon. "- De [1], accessed at 2:19 PM Eastern Standard Time
  3. " ... el dret absolut de triar l'entorn polític en el qual viure, i no demanar res més ..." - també pres de [2] and accessed at 2:23 PM Eastern Standard Time.
  4. " ... un que involucra no només l'absència d'una autoritat superior ..." - pres de A-Infos [3] and accessed at 2:26 PM Eastern Standard Time
  5. "Panarchy - P2P FoundationMar 5, 2009 Panarquía és gairebé sinònim amb el concepte de govern entre parells, i es refereix a la governança en xarxa. També és el títol d'un llibre important .. = 29169
  6. 6,0 6,1 P. E. de Puydt, "Panarquía", publicat originalment en francès a Revue Trimestrielle, Brussel·les, juliol de 1860.
  7. Per exemple, a El principi federatiu, de Pierre J. Proudhon, és usada com a sinònim de govern de tots per a tots
  8. Panarquia: Una oblidada idea de 1860, Max Nettlau (1909)
  9. :/ / www.panarchy.org/zube/panarchism.1996.html Some panarchist notions, John Zube (1996)
  10. Le Grand E. Day, The Theory of Multigovernment, 1969-1977.
  11. Why I Am a Panarchist, Michael S. Rozeff, LewRockwell.com
  12. Some Notes For A Talk On Panarchism to Anarchists, John Zube

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]