Pinè
 |
|
| Noms | |
|---|---|
| Nom IUPACs
(1s,5s)-2,6,6-trimetilbiciclo[3.1.1]hept-2-è
(1s,5s)-6,6-dimetil-2-metilenebiciclo[3.1.1]heptà |
|
| Identificadors | |
| 80-56-8 (no especificat)? 7785-70-8 (1R-α)  7785-26-4 (1S-α) 2437-95-8 ((±)-α) 18172-67-3 (β) |
|
| Propietats | |
| Massa molar | 136,24 g/mol |
| Aparença | Líquid |
| Densitat | 0,86 g·cm−3 (alpha, 15 °C)[1][2] |
| Punt de fusió | −62 a −55 °C (−80 a −67 °F; 211 a 218 K) (alfa)[1] |
| Punt d'ebullició | 155 a 156 °C (311 a 313 °F; 428 a 429 K) (alfa)[1] |
| Pràcticament insoluble en aigua | |
|
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
|
|
 verify (què és:  / ?) |
|
| Infotaula de referències | |
El pinè (C10H16) és un compost químic bicíclic, de la família dels monoterpens. Es troba a la resina, tiges i fulles de diverses plantes.[3] Hi ha dos isòmers estructurals de pinè que es troben a la natura: L'α-pinè i el β-pinè. Com el nom suggereix, les dues formes són components importants de la resina del pi, de la mateixa manera que ho són el camfè, el terpineol, el terpinolè, l'acetat de terpinil i dipentè. A partir del beta-pinè se sintetitza mircè, també es troben en les resines de moltes altres coníferes, així com en les no-coníferes com Artemisia tridentata i Cannabis sativa. Els dos isòmers del pinè són utilitzats per molts insectes en el seu sistema de comunicació química.[4]
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinè  |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Record of alpha-Pinen in the GESTIS Substance Database of the IFA, accessed on 24. January 2008
- ↑ Record of beta-Pinen in the GESTIS Substance Database of the IFA, accessed on 24. January 2008
- ↑ «Plantes amb alfa-pinè» (en anglès). pherobase.
- ↑ «Insectes que tenen una reacció comportamental al Β-pinè». Pherobase.(anglès)
