Vés al contingut

Bussenita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBussenita
Fórmula químicaNa₂Ba₂Fe2+Ti(Si₂O₇)(CO₃)(OH)₃F
EpònimIrina Vladislàvovna Bussen Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Kukisvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.65
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.65 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 5,419 Å; b = 7,042 Å; c = 16,334 Å; α = 102,45°; β = 93,20°; γ = 90,00°
Grup puntual1 - pedial
Grup espacialp1
Colorgroc-marró
Maclesno observades
Exfoliacióperfecta en (001), (110) i (1_10)
Tenacitatfràgil
Duresa4
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat3,63(2) g/cm³ (mesurada); 3,65 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,671 nβ = 1,694 nγ = 1,734
Birefringènciaδ = 0,063
Pleocroismestrong
Angle 2Vmesurat: 71° (1), calculat: 76°
Dispersió òpticar>v, forta
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2000-035
SímbolBus Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La bussenita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom en honor d'Irina Vladislavovna Bussen (1915-2013) mineralogista, geòloga, petròloga i especialista en massissos alcalins.

Característiques

[modifica]

La bussenita és un silicat de fórmula química Na₂Ba₂Fe2+Ti(Si₂O₇)(CO₃)(OH)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu mineralògic Fersman, a Moscou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bussenita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al mont Kukisvumtxorr, al massís de Khibini, un massís que es troba a l'óblast de Múrmansk, dins el Districte Federal del Nord-oest, Rússia. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Bussenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2018].