Vés al contingut

Sobolevita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb sobolevskita.
Infotaula de mineralSobolevita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa13Ca₂Mn₂Ti₃(Si₂O₇)₂(PO₄)₄O₃F₃
EpònimVladimir Sobolev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Al·luaiv, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.37
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.37 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.4.1.4
Heys17.6.9
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 7,0755(5) Å; b = 5,4106(4) Å; c = 40,623(3) Å; α = 90°; β = 94,42(1)°; γ = 90°
Grup puntualm - domàtica
Grup espacialpb
Colormarró
Exfoliacióperfecta en (001), distingible en (110)
Duresa4,5 a 5
Lluïssorresinosa, nacrada, metàl·lica
Densitat3,03 g/cm³ (mesurada); 3,00 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,627 nβ = 1,686 nγ = 1,690
Birefringènciaδ = 0,063
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 25° a 33°, calculat: 28°
Dispersió òpticar < v forta
Impureses comunesFe, Nb
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1982-042
Any d'aprovació1982
SímbolSob Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La sobolevita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la murmanita. Rep el nom en honor de Vladimir Stepanovich Sobolev (Владимира Степановича Соболева) (17 de maig – 1 de setembre de 1982), acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de la URSS i director del Museu Mineralògic de l'AE Fersmann entre els anys 1980 i 1982). Va estudiar la mineralogia dels silicats, el magmatisme i el metamorfisme de les roques, i la mineralogia i la petrologia de la plataforma siberiana.

Característiques

[modifica]

La sobolevita és un silicat de fórmula química Na13Ca₂Mn₂Ti₃(Si₂O₇)₂(PO₄)₄O₃F₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sobolevita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia).

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al mont al·luaiv, dins el districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita al proper mont Karnasurt. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Sobolevite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].