Til·leyita
 Til·leyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₅(Si₂O₇)(CO₃)₂ |
| Epònim | Cecil Edgar Tilley |
| Localitat tipus | Pedreres de Crestmore, Crestmore, Comtat de Riverside, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.82 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.82 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.06 |
| Dana | 56.2.9.1 |
| Heys | 17.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 15,1 Å; b = 10,24 Å; c = 7,57 Å; β = 105,17° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | incolor, blanc |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,612 a 1,617 nβ = 1,632 a 1,635 nγ = 1,652 a 1,654 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Angle 2V | mesurat: 85° a 90°, calculat: 88° a 90° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tly |
| Referències | [1] |
La til·leyita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Cecil Edgar Tilley (14 de maig de 1894 - 24 de gener de 1973), professor de petrologia a la Universitat de Cambridge (Anglaterra).
Característiques
[modifica]La til·leyita és un silicat de fórmula química Ca₅(Si₂O₇)(CO₃)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la til·leyita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotequita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a les pedreres de Crestmore, a la localitat homònima del comtat de Riverside, a Califòrnia (Estats Units). També ha estat descrita en altres indrets del país nord-americà, així com a Irlanda, Escòcia, Noruega, Romania, Turquia, Jordània, Tanzània, Rússia, el Japó i Austràlia.
Referències
[modifica]