Prefectura d'Osaka

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPrefectura d'Osaka
大阪府 (ja)
Flag of Osaka prefecture Emblem of Osaka Prefecture.svg
Flag of Osaka prefecture Tradueix
20100715 Osaka Castle 1940.jpg

Epònim Osaka
Localització
Osaka in Japan.svg
 34° 41′ 11″ N, 135° 31′ 12″ E / 34.686388888889°N,135.52°E / 34.686388888889; 135.52
EstatJapó

Capital Osaka
Població
Total 8.823.453 (2019)
• Densitat 4.645,68 hab/km²
Geografia
Part de Kansai
Superfície 1.899,28 km²
• Aigua 17,9 %
Limita amb
Història i celebracions
Anterior Q65257946 Tradueix, Takatsuki Domain Tradueix, Asada Domain Tradueix, Toyosaki Prefecture Tradueix i Sakai Prefecture Tradueix
Creació 21 juny 1868
Organització política
Òrgan executiu Govern d'Osaka
Òrgan legislatiu Assemblea Prefectural d'Osaka
• Governador Hirofumi Yoshimura (2019)
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2 JP-27
Altres

Lloc web Lloc web
Twitter: osakaprefPR
Modifica les dades a Wikidata

La prefectura d'Osaka (大阪 府, Ōsaka-fu) és a la regió de Kinki sobre l'illa de Honshu al Japó. La capital és la ciutat d'Osaka. Osaka és líder i té una gran influència en matèria comercial tant a la regió de Kinki com a tot el Japó, formant en la seua regió una conurbació i ària d'influència econòmica coneguda com a Keihanshin, la qual transcendeix els límits de les prefectures.

Etimologia[modifica]

El nom de la prefectura prové del nom de la seua capital, la ciutat d'Osaka. La mateixa ciutat d'Osaka es va dir en temps passats "Naniwa" (nom que encara conserva un dels districtes de la ciutat) però, tot i que encara no es coneix el motiu, a partir de 1496, any on es troben els primers registres del nom "Osaka", el nom va començar a guanyar-li terreny a l'original.[1][2]

Ōsaka vol dir literalment "pujol gran", on Ō (大) vol dir "gran" i saka o zaka (阪) vol dir pujol. No es coneix ben bé l'origen d'aquesta denominació, si bé es pot dir que la ciutat està en un petit pujol.

Geografia[modifica]

Mapa on es pot vore la situació d'Osaka a la regió de Kansai

La prefectura d'Osaka es troba dins de la regió de Kansai o Kinki i limita amb les de Hyogo i Kyoto al nord, amb Nara a l'est i amb Wakayama al sud. Cap a l'oest es troba la mar, en concret, la badia d'Osaka. Els rius Yodo i Yamato tenen part del seu recorregut per la prefectura.

Abans de la construcció de l'Aeroport Internacional de Kansai, Osaka era la prefectura més petita del Japó. L'illa artificial on va ser construït l'aeroport va afegir terreny a la prefectura per a fer-la lleugerament superior en dimensions a la prefectura de Kagawa.[3][4]

A data de l'1 d'abril de 2012, l'onze percent del territori total de la prefectura va ser designat parc natural, i entre aquests es troben el Quasi Parc Nacional de Kongō-Ikoma-Kisen, Meiji no Mori Minō i els parcs naturals prefecturals de Hokusetsu i Hannan-Misaki.[5]

Ciutats més poblades[modifica]

Degut a l'alta població a la prefectura i a les grans dimensions de la seua capital, molts municips adjunts a aquesta formen una gran conurbació on no hi ha separació física perceptible. Els municipis amb més habitants són els següents:

Posició Municipi Població[6]
1 Escut d'Osaka Osaka 2 691 185
2 Escut de Sakai Sakai 839 310
3 Escut de Higashiōsaka Higashiōsaka 502 784
4 Escut de Hirakata Hirakata 404 152
5 Escut de Toyonaka Toyonaka 395 479
6 Suita Suita 374 468
7 Takatsuki Takatsuki 351 829
8 Ibaraki Ibaraki 280 033
9 Yao Yao 268 800
10 Neyagawa Neyagawa 237 518

Tot i això, a la prefectura encara hi han més municipis de menys població que els que ací s'especifiquen.

Història[modifica]

La prefectura d'Osaka va ser creada el 1868, al començament de l'era Meiji.[7] L'1 de setembre de 1956, la ciutat d'Osaka va ser promoguda a ciutat designada per l'ordenança de govern i va ser dividida en 24 districtes. El 2000, Fusae Ota (太 田 房 江) es converteix en la primera governadora a reemplaçar Knock Yokoyama, després de ser acusat d'assetjament sexual.[8] L'1 d'abril de 2006 la ciutat de Sakai va ser promoguda a ciutat designada per l'ordenança de govern i va ser dividida en set districtes. El 2008, Toru Hashimoto (桥下 彻), de 38 anys, conegut anteriorment com a conseller a la televisió, va ser elegit governador, tot esdevenint el governador més jove del Japó.

Política i govern[modifica]

Edifici principal del govern d'Osaka

Dins del sistema prefectural japonés, Osaka té un cert estatus especial (juntament amb la prefectura de Kyoto), ja que, a diferència de la resta de prefectures que són classificades com a -ken (prefectura rural), Osaka és classificada com a -fu (prefectura urbana). Aquesta és una denominació merament simbòlica, ja que Osaka té les mateixes competències prefecturals que qualsevol altra prefectura.

El governador[modifica]

Article principal: Governador d'Osaka

En aquesta taula només es reflecteixen els governadors democràtics, és a dir, des de l'any 1947.

Període Governador Partit
1947-1959 Bunzō Akama PLJ
1959-1971 Gisen Satō PLD
1971-1979 Ryōichi Kuroda Ind.[9]
1979-1991 Sakae Kishi Ind.
1991-1995 Kazuo Nakagawa Ind.
1995-1999 Knock Yokoyama Ind.
2000-2008 Fusae Ota Ind.[10]
2008-2011 Tōru Hashimoto ARO
2011-2019 Ichirō Matsui ARO
2019- Hirofumi Yoshimura ARO

El govern[modifica]

L'Assemblea Prefectural[modifica]

Després de les eleccions prefecturals el govern està format per un pacte parlamentari entre els regionalistes, que van vèncer les eleccions, i els demobudistes, amb 15 escons. La composició després de les elccions del 2019 és la següent:

Partit Membres
  Associació de la Restauració d'Osaka ARO
51 / 88
  Partit Liberal Democràtic PLD
16 / 88
  Kōmeitō KMT
15 / 88
  Partit Comunista del Japó PCJ
2 / 88
  Fòrum Ciutadà PDC-PDG
2 / 88
  Independents Ind
2 / 88
  Escons vacants
0 / 88

Símbols prefecturals[modifica]

Article principal: Bandera d'Osaka
Actual escut prefectural.
Bandera actual, l'anterior fou aprovada el 1968.

La prefectura d'Osaka, com les altres prefectures, disposa de una sèrie de símbols prefecturals com la bandera, l'escut i fins i tot l'himne.

El motiu de l'escut i la bandera representa és una estilització del mon o escut, que era una Carbassera vinera, de Toyotomi Hideyoshi, qui va construir el castell d'Osaka i alhora una estilització de la lletra "O" d'Osaka. Tant l'escut com la bandera van ser oficialitzats el 1968 mitjançant un decret, tot i que la bandera era exactament idèntica però de color verd fins a l'any 1984, que passà a ser blava. Tot i que Osaka no té cap himne, des del Festivan Nacional d'Esports de 1997 i per a aquella ocasió es va compondre un himne esportiu que es diu "La Cançó de Namihaya". La ciutat d'Osaka si que disposa d'un himne municipal, però aquest no representa la prefectura.

Economia[modifica]

Osaka World Trade Center

A la prefectura d'Osaka tenen la seu moltes de les societats empresarials més importants del Japó, gràcies en part a la posició geogràfica d'aquesta.

El PIB d'Osaka durant l'any fiscal 2004 va ser de 38,7 trilions de iens, el segon després de Tòquio, amb un increment d'un 0,9 percent respecte a l'any anterior. Aquest PIB representa aproximadament el 48% del producte interior brut de la regió de Kansai. Els ingressos per capita van ser de tres milions de iens, el seté al Japó.[11] Les vendes comercials del mateix any van suposar uns 60 milions de iens.[12]

A la prefectura existeixen nombroses empreses de productes electrònics, químics, farmacèutics, industrials, alimentàris i inmobiliaris com els següents:

Infraestructura[modifica]

Aeroport Internacional de Kansai
Aeroport Internacional d'Osaka
Estació de Shin-Osaka

Al tractar-se tant Osaka com la regió de Kansai d'importants núclis comercials i econòmics del Japó, aquesta zona es caracteritza per tindre un bon nivell d'infraestructures de transports.

Aeroports[modifica]

Dins de la prefectura es troben dos aeroports:

  • Aeroport Internacional de Kansai: Va ser inaugurat el 1994 i és per tant l'aeroport més modern i el de més grans dimensions. Es troba construit sobre una illa artificial a la badida d'Osaka i està dirigit fonamentalment als vols internacionals, servint així a tota la regió de Kansai. Popularment és conegut amb el nom de "Kanku", fussionant el primer kanji del nom de Kansai i el primer kanji de Kuukou (aeroport, en japonés).
  • Aeroport Internacional d'Osaka: També conegut amb el nom de "Aeroport d'Itami" per trobar-se en el municipi d'Itami, a la prefectura de Hyogo, va ser inaugurat el 1939 i de mides més petites que l'aeroport internacional de Kansai. Tot i que, com el seu nom indica, pot rebre vols internacionals, aquest aeroport està més enfocat als vols domèstics. El complexe es troba entre els territoris prefecturals de Hyogo i Osaka, prestant servei fonamentalment a aquestes dues prefectures.

Ports[modifica]

Xarxa viària[modifica]

Ferrocarrils[modifica]

La prefectura està servida per la Companyia de Ferrocarrils del Japó Occidental o JR West, la qual no només opera a la prefectura, sinó a tota la regió de Kansai. A més d'això també existeixen nombroses companyies ferroviàries locals que operen determinades línies. Algunes d'aquestes companyies són:

Altres transports[modifica]

Societat[modifica]

Mapa de creixement demogràfic per municipi. El verd simbolitza el creixement positiu, el roig, el negatiu.

Demografia[modifica]

D'acord amb el cens de població del Japó de 2005, la prefectura d'Osaka té una població de 8.817.166 persones, suposant això un increment del 0,14 percent respecte a l'anterior cens de l'any 2000.[13] No obstant això, la prefectura està experimentant un creixement negatiu des del cens de l'any 2015, quan ha començat a perdre població lleugerament, cosa que no succeïa des de l'any 1945, a la segona guerra mundial.

Evolució demogràfica
1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015
7.620.480 8.278.925 8.473.446 8.668.095 8.734.516 8.797.268 8.805.081 8.817.166 8.865.245 8.838.908

Els coreans del Japó[modifica]

Al 2013 a la prefectura residien vora les 200.000 persones d'ètnia coreana, la majoria d'ells concentrats a la capital, Osaka, la dada més gran de coreans al Japó. Al 2013 molts fills de persones d'ètnia coreana anaven a l'escola japonesa, però alguns d'ells van a escoles coreanes (moltes d'elles controlades per associacions de residents properes a Corea del Nord) i a conseqüència d'això, s'han obert col·legis d'aquest tipus a la prefectura. Durant l'època on el Japó controlava Corea, molts coreans van emigrar a la zona d'Osaka buscant treball. Molta gent de Jeju va emigrar a Osaka des de 1922, any que es va obrir una línia regular de ferri entre les dues prefectures. Durant la segona guerra mundial, el govern japonés va fer que més coreans que estaven per tot el Japó anaren a Osaka.[14]

Cultura[modifica]

Takoyaki
Okonomiyaki estil Osaka
Seu principal de l'emissora KTV

Gastronomia[modifica]

Osaka és coneguda en tot el Japó per ser el bressol de les millors especialitats gastronòmiques japoneses.

Llengua[modifica]

Els naturals d'Osaka parlen un subdialecte d'Osaka del dialecte Kansai anomenat Osaka-ben o "dialecte d'Osaka". Aquesta forma de parlar s'ha fet un distintiu de la gent d'Osaka en tot el japó i molts humoristes d'Osaka utilitzen aquest dialecte per al seus gags.

Mitjans de comunicació[modifica]

Televisió[modifica]

A Osaka com a la gran majoria de les prefectures del Japó, les emissores de televisió, tot i essent locals, estan afiliades a xarxes de notícies nacionals liderades per emissores toquiòtes; no obstant això, les emissores emeten part dels seus continguts tot tipus de programes locals. Les emissores de televisió d'Osaka són aquestes:

Premsa[modifica]

A la prefectura es troba la seu de diversos periòdics i revistes de venda nacional i local.

  • Asahi Shimbun, de centre-esquerra i fundat l'any 1879. Es tracta del segon periòdic en vendes al Japó.
  • Mainichi Shimbun, de centre-esquerra i fundat l'any 1876 en la seua versió d'Osaka.
  • Sankei Shimbun, de dreta i conservador, va ser fundat l'any 1882.

Ràdio[modifica]

A Osaka, igual que les televisions, existeixen diferents emissores de ràdio, tant originàries d'Osaka e independents com altres afiliades a les grans xarxes de comunicació de masses privades del Japó, tot això sense oblidar la sucursal prefectural de la corporació nacional de ràdio i televisió; la NHK.

Esports[modifica]

Futbol[modifica]

Baseball[modifica]

Bàsquet[modifica]

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gyūichi, Ōta. The Chronicle of Lord Nobunaga. Brill Publishers, 2011, p. 153–154. ISBN 9004201629 [Consulta: 16 juliol 2019]. 
  2. Asia & Oceania: International Dictionary of Historic Places. Routledge, 1996, p. 650. ISBN 1884964044 [Consulta: 16 juliol 2019]. 
  3. "平成10年全国都道府県市区町村の面積の公表について(Official announcement on the national territory and area of 1998, by prefectures, cities, districts, towns and villages)" Arxivat 2003-06-11 a Wayback Machine., Geographical Survey Institute, Government of Japan, January 29, 1999.
  4. "コラム Vol.017 全国都道府県市区町村面積調 (Column: "National Area Investigation" vol.017)" Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., Alps Mapping K.K., March 8, 2001.
  5. «General overview of area figures for Natural Parks by prefecture». Ministry of the Environment. [Consulta: 9 agost 2012].
  6. Les dades corresponen a l'any 2015
  7. «大阪のあゆみ (History of Osaka)» (en japanese). [Consulta: 12 març 2007]. La creació de la prefectura d'Osaka va tenir lloc abans que moltes altres prefectures, les quals van haver d'esperar a l'abolició del sistema han el 1871.
  8. Tolbert, Kathryn. "Election of First Female Governor Boosts Japan's Ruling Party", The Washington Post, febrer 8, 2000.
  9. Fins al 1975 amb el suport del PSJ i el PCJ, des de aquell any, només amb el dels comunistes
  10. Amb el suport del PLD, el Komeito i des de 2004, el PSD
  11. «平成16年度の県民経済計算について (Prefectural Economy for the fiscal year 2004 based on 93SNA) Cabinet Office, Government of Japan» (en japanese). Arxivat de l'original el 2007-06-14. [Consulta: 13 març 2007].
  12. «大阪府民経済計算 (Osaka Prefectural Economy based on 93SNA) Osaka Prefectural Government» (en japanese). Arxivat de l'original el 2007-06-14. [Consulta: 13 març 2007].
  13. «Table 1: 大阪府の人口の推移 ( Population Change of Osaka Prefecture)» (en japanese). Osaka Prefectural Government. Arxivat de l'original el 2007-01-05. [Consulta: 13 març 2007].
  14. Aoki, Eriko. "Korean children, textbooks, and educational practices in Japanese primary schools" (Chapter 8). In: Ryang, Sonia. Koreans in Japan: Critical Voices from the Margin (Routledge Studies in Asia's Transformations). Routledge, October 8, 2013. ISBN 1136353054, 9781136353055. Start: p. 157. CITED: p. 166.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prefectura d'Osaka