Vés al contingut

Innelita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralInnelita
Fórmula químicaBa₄Ti₂Na(NaMn²⁺)Ti(Si₂O₇)₂[(SO₄)(PO₄)]O₂[O(OH)]
EpònimInakli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusInagli chrome diopside deposit (en) Tradueix i Aldansky District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.40
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.6.2
Heys17.10.17
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 14,76Å; b = 7,14Å; c = 5,38Å; α = 90°; β = 95°; γ = 99°
Grup espacialgrup espacial 1 Modifica el valor a Wikidata
Duresa4,5 a 5
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,726 nβ = 1,737 nγ = 1,766
Birefringènciaδ = 0,040
Angle 2Vmesurat: 82°, calculat: 66°
Dispersió òpticar > v forta
Impureses comunesAl, Fe, Mn, Mg, K, F, H
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1960
SímbolInn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La innelita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el seu nom del riu Inagli, anomenat Inneli en iacut, que es troba al territori de Sakhà (Rússia).[2]

Característiques

[modifica]

La innelita és un sorosilicat aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional i publicat l'any 1961. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: Ba₄Ti₂Na(NaMn²⁺)Ti(Si₂O₇)₂[(SO₄)(PO₄)]O₂[O(OH)].[3] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5. És el sulfat anàleg de la fosfoinnelita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la innelita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descrita l'any 1960 a partir de mostres recollides al massís de Yakokut i al massís d'Inagli, a Sakhà (Rússia). També ha estat descrita al complex alcalí de Red Wine, al Labrador (Canadà).

Referències

[modifica]
  1. «Innelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 octubre 2016].
  2. «Innelite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 30 octubre 2016].
  3. Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 76». European Journal of Mineralogy, 35, 6, 04-12-2023, pàg. 1073–1078. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-1073-2023 [Consulta: 11 desembre 2023].