Cuspidina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCuspidina
Fórmula química Ca8(Si2O7)F4
Epònim llança
Localitat tipus Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.BE.17
Nickel-Strunz 9a ed. 9.BE.17
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/C.11
Dana 56.2.4.3
Heys 17.1.15
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 10,93Å; b = 10,57Å; c = 7,57Å; β = 110,11°
Simetria 2/m - prismàtica
Grup espacial P2₁ Tradueix
Color incolor, bronze, marró clar, vermell clar
Exfoliació distingible/bona en {100}, dolenta en {-122}
Fractura irregular, desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 5 a 6
Lluïssor vítria, subvítria, cerosa
Color de la ratlla blanc
Diafanitat translúcida
Densitat 2,97a2,99 g/cm3 (mesurada); 2,98 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,586 a 1,594 nβ = 1,589 a 1,596 nγ = 1,598 a 1,606
Birefringència δ = 0,012
Pleocroisme no pleocroica
Angle 2V mesurat: 59° to 71°, calculat: 58° to 66°
Dispersió òptica r > v distingible
Fluorescència UV d'ona curta: de groc a violeta clar; UV d'ona llarga: de groc intens a violeta clar
Impureses comunes Mn, Na, K, Cl
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1876
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La cuspidine és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la wöhlerita. El seu nom prové del mot grec cuspis, llança, per la forma característica dels seus cristalls maclats.[1]

Característiques[modifica]

La cuspidine és un sorosilicat de fórmula química Ca8(Si2O7)F4. Cristal·litza en el sistema monoclínic en diminuts cristalls en forma de cap de llança. Presenta macles simples, lamel·lars i polisintètiques en {100}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cuspidina pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita,hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonosovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Jaciments[modifica]

La cuspidina va ser descoberta al mont Somma, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita a Alemanya, Àustria, el Brasil, el Canadà, França, els Estats Units, Grècia, l'Iraq, Irlanda, Israel, altres indrets d'Itàlia, el Japó, Namíbia, Nova Zelanda, Noruega, Palestina, Polònia, el Regne Unit, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània, Ucraïna i la Xina.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: augita, hornblenda, diòpsid, grossulària, biotita, flogopita, monticellita, wollastonita, calcita, espinel·la, magnetita i perovskita.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Cuspidine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Cuspidine» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 setembre 2018].