Vés al contingut

Perrierita-(La)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPerrierita-(La)

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(La,Ce,Ca)₄(Fe,Mn2+,Mg)Fe3+₂(Ti,Fe3+)₂(Si₂O₇)₂O₈
Epònimperrierita-(Ce) i lantani Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspedreres In den Dellen, Mendig, Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.70
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.70 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 13,668(1) Å; b = 5,6601(6) Å; c = 11,743(1) Å; β = 113,64(1)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp21/b
Colornegre
Exfoliacióbona - distingible en (001)
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorresinosa, grassa
Color de la ratllamarró
Més informació
Estatus IMAaprovat i publicat sense aprovació (N) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2010-089
Any d'aprovació2011
SímbolPrr-La Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La perrierita-(La) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la perrierita, dins del grup de la chevkinita. Rep el nom per la seva relació amb la perrierita-(Ce).

Característiques

[modifica]

La perrierita-(La) és un silicat de fórmula química (La,Ce,Ca)₄(Fe,Mn2+,Mg)Fe3+₂(Ti,Fe3+)₂(Si₂O₇)₂O₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la perrierita-(La) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4059/1.

Formació i jaciments

[modifica]

Originalment va ser reportada, sense aprovació prèvia, de la localitat de Buer, a Bjørkedalen (Telemark, Noruega), en pegmatites de sienita, associada amb aegirina, loparita-(Ce) i microclina. La localitat tipus, però, es considera les pedreres In den Dellen, situades a Mendig, Mayen-Koblenz (Renània-Palatinat, Alemanya). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Perrierite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].