Biraïta-(Ce)

Biraïta-(Ce)
Fórmula química	Ce₂Fe2+(Si₂O₇)(CO₃)
Localitat tipus	Ust'-Biraya, Jaciment de ferro i terres rares de Biraya, Àrea de confluència dels rius Biraya i Bya, Altiplà de Vitim, óblast d'Irkutsk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.90
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.90
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.09
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,512Å; b = 6,744Å; c = 18,94Å; β = 111,9°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/c
Color	marró
Duresa	5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,76 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,785 nβ = 1,810 nγ = 1,820
Birefringència	δ = 0,035
Angle 2V	mesurat: 66°, calculat: 64°
Dispersió òptica	r < v, feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-037
Símbol	Bia-Ce
Referències

La biraïta-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la biraïta. Rep el nom del jaciment de ferro i terres rares de Biraya, a Rússia, la seva localitat tipus.

Característiques

La biraïta-(Ce) és un silicat de fórmula química Ce₂Fe²⁺(Si₂O₇)(CO₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la biraïta-(Ce) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Ust'-Biraya, dins el jaciment de ferro i terres rares de Biraya, a l'àrea de confluència dels rius Biraya i Bya, a l'óblast d'Irkutsk (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.