Lomonossovita
 Lomonossovita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₅Ti₂(Si₂O₇)(PO₄)O₂ |
| Epònim | Mikhaïl Lomonóssov |
| Localitat tipus | Pegmatite núm. 65, Vall del riu Chinglusuai, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.32 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.32 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.14 |
| Dana | 56.4.1.1 |
| Heys | 17.6.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,49 Å; b = 7,11 Å; c = 14,5 Å; α = 101°; β = 96°; γ = 90° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | marró canyella fosc a negre, també rosa-violeta |
| Macles | sí |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | adamantina, vítria, grassa |
| Color de la ratlla | rosa-canyella clar |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,670 nβ = 1,750 nγ = 1,778 |
| Birefringència | δ = 0,108 |
| Angle 2V | mesurat: 56°, calculat: 58° |
| Dispersió òptica | r>v o r<v |
| Impureses comunes | Zr, Fe, Nb, Ta, Mn, Mg, Ca, Cl, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Lom |
| Referències | [1] |
La lomonossovita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la murmanita. Rep el nom en honor de Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov (Михаил Васильевич Ломоносов) (19 de novembre de 1711 - 15 d'abril de 1765), erudit que va fer contribucions a les àrees de ciències naturals, química, física, mineralogia, història, art, filologia i llenguatge. Va escriure diversos llibres sobre geologia/mineralogia i va descobrir la llei de la constància dels angles interfacials, relacionant-ho amb l'estructura interior dels cristalls.
Característiques[modifica]
La lomonossovita és un silicat de fórmula química Na₅Ti₂(Si₂O₇)(PO₄)O₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1950. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lomonossovita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la pegmatita núm. 65 de la vall del riu Chinglusuai, al districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat trobada a nombrosos altres indrets de la província russa de Múrmansk, així com al dipòsit d'urani de Kvanefjeld, al complex d'Ilímaussaq (Groenlàndia).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lomonossovita |
- ↑ «Lomonosovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].