Bussenita
 Bussenita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₂Ba₂Fe2+Ti(Si₂O₇)(CO₃)(OH)₃F |
| Epònim | Irina Vladislàvovna Bussen  |
| Localitat tipus | Mont Kukisvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.65 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,419 Å; b = 7,042 Å; c = 16,334 Å; α = 102,45°; β = 93,20°; γ = 90,00° |
| Grup puntual | 1 - pedial |
| Grup espacial | p1 |
| Color | groc-marró |
| Macles | no observades |
| Exfoliació | perfecta en (001), (110) i (1_10) |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,63(2) g/cm³ (mesurada); 3,65 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,671 nβ = 1,694 nγ = 1,734 |
| Birefringència | δ = 0,063 |
| Pleocroisme | strong |
| Angle 2V | mesurat: 71° (1), calculat: 76° |
| Dispersió òptica | r>v, forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-035 |
| Símbol | Bus |
| Referències | [1] |
La bussenita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom en honor d'Irina Vladislavovna Bussen (1915-2013) mineralogista, geòloga, petròloga i especialista en massissos alcalins.
Característiques[modifica]
La bussenita és un silicat de fórmula química Na₂Ba₂Fe2+Ti(Si₂O₇)(CO₃)(OH)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu mineralògic Fersman, a Moscou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bussenita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Kukisvumtxorr, al massís de Khibini, un massís que es troba a l'óblast de Múrmansk, dins el Districte Federal del Nord-oest, Rússia. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.