El princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític. El títol de Princeps intentava conservar l'essència de la idea republicana.
El títol de princeps es va originar sota la República Romana, i pertanyia al principal membre del Senat (princeps senatus). Indicava la posició que ocupava l'emperador, una posició que no venia donada perquè tingués un alt càrrec, o qualsevol càrrec de nova creació, sinó pel fet que el senat i el poble romà havien concedit determinats poders a un ciutadà individual, i per aquests poders es trobava situat per damunt dels seus conciutadans. El títol era creat per mitjans constitucionals i es donava a cada titular.[1]
Tots els emperadors romans van mantenir el tractament de princeps fins l'època de Dioclecià, que seria reemplaçat pel de senyor absolut. Així finalitzava el període del Principat i començava el del Dominat.[2]
Els comtes de Barcelona des de Borrell II es van anomenar, entre altres títols, princeps. Aquest tractament donava al comte de Barcelona una major preponderància respecte als comtes veïns, i donaria lloc al Principat de Catalunya en època de Pere el Cerimoniós. Al territori dominat pel princeps se li deia principatus.[3][4] Alguns exemples:
Borrell II per consensum principis Borrellum
Ramon Borrell inclutus princeps Raimundus
Berenguer Ramon I, principis nostri Berengarii
Ramon Berenguer I, principis Barchinonensis; domini Raymundi et domini Almodis, Barchinone principum; principes qui in hoc principatu
