Pangasinan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaPangasinan
Salitan Pangasinan
Altres denominacions Pagasinense
Tipus llengua VSO i llengua aglutinant
Parlants
1,2 milions[1] principalment a Regió d'Ilocos, Luzon Central
Parlants nadius 1.100.000
Parlat a Filipines
Pangasinan language map1.png
Àrea on es parla pangasinan segons Ethnologue
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües austronèsies
llengües malaiopolinèsies
llengües borneo-filipines
llengües filipines
llengües filipines septentrionals
llengües Luzon del Nord
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Komisyon sa Wikang Filipino (Comissió per a la llengua filipina)
Codis
ISO 639-2 pag
ISO 639-3 pag
SIL PAG
Glottolog pang1290
IETF pag
Modifica dades a Wikidata

El pangasinan,(pangasinan: Salitan Pangasinan; de vegades anomenat pel seu nom castellà, pangasinense)[2][3][4][5][6] és una llengua que pertany al grup malaiopolinesi de la família austronesia. El pangasinan és parlat per més de dos milions de persones a la província de Pangasinan, situada a la zona centre-occidental de l'illa de Luzon, (Filipines), on és l'idioma principal i oficial, i en altres comunitats pangasinenses del país, així com per nombrosos immigrants als Estats Units, particularment en la badia de San Francisco en l'estat de Califòrnia que posseeix una important comunitat filipina. És una de les dotze llengües principals a les Filipines.

Classificació[modifica]

El pangasinan pertany a la branca de les llengües malaiopolinèsies de la família de les llengües austronèsies. [7][8] Pangasinan és similar als idiomes tagal i Ilocano que es parlen a Filipines, indonesi d'Indonèsia, malai de Malàsia, i malgaix de Madagascar.[9] El pangasinan està molt estretament relacionat amb la llengua ibaloi que es parla a la província veïna de Benguet i Baguio, que es troba al nord de Pangasinan. El pangasinan es classifica en el grup de llengües pangasinianeses. Aquestes llengües són:

  • Pangasinan
  • Ibaloi
  • Karao
  • I-Wak
  • Kalanguya
  • Keley-I
  • Kallahan
  • Kayapa
  • Tinoc

El pangasinan es parla principalment a les províncies de Pangasinan i Benguet, i en algunes zones de les províncies veïnes de Zambales, Tarlac, Nueva Ecija, Aurora, Nueva Vizcaya i Ifugao.

El pangasinan és un llengua aglutinant.

Història[modifica]

Parlants de llengües austronèsies es va establir al sud-est asiàtic marítim durant èpoques prehistòriques, potser fa més de 5.000 anys. Els parlants indígenes de pangasinan són descendents d'aquests colons, que eren probablement part d'una onada de migració humana prehistòrica que es creu àmpliament que es va originar a partir del sud de la Xina a través de Taiwan fa entre 10.000 i 6.000 anys.

El mot pangasinan significa 'terra de sal' (derivat d'asin 'sal'); pangasinan també podria referir-se a un "contenidor de sal o productes salats"; es refereix a la gerra de ceràmica per a l'emmagatzematge de sal o productes salats o el seu contingut.

Gramàtica[modifica]

Estructura de l'oració[modifica]

Com altres llengües malaiopolinèsies, el pangasinan és una llengua VSO. El pangasinan és a més una llengua aglutinant

Pronoms[modifica]

Personal[modifica]

  Absolutiu independent Absolutiu enclític Ergatiu Obliqu
1a persona singular siák ak -k(o) ed siak
1a persona dual sikatá ita, ta -ta ed sikata
2a persona singular siká ka -m(o) ed sika
3a persona singular sikató -, -a to ed sikato
1a persona plural inclusiu sikatayó itayo, tayo -tayo ed sikatayo
1a persona plural exclusiu sikamí kamí mi ed sikami
2a persona plural sikayó kayó yo ed sikayo
3a persona plural sikara ira, ra da ed sikara

Afixos[modifica]

a:-UM-
MAKAN-, AKAN-
PINAGKA-
INKA-
KA
KA-AN
-AN
SAN-
SANKA-
SANKA-AN
MA-
MAY-
MAY-EN
MANKA-, ANKA-, MANGA-
KI-AN
INKI-
KI-
NA-AN, A-AN
NI-AN
EN-
-IN-
I-
I-AN
IN-
INY-
IN-AN

Nombres[modifica]

Llista de nombres de l'u al deu en català, tagal, ilocano i pangasinan.

Català Tagal Ilocano Pangasinan
u isa maysa sakey, isa
dos dalawa dua duara, dua
tres tatlo tallo talora, talo
quatre apat uppat apatira, apat
cinc lima lima limara, lima
sis anim innem anemira, anem
set pito pito pitora, pito
vuit walo walo walora, walo
nou siyam siam siamira, siam
deu sampu sangapulo samplora, samplo,sangapolo

Nombres cardinals:

Pangasinan Català
isa, sakey, san- u
dua, dua'ra (dua ira) dos
talo, -tlo, talo'ra (talo ira) tres
apat, -pat, apatira (apat ira) quatre
lima, lima'ra (lima ira) cinc
anem, -nem, anemira (anem ira) sis
pito, pito'ra (pito ira) set
walo, walo'ra (walo ira) vuit
siam, siamira (siam ira) nou
polo, samplo (isa'n polo), samplo'ra (isa'n polo ira) deu
lasus, sanlasus (isa'n lasus) centenars, cent
libo, sakey libo milers, mils, mil
laksa, sanlaksa (isa'n laksa), sakey a laksa deu mil

Nombres ordinals:

Els nombres ordinals es formen amb el prefix KUMA- (KA- més infix -UM). Example: kumadua, segon.

Nombres associatius:

Els nombres associatius es formen amb el prefix ka-. Exemple: katlo , la tercera part d'un grup de tres.

Fraccions:

Els nombres fraccionaris es formen amb prefix ka- i un nombre associatiu. Exemple: kakatlo , tercera part.

Multiplicatius:

Nombres ordinals multiplicadors es formen amb el prefix PI- i un nombre cardinal de dos a quatre o PIN- per mostrar altres nombres, excepte per al número u. Exemple: Kaisa, la primera vegada; Pidua, segona vegada; Pinlima, cinquena vegada.

Els nombres cardinals multiplicadors es formen amb prefix MAN- (MAMI- o MAMIN- per a temps present o futur, i AMI- or AMIN- per al temps passat) amb el nombre ordinal corresponent multiplicador. Exemple: aminsan, un cop; amidua, dues vegades; mamitlo, tres vegades.

Distributius:

Els nombres cardinals distributius estan formats amb els prefixos SAN-, TAG-, o TUNGGAL i un nombre cardinal. Exemple: sansakey, un cada un; Sanderua, dos cadascun.

Els nombres multiplicadors distributius es formen amb els prefixos MAGSI-, TUNGGAL, o BALANGSAKEY i un nombre cardinal multiplicador. Exemple: Tunggal pamidua, dues vegades cada un; Magsi-pamidua, cadascun dues vegades.

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

Bilabial Dental /
Alveolar
Palatal Velar Glotal
Nasal m n ŋ
Oclusiva Sorda p t k ʔ
Sonora b d ɡ
Fricativa s ʃ
Bategant ɾ
Aproximant l j w

Vocals[modifica]

Anterior Central Posterior
Tancada i u
Mitjana ə
Semioberta ɛ ɔ
Oberta ä

Alfabet[modifica]

El pangasinan modern té 27 lletres, que inclouen les 26 lletres de l'alfabet llatí bàsic i el dígraf pangasinanès ng:

Majúscules
A B C D E F G H I J K L M N NG O P Q R S T U V W X Y Z
Minúscules
a b c d e f g h i j k l m n ng o p q r s t u v w x y z

Ortografia[modifica]

L'antic poble de Pangasinan utilitzava un sistema d'escriptura indígena. L'antiga escriptura de Pangasinan, que està relacionada amb l'escriptura baybayin del tagal, es deriva de l'alfabet kawi javanès d'Indonèsia i l'alfabet vatteluttu o Pal·lava del sud de l'Índia.

L'alfabet llatí es va introduir durant el període colonial espanyol. La literatura en pangasinan, utilitzant el sil·labari indígena i l'alfabet llatí, va continuar florint durant els períodes colonials espanyol i nord-americà. El pangasinan va adquirir moltes paraules del castellà i l'anglès i algunes paraules indígenes es va espanyolitzar o anglicitzar. No obstant això, l'ús de l'antic sil·labari ha disminuït, i no és molta la literatura escrita en ell que ha sobreviscut.

El Parenostre en pangasinan[modifica]

Ama mi wala ka'd tawen
Nagalang so ngaran Mo
Onsabi'd sikami panarian Mo
Onorey linawam diad dalin onung ed tawen.
Say kanen min inagew-agew
Iter mo'd sikami ed agew aya
Tan paandien Mo ray utang mi
Onung na panamaandi mi'y utang day akautang ed sikami
Tan ag Mo kami iter ya onabuloy ed tukso
Ilaban Mo kami ed mauges.
amen

Llista de mots forans[modifica]

Molts dels manlleus lingüístics provenen del castellà, atès que Filipines fou governada per Espanya durant més de 300 anys. Alguns exemples són lugar (lloc), podir (poder), kontra (contra), birdi ("verde", verd), ispiritu ("espíritu", esperit), i santo (sant).

Referències[modifica]

  1. Cens de les Filipines, 2000. Quadre 11. Llars Població per Raça, sexe i regió: 2000
  2. «pangasinan» (en català). TERMCAT. [Consulta: 28 febrer 2015].
  3. «Live Your Dreams - Fast Facts About the Philippines».
  4. http://www.juanphilippines.com/download/20080708.pdf
  5. Història de Pangasinan, del web oficial de la província de Pangasinan
  6. Sobre les Filipines, del web oficial del govern de Filipines
  7. Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. «Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition.».
  8. Fox, James J. «Current Developments in Comparative Austronesian Studies» (PDF), August 19–20, 2004.
  9. Greenhill, S. J., Blust. R, & Gray, R.D. (2003-2008). «The Austronesian Basic Vocabulary Database.».

Enllaços externs[modifica]


Viquipèdia
Hi ha una edició en pangasinan
de la Viquipèdia