Viquiprojecte:Minerals/Minerals amb noms de dones

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Primers anys[modifica]

Des de finals de la dècada del 1780 anomenar els minerals en honor de persones ha estat una convenció popular en la nomenclatura dels minerals, i al voltant de la meitat de tots els minerals porten el nom d'alguna persona. Malgrat això, són molt pocs els minerals porten el nom d'alguna dona: dels 5.780 minerals únics reconeguts actualment per l'Associació Mineralògica Internacional, tan sols 127 porten nom de dona.[1] La majoria d'aquests minerals reben el nom en honor d'una dona que ha destacat en la mineralogia o algun camp altre camp relacionat amb la geologia.

Els primers minerals que van ser anomenat en honor d'una dona van ser la laurita i la marialita, tots dos l'any 1866. Friedrich Wöhler va posar nom a la laurita com un compliment a Laura R. Joy, la dona de Charles A. Joy, un químic nord-americà i amic personal seu.[2] Per la seva banda, Gerhard vom Rath honorava la seva dona Maria Rosa vom Rath anomenant marialita la nova espècie que acabava de descobrir.[3]

Segle XX[modifica]

Retrat de Marie Curie, una important física i química polonesa
Marie Curie, física i química polonesa, primera dona en donar nom a un mineral.

El primer mineral amb nom de dona del segle xx va ser l'sklodowskita, ni més ni menys que en honor de Marie Curie, guanyadora del Premi Nobel de Física el 1903 i del Premi Nobel de Química de 1911.[4] Uns anys més tard, el 1933, també seria aprovada la cuprosklodowskita, l'anàleg de coure de l'sklodowskita.[5]

Cap altre mineral rep el nom d'una dona fins passada la meitat del segle. El 1955 va ser publicada la labuntsovita, una nova espècie mineral anomenada en honor dels mineralogistes russos Aleksander Nikolaevich Labuntsov i Iekaterina Kostiliova-Labuntsova.[6] Aquesta nova espècie serà reanomenada el 2002 com labuntsovita-Mn, després d'haver-se aprovat ja altres dos espècies amb el nom arrel "labunstosovita".[7] Un any després, el 1956, es va anomenar la kupletskita en honor de la professora de l'Institut de Geologia dels Dipòsits de Mineral, Petrografia, Mineralogia i Geoquímica (IGEM) de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, la mineralogista Elza Bonxtedt-Kupletskaia, i en honor del també geòleg Boris Mikhailovich Kupletski.[8] Anys després tres espècies més acabaran duent el seu nom: la kupletskita-(Cs) (aprovada com a cesiokupletskita el 1971),[9][10] la bonxtedtita (1982)[11] i la niobokupletskita (2000).[12] El 1959 va ser aprovada la iriginita, anomenada d'aquesta manera honorant la mineralogista russa Irina Borneman-Starinkevitx.[13]

Dècada del 1960[modifica]

L'any 1960 va ser publicat l'estudi sobre la weeksita, un nou mineral d'urani que rebia el nom de la Dra. Alice D. Weeks, del Servei Geològic dels EUA, qui havia estudiat i descrit molts nous minerals d'urani i vanadi,[14] com per exemple la uranofana el 1953.[15] També el 1960 es va posar nom a la sakharovaïta, una espècie descrita cinc anys abans i que fins aleshores era coneguda amb el nom de jamesonita rica en bismut. El nou nom el rebia en honor de la professora russa de mineralogia Marina Sakharova. L'any 2006 la sakharovaïta va ser desacreditada, passant a ser una varietat de jamesonita.[16][17]

L'any 1965 es va aprovar la del·laïta, en honor a la química estatunidenca Della Martin Roy, qui prèviament havia sintetitzat el mineral.[18] El 1966, Paul Brian Moore va anomenar eveïta una nova espècie mineral isostructural de l'adamita, buscant un joc de paraules entre Adam i Eva,[19] i el 1967 es va publicar el primer estudi sobre la lonsdaleïta, un al·lòtrop del diamant trobat en un meteorit a Arizona, que va rebre el nom en honor de Kathleen Lonsdale, una cristal·lògrafa irlandesa que va establir l'estructura del benzè mitjançant mètodes de difracció de raigs X l'any 1929, sent pionera en l'ús dels raigs X per estudiar cristalls.[20]

Dècada del 1970[modifica]

Retrat de la mineralogista russa Irina Borneman-Starinkevitx
Irina Borneman-Starinkevitx, mineralogista russa amb dos minerals anomenats en honor seu: la iriginita i la bornemanita.
Foto de la geoquímica russa Lia Kogarko
Lia Kogarko, geoquímica russa que dona nom a la kogarkoïta.

Els anys 70 van significar un augment considerable pel que fa a espècies de minerals anomenades amb nom de dones. Si fins aquest moment set minerals havien rebut el nom honorant a alguna dona, en aquesta dècada se'n descriuran dinou noves espècies amb l'epònim d'alguna dona científica o investigadora.

El 1972 Seeliger i Mücke describien dues noves espècies: la schachnerita i la paraschachnerita, anomenades en honor de l'alemanya Doris Schachner, la primera dona professora de mineralogia i petrografia a Alemanya, arribant també a ser senadora durant uns anys.[21] Aquest mateix any Léopold van Wambeke anomenava l'eylettersita en honor a la seva dona.[22]

L'any 1973 es va aprovar la bornemanita, el segon mineral que rebia el nom de la mineralogista i química russa Irina Borneman-Starinkevitx, en reconeixement a la seva gran contribució a l'estudi dels minerals rars i la mineralogia dels massissos de Jibiny i Lovozero, a la península de Kola.[23] També es va aprovar la brassita, en honor del nom de soltera de la química francesa Réjane Brasse, la primera en sintetitzar el compost.[24] El mateix any també va ser publicades la kogarkoïta i la xadlunita. La kogarkoïta va homenatjar a Lia Kogarko, geoquímica russa del Departament de Ciències de la Terra de l'Acadèmia Russa de Ciències, qui havia descobert el mineral que va anomenar «schairerita sense clor»;[25] La xadlunita va ser publicada en honor de la mineralogista i professora russa Tatiana Xadlun.[26]

L'any 1974 va ser aprovada la gaidonnayita, una nova espècie anomenada en honor de la cristal·lògrafa alemanya Gabrielle "Gai" Donnay.[27] Quatre anys més tard una altra espècie també s'anomenaria amb el seu cognom: la donnayita-(Y). També aquest any es va publicar la kazakovita, anomenada en honor de la química russa Maria Iefimovna Kazakova, qui havia fet l'anàlisi química de molts minerals nous.[28] L'any següent es publicaria la mroseïta, en honor a la mineralogista estatunidenca Mary Emma Mrose, del Servei Geològic dels Estats Units.[29]

L'any 1977 el prolífic mineralogista Chantal Sarp va anomenar la chantalita en honor de la seva dona, la suïssa Chantal Sarp, pel seu suport durant la dura investigació de camp.[30] També el 1977 va ser aprovada la kraisslita en honor d'Alice Kraissl i Frederick Krasissl, col·leccionistes de Franklin, Nova Jersey, antics oficials de la Franklin-Ogdensburg Mineralogical Society i generosos benefactors del Museu mineralògic de Franklin,[31] i la matulaïta, que rebia el nom de la col·leccionista de minerals Margaret Matula, la descobridora d'aquesta nova espècie.[32]

El 1978 es va publicar la donnayita-(Y), la segona espècie anomenada en honor de la cristal·lògrafa alemanya Gabrielle Donnay després de la gaidonnayita. Aquest cop el nom també honorava el seu marit, Joseph Désiré Hubert Donnay, per les importants contribucions de tots dos a la cristal·lografia.[33][34] Aquest mateix any també va ser publicada la dugganita per homenatjar Marjorie Duggan, una química analítica que havia descobert del primer Te6+ a la natura, i desenvolupat tècniques microanalítiques per Te4+ i Te6+.[35] També aquest any va ser descrita la marsturita, rebent el nom en honor de Marion Stuart, col·leccionista de minerals amateur i benefactora de projectes mineralògics.[36]

L'any 1979 se'n van aprovar dues més: va ser anomenada la bezsmertnovita per E. M. Spiridonov i T. N. Chvileva en honor dels mineralogistes russos Marianna Sergeevna Bezsmertnaya i Vladimir Vasilevich Bezsmertny;[37] Marianna Bezsmertnaya havia descobert, una dècada abans, la cuprostibita.[38] L'altra espècie aprovada va ser la winstanleyita, anomenada en honor de la mineralogista estatunidenca Betty Jo Winstanley, qui va trobar l'exemplar tipus.[39]

Dècada del 1980[modifica]

Al llarg dels anys vuitanta fins a disset espècies noves van ser anomenades en honor a alguna dona científica. El 1980 van ser aprovades cinc d'aquestes espècies: la baliakinita, sent anomenada per Tatiana Baliakina, professora de geologia «qui va formar moltes generacions de geòlegs a la Universitat de Moscou».[40]; l'olgita, rebent el nom d'Olga Aníssimovna Vorobiova, mineralogista russa experta en les roques alcalines de la península de Kola;[41] la giniïta, en honor d'Adelheid Gini Keller, la dona del professor Paul Keller;[42] la rosemaryita, el mineral de la sèrie wyllieïta descrit un any abans per Moore i Ito que rebia el nom en honor de l'anglesa Frances Rosemary Wyllie,[43] editora en cap de la revista Journal of Geology;[44] i la sabinaïta, per la mineralogista canadenca i autora destacada de llibres sobre jaciments de minerals canadencs Ann Sabina, qui havia recollit les primeres mostres d'aquest mineral al Canadà.[45][46]

El 1981 va ser aprovada la henmilita, rebent el nom per Chiyoko Henmi i el seu pare, el professor Kitinosuke Henmi, tots dos del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Okayama, en reconeixement al seu treball sobre els minerals d'skarn de Fuka.[47] L'any 2019 un altre mineral duria el seu nom: la chiyokoïta. També el 1981 seria aprovada la mcnearita fent honor a Elizabeth McNear, qui va treballar en el camp de la mineralogia i la cristal·lografia a la Universitat de Ginebra.[48]

L'any 1982 s'aprovava la clairita, que rebria el nom de la mineralogista suïssa Claire Zingg Martini,[49] esposa de l'autor de la descripció del material tipus (Jacques E. J. Martini), a qui va ajudar en l'exploració de les coves i la recollida de minerals.[50][51] També s'aprovaria la jeanbandyita en honor de Jean A. Bandy, qui va traduir l'obra de mineralogia escrita en llatí De natura fossilium. Bandy havia donat la seva col·lecció al Museu d'Història Natural de Los Angeles, en la qual es va descobrir aquest nou mineral.[52] També aquest any s'anomenaria la bonxtedtita, la tercera espècie en honor d'Elza Bonxtedt-Kupletskaia.

L'any 1983 es publicava la segona espècie mineral que rebia el nom en honor de la mineralogista russa Iekaterina Kostiliova-Labuntsova: la kostylevita, després que gairebé trenta anys abans s'hagués anomenat en honor seu la labuntsovita.[53] El 1984 es van aprovar la natalyita en honor de Natalya Frolova, geòloga de la Universitat d'Irkutsk i investigadora dels complexos precàmbrics de Sibèria;[54] la yakhontovita, un nou mineral del grup de l'esmectita que rep el nom en honor de la mineralogista russa Liia Yakhontova,[55] la perlialita, anomenada per Lilia Alekseievna Perekrest (Perekrest, Lilia Alekseievna), instructora russa de mineralogia a l'Escola Tècnica Minera de Kirov,[56] i la petrovskaïta, honorant a Nina Petrovskoa, mineralogista russa de l'Institut de Geologia de Dipòsits Minerals, Petrologia, Mineralogia i Geoquímica de Moscou, especialista en dipòsits d'or.[57]

El final de la dècada va ser important per Sofia Naboko, una investigadora dels processos postvolcànics de Kamtxatka: l'any 1985 es va aprovar la nabokoïta, sent anomenada en honor seu per haver recollit les primeres mostres d'aquest nou mineral, [58] i el 1989 s'aprovava una segona espècie en honor seu: la sofiïta.[59] Un any abans, el 1988, va ser aprovada la txvilevaïta en honor de la mineralogista russa Tatiana Txvilevoi,[60]

Dècada del 1990[modifica]

Foto de la geòloga russa Beatriz Lidia Coira
Beatriz Lidia Coira, geòloga argentina que dona nom a la coiraïta.

La dècada dels 90 marca un punt d'inflexió, i vint-i-vuit noves espècies seran anomenades per dones destacades en camps molt lligats a la mineralogia. La primera va ser l'abswurmbachita, anomenada en honor de la mineralogista alemanya Irmgard Abs-Wurmbach, per la seva investigació sobre la braunita.[61] L'any 1991 van ser aprovades tres espècies minerals en honor de científiques russes: la khristovita-(Ce), per la geòloga Ievguenia Khristova, autora de nombrosos treballs sobre la tectònica del Tian Shan;[62] la krasnovita, per la mineralogista de la Universitat de Sant Petersburg Natàlia Krasnova;[63] i la mitryaevaïta, que rep el nom per la mineralogista russa Nonna Mitryaeva, per les seves contribucions a la mineralogia del Kazakhstan.[64] També el 1991 es va aprovar la theresemagnanita en honor de la francesa Marie-Thérèse Magnan, presidenta de l'associació d'amics de la mina de Cap Garonne, on va ser descoberta aquesta espècie.[65]

L'any 1993 es van descobrir vuit espècies batejades amb nom de dona: la benyacarita, anomenada en honor de l'argentina Maria Angelica Rodríguez de Benyacar, més coneguda com «Mary Benyacar», per la seva contribució a la mineralogia; l'effenbergerita, en honor d'Herta Silvia Effenberger, mineralogista i cristal·lògrafa austríaca de la Universitat de Viena, qui va dedicar gran part del seu treball científic a l'estereoquímica del coure divalent donant lloc a nombroses determinacions d'estructures cristal·lines, incloent algunes espècies noves de minerals;[66] la malhmoodita (anomenada erròniament mahlmoodita a la descripció original de l'espècie[67]), per Bertha K. Malhmood, assistent administrativa de la branca de laboratoris analítics del Servei Geològic dels Estats Units;[68] i la sazikinaïta-(Y), en honor de la mineralogista i artista russa Liudmila Sazikina.[69] Encara el 1993 també va ser publicada la seelita, rebent el nom de Hilde Seel i el seu marit Paul Seel, col·leccionistes de microminerals;[70] i la szenicsita, en honor dels col·leccionistes de minerals estatunidencs Zoltan i Marissa Szenics, qui van descobrir el mineral.[71]

L'any 1995 va ser publicada la rimkorolgita, anomenada en honor d'Olga Rimskoa-Korsakova (Rimskaya-Korsakov, Olga), mineralogista russa de la Universitat Estatal de Sant Petersburg, una experta en la zona de Kovdor, en la que hi va treballar durant vint-i-cinc anys.[72] També aquest any va ser aprovada la tatianaïta, que porta el nom de la doctora Tatiana Ievstignéieva de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, qui va participat durant molts anys en la investigació sobre els minerals del grup del platí i de diversos minerals del complex de Noril.[73] L'any següent va ser publicada la christelita, que rebia el nom en honor de Christel Gebhard-Giesen, qui havia descobert el mineral.[74]

El 1997 van ser aprovades la caresita, la charmarita, la horvathita-(Y) i la rondorfita, totes aquestes en honor als seus descobridors. La caresita en honor al matrimoni de Steve Cares i Janet Cares, tots dos col·leccionistes de minerals,[75] la charmarita per la mineralogista Marcelle Weber i el seu marit Charles Weber, mineralogistes estatunidencs que a banda de trobar les primeres mostres d'aquest mineral havien contribuït àmpliament al coneixement de la mineralogia del mont Saint-Hilaire;[76] la horvathita-(Y) en honor d'Elsa Horváth i László Horváth, matrimoni dedicat a la recollida, estudi i documentació dels minerals del Mont Saint-Hilaire,[77] i finalment la rondorfita, que rebia el nom en honor d'Alice Rondorf i el seu marit Eugen, dos distingits col·leccionistes de minerals que havien descobert aquest mineral juntament amb Bernd Ternes el 1979.[78]

L'any 1998 s'aproven les espècies labuntsovita-Fe i labuntsovita-Mg, totes dues en honor de Iekaterina Kostiliova-Labuntsova, per la seva relació amb la labuntsovita descoberta el 1955.[79] També aquest any s'aproven altres espècies amb nom de dona, com la mozgovaïta, anomenada en honor de la mineralogista, professora i doctora en ciències geològiques i mineralògiques Nadejda Mozgova, membre honorària de la Societat Mineralògica de tota Rússia;[80] o la silvialita, rebent el nom de Silvia Hillebrand, bacteriòloga i filla de Gustav Tschermak von Sessenegg. El terme silvialita ja s'emprava prèviament a la literatura per descriure el sulfat anàleg de la meionita des de 1914.[81] També es publica aquest any la vergassovaïta, que rep el nom per honorar a Lidia Vergassova, en reconeixement a la seva contribució a la mineralogia dels exhalats volcànics de Kamtxatka en general i a la mineralogia de la regió del Tolbàtxik en particular. Vergassova va descriure molts minerals nous, com ara l'alarsita, l'alumokliutxevskita, la fedotovita, la georgbokiïta, l'ilinskita, la kamtxatkita, la kliutxevskita, la leningradita, la lesukita, la piypita, la ponomarevita, la sofiïta, la tolbatxita o la vlodavetsita.[82]

L'any 1998 també s'aprova l'obertiïta en honor de l'italiana Roberta Oberti, per les seves contribucions fonamentals a la comprensió de la química cristal·lina dels minerals del grup dels amfíbols.[83] Aquesta espècie serà reanomenada l'any 2012 a ferriobertiïta, i encara una vegada més el 2014 a l'actual manganiobertiïta.[84][85] Actualment existeix el grup del nom arrel obertiïta,[86] un grup de minerals amfíbols que conté, entre altres espècies, la ferroferriobertiïta, aprovada el 2009,[87] i la ferriobertiïta, aprovada l'any 2015.[88]

El 1999 va ser descoberta la brodtkorbita, rebent el nom de la Dra. Milka Kronegold de Brodtkorb per les seves contribucions a la mineralogia, especialment de l'Argentina, i a la geologia econòmica.[89] Va ser coautora de la descripció de quatre minerals: suredaïta, angelaïta, jagueïta i coiraïta.[90] També va ser publicada aquest any la kuzmenkoïta, en honor de Maria Kuzmenko, especialista en geoquímica i mineralogia d'elements rars, i investigadora del massís de Lovozero.[91] Aquesta espècie va ser reanomenada a kuzmenkoïta-Mn el 2002.[7] Per acabar la dècada, s'aproven dues espècie més el 1999: la litvinskita, en honor de Galina Litvinskoa, geòloga, geoquímica, cristal·lògrafa i professora titular del Departament de Cristal·lografia i Cristal·loquímica de la Universitat Estatal de Moscou,[92] i la paganoïta, honorant Adriana Pagano i Renato Pagano, pel seu llarg servei a la comunitat mineralògica europea.[93]

Segle XXI[modifica]

Dècada del 2000[modifica]

A punt d'entrar al segle xxi, l'any 2000 es van aprovar cinc nous minerals: la niobokupletskita, que de la mateixa manera que la kupletskita rep el nom de la mineralogista Elza Bonxtedt-Kupletskaia;[12] la malinkoïta, rebent el nom en honor de la mineralogista russa Svetlana Malinko, especialitzada en minerals que contenen bor i que n'havia descobert diversos nous;[94] la novgorodovaïta, en honor de la mineralogista russa Margarita Novgorodova, especialista en la mineralogia de l'or i directora del Museu Mineralògic Fersmann entre 1996 i 2010;[95] la santabarbaraïta, en honor tant del districte miner de Santa Bàrbara (a la Toscana, Itàlia), on va ser descoberta l'espècie, com a Bàrbara de Nicomèdia, Santa Bàrbara, patrona dels miners;[96] la rastsvetaevita, en honor de Ramiza K. Rastsvetaeva, destacada cristal·lògrafa russa de l'Acadèmia Russa de les Ciències de Moscou, qui havia publicat un important treball sobre el grup de l'eudialita;[97] i l'organovaïta-Mn, en honor de la cristal·lògrafa russa Natalia Organova. Un any més tard es publicaria el primer estudi sobre aquesta espècie i s'aprovaria també l'organovaïta-Zn.[98][99]

L'arribada d'aquest nou segle suposa un augment de les espècies que reben nom de dones, millorant en poc temps el millor registre d'una dècada del segle anterior: en aquesta primer dècada s'accepten trenta noves espècies amb nom honorant a dones destacades als seus respectius camps.

El 2001 se n'aproven les tres primeres del segle: la bussenita, la ferriottoliniïta i la teliuixenkoïta. La bussenita rep el nom en honor de la russa Irina Vladislavovna Bussen, mineralogista, geòloga, petròloga i especialista en massissos alcalins.[100] La ferriottoliniïta rebia el nom de la física italiana Luisa Ottolini, per les seves contribucions fonamentals a l'avenç de l'anàlisi amb sonda iònica dels minerals que formen roques;[101] no obstant, a la nomenclatura dels amfíbols de l'any 2012 es considerà que la seva composició era intermèdia entre la clinoferriholmquistita i la magnesioriebeckita, sent desacreditada l'espècie.[102] La teliuixenkoïta va ser aprovada rebent el nom de Tamara Teliúixenko, una petrògrafa que va fer importants contribucions al coneixement de la geologia de l'Àsia Central i que va dirigir l'Escola de Joves Geòlegs d'Ashkhabad durant més de trenta anys.[103]

L'any 2002 van ser aprovades set espècies en honor de dones científiques: l'allabogdanita, en honor a Alla Bogdanova, geòloga russa del Centre científic de Kola de l'Acadèmia russa de les Ciències;[104] l'aurivilliusita, en honor a la química sueca Karin Aurivillius, pel seu treball sobre la química dels cristalls dels compostos inorgànics que contenen mercuri;[105] l'ankinovitxita, en honor d'Iekaterina Ankinóvitx i el seu marit, mineralogistes i geòlegs soviètics, pel seu treball sobre els jaciments de vanadi asiàtics[106] (Ankinovitx va descobrir al llarg de la seva carrera un total de dotze noves espècies, tot un rècord a l'antiga Unió Soviètica);[107] la caichengyunita, en honor de la professora i geòloga xinesa Cai Chen Yung;[108] la gutkovaïta-Mn, en memòria de la mineralogista russa Nina Nikolaievna Gutkova, qui havia estudiat intensament el complex alcalí Jibiny-Lovozero;[109] la kuzmenkoïta-Zn, la segona espècia que duu el nom de la mineralogista russa Maria Kuzmenko;[110] i la larisaïta, anomenada d'aquesta manera en memòria de la mineralogista i cristal·lògrafa russa Larissa Belova, qui va fer una contribució significativa al coneixement dels minerals d'urani.[111]

L'any 2003 va ser aprovada la lindbergita, anomenada en honor de Marie Louise Lindberg, mineralogista del Servei Geològic dels Estats Units, experta en mètodes òptics, químics i de raigs X, qui va descriure cinc espècies minerals noves.[112] També aquest any es va aprovar la milotaïta, rebent el nom de Milota Makovicky, de la Universitat de Copenhaguen, per les seves destacades investigacions de sistemes de sulfurs i sulfarsenits amb elements del grup del platí.[113]

El 2004 va ser aprovada la sokolovaïta, anomenada en honor d'Elena Sokolova, cristal·lògrafa russa, professora de mineralogia i cristal·lografia a la Universitat de Manitoba, al Canadà, en reconeixement a les seves destacades contribucions a la mineralogia i a la cristal·lografia. La professora Sokolova és especialista en estructures cristal·lines i química cristal·lina de silicats complexos que es produeixen en complexos alcalins.[114]

El 2005 es van aprovar cinc espècies amb nom de dona: la barioolgita, que rep el nom per la seva relació amb l'olgita, descoberta vint-i-cinc anys abans i anomenada en honor d'Olgui Anissimovni Vorobióvoi;[41] la bykovaïta, anomenada d'aquesta manera per Alexandra Bykova, mineralogista i química russa que havia predit l'existència d'aquest anàleg natural hidratat de la bornemanita;[115] la txistiakovaïta, en honor de Natalia Txistiakova, assistent sènior del VIMS (Institut de Recerca de Recursos Minerals de tota Rússia) i coneguda especialista en el camp de l'anàlisi espectral de raigs X, que va dur a terme un gran nombre d'anàlisis de microsondes en minerals d'urani;[116] la coiraïta, que porta el nom de Beatriz Lidia Coira, professora argentina de petrologia a la Universitat de Jujuy, per la seva destacada investigació sobre el vulcanisme, la geologia regional i la seva relació amb la formació de jaciments de mineral a l'Argentina;[117] i la joosteïta, anomenada en honor de Charlotte Jooste en reconeixement al seu suport altruista als investigadors de pegmatites del centre de Namíbia.[118][119]

L'any 2008 va ser descoberta la burovaïta-Ca, rebent el nom de Tatiana Burovoi, una química altament qualificada que va ser de les primeres a examinar molts minerals complexos dels plutons de Jibiny, Lovozero i Vishnevye, inclosos els minerals del grup de la labuntsovita.[120] Un any després va ser aprovada la coulsellita en honor de l'australiana Ruth Elise Coulsell, fundadora i membre honorària vitalícia de la Mineralogical Society of Victoria.[121] L'any 2017 l'espècie va ser rebatejada a l'actual fluornatrocoulsellita segons la nova denominació del supergrup del piroclor.[122] També aquest any, el 2009, s'aprovarien la gayita i la peatita-(Y). La gayita es va anomenar en honor de Hebe Dina Gay, professora titular de mineralogia de la Universitat Nacional de Còrdova,[123] mentre que la peatita-(Y) ho faria en honor de Cynthia Peat, tècnica de raigs X al Departament de Mineralogia del Museu Reial d'Ontàrio, al Canadà.[124]

Dècada del 2010[modifica]

El 2010 va ser aprovada l'erikapohlita, una nova espècie anomenada en honor de l'alemanya Erika Pohl-Ströher, química, biòloga i emprenedora, per donar una part significativa de la seva enorme col·lecció d'exemplars minerals (80.000 peces) a la fundació Pohl-Ströher Mineralienstiftung per permetre l'accés al públic i als estudis científics.[125] L'any 2011 es va aprovar la shulamitita, un mineral intermedi entre la perovskita i la brownmil·lerita, que rebia el nom en honor de Shulamit Gross, membre emèrit del Servei Geològic d'Israel i famosa Miss Mottled Zone.[126] El 2012 va ser aprovada la kudriavtsevaïta en honor de Galina Kudriavtseva, una coneguda mineralogista i fundadora del Laboratori de Mineralogia del Diamant i de l'escola científica per a la investigació de la mineralogia i la geoquímica del diamant a la Universitat Estatal de Lomonosov a Moscou.[127]

L'any 2013 van ser aprovades dues espècies en honor de científiques italianes: la bonazziïta en honor de la catedràtica de mineralogia de la Universitat de Florència Paola Bonazzi, en reconeixement a les seves contribucions fonamentals a l'estudi dels sulfurs d'arsènic i la seva alteració per exposició a la llum;[128] i la ghiaraïta, per Maria Rosaria Ghiara cap del Real Museo Mineralògic de Nàpols i del Centro Musei delle Scienze Naturali e Fisiche dell'Universita degli Studi di Napoli Federico II per la seva important tasca en la promoció de la investigació científica centrada en la mineralogia del volcà Vesuvi.[129] També el 2013 la cosmoquímica estatunidenca Julie M. Paque ve ser homenatjada amb l'aprovació de la paqueïta,[130] i va ser aprovada la popovita en honor de Valentina Popova i Vladimir Popov, equip d'investigació marit i dona de l'Institut de Mineralogia de la Branca dels Urals de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.[131]

El 2014 va ser aprovada la raissaïta, en honor de la mineralogista russa Raissa Vinogradova.[132] El 2015 van ser aprovades la huizingita-(Al), en honor de Marie Huizing, editora de Rocks & Minerals des de 1978, i del seu marit, Terry E. Huizing, conservador adjunt de mineralogia del Cincinnati Museum Center,[133] i la saranchinaïta en honor de la petròloga russa i professora del Departament de Petrologia de la Universitat Estatal de Sant Petersburg Galina Saranchina.[134]

El 2016 es van aprovar la zhanghuifenita, la vymazalovaïta i la rozhdestvenskayaïta-(Zn). La primera va ser anomenada en honor de la investigadora xinesa de l'Institut de Geoquímica de Guangzhou Zhang Huifen, experta en física mineral i en l'investigació de materials minerals.[135] La vymazalovaïta va ser anomenada en honor d'Anna Vymazalova, cap del departament de geoquímica de roques del Servei Geològic Txec,[136] i la rozhdestvenskayaïta-(Zn) va rebre el nom en honor de la mineralogista russa Irina Rozhdestvenskaya, en reconeixement a les seves importants contribucions a la mineralogia, i en particular a la química de cristalls del grup del de la tetraedrita.[137]

El 2017 va ser aprovada la meitnerita, rebent el nom en honor de Lise Meitner, una física austríaca que va treballar en la radioactivitat i en la física nuclear, i que juntament amb Otto Hahn va descobrir per primer cop la fissió nuclear de l'urani.[138]

El 2018 va ser aprovada la belogubita, rebent el nom en honor de l'ucraniana Ielena Vitalievna Belogub, investigadora de l'Institut de Mineralogia de la Branca dels Urals de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, coautora de la descripció de fins a cinc espècies (fins el 2021).[139] La jeankempita també va ser aprovada el 2018, honorant a Jean Petermann Kemp Zimmer, qui va ser conservadora del A. E. Seaman Mineral Museum entre 1975 i 1986.[140] També aquest mateix any es van aprovar tres espècies més en honor a científiques russes: la belomarinaïta, en honor de la vulcanòloga russa Marina Guennadievna Beloussova per les seves importants contribucions al seguiment de l'erupció de la fissura del Tolbàtxik,[141] la nataliakulikita, que va rebre el nom de Natàlia Kulik, una coneguda mineralogista russa experta en descripcions mineralògiques de pegmatites granítiques, minerals d'elements radioactius i de terres rares, i en arqueometria;[142] i la zubkovaïta, en honor de la cristal·lògrafa i química Natàlia Zubkova.[143]

El 2019 van ser aprovades tres noves espècies que reberen nom de dona: la chiyokoïta honorant Chiyoko Henmi, una mineralogista japonesa responsable del descobriment de vuit noves espècies minerals, inclosa la henmilita, que duu el nom en honor seu i del seu pare;[144] l'eliopoulosita, la primera espècie que rep el nom d'una científica grega: Maria Eliopoulos, per les seves contribucions al coneixement dels jaciments minerals de Grècia i als estudis mineralògics, petrogràfics i geoquímics de les ofiolites;[145] i l'ellinaïta, en honor de la mineralogista i petròloga russa Ella Sokol, especialitzada en els estudis de roques metamòrfiques pirometamòrfiques i de combustió arreu del món.[146]

Dècada del 2020[modifica]

L'any 2020 va ser aprovada la galeaclolusita, que rep el nom de Valérie Galéa-Clolus, qui va ser durant molts anys presidenta de l'Associació dels Amics de la Mina de Cap Garonne i coautora d'un llibre d'aquest indret, per les seves importants contribucions a la mineralogia de la mateixa mina.[147] També el 2020 va ser aprovada la priscillagrewita-(Y), en honor a Priscilla Croswell Perkins Grew, professora emèrita al Departament de Ciències de la Terra i Atmosfèrica de la Universitat de Nebraska–Lincoln i directora emèrita de Museu Estatal d'Història Natural de la Universitat de Nebraska. Va coordinar la repatriació federal de restes humanes i objectes arqueològics de la universitat a les tribus natives americanes. És membre de la Mineralogical Society of America i el 1999 va rebre la medalla de l'American Geosciences Institute pel servei superlatiu a les geociències.[148]

També el 2020 va ser publicada la zhiqinita, en homenatge a la geòloga xinesa Xu Zhiqin, vicedegana de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Geològiques i directora de l'Institut de Geologia, sent escollida també acadèmica de l'Acadèmia de Ciències de la Xina.[149] També va ser aprovada i publicada l'oreillyita, que rep el nom en honor de la professora de geologia Suzanne O'Reilly, directora del National Key Center for Geochemical Evolution and Metallogeny of Continents (GEMOC), del Australian Research Council (ARC) i del Centre of Excellence for Core to Crust Fluid Systems (CCFS).[150]

Llista[modifica]

Any Dona Nacionalitat Mineral
1866 Laura R. Joy (wd) Estats Units Laurita
1866 Maria Rosa vom Rath (wd) Alemanya Marialita
1924 Marie Skłodowska-Curie Polònia Sklodowskita
1933 Marie Skłodowska-Curie Polònia Cuprosklodowskita
1955 Iekaterina Kostiliova-Labuntsova (wd) Rússia Labuntsovita-Mn
1956 Elza Bonxtedt-Kupletskaia (wd) Rússia Kupletskita
1959 Irina Borneman-Starinkevitx Rússia Iriginita
1960 Marina Sakharova Rússia Sakharovaïta (desacreditada)
1960 Alice D. Weeks (wd) Estats Units Weeksita
1965 Della Martin Roy Estats Units Del·laïta
1966 Eva Eveïta
1967 Kathleen Lonsdale Irlanda Lonsdaleïta
1971 Elza Bonxtedt-Kupletskaia (wd) Rússia Kupletskita-(Cs)
1972 Lea Eyletters (wd) Bèlgica Eylettersita
1972 Doris Schachner (en) Alemanya Paraschachnerita
1972 Doris Schachner (en) Alemanya Schachnerita
1973 Irina Borneman-Starinkevitx Rússia Bornemanita
1973 Réjane Brasse França Brassita
1973 Lia Kogarko (wd) Rússia Kogarkoïta
1973 Tatiana Xadlun (wd) Rússia Xadlunita
1974 Gabrielle Donnay Alemanya Gaidonnayita
1974 Maria Kazakova (wd) Rússia Kazakovita
1975 Mary Emma Mrose Estats Units Mroseïta
1977 Chantal Sarp (wd) Suïssa Chantalita
1977 Alice Louise Plenty Kraissl (wd) Estats Units Kraisslita
1977 Margaret Matula (wd) Estats Units Matulaïta
1978 Gabrielle Donnay Alemanya Donnayita-(Y)
1978 Marjorie Duggan (wd) Estats Units Dugganita
1978 Marion Stuart (wd) Estats Units Marsturita
1979 Marianna Bezsmertnaya (wd) Rússia Bezsmertnovita
1979 Betty Jo Winstanley Williams (wd) Estats Units Winstanleyita
1980 Tatiana Baliakina (wd) Rússia Baliakinita
1980 Olga Vorobiova (wd, ru) Rússia Olgita
1980 Adelheid Gini Keller (wd) Alemanya Giniïta
1980 Frances Rosemary Wyllie (wd) Regne Unit Rosemaryita
1980 Ann Sabina (en) Canadà Sabinaïta
1981 Chiyoko Henmi Japó Henmilita
1981 Elizabeth McNear (wd) Suïssa Mcnearita
1982 Elza Bonxtedt-Kupletskaia (wd) Rússia Bonxtedtita
1982 Claire Zingg Martini Suïssa Clairita
1982 Jean A. Bandy (wd) Estats Units Jeanbandyita
1983 Iekaterina Kostiliova-Labuntsova (wd) Rússia Kostylevita
1984 Natalya Frolova (wd) Rússia Natalyita
1984 Lilia Alekseievna Perekrest (wd) Rússia Perlialita
1984 Nina Petrovskoa Rússia Petrovskaïta
1984 Liia Yakhontova (wd) Rússia Yakhontovita
1985 Sofia Naboko (wd) Rússia Nabokoïta
1988 Tatiana Txvilevoi Rússia Txvilevaïta
1989 Sofia Naboko (wd) Rússia Sofiïta
1990 Irmgard Abs-Wurmbach Alemanya Abswurmbachita
1991 Ievguenia Khristova (wd) Rússia Khristovita-(Ce)
1991 Natàlia Krasnova Rússia Krasnovita
1991 Nonna Mitryaeva Rússia Mitryaevaïta
1991 Marie-Thérèse Magnan França Theresemagnanita
1993 Maria Angelica Rodríguez de Benyacar Argentina Benyacarita
1993 Bertha K. Malhmood (wd) Estats Units Malhmoodita
1993 Herta Silvia Effenberger Àustria Effenbergerita
1993 Liudmila Sazikina (wd) Rússia Sazikinaïta-(Y)
1993 Hilde Seel (wd) Alemanya Seelita
1993 Marissa Szenics Estats Units Szenicsita
1995 Olga Rimskoa-Korsakova Rússia Rimkorolgita
1995 Tatiana Ievstignéieva (wd) Rússia Tatianaïta
1996 Christel Gebhard-Giesen Alemanya Christelita
1997 Janet Cares (wd) Estats Units Caresita
1997 Marcelle Weber (wd) Estats Units Charmarita
1997 Elsa Horváth (wd) Suïssa Horvathita-(Y)
1997 Alice Rondorf Alemanya Rondorfita
1998 Iekaterina Kostiliova-Labuntsova (wd) Rússia Labuntsovita-Fe
1998 Iekaterina Kostiliova-Labuntsova (wd) Rússia Labuntsovita-Mg
1998 Roberta Oberti (wd) Itàlia Manganiobertiïta
1998 Nadejda Mozgova Rússia Mozgovaïta
1998 Silvia Hillebrand (wd) Àustria Silvialita
1998 Lidia Vergassova (wd) Rússia Vergassovaïta
1999 Milka Kronegold de Brodtkorb (wd) Argentina Brodtkorbita
1999 Maria Kuzmenko (wd) Rússia Kuzmenkoïta-Mn
1999 Galina Litvinskoa (wd) Rússia Litvinskita
1999 Adriana Pagano (wd) Itàlia Paganoïta
2000 Elza Bonxtedt-Kupletskaia (wd) Rússia Niobokupletskita
2000 Svetlana Malinko (wd) Rússia Malinkoïta
2000 Margarita Novgorodova (wd) Rússia Novgorodovaïta
2000 Natalia Organova (wd) Rússia Organovaïta-Mn
2000 Ramiza K. Rastsvetaeva (wd) Rússia Rastsvetaevita
2000 Bàrbara de Nicomèdia Turquia Santabarbaraïta
2001 Irina Vladislavovna Bussen Rússia Bussenita
2001 Luisa Ottolini (en) Itàlia Ferriottoliniïta (desacreditada)
2001 Natalia Organova (wd) Rússia Organovaïta-Zn
2001 Tamara Teliúixenko Rússia Teliuixenkoïta
2002 Alla Bogdanova (wd) Rússia Allabogdanita
2002 Iekaterina Ankinóvitx Rússia Ankinovitxita
2002 Karin Aurivillius Suècia Aurivilliusita
2002 Cai Chen Yung República Popular de la Xina Caichengyunita
2002 Nina Nikolaievna Gutkova (wd) Rússia Gutkovaïta-Mn
2002 Maria Kuzmenko (wd) Rússia Kuzmenkoïta-Zn
2002 Larissa Belova (wd) Rússia Larisaïta
2003 Marie Louise Lindberg-Smith (wd) Estats Units Lindbergita
2003 Milota Makovicky (wd) Dinamarca Milotaïta
2004 Elena Sokolova (wd) Rússia Sokolovaïta
2005 Olga Vorobiova (wd, ru) Rússia Barioolgita
2005 Alexandra Bykova (wd) Rússia Bykovaïta
2005 Natalia Txistiakova Rússia Txistiakovaïta
2005 Beatriz Coira Argentina coiraïta
2005 Charlotte Jooste (wd) Namíbia Joosteïta
2008 Tatiana Aleksandrovna Burovoi (wd) Rússia Burovaïta-Ca
2009 Roberta Oberti (wd) Itàlia Ferroferriobertiïta
2012 Galina Kudriavtseva (wd) Rússia Kudriavtsevaïta
2009 Ruth Elise Coulsell (wd) Austràlia Fluornatrocoulsellita
2009 Hebe Dina Gay (wd) Argentina Gayita
2009 Cynthia Peat (wd) Regne Unit Peatita-(Y)
2010 Erika Pohl-Ströher (en) Alemanya Erikapohlita
2011 Shulamit Gross (wd) Polònia Shulamitita
2013 Paola Bonazzi (wd) Itàlia Bonazziïta
2013 Maria Rosaria Ghiara (wd) Itàlia Ghiaraïta
2013 Julie M. Paque (wd) Estats Units Paqueïta
2013 Valentina Popova (wd) Rússia Popovita
2014 Raissa Vinogradova (wd) Rússia Raissaïta
2015 Roberta Oberti (wd) Itàlia Ferriobertiïta
2015 Marie Evelyn Huizing (wd) Estats Units Huizingita-(Al)
2015 Galina Saranchina (wd) Rússia Saranchinaïta
2016 Irina Rozhdestvenskaya Rússia Rozhdestvenskayaïta-(Zn)
2016 Anna Vymazalova (wd) República Txeca Vymazalovaïta
2016 Zhang Huifen República Popular de la Xina Zhanghuifenita
2017 Lise Meitner Àustria Meitnerita
2018 Ielena Vitalievna Belogub (wd) Ucraïna Belogubita
2018 Marina Guennadievna Beloussova (wd) Rússia Belomarinaïta
2018 Jean Petermann Kemp Zimmer (wd) Estats Units Jeankempita
2018 Natàlia Kulik Rússia Nataliakulikita
2018 Natàlia Zubkova (wd) Rússia Zubkovaïta
2019 Chiyoko Henmi Japó Chiyokoïta
2019 Maria Eliopoulos Grècia Eliopoulosita
2019 Ella Sokol (wd) Rússia Ellinaïta
2020 Valérie Galéa-Clolus França Galeaclolusita
2020 Suzanne O'Reilly (en) Austràlia Oreillyita
2020 Priscilla Croswell Perkins Grew Estats Units Priscillagrewita-(Y)
2020 Xu Zhiqin (wd) República Popular de la Xina Zhiqinita

Als territoris de parla catalana[modifica]

Imatge d'una yakhontovita trobada als territoris de parla catalana.
Yakhontovita trobada als territoris de parla catalana.

Al llarg de la història tan sols tres espècies minerals han estat descobertes als territoris de parla catalana: l'omsita, que rep el nom del muncipi d'Oms, la hidroxiferroromeïta, que rep el nom de la seva composició química, i l'abellaïta, que rep el nom del seu descobridor.

No obstant, quatre espècies que han rebut nom d'alguna dona rellevant han estat trobades en aquesta zona geogràfica: la cuprosklodowskita, que ha estat descrita a la mina Eureka, a Castell-estaó (Pallars Jussà, Lleida),[151] la yakhontovita, descrita a la mina La Amorosa, a Vilafermosa (Alt Millars, País Valencià),[152] la rosemaryita, trobada als camps de pegmatites de les localitats de Cotlliure i Argelers, a la comarca del Rosselló,[153] i la silvialita, trobada al turó de la Pomareda, a Santa Pau, Garrotxa (Girona).[154]

Referències[modifica]

  1. «Mineralogical & Geological Museum. Womenclature» (en anglès). Harvard University. [Consulta: 16 desembre 2021].
  2. Wöhler, F. «Ueber ein neues Mineral von Bornéo». Justus Liebigs Annalen der Chemie, 139, 1, 1866, pàg. 116–120. DOI: https://doi.org/10.1002/jlac.18661390114 [Consulta: 23 desembre 2021].
  3. «Marialite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 desembre 2021].
  4. «Sklodowskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 desembre 2021].
  5. Vaes, J.-P., Sur un minéral de Kalongwe (Katanga), Ann. Soc. Géol. Belg., Bull. 10, 56, 331-332, 1933
  6. «Labuntsovite-Mn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2021].
  7. 7,0 7,1 Chukanov, Nikita V.; Pekov, Igor V.; Khomyakov, Alexander P. «Recommended nomenclature for labuntsovite-group minerals». European Journal of Mineralogy, 14, 1, 28-01-2002, pàg. 165–173. DOI: DOI:10.1127/0935-1221/02/0014-0165 [Consulta: 22 desembre 2021].
  8. Semenov, E.I. «Kupletskite - a new mineral of the astrophyllite group» (en rus). Doklady Akademii Nauk SSSR, 108, 1956, pàg. 933-936 [Consulta: 13 desembre 2021].
  9. «Kupletskite-(Cs) Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 13 desembre 2021].
  10. Bayliss, P. «Cesium kupletskite renamed kupletskite-(Cs)». Mineralogical Magazine, 71, 3, juny 2007, pàg. 365–367. DOI: DOI:10.1180/minmag.2007.071.3.365 [Consulta: 13 desembre 2021].
  11. Khomyakov, A.P., Aleksandrov, V.V., Krasnova, N.I., Ermilov, V.V., Smolyaninova, N.N. «Bonshtedtite, Na3Fe(PO4)(CO3), a new mineral». Zapiski Vsesoyuznogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 111, 4, 1982, pàg. 486-490 [Consulta: 13 desembre 2021].
  12. 12,0 12,1 Piilonen, P. C.; Lalonde, A. E.; McDonald, A. M.; Gault, R. A. «NIOBOKUPLETSKITE, A NEW ASTROPHYLLITE-GROUP MINERAL FROM MONT SAINT-HILAIRE, QUEBEC, CANADA: DESCRIPTION AND CRYSTAL STRUCTURE». The Canadian Mineralogist, 38, 3, 01-06-2000, pàg. 627–639. DOI: DOI:10.2113/gscanmin.38.3.627 [Consulta: 13 desembre 2021].
  13. «ID de Borneman-Starynkevich». Museu Mineralògic A.E. Fersman. [Consulta: 14 desembre 2021].
  14. Outerbridge W.F., Staatz, M. H., Meyrowitz, R., Pommer, A. M. «Weeksite, a new uranium silicate from the Thomas Range, Juab Co., Utah». American Mineralogist, 45, 1960, pàg. 39-52 [Consulta: 25 desembre 2021].
  15. Marilyn Ogilvie; Joy Harvey. The biographical dictionary of women in science : pioneering lives from ancient times to the mid-20th century. New York: Routledge, 2003, p. 1357. ISBN 978-1-135-96343-9 [Consulta: 25 desembre 2021]. 
  16. «New Mineral Names; New data; Discredited minerals». American Mineralogist, 45, 9-10, 1960, pàg. 1130-1136 [Consulta: 30 desembre 2021].
  17. «Sakharovaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2021].
  18. Fleischer, Michael «NEW MINERAL NAMES». The American Mineralogist, 50, Novembre-desembre 1965, pàg. 2104-2105 [Consulta: 19 desembre 2021].
  19. «Eveite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 desembre 2021].
  20. «Lonsdaleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 desembre 2021].
  21. «Schachnerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2021].
  22. «Eylettersite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 desembre 2021].
  23. Menshikov, Yu. P.; Bussen, I. V.; Goyko, Ye. A.; Zabavnikova, N. I.; Mer'kov, A. N.; Khomyakov, A. P. «Bornemanite-a new silicophosphate of sodium, titanium, niobium, and barium». International Geology Review, 18, 8, 01-08-1976, pàg. 940–944. DOI: https://doi.org/10.1080/00206817609471302 [Consulta: 14 desembre 2021].
  24. «La brassite, MgHAsO4 • 4H2O, une nouvelle espèce minérale» (en francès). Bulletin de Minéralogie, 96, 6, 1973, pàg. 365-370 [Consulta: 14 desembre 2021].
  25. «Kogarkoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2021].
  26. Yevstigneyeva, T.L.; Genkin, A.D.; Troneva, N.V.; Filimonova, A.A.; Tsepin, A.I. «Shadlunite, a new sulfide of copper, iron, lead, manganese, and cadmium from copper nickel ores». International Geology Review, 15, 11, 01-11-1973, pàg. 1341–1350. DOI: https://doi.org/10.1080/00206817309476022 [Consulta: 23 desembre 2021].
  27. «Gaidonnayite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 desembre 2021].
  28. Fleischer, Michael «NEW MINERAL NAMES». American Mineralogist, 60, 1-2, 1975, pàg. 161-162 [Consulta: 22 desembre 2021].
  29. J. A. Mandarino; R. S. Mitchell; R. G. V. Hancock «Mroseite, a calcium tellurite-carbonate from Moctezuma, Sonora, Mexico». The Canadian Mineralogist, 13, 3, agost 1975, pàg. 286–288 [Consulta: 24 desembre 2021].
  30. Zuerich, ETH-Bibliothek «La chantalite CaAl2SiO4(OH)4, un nouveau silicate naturel d'aluminium et de calcium». E-Periodica. DOI: http://doi.org/10.5169/seals-44427 [Consulta: 15 desembre 2021].
  31. P. B. Moore; J. Ito «Kraisslite, a new platy arsenosilicate from Sterling Hill, New Jersey». American Mineralogist, 63, 9-10, 01-10-1978, pàg. 938–940 [Consulta: 23 desembre 2021].
  32. Moore, P.B. & Ito, J. «Jungit und Matulait: Zwei neue taflige Phosphat-Mineralien». Aufschluss, 31, 2, 1980, pàg. 55-61 [Consulta: 23 desembre 2021].
  33. Chao, G.Y., Mainwaring, P.R., and Baker, J. «Donnayite, NaCaSr3Y(CO3)6•3H2O, a new mineral from Mont St Hilaire, Québec» (en anglès). Canadian Mineralogist, 16, 1978, pàg. 335-340 [Consulta: 19 desembre 2021].
  34. «Donnayite-(Y)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 19 desembre 2021].
  35. Williams, S.A. «Khinite, parakhinite, and dugganite, three new tellurates from Tombstone, AZ.» (en anglès). American Mineralogist, 63, 1978, pàg. 1016-1019 [Consulta: 19 desembre 2021].
  36. Hanseti, Gary «In Memoriam: Marion Butler Stuart (1921-2000)». Rocks & Minerals, 76, 6, 01-11-2001, pàg. 421–421. DOI: 10.1080/00357520109603251 [Consulta: 23 desembre 2021].
  37. «Bezsmertnovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2021].
  38. Sørensen, H., Semenov, E.I., Bezsmertnaya, M.S., Khalezova, E.B. «Cuprostibite, a new natural compound of copper and antimony». Zapiski Vserossijskogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 98, 1969, pàg. 716-724 [Consulta: 13 desembre 2021].
  39. Williams, S. A. «Girdite, oboyerite, fairbankite, and winstanleyite, four new tellurium minerals from Tombstone, Arizona». Mineralogical Magazine, 43, 328, desembre 1979, pàg. 453–457. DOI: https://doi.org/10.1180/minmag.1979.043.328.01 [Consulta: 25 desembre 2021].
  40. Fleischer, M., Pabst, A. «New minerals names» (en anglès). American Mineralogist, 66, 1981, pàg. 436-439 [Consulta: 10 desembre 2021].
  41. 41,0 41,1 Khomyakov, A.P., Semenov, E.I., Shumyatskaya, N.G., Timoshenkov, I.M., Laputina, I.P., and Smol'yaninova, N.N. «Olgite, Na(Sr,Ba)PO4 - a new mineral» (en rus). Zapiski Vserossiyskogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 1980 [Consulta: 10 desembre 2021].
  42. Keller, P. «Giniite, Fe2+Fe43+[(H2O)2». Neues Jahrbuch für Mineralogie, 1980, pàg. 49-56 [Consulta: 20 desembre 2021].
  43. «NEW MINERAL NAMES». American Mineralogist, 65, 7-8, 1980, pàg. 808-814 [Consulta: 25 desembre 2021].
  44. «Rosemaryite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2021].
  45. J. L. Jambor; B. D. Sturman; G. C. Weatherly «Sabinaite, a new anhydrous zirconium-bearing carbonate mineral from Montreal Island, Quebec». The Canadian Mineralogist, 18, 1, 1980, pàg. 25–29 [Consulta: 25 desembre 2021].
  46. «Sabinaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2021].
  47. Izumi Nakai; Hisashi Okada; Kazunosuke Masutomi; Eiji Koyama; Kozo Nagashima «Henmilite, Ca2Cu(OH)4[B(OH)4]2, a new mineral from Fuka, Okayama Prefecture, Japan; I, Occurrence and description» (en anglès). American Mineralogist, 71, 9-10, 1986, pàg. 1234–1236 [Consulta: 10 desembre 2021].
  48. Zuerich, ETH-Bibliothek «La mcnearite, NaCa5H4(AsO4)5 • 4H2O, un nouvel arséniate hydraté de calcium et de sodium». E-Periodica. DOI: http://doi.org/10.5169/seals-47125 [Consulta: 23 desembre 2021].
  49. MARTINI, J. E. J «Lonecreekite, sabieite and clairite, new secondary ammonium ferric-iron sulphates from Lone Creek Fall Cave, near Sabie, eastern Transvaal» (en anglès). Annals of the geological survey (Pretoria), 17, 1983, pàg. 29-34 [Consulta: 17 desembre 2021].
  50. «Clairite» (en anglès). Handbook of Mineralogy, 2005 [Consulta: 17 desembre 2021].
  51. Roth, Philippe. Minerals First Discovered in Switzerland and Minerals Named After Swiss Individuals. Excalibur Mineral Corp., 2007, p. 174 (239). ISBN ISBN-3-980-7561-8-1 [Consulta: 17 desembre 2021]. 
  52. Anthony R. Kampf «Jeanbandyite a new :member of the stottite group from Llallagua, Bolivia» (en anglès). The Mineralogical Record, July-August, 1982 [Consulta: 22 desembre 2021].
  53. «Kostylevite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2021].
  54. «Natalyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 gener 2022].
  55. Jambor, J.L., Puziewicz, J. «New mineral names». American Mineralogist, 76, 1991, pàg. 665-671 [Consulta: 25 desembre 2021].
  56. «Perlialite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2021].
  57. «Petrovskaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2021].
  58. Popova, V.I., Popov, V.A., Rudashevskiy, N.S., Glavatskikh, S.F., Polyakov, V.O., Bushmakin, A.F. «Nabokoite Cu7TeO4(SO4)5·KCl and atlasovite Cu6Fe3+Bi3+O4(SO4)5·KCl. New minerals of volcanic exhalations». Zapiski Vsesoyuznogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 116, 3, 1987, pàg. 358-367 [Consulta: 24 desembre 2021].
  59. «Sofiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 desembre 2021].
  60. Jambor, John L.; Vanko, David A. «NEW MINERAL NAMES». American Mineralogist, 74, 7-8, 1989, pàg. 946-1220 [Consulta: 17 desembre 2021].
  61. Jambor, J.L. «New mineral names.» (en anglès). American Mineralogist, 77, 1992, pàg. 670-675 [Consulta: 9 desembre 2021].
  62. «Khristovite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2021].
  63. «Krasnovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 desembre 2021].
  64. Ankinovich, E.A., Bekenova, G.K., Shabanova, T.A., Zazubina, I.S., Sandomirskaya, S.M. «Mitryaevaite, Al10[(PO4)8.7(SO3OH) 1.3]Σ10AlF3·30H2O, a new mineral species from a cambrian carbonaceous chert formation, karatau range and zhabagly mountains, southern kazakhstan». The Canadian Mineralogist, 35, 6, desembre 1997, pàg. 1415-1419 [Consulta: 24 desembre 2021].
  65. Sarp, H. «Guarinoite (ZnCoNi)6(SO4)(OH,Cl)10*5H2O et theresemagnanite (CoZnNi)6(SO4)(OH,Cl)10·8H2O, deux nouveaux minéraux de la mine de Cap Garonne, Var, France» (en francès). Archs. Sci. Genève, 46, 1, 1993, pàg. 37-44 [Consulta: 24 desembre 2021].
  66. Giester G, Rieck B «Effenbergerite, BaCu[Si4O10, a new mineral from the Kalahari Manganese Field, South Africa: description and crystal structure]» (en anglès). Mineralogical Magazine, 58, 1994, pàg. 663-670 [Consulta: 19 desembre 2021].
  67. «Malhmoodite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 desembre 2021].
  68. Charles Milton; James J. McGee; Howard T. Evans «Mahlmoodite, FeZr(PO4)2·4H2O, a new iron zirconium phosphate mineral from Wilson Springs, Arkansas». American Mineralogist, 78, 3-4, abril 1993, pàg. 437–440 [Consulta: 23 desembre 2021].
  69. «Sazykinaite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2021].
  70. Bariand, P., Bachet, B., Brassy, C., Medenbach, O., Deliens, M., Piret, P. «Seelite - a new uranium mineral from the Talmessi mine, Iran, and Rabejac, France». The Mineralogical Record, 24, 1993, pàg. 463-467 [Consulta: 25 desembre 2021].
  71. Francis C A, Pitman L C, Lange D E «Szenicsite, a new mineral from Tierra Amarilla, Chile» (en anglès). The Mineralogical Record, 1994, pàg. 76 [Consulta: 30 desembre 2021].
  72. «Rimkorolgite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2021].
  73. Barkov, Andrei Y.; Martin, Robert F.; Poirier, Glenn; Tarkian, Mahmud; Pakhomovskii, Yakov A.; Men’Shikov, Yuri P. «Tatyanaite, a new platinum-group mineral, the Pt analogue of taimyrite, from the Noril’sk complex (northern Siberia, Russia)». European Journal of Mineralogy, 12, 2, 29-03-2000, pàg. 391–396. DOI: DOI: 10.1127/0935-1221/2000/0012-0391 [Consulta: 30 desembre 2021].
  74. JOHN L. JAMBOR, ANDREW C. ROBERTS «NEW MINERAL NAMES». American Mineralogist, 82, 1997, pàg. 207-210 [Consulta: 16 desembre 2021].
  75. OHN L. JAMBOR, EDWARD S. GREW, ANDREW C. ROBERTS «NEW MINERAL NAMES». American Mineralogist, 83, 1998, pàg. 1347–1352 [Consulta: 15 desembre 2021].
  76. «Charmarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2021].
  77. «Laszlo (Les) Horvath And Elsa Pfenninger-Horvath» (en anglès). Mineralogical Association Of Canada. [Consulta: 21 desembre 2021].
  78. Mihajlovic, Tamara; Lengauer, Christian L.; Ntaflos, Theodoros; Kolitsch, Uwe; Tillmanns, Ekkehart «Two new minerals, rondorfite, Ca8Mg, and a study of iron-rich wadalite, Ca12[(Al8Si4Fe2)O32Cl6, from the Bellerberg (Bellberg) volcano, Eifel, Germany]». Neues Jahrbuch für Mineralogie - Abhandlungen, 16-01-2004, pàg. 265–294. DOI: OI:10.1127/007777504322661779 [Consulta: 28 desembre 2021].
  79. Khomyakov, A.P., Nechelyustov, G.N., Ferraris, G., Gula, A., & Ivaldi, G. «Labuntsovite-Fe, Na4K4(Ba,K)2(Fe,Mg,Mn)1+xTi8(Si4O12)4(O,OH)8 10H2O and labuntsovite-Mg, Na4K4(Ba,K)2(Mg,Fe)1+xTi8(Si4O12)4(O,OH)8 10H2O - two new labuntsovite group minerals from Khibiny and Kovdor alkaline massifs, Kola Peninsula». Zapiski Vserossiyskogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 130, 4, pàg. 36-45 [Consulta: 22 desembre 2021].
  80. «Mozgovaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 desembre 2021].
  81. Teertstra, D. K.; Schindler, M.; Sherriff, B. L.; Hawthorne, F. C. «Silvialite, a new sulfate-dominant member of the scapolite group with an Al-Si composition near the 14/m–P42/n phase transition». Mineralogical Magazine, 63, 3, juny 1999, pàg. 321–329. DOI: https://doi.org/10.1180/002646199548547 [Consulta: 26 desembre 2021].
  82. Bykova E Y, Berlepsch P, Kartashov P M, Brugger J, Armbruster T, Criddle A J «Vergasovaite Cu3O[(Mo,S)O4][SO4], a new copper-oxy-molybdate-sulfate from Kamchatka». Schweizerische Mineralogische und Petrographische Mitteilungen, 78, 1998, pàg. 479-488 [Consulta: 26 desembre 2021].
  83. Hawthorne, F. C., Cooper, M.A. Grice, J.D., Ottolini, L. «A new anhydrous amphibole from the Eifel region, Germany: Description and crystal structure of obertiite, NaNa2(Mg3,Fe,Ti)Si8O28O2». American Mineralogist, 85, 2000, pàg. 236-241 [Consulta: 25 desembre 2021].
  84. Oberti, Roberta; Camillo, Elio; Toscani, Giuseppe «How to name amphiboles after the IMA2012 report: rules of thumb and a new PC program for monoclinic amphiboles». Periodico di Mineralogia, 81, 2, 2012, pàg. 257–267. DOI: 10.2451/2012PM0015 [Consulta: 25 desembre 2021].
  85. P. A. WILLIAMS, F. HATERT, M. PASERO AND S. J. MILLS «New minerals and nomenclature modifications approved in 2014» (en anglès). Mineralogical Magazine, 78, 5, 2014, pàg. 1241􏰀1248 [Consulta: 25 desembre 2021].
  86. «Obertiite Root Name Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2021].
  87. «Ferro-ferri-obertiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2021].
  88. «Ferri-obertiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2021].
  89. Paar, W. H.; Topa, D.; Roberts, A. C.; Criddle, A. J.; Amann, G.; Sureda, R. J. «THE NEW MINERAL SPECIES BRODTKORBITE, Cu2HgSe2, AND THE ASSOCIATED SELENIDE ASSEMBLAGE FROM TUMINICO, SIERRA DE CACHO, LA RIOJA, ARGENTINA». The Canadian Mineralogist, 40, 1, 01-02-2002, pàg. 225–237. DOI: 10.2113/gscanmin.40.1.225 [Consulta: 15 desembre 2021].
  90. «Brodtkorbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2021].
  91. Chukanov N V, Pekov I V, Golovina N I, Zadov A E, Nedel'ko V V «Kuzmenkoite, K2(Mn,Fe)(Ti,Nb)4[Si4O122(OH)4·5H2O - a new mineral]». Zapiski Vserossijskogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 128, 4, 1999, pàg. 42-50 [Consulta: 23 desembre 2021].
  92. «Litvinskite». Mindat. [Consulta: 23 desembre 2021].
  93. Roberts, Andrew C.; Burns, Peter C.; Gault, Robert A.; Criddle, Alan J.; Feinglos, Mark N.; Stirling, John A. R. «Paganoite, NiBi3+As5+O5, a new mineral from Johanngeorgenstadt, Saxony, Germany: description and crystal structure». European Journal of Mineralogy, 31-01-2001, pàg. 167–175. DOI: https://doi.org/10.1127/0935-1221/01/0013-0167 [Consulta: 25 desembre 2021].
  94. Khomyakov, A.P., Nechelyustov, G.N., Sokolova, E.V., Hawthorne, F.C. «New borosilicates: malinkoite, NaBSiO4, and lisitsynite, KBSi2O6, from alkaline pegmatites of the Khibiny-Lovozero complex, Kola Peninsula». Zapiski Vserossijskogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 129, 2000, pàg. 35-42 [Consulta: 23 desembre 2021].
  95. «Novgorodovaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 desembre 2021].
  96. Pratesi, Giovanni; Cipriani, Curzio; Giuli, Gabriele; Birch, William D. «Santabarbaraite: a new amorphous phosphate mineral». European Journal of Mineralogy, 15, 1, 18-02-2003, pàg. 185–192. DOI: DOI:10.1127/0935-1221/2003/0015-0185 [Consulta: 25 desembre 2021].
  97. «Rastsvetaevite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 desembre 2021].
  98. «Organovaite-Mn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2021].
  99. «Organovaite-Zn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2021].
  100. «Bussenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2021].
  101. «Ferri-ottoliniite Mineral Data» (en anglès). WebMineral. [Consulta: 20 desembre 2021].
  102. «Ferri-ottoliniite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 desembre 2021].
  103. Agakhanov, A.A., Pautov, L.A., Belakovskiy, D.I., Sokolova, E.V., Hawthorne, F.C. «Telyushenkoite CsNa6[Be2(Si,A1,Zn)18O39F2] - a new cesium mineral of the leifite group.» (en anglès). New Data on Minerals. Moscow, 38, 5-8, 2003 [Consulta: 30 desembre 2021].
  104. Britvin, Sergey N.; Rudashevsky, Nikolay S.; Krivovichev, Sergey V.; Burns, Peter C.; Polekhovsky, Yury S. «Allabogdanite, (Fe,Ni) 2 P, a new mineral from the Onello meteorite: The occurrence and crystal structure» (en anglès). American Mineralogist, 87, 8-9, agost 2002, pàg. 1245–1249. DOI: 10.2138/am-2002-8-924 [Consulta: 9 desembre 2021].
  105. «Mineralogical Magazine: Volume 68 - Issue 2 | Cambridge Core» (en anglès). Cambridge Core. [Consulta: 10 desembre 2021].
  106. Karpenko, V. & Pautov, & Sokolova, Elena & Hawthorne, Frank & Agakhanov, & Dikaya, & Bekenova, Galiya «Ankinovichite, the nickel analogue of alvanite, a new mineral from Kurumsak (Kazakhstan) and Kara Chagyr (Kyrgyzstan)» (en rus). Zapiski Vserossiiskogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 133, 2004 [Consulta: 9 desembre 2021].
  107. «Kazakhstan National Encyclopedia (ru) - Vol 1 of 5 (2004).pdf». wikimedia.org. [Consulta: 11 Dec 2021].
  108. «Caichengyunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2021].
  109. Pekov, I.V., Chukanov, N.V., Rastsvetaeva, R.K., Zadov, A.E., Kononkova, N.N. «Gutkovaite-Mn, CaK2Mn(Ti,Nb)4(Si4O12)2(O,OH)4·5H2O, a new mineral of the labuntsovite group from the Khibiny massif, Kola Peninsula» (en rus (abstract en anglès)). Zapiski Vserossiyskogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 131, 2, 2002, pàg. 51-57 [Consulta: 21 desembre 2021].
  110. Chukanov, N.V., Pekov, I.V., Zadov, A.E., Azarova, Y.V., Semenov, E.I. «Kuzmenkoite-Zn, K2Zn(Ti,Nb)4(Si4O12)2(OH,O)4·6-8H2O, a new mineral of the labuntsovite group from Lovozero Massif, Kola Peninsula». Zapiski Vserossijskogo Mineralogicheskogo Obshchestva, 131, 2, 2002, pàg. 45-50 [Consulta: 23 desembre 2021].
  111. Chukanov, Nikita V.; Pushcharovsky, Dmitry Y. u; Pasero, Marco; Merlino, Stefano; Barinova, Anna V.; Mö ckel, Steffen; Pekov, Igor V.; Zadov, Aleksandr E.; Dubinchuk, Viktor T. «Larisaite, Na(H3O)(UO2)3(SeO3)2O2 4H2O, a new uranyl selenite mineral from Repete mine, San Juan County, Utah, U.S.A.». European Journal of Mineralogy, 29-03-2004, pàg. 367–374. DOI: https://doi.org/10.1127/0935-1221/2004/0016-0367 [Consulta: 23 desembre 2021].
  112. Atencio, Daniel; Coutinho, José M.V.; Graeser, Stefan; Matioli, Paulo A.; Menezes Filho, Luiz A.D. «Lindbergite, a new Mn oxalate dihydrate from Boca Rica mine, Galiléia, Minas Gerais, Brazil, and other occurrences». American Mineralogist, 89, 7, juliol 2004, pàg. 1087–1091. DOI: DOI:10.2138/am-2004-0721 [Consulta: 23 desembre 2021].
  113. Paar, W. H.; Topa, D.; Makovicky, E.; Culetto, F. J. «MILOTAITE, PdSbSe, A NEW PALLADIUM MINERAL SPECIES FROM PREDBORICE, CZECH REPUBLIC». The Canadian Mineralogist, 43, 2, 01-04-2005, pàg. 689–694. DOI: DOI:10.2113/gscanmin.43.2.689 [Consulta: 23 desembre 2021].
  114. «Sokolovaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2021].
  115. Khomyakov, A.P., Menshikov, Yu.P., Ferraris, G., Nemet, P., Nechelyustov, G.N. «Bykovaite, BaNa{(Na,Ti)4[(Ti,Nb)2(OH,O)3Si4O14](OH,F)2}• 3H2O – the new mineral heterophyllosilicate from Lovozero alkaline massif (Kola Peninsula, Russia)». Proceedings of the Russian Mineralogical Society, 134, 5, 2005, pàg. 40–48 [Consulta: 15 desembre 2021].
  116. Chukanov, N. V.; Sidorenko, G. A.; Naumova, I. S.; Zadov, A. E.; Kuz’min, V. I. «Chistyakovaite, a new mineral Al(UO2)2(AsO4)2(F,OH) · 6.5H2O». Doklady Earth Sciences, 407, 1, febrer 2006, pàg. 290–293. DOI: DOI:10.1134/S1028334X06020310 [Consulta: 15 desembre 2021].
  117. Paar, W. H.; Moëlo, Y.; Mozgova, N. N.; Organova, N. I.; Stanley, C. J.; Roberts, A. C.; Culetto, F. J.; Effenberger, H. S.; Topa, D.; Putz, H.; Sureda, R. J.; de Brodtkorb, M. K. «Coiraite, (Pb,Sn 2+ ) 12.5 As 3 Fe 2+ Sn 4+ 5 S 28 : a franckeite-type new mineral species from Jujuy Province, NW Argentina». Mineralogical Magazine, 72, 5, octubre 2008, pàg. 1083–1101. DOI: DOI:10.1180/minmag.2008.072.5.1083 [Consulta: 17 desembre 2021].
  118. Keller, Paul; Fontan, François; Roldan, Francisco Velasco; de Parseval, Philippe «Joosteite, Mn2+(Mn3+, Fe3+)(PO4)O: a new phosphate mineral from the Helikon II Mine, Karibib, Namibia». Neues Jahrbuch für Mineralogie - Abhandlungen, 183, 2, 28-02-2007, pàg. 197–201. DOI: DOI:10.1127/0077-7757/2007/0069 [Consulta: 22 desembre 2021].
  119. «Joosteite» (en alemany). Mineralienatlas. [Consulta: 22 desembre 2021].
  120. «Burovaite-Ca» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 desembre 2021].
  121. «Fluornatrocoulsellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 desembre 2021].
  122. Atencio, D., Andrade, M.B., Neto, A.C.B., Pereira, V.P. «Ralstonite renamed hydrokenoralstonite, coulsellite renamed fluornatrocoulsellite, and their incorporation into the pyrochlore supergroup» (en anglès). The Canadian Mineralogist, 55, 2017, pàg. 115-120 [Consulta: 20 desembre 2021].
  123. Kampf, A. R.; Colombo, F.; del Tanago, J. G. «Gayite, a new dufrenite-group mineral from the Gigante granitic pegmatite, Cordoba province, Argentina». American Mineralogist, 95, 2-3, 01-02-2010, pàg. 386–391. DOI: DOI:10.2138/am.2010.3299 [Consulta: 20 desembre 2021].
  124. «Peatite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 gener 2022].
  125. «Erikapohlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 desembre 2021].
  126. Sharygin, Victor V.; Lazic, Biljana; Armbruster, Thomas M.; Murashko, Mikhail N.; Wirth, Richard; Galuskina, Irina O.; Galuskin, Evgeny V.; Vapnik, Yevgeny; Britvin, Sergey N.; Logvinova, Alla M. «Shulamitite Ca3TiFe3+ AlO8 - a new perovskite-related mineral from Hatrurim Basin, Israel». European Journal of Mineralogy, 25, 1, 11-02-2013, pàg. 97–111. DOI: DOI:10.1127/0935-1221/2013/0025-2259 [Consulta: 27 gener 2022].
  127. Anashkin, S.; Bovkun, A.; Bindi, L.; Garanin, V.; Litvin, Y. «Kudryavtsevaite, Na3MgFe3+Ti4O12, a new kimberlitic mineral». Mineralogical Magazine, 77, 3, abril 2013, pàg. 327–334. DOI: https://doi.org/10.1180/minmag.2013.077.3.06 [Consulta: 23 desembre 2021].
  128. Bindi, L., Pratesi, G., Muniz- Miranda, M., Zoppi, M., Chelazzi, L., Lepore, G.O. and Menchetti, S «Bonazziite, IMA 2013-141 CNMNC Newsletter No. 20». Mineralogical Magazine, June 2014, pàg. 549-􏰀558 [Consulta: 13 desembre 2021].
  129. Rossi, M.; Nestola, F.; Zorzi, F.; Lanza, A.; Peruzzo, L.; Guastoni, A.; Kasatkin, A. «Ghiaraite: A new mineral from Vesuvius volcano, Naples (Italy)». American Mineralogist, 99, 2-3, 01-02-2014, pàg. 519–524. DOI: DOI:10.2138/am.2014.4600 [Consulta: 20 desembre 2021].
  130. Ma, C., and Beckett, J.R. «Burnettite, CaVAlSiO6, and paqueite, Ca3TiSi2(Al2Ti)O14, two new minerals from allende: clues to the evolution of a V-rich Ca-Al-rich inclusion». 47th Lunar and Planetary Science Conference, 1595, 2015 [Consulta: 14 gener 2022].
  131. Pekov, Igor V.; Zubkova, Natalia V.; Yapaskurt, Vasiliy O.; Belakovskiy, Dmitry I.; Vigasina, Marina F.; Sidorov, Evgeny G.; Pushcharovsky, Dmitry Yu «New arsenate minerals from the Arsenatnaya fumarole, Tolbachik volcano, Kamchatka, Russia. III. Popovite, Cu5O2(AsO4)2». Mineralogical Magazine, 79, 1, febrer 2015, pàg. 133–143. DOI: https://doi.org/10.1180/minmag.2015.079.1.11 [Consulta: 19 gener 2022].
  132. Pekov, Igor V.; Vlasov, Evgeniy A.; Zubkova, Natalia V.; Yapaskurt, Vasiliy O.; Chukanov, Nikita V.; Belakovskiy, Dmitry I.; Lykova, Inna S.; Apletalin, Andrey V.; Zolotarev, Andrey A.; Pushcharovsky, Dmitryy «Raisaite, CuMg[Te6+O4 (OH)2]· 6H2O, a new mineral from Chukotka, Russia». European Journal of Mineralogy, 25-05-2016, pàg. 459–466. DOI: https://doi.org/10.1127/ejm/2015/0027-2490 [Consulta: 26 desembre 2021].
  133. Kampf, Anthony R.; Richards, R. Peter; Nash, Barbara P.; Murowchick, James B.; Rakovan, John F. «Carlsonite, , and huizingite-(Al), (NH 4 ) 9 Al 3 (SO 4 ) 8 (OH) 2 ·4H 2 O, two new minerals from a natural fire in an oil-bearing shale near Milan, Ohio». American Mineralogist, 101, 9, setembre 2016, pàg. 2095–2107. DOI: DOI:10.2138/am-2016-5680 [Consulta: 21 desembre 2021].
  134. «Saranchinaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2022].
  135. «Zhanghuifenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 desembre 2021].
  136. Sluzhenikin, Sergei F.; Kozlov, Vladimir V.; Stanley, Chris J.; Lukashova, Maria L.; Dicks, Keith «Vymazalováite, Pd3Bi2S2, a new mineral from the Noril'sk-Talnakh deposit, Krasnoyarskiy region, Russia». Mineralogical Magazine, 82, 2, abril 2018, pàg. 367–373. DOI: https://doi.org/10.1180/minmag.2017.081.050 [Consulta: 25 desembre 2021].
  137. Welch, Mark D.; Stanley, Chris J.; Spratt, John; Mills, Stuart J. «Rozhdestvenskayaite Ag10Zn2Sb4S13 and argentotetrahedrite Ag6Cu4(Fe2+,Zn)2Sb4S13: two Ag-dominant members of the tetrahedrite group». European Journal of Mineralogy, 20-12-2018, pàg. 1163–1172. DOI: https://doi.org/10.1127/ejm/2018/0030-2773 [Consulta: 28 desembre 2021].
  138. «Meitner» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 desembre 2021].
  139. A.V., Kasatkin; S.N., Britvin; N.V., Chukanov; R., Škoda; A.A., Agakhanov; D.I., Belakovskiy «Belogubite, a new mineral of the chalcanthite group from the Gayskoe deposit, South Urals, Russia». Zapiski RMO (Proceedings of the Russian Mineralogical Society), 148, 3, 2019, pàg. 30–43. DOI: 10.30695/zrmo/2019.1483.02. [Consulta: 10 desembre 2021].
  140. «Jeankempite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 desembre 2021].
  141. Filatov, Stanislav K.; Shablinskii, Andrey P.; Vergasova, Lidiya P.; Saprikina, Olga U.; Bubnova, Rimma S.; Moskaleva, Svetlana V.; Belousov, Alexander B. «Belomarinaite KNa(SO4): A new sulfate from 2012–2013 Tolbachik Fissure eruption, Kamchatka Peninsula, Russia» (en anglès). Mineralogical Magazine, 83, 4, agost 2019, pàg. 569–575. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2018.170 [Consulta: 12 desembre 2021].
  142. Sharygin, Victor V.; Yakovlev, Grigory A.; Wirth, Richard; Seryotkin, Yurii V.; Sokol, Ellina V.; Nigmatulina, Elena N.; Karmanov, Nikolai S.; Pautov, Leonid A. «Nataliakulikite, Ca4Ti2(Fe3+,Fe2+)(Si,Fe3+,Al)O11, a New Perovskite-Supergroup Mineral from Hatrurim Basin, Negev Desert, Israel». Minerals, 9, 11, novembre 2019, pàg. 700. DOI: https://doi.org/10.3390/min9110700 [Consulta: 23 desembre 2021].
  143. Pekov, Igor V.; Lykova, Inna S.; Agakhanov, Atali A.; Belakovskiy, Dmitry I.; Vigasina, Marina F.; Britvin, Sergey N.; Turchkova, Anna G.; Sidorov, Evgeny G.; Scheidl, Katharina S. «New arsenate minerals from the Arsenatnaya fumarole, Tolbachik volcano, Kamchatka, Russia. XII. Zubkovaite, Ca 3 Cu 3 (AsO 4 ) 4». Mineralogical Magazine, 83, 6, desembre 2019, pàg. 879–886. DOI: DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2019.33 [Consulta: 24 desembre 2021].
  144. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2019». Mineralogical Magazine, 83, 6, desembre 2019, pàg. 887–893. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2019.73.
  145. Bindi, Luca; Zaccarini, Federica; Bonazzi, Paola; Grammatikopoulos, Tassos; Tsikouras, Basilios; Stanley, Chris; Garuti, Giorgio «Eliopoulosite, V7S8, A New Sulfide from the Podiform Chromitite of the Othrys Ophiolite, Greece» (en anglès). Minerals, 10, 3, març 2020, pàg. 245. DOI: https://doi.org/10.3390/min10030245 [Consulta: 19 desembre 2021].
  146. Sharygin, Victor V.; Britvin, Sergey N.; Kaminsky, Felix V.; Wirth, Richard; Nigmatulina, Elena N.; Yakovlev, Grigory A.; Novoselov, Konstantin A.; Murashko, Mikhail N. «Ellinaite, CaCr2O4, a new natural post-spinel oxide from Hatrurim Basin, Israel, and Juína kimberlite field, Brazil». European Journal of Mineralogy, 33, 6, 03-12-2021, pàg. 727–742. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-33-727-2021 [Consulta: 11 gener 2022].
  147. Grey, Ian E.; Favreau, George; Mills, Stuart J.; Mumme, W. Gus; Bougerol, Catherine; Brand, Helen E. A.; Kampf, Anthony R.; MacRae, Colin M.; Shanks, Finlay «Galeaclolusite, [Al6(AsO4)3(OH)9(H2O)4]⋅8H2O, a new bulachite-related mineral from Cap Garonne, France». Mineralogical Magazine, 85, 2, abril 2021, pàg. 142–148. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2020.98 [Consulta: 20 desembre 2021].
  148. Galuskina, Irina; Galuskin, Evgeny; Vapnik, Yevgeny; Zeliński, Grzegorz; Prusik, Krystian «Priscillagrewite-(Y), (Ca2Y)Zr2Al3O12: A new garnet of the bitikleite group from the Daba-Siwaqa area, the Hatrurim Complex, Jordan». American Mineralogist, 106, 4, 01-04-2021, pàg. 641–649. DOI: https://doi.org/10.2138/am-2021-7692 [Consulta: 27 desembre 2021].
  149. Xiong, Fahui; Xu, Xiangzhen; Mugnaioli, Enrico; Gemmi, Mauro; Wirth, Richard; Grew, Edward S.; Robinson, Paul T.; Yang, Jingsui «Two new minerals, badengzhuite, TiP, and zhiqinite, TiSi2, from the Cr-11 chromitite orebody, Luobusa ophiolite, Tibet, China: is this evidence for super-reduced mantle-derived fluids?». European Journal of Mineralogy, 32, 6, 02-11-2020, pàg. 557–574. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-32-557-2020 [Consulta: 24 desembre 2021].
  150. Bindi, Luca; Cámara, Fernando; Gain, Sarah E. M.; Griffin, William L.; Huang, Jin-Xiang; Saunders, Martin; Toledo, Vered «Kishonite, VH2, and Oreillyite, Cr2N, Two New Minerals from the Corundum Xenocrysts of Mt Carmel, Northern Israel». Minerals, 10, 12, desembre 2020, pàg. 1118. DOI: https://doi.org/10.3390/min10121118 [Consulta: 25 desembre 2021].
  151. Joan Abella Creus, Joan Viñals Olià «Čejkaíta, arsenuranilita, compreignacita, natrozippeíta y otros minerales raros de uranio en la mina "Eureka" La Torre de Cabdella, Pallars Jussà, Lleida». Revista de Minerales, 2, 2009 [Consulta: 23 desembre 2021].
  152. Cócera, H., Menor-Salván, C. and Muñoz-Alvarado, R. «Mineralogía de la concesión San Rafael, Villahermosa del Río, Castellón, España». Acopios, 1, 2010, pàg. 1-51 [Consulta: 25 desembre 2021].
  153. BERBAIN. C, RILEY. T, FAVREAU. G, «Phosphates des pegmatites du massif des Albères». Voir cahier des Micromonteurs, 117, 3/2012, pàg. 121-172 [Consulta: 25 desembre 2021].
  154. Torró, Lisard; Martin, Robert F.; Schumann, Dirk; Cox, Julia; Galí Medina, Salvador; Melgarejo Draper, Joan Carles «The incipient flash melting of scapolite and plagioclase megacrysts in alkali basalts of the Olot suite, Catalunya, Spain, and at Chuquet Genestoux, Puy-de-Dôme, France». European Journal of Mineralogy, 01-02-2018, pàg. 45–59. DOI: https://doi.org/10.1127/ejm/2017/0029-2682.