Taixelhit: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:


El chelja posseeix una tradició literària diferent i substancial que es remunta a alguns segles abans de l'era colonial. Molts texts, escrits en alfabet àrab i data de finals del segle XVI fins a l'actualitat, es conserven en manuscrits. S'ha desenvolupat una literatura moderna impresa en des de la dècada de 1970.
El chelja posseeix una tradició literària diferent i substancial que es remunta a alguns segles abans de l'era colonial. Molts texts, escrits en alfabet àrab i data de finals del segle XVI fins a l'actualitat, es conserven en manuscrits. S'ha desenvolupat una literatura moderna impresa en des de la dècada de 1970.
== Nombre de parlants ==
El nombre d'al voltant de 4 milions de parlants mencionat per [https://www.ethnologue.com/language/shi Ethnologue] es basa en els dades del [http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004 cens oficial de 2004]. No hi ha raons òbvies per assumir que el nombre de parlants sigui substancialment més alt o més baix.<ref>No hi ha dades del nombre de parlants en les comunitats immigrants.</ref> Parlar de 4 milions com a xifra fiable fa del chelja la segona llengua berber amb nombre de parlants (després del [[cabil]]).

Alguns autors fan esmena d'un major nombre de parlants. Stroomer (2001a) estima que hi ha "entre 6 i 8 milions" de parlants, i en conseqüència (2008) fa augmentar el nombre a "entre 8 i 9 milions".<ref>Stroomer (2001a:183n1), Stroomer (2008:289n1).</ref> Stroomer no es refereix a cap font publicada que doni suport les seves estimacions, que, a la vista de les dades del cens de 2004, són probablement massa altes. Encara que molts parlants de chelja són bilingües en [[àrab marroquí]], fins ara no hi ha indicis que la supervivència del chelja com a llengua viva es vegi seriosament amenaçada en un futur immediat.

== Característiques ==
== Característiques ==
El sistema vocàlic és força simple, amb només tres sons [a], [i], [u] i diversos al·lòfons. Conté 33 consonants, moltes d'elles faríngees, com altres llengües de la zona. Els noms tenen dos gèneres, masculí i femení, que s'estenen als [[pronom]]s en totes les persones menys la primera i als verbs. Presenten també declinacions.
El sistema vocàlic és força simple, amb només tres sons [a], [i], [u] i diversos al·lòfons. Conté 33 consonants, moltes d'elles faríngees, com altres llengües de la zona. Els noms tenen dos gèneres, masculí i femení, que s'estenen als [[pronom]]s en totes les persones menys la primera i als verbs. Presenten també declinacions.
Línia 78: Línia 83:
== Referències ==
== Referències ==
{{referències|1}}
{{referències|1}}
== Bibliografia ==
*{{cite book | author=Applegate, J.R. | title=An outline of the structure of Shilḥa | year=1958 | publisher=American Council of Learned Societies | location=New York | url=http://eric.ed.gov/?id=ED089543}}
*{{cite book | author=Aspinion, R. | title=Apprenons le berbère: initiation aux dialectes chleuhs | location=Rabat | publisher=Moncho | year=1953}}
*{{cite book | author=Bellakhdar, J. | title=La pharmacopée marocaine traditionelle | location=N.p. | year=1997 | publisher=Ibis Press | isbn=2-910728-03-X}}
*{{cite journal | author=Boogert, N. van den | year=1989 | title=Some notes on Maghribi script | journal=Manuscripts of the Middle East | volume=4 | pages=30–43 | url=http://www.islamicmanuscripts.info/reference/articles/boogert_notes_maghribi_script.PDF}}
*{{cite book | author=Boogert, N. van den | year=1997 | title=The Berber literary tradition of the Sous | location=De Goeje Fund, Vol. XXVII. Leiden | publisher=NINO | isbn=90-6258-971-5}}
*{{cite book | author=Boogert, N. van den | year=1998 | title=La révélation des énigmes: Lexiques arabo-berbères des xvii<sup>e</sup> et xviii<sup>e</sup> siècles | series=Travaux et documents de l'Irémam, no. 19 | location=Aix-en-Provence | publisher=Irémam | isbn=2-906809-18-7}}
*{{cite journal |author1=Boogert, N. van den |author2=Kossmann, M. |lastauthoramp=yes | year=1997 | title=Les premiers emprunts arabes en berbère | journal=Arabica | volume=44 | pages=317–322 | doi=10.1163/1570058972582506}}
*{{cite book | author=Boukous, A. | title=Langage et culture populaires au Maroc. Essai de sociolinguistique | year=1977 | location=Casablanca | publisher=Dar El Kitab}}
*{{cite book |author1=Boumalk, A. |author2=Bounfour, A. |lastauthoramp=yes | year=2001 | title=Vocabulaire usuel du tachelhit (tachelhit-français) | location=Rabat | publisher=Centre Tarik Ibn Zyad | isbn=9954022899}}
*{{cite book | author=Cid Kaoui, S. | year=1907 | title=Dictionnaire français-tachelh’it et tamazir’t (dialectes berbères du Maroc) | location=Paris | publisher=Leroux | url=https://archive.org/details/dictionnairefra00kaougoog}}
*{{cite book | author=Colin, G.S. | year=1993 | title=Le dictionnaire Colin d'arabe dialectal marocain | location=Vol. 1–8. Edited by Z.I. Sinaceur. Rabat | publisher=Al Manahil, Ministère des affaires culturelles | isbn=9981-832-03-0}}
*{{cite journal |author1=Dell, F. |author2=Elmedlaoui, M. |lastauthoramp=yes | year = 1985 | title=Syllabic consonants and syllabification in Imdlawn Tashlhiyt Berber | journal=Journal of African Languages and Linguistics | volume=7 | pages=105–130 | doi=10.1515/jall.1985.7.2.105}}
*{{cite book |author1=Dell, F. |author2=Elmedlaoui, M. |lastauthoramp=yes | year=2002 | title=Syllables in Tashlhiyt Berber and in Moroccan Arabic | location=Dordecht, Boston, London | publisher=Kluwer | isbn=978-1-4020-1077-4}}
*{{cite book |author1=Dell, F. |author2=Elmedlaoui, M. |lastauthoramp=yes | year=2008 | title=Poetic metre and musical form in Tashelhiyt Berber songs | location=Köln | publisher=Köppe | isbn=978-3-89645-398-3}}
*{{cite book | author=Destaing, E. | year=1920 | title=Etude sur la tachelḥît du Soûs. Vocabulaire français-berbère | location=Paris | publisher=Leroux (reprinted 1938) | url=http://www.ayamun.com/destaing.pdf}}
*{{cite book | author=Dixon, R.M.W. | year=2010 | title=Basic linguistic theory. Volume 1, Methodoloy | location=Oxford | publisher=Oxford University Press | isbn=978-0-19-957106-2}}
*{{cite book |author1=Fox, M. |author2=Abu-Talib, M. |lastauthoramp=yes | year=1966 | title=A dictionary of Moroccan Arabic | location=Washington | publisher =Georgetown University Press | isbn=0-87840-007-9}}
*{{cite book | author=Galand, L. | year=1988 | editor=D. Cohen | chapter=Le berbère | title=Les langues dans le monde ancien et moderne. Troisième partie: Les langues chamito-sémitiques | publisher=CNRS (pp. 207–242) | location=Paris | isbn=2-222-04057-4}}
*{{cite book | author=Galand-Pernet, P. | year=1972 | title=Recueil de poèmes chleuhs | location=Paris | publisher=Klincksieck | isbn=2-252-01415-6}}
*{{cite book | author=Ibáñez, E. | year=1954 | title=Diccionario Español-Baamarani (dialecto Bereber de Ifni) | location=Madrid | publisher=Instituto de Estudios Africanos | url=https://archive.org/details/DiccionarioEspanolBaamraniEstebanIbanez1954}}
*{{cite book | author=Jouad, H. | year=1983 | title=Les éléments de la versification en berbère marocain, tamazight et tachlhit | location=Paris | publisher=Thèse en vue du Doctorat de 3ème cycle}}
*{{cite book | author=Jouad, H. | year=1995 | title=Le calcul inconscient de l'improvisation. Poésie berbère. Rythme, nombre et sens | location=Paris, Louvain | publisher=Peeters | isbn=9789068317503}}
*{{cite book | author=Jordan, A. | year=1934 | title=Dictionnaire berbère-français (dialectes tašelhait) | location=Rabat | publisher=Omnia}}
*{{cite book | author=Justinard, L. | year=1914 | title=Manuel de berbère marocain (dialecte chleuh) | location=Paris | publisher=Librairie orientale & américaine | url=https://archive.org/details/justinard}}
*{{cite book | author=Kossmann, M. | year=2012 | chapter=Berber | title=The Afroasiatic languages | editor=Frajzyngier, Z. |editor2=Shay, E. | location=Cambridge | publisher=Cambridge University Press (pp. 18–101) | isbn=978-0-521-86533-3}}
*{{cite journal |author1=Lahrouchi, M. |author2=Ségéral, P. |lastauthoramp=yes | year=2009| title= Morphologie gabaritique et apophonie dans un langage secret féminin (taqjmit) en berbère tachelhit | volume=54 | issue=2 | journal=La revue canadienne de linguistique | pages=291–316 | url=http://muse.jhu.edu/journals/cjl/summary/v054/54.2.lahrouchi.html}}
*{{cite book | author=Laoust, E. | year=1936 | title=Cours de berbère marocain. Dialectes du Sous du Haut et de l'Anti-Atlas | location=Deuxième édition revue et corrigée. Paris | publisher=Société d'éditions géographiques, maritimes et coloniales (first ed. Paris: Challamel, 1921)}}
*{{cite journal | author=Ridouane, R. | year=2008 | title=Syllables without vowels: phonetic and phonological evidence from Tashelhiyt Berber | journal=Phonology | volume=25 | pages=321–359 | url=http://llp.univ-paris3.fr/equipe/rachid_ridouane.htm | doi=10.1017/s0952675708001498}}
*{{cite book | author=Stricker, B.H. | year=1960 | title=L'Océan des pleurs. Poème berbère de Muḥammad al-Awzalî | location=Leyde | publisher=E.J. Brill (Shilha text in Arabic script)}}
*{{cite book | author=Stroomer, H. | year=2001a | chapter=A Tashelhiyt Berber tale from the Goundafa region (High Atlas, Morocco) | title=New Data and New Methods in Afroasiatic Linguistics: Robert Hetzron in Memoriam | editor=Zaborski, A. | location=Wiesbaden | publisher=Harrassowitz (pp. 183–193) | isbn= 978-3-447-04420-2}}
*{{cite book | author=Stroomer, H. | year=2008 | chapter=Three Tashelhiyt Berber texts from the Arsène Roux archives | editors=Lubitzky, A. |display-editors=etal | title=Evidence and Counter-Evidence. Essays in Honour of Frederik Kortlandt. Vol. 2 | location=Amsterdam | publisher=Rodolpi (pp. 389–397) | isbn=978-90-420-2471-7}}
*{{cite book | author=Stroomer, H. (forthcoming) | title=Dictionnaire tachelhit-français}}
*{{cite book | author=Stumme, H. | year=1895 | title=Märchen der Schlūḥ von Tázerwalt | location=Leipzig | publisher=Hinrichs | url=https://archive.org/details/mrchenderschluv00stumgoog}}
*{{cite book | author=Stumme, H. | year=1899 | title=Handbuch des Schilḥischen von Tazerwalt | location=Leipzig | publisher=Hinrichs | url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k84081d}}

{{berber}}
{{berber}}
{{Llengües del Marroc}}
{{Llengües del Marroc}}

Revisió del 21:32, 4 juny 2017

Infotaula de llenguaTašlḥiyt
ⵜⴰⵙⵓⵙⵙⵉⵜ / Tasussit
Altres nomsTasussit
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants4.910.000 (2016)[1][2]
Parlants nadius8.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deMarroc Marroc
EstatMarroc Marroc4.642.000
França França 146.000
Sàhara Occidental Sàhara Occidental 106.000
Algèria Algèria 6.000
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues septentrionals
llengües amazigues de l'Atles Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura àrab, alfabet llatí i tifinag Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióInstitut Reial de la Cultura Amaziga Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3shi Modifica el valor a Wikidata
Glottologtach1250 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueshi Modifica el valor a Wikidata
IETFshi Modifica el valor a Wikidata
Percentatee de parlants de Tashelhit (ús quotidià, en 2004)[3]

El taixelhit berber: ⵜⴰⵙⵓⵙⵙⵉⵜ) 'ʃɪlhə és un dialecte berber, dins les llengües afroasiàtiques de la branca nord. El parlen entre 4 i 5 milions de persones, que constitueixen el poble chleuh, situades al voltant de les muntanyes Atles a les valls del Souss i del Draa, en una zona d'uns 100.000 kilòmetres quadrats on les ciutats més importants són Agadir, Guelmim, Taroudannt, Oulad Teima, Tiznit i Ouarzazate. Històricament s'ha escrit amb l'alfabet llatí, grafies àrabs i en tifinagh. Tant per nombre de parlants com per la riquesa de la seva literatura oral, és un des dialectes predominants del seu grup.

Al nord i cap al sud fa frontera amb zones de parla àrab. Al nord-est, més o menys al llarg de la línia de Marràqueix - Zagora, hi ha un continu dialectal amb el Tamazigh del Marroc Central. Dins de l'àrea chelja hi ha diversos enclavaments de parla àrab, sobretot al voltant de la ciutat de Taroudant. Hi ha comunitats d'immigrants de parla chelja en la majoria dels pobles i grans ciutats del nord del Marroc, i fora del Marroc a Bèlgica, França, Alemanya, Canadà, Estats Units i Israel.

El chelja posseeix una tradició literària diferent i substancial que es remunta a alguns segles abans de l'era colonial. Molts texts, escrits en alfabet àrab i data de finals del segle XVI fins a l'actualitat, es conserven en manuscrits. S'ha desenvolupat una literatura moderna impresa en des de la dècada de 1970.

Nombre de parlants

El nombre d'al voltant de 4 milions de parlants mencionat per Ethnologue es basa en els dades del cens oficial de 2004. No hi ha raons òbvies per assumir que el nombre de parlants sigui substancialment més alt o més baix.[4] Parlar de 4 milions com a xifra fiable fa del chelja la segona llengua berber amb nombre de parlants (després del cabil).

Alguns autors fan esmena d'un major nombre de parlants. Stroomer (2001a) estima que hi ha "entre 6 i 8 milions" de parlants, i en conseqüència (2008) fa augmentar el nombre a "entre 8 i 9 milions".[5] Stroomer no es refereix a cap font publicada que doni suport les seves estimacions, que, a la vista de les dades del cens de 2004, són probablement massa altes. Encara que molts parlants de chelja són bilingües en àrab marroquí, fins ara no hi ha indicis que la supervivència del chelja com a llengua viva es vegi seriosament amenaçada en un futur immediat.

Característiques

El sistema vocàlic és força simple, amb només tres sons [a], [i], [u] i diversos al·lòfons. Conté 33 consonants, moltes d'elles faríngees, com altres llengües de la zona. Els noms tenen dos gèneres, masculí i femení, que s'estenen als pronoms en totes les persones menys la primera i als verbs. Presenten també declinacions.

La següent taula conté algunes paraules similars del tarifit amb el cabil i el taixelhit:[6][7]

GLOSA Cabil Taixelhit Rifeny
'arbre' tejṛa cĝert tsejert
'flor' ajeĝĝig ajeddig nouar
'pell' agʷlim ilem irm
'banya' icc (sing)
acciwn (pl)		 isk (sing)
iskwen (pl)		 ish (sing)
ashawen (pl)
'llet' iɣi aɣa aɣi
'mantega' udi tudit d'han
'farina' awren aggurn aren
'cendra' iɣed iɣḍ iɣḍ
'lluna' agur ayur yur/thaziri
'avui' assa ɣassa assa/nhara
'carta' tavṛaṭ tabrat tabrath
'filla' yelli illi yelli
'petit' amezyan imezzey amzian
'roig' azgʷaɣ azugaɣ azeggʷaɣ
'esquerre' azelmaḍ azelkaḍ azermaḍ
'viure' idir dder ddar
'menjar' ečč icc esh
'escopir' susef sufes skufes/susf
'mirar' muqel smaqel gza
'quedar-se' qqim qqumu qqim
'deixar' eĝĝ ajj ejj
'enterrar' nṭel mḍel ndar
'cremar' ṛeɣ jder haq
'preguntar' seqsi saqsa seqsi
'vosaltres' masc. kunwi kunni kenniw
'vosaltres' fem. kunemti kuninti kennimt
'amb' yid did ag

Referències

  1. ↑ Tachelhit, The Joshua Project
  2. ↑ Ethnologue: Languages of the World, Eighteenth edition. Dallas, Texas: SIL International, 2015 [Consulta: 29 juliol 2015]. 
  3. ↑ http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004_a633.html
  4. ↑ No hi ha dades del nombre de parlants en les comunitats immigrants.
  5. ↑ Stroomer (2001a:183n1), Stroomer (2008:289n1).
  6. ↑ G. Hamimi, 1997, p.377-389
  7. ↑ X. Lamuela, 2002, p.115-136

Bibliografia

Prova Wikipedia en taixelhit a Wikimedia Incubator.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Taixelhit&oldid=18509607»