Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
753.492 articles
1.254 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
L'atemptat d'Enpetrol va ser un atemptat sense víctimes mortals que es va perpetrar la matinada del 12 de juny de 1987 contra la refineria que l'empresa Enpetrol (actual Repsol) tenia ubicada al Morell (Tarragona). Es van produir dues explosions simultànies com a resultat de dues bombes col·locades al llarg d'un feix de canonades de l'oleoducte del Complex Petroquímic, que travessava el terme municipal de Tarragona. Es va atribuir a l'organització armada ETA (que va reivindicar posteriorment l'acte) i va formar part d'una campanya d'atacs a la zona costanera catalana. L'acció terrorista, que es va produir minuts després de mitjanit, va agafar per sorpresa als habitants dels municipis adjacents a la zona industrial. El desconeixement de la magnitud dels fets, unit a la violència de les flames, va provocar la fugida de fins a 20.000 ciutadans de la capital del Tarragonès camp a través o per l'Autovia de la Mediterrània que transcorre al costat del municipi. - Vegeu informació sobre la imatge

Atemptat d'Enpetrol

L'atemptat d'Enpetrol va ser un atemptat sense víctimes mortals que es va perpetrar la matinada del 12 de juny de 1987 contra la refineria que l'empresa Enpetrol (actual Repsol) tenia ubicada al Morell (Tarragona). Es van produir dues explosions simultànies com a resultat de dues bombes col·locades al llarg d'un feix de canonades de l'oleoducte del Complex Petroquímic, que travessava el terme municipal de Tarragona. Es va atribuir a l'organització armada ETA (que va reivindicar posteriorment l'acte) i va formar part d'una campanya d'atacs a la zona costanera catalana.

L'acció terrorista, que es va produir minuts després de mitjanit, va agafar per sorpresa als habitants dels municipis adjacents a la zona industrial. El desconeixement de la magnitud dels fets, unit a la violència de les flames, va provocar la fugida de fins a 20.000 ciutadans de la capital del Tarragonès camp a través o per l'Autovia de la Mediterrània que transcorre al costat del municipi.



Imatge del dia
Diagrama del mecanisme d'un ratolí amb dos sensors òptics del moviment en dues direccions - Vegeu informació sobre la imatge

Imatge del dia

Diagrama del mecanisme d'un ratolí amb dos sensors òptics del moviment en dues direccions

Projecte destacat
Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Articles absents

Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
(Informació de la imatge)



11 de juny

Una forta tempesta cau damunt l'aeroport de Palma, Son Santjoan, i obliga a aturar l'activitat durant part de la tarda, cosa que afecta un centenar de vols.


9 de juny

El PPE guanya les eleccions europees a la UE i a Espanya; també a l'Aragó, Illes Balears, Múrcia i País Valencià. El PSE queda segon i s'imposa a Catalunya. L'extrema dreta ho fa a França i a la Catalunya del Nord (ID amb RN) i també a Itàlia i a l'Alguer (ECR amb l'FdI).

9 de juny

En guanyar a l'Estudiantes per 70 a 85, el Força Lleida esdevé equip de la Lliga ACB, dinou anys després que ho fos el Lleida Basquetbol.


4 de juny

Eslovènia reconeix l'estat de Palestina en una moció aprovada pel parlament, pocs dies després de fer-ho Espanya, Noruega i Irlanda.



L'aeroport de Son Sant Joan


Tendències


Avui fa 10 anys
Mor Francesc Vallverdú i Canes, poeta, tècnic editorial, traductor, assessor lingüístic i sociolingüista català.
Avui fa 125 anys
Neixen Fritz Albert Lipmann, metge, químic i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1986), Anni Albers, dissenyadora tèxtil, teixidora, pintora alemanya, professora de l'Escola de la Bauhaus (m. 1994), i Weegee, pseudònim d'Arthur (Usher) Felling, fotògraf estatunidenc (m. 1968).
Avui fa 600 anys
Atorga el seu darrer testament el poeta cortesà i militar, Jordi de Sant Jordi.