Plasmodi falcípar: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 21: Línia 21:
|doi=10.1016/j.ijpara.2016.05.008|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0020751916301229?via%3Dihub|llengua=anglès|consulta= 29 juliol 2017|}}</ref> A més dels goril·les, ''P. falciparum'' ha estat identificat en els [[bonobo]]s i en els [[Ximpanzé comú|ximpanzés comuns]]. A [[Sud-amèrica]] infecta al [[tití bru]], la [[mona llanosa grisa]] i a les espècies ''[[Alouatta puruensis]]'' i [[Ateles chamek]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Araújo MS, Messias MR, Figueiró MR, Gil LH, ''et al''|títol=Natural ''Plasmodium'' infection in monkeys in the state of Rondônia (Brazilian Western Amazon)|publicació=Malar J|pàgines=pp: 180|volum=2013 Jun 3; 12|pmid= 23731624 |pmc=3680335|doi=10.1186/1475-2875-12-180|url=https://malariajournal.biomedcentral.com/track/pdf/10.1186/1475-2875-12-180?site=malariajournal.biomedcentral.com|llengua=anglès|consulta= 31 desembre 2017|}}</ref> Es desconeixen els factors genètics i ecològics que permeten al paràsit adaptar-se a hostes d'espècies diferents en diferents continents. Per això, els experts consideren possible la coexistència de dues hipòtesis: que els grans [[simi]]s siguin un reservori implicat en la difusió de la malaltia entre les poblacions properes als seus [[hàbitat]]s i que l'augment de la infecció en els humans representi un factor accelerant en la desaparició de dits primats.<ref>{{ref-publicació|cognom=Prugnolle F, Durand P, Ollomo B, Duval L, ''et al''|títol=A Fresh Look at the Origin of ''Plasmodium falciparum'', the Most Malignant Malaria Agent|publicació=PLoS Pathog|pàgines=pp: e1001283|volum=2011 Feb; 7 (2)|pmid=21383971|pmc=3044689|doi=10.1371/journal.ppat.1001283|url=http://journals.plos.org/plospathogens/article?id=10.1371/journal.ppat.1001283|llengua=anglès|consulta= 1 novembre 2017|}}</ref>
|doi=10.1016/j.ijpara.2016.05.008|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0020751916301229?via%3Dihub|llengua=anglès|consulta= 29 juliol 2017|}}</ref> A més dels goril·les, ''P. falciparum'' ha estat identificat en els [[bonobo]]s i en els [[Ximpanzé comú|ximpanzés comuns]]. A [[Sud-amèrica]] infecta al [[tití bru]], la [[mona llanosa grisa]] i a les espècies ''[[Alouatta puruensis]]'' i [[Ateles chamek]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Araújo MS, Messias MR, Figueiró MR, Gil LH, ''et al''|títol=Natural ''Plasmodium'' infection in monkeys in the state of Rondônia (Brazilian Western Amazon)|publicació=Malar J|pàgines=pp: 180|volum=2013 Jun 3; 12|pmid= 23731624 |pmc=3680335|doi=10.1186/1475-2875-12-180|url=https://malariajournal.biomedcentral.com/track/pdf/10.1186/1475-2875-12-180?site=malariajournal.biomedcentral.com|llengua=anglès|consulta= 31 desembre 2017|}}</ref> Es desconeixen els factors genètics i ecològics que permeten al paràsit adaptar-se a hostes d'espècies diferents en diferents continents. Per això, els experts consideren possible la coexistència de dues hipòtesis: que els grans [[simi]]s siguin un reservori implicat en la difusió de la malaltia entre les poblacions properes als seus [[hàbitat]]s i que l'augment de la infecció en els humans representi un factor accelerant en la desaparició de dits primats.<ref>{{ref-publicació|cognom=Prugnolle F, Durand P, Ollomo B, Duval L, ''et al''|títol=A Fresh Look at the Origin of ''Plasmodium falciparum'', the Most Malignant Malaria Agent|publicació=PLoS Pathog|pàgines=pp: e1001283|volum=2011 Feb; 7 (2)|pmid=21383971|pmc=3044689|doi=10.1371/journal.ppat.1001283|url=http://journals.plos.org/plospathogens/article?id=10.1371/journal.ppat.1001283|llengua=anglès|consulta= 1 novembre 2017|}}</ref>


Per envair els [[glòbuls vermells]], ''P. falciparum'' utilitza primordialment el receptor eritrocitàri basigina (una [[proteïna de membrana]] multifuncional).<ref>{{ref-publicació|cognom=Crosnier C, Bustamante LY, Bartholdson SJ, Bei AK, ''et al''|títol=Basigin is a receptor essential for erythrocyte invasion by ''Plasmodium falciparum''|publicació=Nature|pàgines=pp: 534-537|volum=2011 Nov 9; 480 (7378)|pmid= 22080952 |pmc= 3245779 |doi=10.1038/nature10606|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3245779/|llengua=anglès|consulta= 24 abril 2018|}}</ref>
Per envair els [[glòbuls vermells]], ''P. falciparum'' utilitza primordialment el receptor eritrocitàri basigina (una [[proteïna de membrana]] multifuncional).<ref>{{ref-publicació|cognom=Crosnier C, Bustamante LY, Bartholdson SJ, Bei AK, ''et al''|títol=Basigin is a receptor essential for erythrocyte invasion by ''Plasmodium falciparum''|publicació=Nature|pàgines=pp: 534-537|volum=2011 Nov 9; 480 (7378)|pmid= 22080952 |pmc= 3245779 |doi=10.1038/nature10606|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3245779/|llengua=anglès|consulta= 24 abril 2018|}}</ref> Es creu que aquest plasmodi pot induir l'[[apoptosi]] d'eritròcits no infectats.<ref>{{ref-publicació|cognom=Totino PR, Magalhães AdD, Alves EB, Costa MR, ''et al''|títol=''Plasmodium falciparum'', but not ''P. vivax'', can induce erythrocytic apoptosis|publicació=Parasit Vectors|pàgines=pp: 484|volum=2014 Oct 18; 7|pmid= 25325923 |pmc= 4206708 |doi=10.1186/s13071-014-0484-8|url=https://parasitesandvectors.biomedcentral.com/track/pdf/10.1186/s13071-014-0484-8|llengua=anglès|consulta= 27 abril 2018|}}</ref>


El paràsit té la capacitat d'alterar les funcions de les [[Endoteli|cèl·lules endotelials]] de la [[barrera hematoencefàlica]] i provocar una forma molt greu de la malaltia, la malària cerebral.<ref>{{ref-publicació|cognom=Utter C, Serrano AE, Glod JW, Leibowitz MJ|títol=Association of ''Plasmodium falciparum'' with Human Endothelial Cells ''in vitro''|publicació=Yale J Biol Med |pàgines=pp: 183–193|volum=2017 Jun; 90 (2)|pmid=28656007|pmc=5482297
El paràsit té la capacitat d'alterar les funcions de les [[Endoteli|cèl·lules endotelials]] de la [[barrera hematoencefàlica]] i provocar una forma molt greu de la malaltia, la malària cerebral.<ref>{{ref-publicació|cognom=Utter C, Serrano AE, Glod JW, Leibowitz MJ|títol=Association of ''Plasmodium falciparum'' with Human Endothelial Cells ''in vitro''|publicació=Yale J Biol Med |pàgines=pp: 183–193|volum=2017 Jun; 90 (2)|pmid=28656007|pmc=5482297

Revisió del 16:20, 27 abr 2018

Infotaula d'ésser viuPlasmodi falcípar
Plasmodium falciparum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneChromista
FílumApicomplexa
ClasseAconoidasida
OrdreHaemospororida
FamíliaPlasmodiidae
GènerePlasmodium
EspèciePlasmodium falciparum Modifica el valor a Wikidata
(Welch, 1897)
Nomenclatura
ProtònimHaematozoon falciparum Modifica el valor a Wikidata

El plasmodi falcípar (Plasmodium falciparum) és un apicomplex paràsit de l'home. Es poden observar diferents fases evolutives, en el mosquit Anopheles (en el que es reprodueix el paràsit), a l'interior dels hepatòcits i a l'interior dels glòbuls vermells. Els seus gametòcits maduren dins del moll d'os abans de completar el procés de transmissió i disseminació i es desenvolupen precoçment en els precursors eritrocitàris.[1] Els gametòcits immadurs no s'observen a la sang perifèrica i són els responsables de les alteracions hematològiques, en especial la diseritropoesi i l'anèmia, que apareixen ja en la primera fase de la infecció humana.[2] Els gametòcits madurs que circulen per la sang durant un temps determinat i que no contribueixen directament en la patogenicitat palúdica són essencials, però, en la transmissió parasitària hoste humà-mosquit que manté en activitat el cicle infectiu de l'espècie.[3] El paràsit, que pot sofrir danys estructurals en l'ADN durant el procés de replicació dins dels eritròcits, té diferents mecanismes per reparar-lo i mantenir la seva integritat cromosòmica (recombinació homòloga i addició telomèrica de novo) que li permeten sostenir estable el genoma i generar selectivament una major diversitat antigènica.[4]

L'any 1956, Field i Shute descrigueren per primera vegada el cicle complert de la maduració gametocitària en cinc fases del P. falciparum.[5] Emprant tècniques transcriptòmiques d'anàlisi de cèl·lula única, investigadors de la Universitat Duke han identificat les diferències d'expressió gènica entre els gametòcits masculins i femenins de P. falciparum. Aquestes dades tenen molta importància a l'hora de dissenyar noves estratègies dirigides a inhibir biomolecularment la capacitat de reproducció del paràsit.[6]

El terme falciparum (del llatí: falx+parum) deriva de la forma corba, semblant a la d'una falç, que tenen els gametòcits.[7]

P. falciparum és l'agent causal de la malària terçana (de cicle curt).[8] Prevalent a l'Àfrica, és el microorganisme responsable de la major part de les morts per malària.[9] A banda de la pèrdua de vides, es considerat també la principal malaltia parasitària causant de seqüeles neuro-cognitives en els nens d'aquest continent.[10] El seu paper en la patogènia de parts preterme i de naixements de criatures de baix pes es coneix bé.[11] En els darrers anys, s'ha observat un notable increment del nombre de països amb zones endèmiques d'aquesta espècie de plasmodi i, per tant, un major índex d'inoculació entomològica global.[12] Fins fa poques dècades, la malària falcípara era una malaltia pròpia d'àrees rurals; avui dia, però s'aprecia un canvi en aquest patró i la seva incidència en els àmbits urbans ha augmentat. A banda dels fenòmens migratoris, l'adaptació del paràsit a nous anòfels és una concausa a tenir en compte.[13][14]

L'anàlisi microscòpic de les característiques morfològiques del paràsit i dels eritròcits infectats per ell, en frotis de sang tenyits amb Giemsa o mètodes derivats, permet diferenciar-lo de les altres espècies de Plasmodium.[15] Una alternativa a les tincions tipus Giemsa és la benzotiocarboxipurina (un tint fluorescent).[16] Distingir els diferents tipus de plasmodis amb microscòpia òptica no és fàcil, en especial a zones sense possibilitat d'accedir a procediments especials i amb coendemisme d'espècies, un fet que pot alterar l'eficàcia dels tractaments i potenciar la resistència de P. falciparum contra ells.[17] Per aquest motiu, s'han ideat plataformes digitals senzilles que permeten entrenar a persones no expertes en el reconeixement de les característiques visuals microscòpiques més notòries (color, forma, textura, mida) en tincions de Giemsa corresponents als eritròcits infectats per les cinc espècies de Plasmodium causants de malària.[18]

Els procediments diagnòstics també inclouen la PCR en temps real, la detecció antigènica i la detecció d'anticossos específics.[19] Els sistemes automatitzats de citometria de flux són unes eines ràpides i simples per quantificar la parasitèmia provocada pel microorganisme.[20] Els kits per recollir ADN de mostres de saliva, conservats i transportats a temperatura ambient, han demostrat ser una alternativa eficaç a la clàssica extracció de sang que podria ser un ajut per a facilitar el diagnòstic en zones sense gaires recursos.[21] Noves tècniques basades en la PCR niuada permeten detectar conjuntament P. falciparum, P. vivax, P. ovale, P. malariae i P. knowlesi.[22] Un grup d'investigadors danesos i suecs ha dissenyat un mètode que permet la seqüenciació genòmica total directa de P. falciparum en mostres de sang seca sobre un paper de filtre especial sense necessitat d'aparells elèctrics.[23]

Es creu que el Plasmodium falciparum que infecta als humans és el resultat de la transmissió entre espècies d'un paràsit diversificat prèviament entre els goril·les.[24] A més dels goril·les, P. falciparum ha estat identificat en els bonobos i en els ximpanzés comuns. A Sud-amèrica infecta al tití bru, la mona llanosa grisa i a les espècies Alouatta puruensis i Ateles chamek.[25] Es desconeixen els factors genètics i ecològics que permeten al paràsit adaptar-se a hostes d'espècies diferents en diferents continents. Per això, els experts consideren possible la coexistència de dues hipòtesis: que els grans simis siguin un reservori implicat en la difusió de la malaltia entre les poblacions properes als seus hàbitats i que l'augment de la infecció en els humans representi un factor accelerant en la desaparició de dits primats.[26]

Per envair els glòbuls vermells, P. falciparum utilitza primordialment el receptor eritrocitàri basigina (una proteïna de membrana multifuncional).[27] Es creu que aquest plasmodi pot induir l'apoptosi d'eritròcits no infectats.[28]

El paràsit té la capacitat d'alterar les funcions de les cèl·lules endotelials de la barrera hematoencefàlica i provocar una forma molt greu de la malaltia, la malària cerebral.[29] Els eritròcits infectats presenten a la seva superfície molècules de proteïnes generades pel plasmodi que creen un fenomen de ‘citoadherència’ amb determinades estructures de l'endoteli de la microvasculatura del cervell. Una de les principals molècules adhesives és la proteïna de membrana eritrocitària P.  falciparum 1 (PMEPf1). La PMEPf1 inclou una gran varietat de proteïnes codificades per diferents gens del paràsit, que poden variar segons la seva pertinença a una població concreta. Fins fa poc es coneixien 14 estructures endotelials superficials receptores d'aquest tipus de molècules originades pel paràsit.[30] Aquesta característica especial provoca que algunes tècniques analítiques efectuades amb sang perifèrica no indiquin correctament la gravetat de la infecció. El marcatge luminescent d'una proteïna específica creada pel plasmodi, la proteïna II rica en histidina del P. falciparum, fa possible determinacions d'aplicació pronòstica molt més acurades.[31] In vitro, s'ha aconseguit inhibir la citoadherència endotelial del plasmodi falcípar emprant determinats anticossos monoclonals (Anti-ICAM-1 i CD36), si bé no ha estat assolida una complerta antiadhesió.[32] Experimentalment, determinats polisacàrids aniònics semi sintètics modificats -en concret un tipus de glicosaminoglicà derivat de productes d'ús industrial- han demostrat tenir la capacitat potencial d'impedir i revertir la citoadherència del paràsit sense efectes adversos significatius, obrint la porta al desenvolupament futur d'agents farmacològics basats en aquests compostos.[33] Algunes variants hemoglobíniques presents en els eritròcits (hemoglobina C i hemoglobina S modifiquen l'expressió de la PMEPf1 i, per tant, la capacitat d'adhesió del paràsit a l'endoteli. Això podria explicar l'efecte protector d'aquests tipus d'hemoglobina observat en les persones portadores davant les formes palúdiques més greus. Hi ha també un conjunt molt complex de variables en l'hoste que poden influir en la morbiditat de la infecció, com ara l'edat o el grup sanguini. S'han identificat nous receptors d'adherència eritrocitària (JAM-B -Junction Adhesion Molecule B-, fibronectina ce·lular i laminina, per exemple), si bé per ara no ha estat descoberta cap associació significativa entre un receptor en particular i la intensitat lesiva de la malària falcípara.[34]

La forma cerebral de la malària falcípara s'acompanya sovint, sobretot en nens, d'una retinopatia hemorràgica particular derivada de l'oclusió de la microcirculació ocular secundària al fenomen de segrest eritrocitàri característic del paràsit. Ocasionalment, dita retinopatia s'observa en adults, sent reversible amb el tractament oportú.[35]

Una de les complicacions més serioses de la malària per P. falciparum és la síndrome de distrés respiratori agut.[36] Un clade del paràsit, anomenat VAR2CSA per expressar aquesta proteïna particular de la família de les PMEPf1s, s'ha relacionat directament amb el naixement de nens de baix pes subseqüent a la infecció materna.[37] Dita proteïna té la propietat d'adherir-se específicament al receptor placentari condroïtina-sulfat A, fet que comporta l'acumulació d'eritròcits infectats en els teixits de la placenta i greus conseqüències sobre la salut de la mare i del fetus.[38] Les dones són especialment susceptibles durant el seu primer embaràs a la infecció per Plasmodium falciparum i a presentar malària placentària. La susceptibilitat de la mare disminueix en els embarassos posteriors, ja que augmenten els nivells d'anticossos contra els antígens de superfície creats en els eritròcits. La major immunitat materna, però, incrementa conseqüentment la susceptibilitat a la malària dels nadons,[39] en especial quan la parasitèmia de la placenta es baixa.[40] Els infants afectats per la forma cerebral de la malària falcípara desenvolupen dèficits cognitius persistents en un 5-21% dels casos.[41] Dita forma és la principal causa de convulsions epilèptiques entre els nens petits que viuen a zones d'endemisme del paràsit. D'ells, un ~10% presenten algun tipus de síndrome epilèptica entre els 3 i els 6 anys posteriors a la infecció. Es desconeixen dades fiables sobre les seqüeles postpalúdiques d'aquesta naturalesa en els adults,[42] si bé es creu que el tipus i la gravetat dels problemes neuropsíquics a mig i llarg termini varien en funció de l'edat d'adquisició de la parasitosi.[43] L'exposició prenatal (intrauterina) a P. falciparum es relaciona amb hiperparasitèmia durant els episodis clínics de malaria en nens petits.[44]

Un problema preocupant avui dia és el desenvolupament en el paràsit de nous mecanismes de resistència davant els tractaments antimalàrics més comuns.[45] En concret, s'han identificat mutacions en un dels seus gens (k13) que alteren l'eficàcia del tractament amb artemisines.[46] Això ha fet necessària la recerca de compostos d'artemisinina modificats que inhibeixin l'activitat patògena dels P. falciparum resistents.[47] Algunes mutacions confereixen al plasmodi resistència creuada artemisines-fàrmacs ozònids (antipalúdics de darrera generació),[48] mentre que la mutació majoritària C580Y no ocasiona aquest fet.[49] Per contra, el cessament del clàssic tractament amb cloroquina a l'Àfrica, ha augmentat de nou la sensibilitat del paràsit envers aquesta substància.[50]

P. falciparum també ha creat formes resistents als fàrmacs antifolat de diferents grups (pirimetamina i biguanida o sulfonamida i sulfona), gràcies a mutacions puntuals i a canvis en l'enzim trifosfat de guanosina-ciclohidrolasa que regula la via de síntesi del folat en el paràsit.[51]

La primaquina (un medicament del mateix grup farmacològic que la cloroquina) s'utilitza en la profilaxi contra la infecció per P. falciparum i té una considerable eficàcia. Un dels efectes indesitjats del compost és provocar hemòlisi en persones amb deficiència de glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa, una malaltia no infreqüent en algunes zones on aquest plasmodi és endèmic. Ara per ara, es treballa per determinar quina pot ser la dosi òptima de primaquina i minimitzar així dit problema sense perdre la seva capacitat profilàctica.[52][53] Es considera segura i efectiva per bloquejar la transmissió del plasmodi una monodosi de 0,25 mg/kg. Pot administrar-se també conjuntament amb artemisines.[54] El principal problema, però, existent a molts països és la manca de medis per detectar dita enzimopatia entre la població exposada al P. falciparum i d'adaptació dels seus sistemes de salut a la dosi recomanada.[55]

La tafenoquina, un derivat de la primaquina, combinada amb algunes artemisines aconsegueix una sinèrgia davant les formes asexuals del P. falciparum, independentment del seu perfil genètic; per contra, la mateixa combinació ocasiona interferències en el mecanisme d'acció dels dos tipus de fàrmacs contra els gametòcits del paràsit.[56] L'emersió de plasmodis falcípars resistents a les associacions d'artemisines amb altres medicaments i la manca de disponibilitat a curt termini de fàrmacs antimalàrics alternatius són aspectes que generen una forta preocupació entre els experts. L'aparició de fenòmens de multitolerància en soques circulants de P. falciparum, possibilitat ja demostrada in vitro, fa necessària una recerca coordinada de noves teràpies combinatòries triples.[57]

La recerca d'antipalúdics amb nous mecanismes d'acció contra els P. falciparum resistents ha desenvolupat els MEPicides (MethylErythritol Phosphate o metileritrol fosfat), unes substàncies que actuen contra els enzims precursors que fan possible una correcta síntesi dels isoprenoides necessaris en molts processos cel·lulars del paràsit.[58] Determinats endoperòxids (uns enzims precursors de les prostaglandines) tenen in vivo i in vitro la capacitat d'eliminar les fases asexuals intraeritrocítiques dels plasmodis falcípars artemisina-resistents.[59]

Una catequina (una substància polifenòlica) extreta de les fulles de l'arbre indonesi Garcinia celebica sembla inhibir el creixement dels plasmodis falcípars cloroquina-resistents alterant els mecanismes d'estrès oxidatiu.[60] També s'investiguen els efectes de diversos compostos polifenòlics existents a Alectryon serratus (un arbre de la família Sapindaceae propi de l'Àsia Sud-oriental), en especial els derivats de l'àcid gàl·lic, sobre algunes soques de P. falciparum.[61] Els extrets d'arbres tropicals del gènere Terminalia són actius contra les soques PfINDO (cloroquina-resistent) i Pf3D7 (cloroquina-sensible) del paràsit.[62] Són nombrosos els treballs publicats sobre substàncies d'origen vegetal amb propietats antipalúdiques provinents de la fitoteràpia tradicional. Quasi un 80% de les plantes avaluades no mostra in vitro cap activitat contra la infecció. S'ha observat un gran variabilitat en els efectes d'espècies idèntiques conreades i collides en països diferents i també diferències en l'eficàcia d'una mateixa planta davant determinats tipus de P. falciparum. Per exemple, la CI50 (concentració inhibitòria mitjana) dels extractes de l'herba Artemisia annua és distinta si s'empren contra soques sensitives a la cloroquina o contra soques cloroquina-resistents del paràsit.[63]

Chromobacterium spp. (uns bacteris Gram-negatius) han demostrat tenir in vivo i in vitro propietats contra els estadis asexuals de P. falciparum gràcies a la seva producció de rodepsina (un compost inhibidor de la histona desacetilasa utilitzat en el tractament de certs limfomes).[64] El mecanisme d'acció d'aquesta substància és diferent al dels antimalàrics existents fins ara.[65]

Assajos en fase I/II indiquen que la sevuparina (una heparina modificada de baix efecte anticoagulant) té la capacitat de bloquejar la invasió dels glòbuls vermells pels merozoïts (els precursors dels trofozoïts) i aconsegueix alliberar temporalment els eritròcits segrestats pel paràsit.[66] En aquesta línia de treball, un equip de científics de la UB i de la Universitat Federal de Rio de Janeiro investiga les propietats antipalúdiques de determinats polisacàrids sulfatats obtinguts a partir d'organismes marins, que tenen similituds estructurals amb la heparina i que, in vitro, limiten el creixement del Plasmodium falciparum.[67] En models murins de malària cerebral, l'extret etanòlic del fong Trichoderma stromaticum (emprat en el biocontrol de plagues del cacau) aconsegueix reduir la citoadherència del plasmodi i l'expressió de factors inflamatoris que afecten la microvasculatura del cervell, protegint així la integritat de la BHE.[68]

D'una altra banda, un grup multinacional d'investigadors treballa en el desenvolupament de nanopartícules transportadores basades en determinades estructures proteiques secundàries pròpies del P. falciparum, dissenyades per lliurar vacunes efectives contra la malària.[69] La recerca de potencials nanotransportadors -liposòmics, polímerics o combinats- de fàrmacs antimalàrics té un ampli ventall d'objectius. Un d'ells és aconseguir partícules que penetrin dins dels mosquits vectors i actuïn directament sobre el plasmodi, evitant l'eliminació dels dípters i desfent així el cicle transmissor sense afectar l'ecosistema.[70]

La PfEMP1, responsable dels fenòmens de segrest eritrocitàri i d'adhesió vascular abans esmentats, es considera el principal factor de virulència del paràsit i té una gran variabilitat antigènica encara no tipificada completament, malgrat ser l'estructura de superfície més estudiada des del punt de vista patogènic.[71] Algunes variants específiques de dita molècula podrien ser objectius de gran valor per crear una vacuna contra P. falciparum.[72] La gran complexitat que representa la identificació de les característiques particulars d'aquest conjunt de proteïnes de superfície dificulta molt trobar anticossos que neutralitzin les seves accions i el disseny de vacunes epitòpiques semblants a les que actualment es desenvolupen contra determinats Paramixovirus.[73]

L'apicoplast del paràsit (un orgànul semi autònom intracel·lular, imprescindible per mantenir el seu cicle infectiu, amb un genoma propi localitzat en una molècula circular d'ADN que té 35.000 parells de bases),[74] està implicat en la síntesi o el control de més de 500 proteïnes, algunes relacionades amb la formació de lípids, isoprenoides i aminoàcids i altres de funció desconeguda encara. Moltes d'elles es codifiquen en el nucli i són importades per l'apicoplast. La pèrdua de l'orgànul provoca la mort diferida del P. falciparum. Diversos hídrids farmacofòrics del triclosà i la cumarina han demostrat que interfereixen la biosíntesi d'àcids grassos realitzada per les sintases de l'apicoplast. Ja que aquesta biosíntesi és essencial per la supervivència del plasmodi durant la seva fase hepàtica, es creu que dits nous farmacòfors són un avenç prometedor en el desenvolupament d'antimalàrics que actuïn en l'etapa extraeritrocitària de la infecció.[75]

Un equip de recerca integrat per científics de diversos centres europeus i israelians, en el que participen experts del sincrotró Alba, ha publicat noves dades sobre les vies d'actuació bioquímica que utilitza el P. falciparum per sobreviure als compostos nocius relacionats amb els mecanismes de digestió de l'hemoglobina que es generen quan infecta els hematies. Els investigadors han utilitzat una combinació de dues tècniques avançades que apliquen la llum de sincrotró: la tomografia de transmissió de raigs X tous i la microscòpia de fluorescència de raigs X. Aquest procediment fa possible determinar la concentració i la proporció de partícules de ferro, sofre o potassi dins de la cèl·lula i del paràsit. El coneixement del procés de gestió de residus químics dels grups hemo emprat pel plasmodi es considera de gran interès per dissenyar específicament una nova línia de fàrmacs antimalàrics.[76][77]

Avui dia (2017) no es considera l'exanguinotransfusió una teràpia coadjuvant d'eficàcia provada en el tractament dels malalts crítics per la infecció de P. falciparum, ja que -en general- no millora l'índex de supervivència.[78][79] Alguns autors, però, indiquen que és una opció a tenir en compte en determinats casos amb fallida multiorgànica.[80]

Referències

  1. ↑ Alano, P «The emerging role of the human bone marrow as a privileged developmental niche for the transmission stages of the malaria parasite Plasmodium falciparum. Commentary» (en anglès). Ann Ist Super Sanita, 2017 Abr-Jun; 53 (2), pp: 96-99. DOI: 10.4415/ANN_17_02_03. PMID: 28617253 [Consulta: 29 juliol 2017].
  2. ↑ Aguilar R, Magallon-Tejada A, Achtman AH, Moraleda C, et al «Molecular evidence for the localization of Plasmodium falciparum immature gametocytes in bone marrow» (en anglès). Blood, 2014 Feb 13; 123 (7), pp: 959-966. DOI: 10.1182/blood-2013-08-520767. PMC: 4067503. PMID: 24335496 [Consulta: 10 octubre 2017].
  3. ↑ Gebru T, Lalremruata A, Kremsner PG, Mordmüller B1, Held J «Life-span of in vitro differentiated Plasmodium falciparum gametocytes» (en anglès). Malar J, 2017 Ag 11; 16 (1), pp: 330. DOI: 10.1186/s12936-017-1986-6. PMC: 5553604. PMID: 28800735 [Consulta: 10 octubre 2017].
  4. ↑ Calhoun SF, Reed J, Alexander N, Mason CE, et al «Chromosome End Repair and Genome Stability in Plasmodium falciparum» (en anglès). MBio, 2017 Ag 8; 8 (4), pii: e00547-17. DOI: 10.1128/mBio.00547-17. PMC: 5550746. PMID: 28790200 [Consulta: 23 gener 2018].
  5. ↑ Talman AM, Domarle O, McKenzie FE, Ariey F, Robert V «Gametocytogenesis: the puberty of Plasmodium falciparum» (en anglès). Malar J, 2004 Jul 14; 3, pp: 24. DOI: 10.1186/1475-2875-3-24. PMC: 497046. PMID: 15253774 [Consulta: 2 novembre 2017].
  6. ↑ Walzer KA, Kubicki DM, Tang X, Chi JT «Single-Cell Analysis Reveals Distinct Gene Expression and Heterogeneity in Male and Female Plasmodium falciparum Gametocytes» (en anglès). mSphere, 2018 Abr 11; 3 (2), pii: e00130-18. DOI: 10.1128/mSphere.00130-18. ISSN: 2379-5042. PMID: 29643077 [Consulta: 24 abril 2018].
  7. ↑ Krafts, K «Why was plasmodium falciparum named that way?» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2013; Maig 11, pàgs: 10 [Consulta: 1r novembre 2017].
  8. ↑ Kwiatkowski, D «Febrile temperatures can synchronize the growth of Plasmodium falciparum in vitro» (en anglès). J Exp Med, 1989 Gen 1; 169 (1), pp: 357-361. PMC: 2189185. PMID: 2642531 [Consulta: 29 juliol 2017].
  9. ↑ WHO «Malaria. Fact sheet» (en anglès). Media centre, 2017, Abr, pàgs: 9 [Consulta: 3 agost 2017].
  10. ↑ Njuguna P, Newton C «Management of severe falciparum malaria» (en anglès). J Postgrad Med, 2004 Gen-Mar; 50 (1), pp: 45-50. ISSN: 0022-3859. PMID: 15047999 [Consulta: 1r novembre 2017].
  11. ↑ Kapisi J, Kakuru A, Jagannathan P, Muhindo MK, et al «Relationships between infection with Plasmodium falciparum during pregnancy, measures of placental malaria, and adverse birth outcomes» (en anglès). Malar J, 2017 Oct 5; 16 (1), pp: 400. DOI: 10.1186/s12936-017-2040-4. PMC: 5629777. PMID: 28982374 [Consulta: 1r novembre 2017].
  12. ↑ Gething PW, Patil AP, Smith DL, Guerra CA, et al «A new world malaria map: Plasmodium falciparum endemicity in 2010» (en anglès). Malar J, 2011 Des 20; 10, pp: 378. DOI: 10.1186/1475-2875-10-378. PMC: 3274487. PMID: 22185615 [Consulta: 3 agost 2017].
  13. ↑ Wilson ML, Krogstad DJ, Arinaitwe E, Arevalo-Herrera M, et al «Urban Malaria: Understanding its Epidemiology, Ecology, and Transmission Across Seven Diverse ICEMR Network Sites» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2015 Set; 93 (3 Supl), pp: 110-123. DOI: 10.4269/ajtmh.14-0834. PMC: 4574269. PMID: 26259941 [Consulta: 26 gener 2018].
  14. ↑ Cable J, Barber I, Boag B, Ellison AR, et al «Global change, parasite transmission and disease control: lessons from ecology» (en anglès). Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 2017 Maig 5; 372 (1719), pii: 20160088. DOI: 10.1098/rstb.2016.0088. PMC: 5352815. PMID: 28289256 [Consulta: 26 gener 2018].
  15. ↑ CDC «Comparison of the Plasmodium Species Which Cause Human Malaria» (en anglès). DPDx. Malaria, 2016, Maig 3, pàgs: 2 [Consulta: 1r agost 2017].
  16. ↑ Makler MT, Ries LK, Ries J, Horton RJ, Hinrichs DJ «Detection of Plasmodium falciparum infection with the fluorescent dye, benzothiocarboxypurine» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 1991 Gen; 44 (1), pp: 11-16. DOI: 10.4269/ajtmh.1991.44.11. PMID: 1996734 [Consulta: 1r agost 2017].
  17. ↑ Barber BE, William T, Grigg MJ, Yeo TW, Anstey NM «Limitations of microscopy to differentiate Plasmodium species in a region co-endemic for Plasmodium falciparum, Plasmodium vivax and Plasmodium knowlesi» (en anglès). Malar J, 2013 Gen 8; 12, pp: 8. DOI: 10.1186/1475-2875-12-8. PMC: 3544591. PMID: 23294844 [Consulta: 2 febrer 2018].
  18. ↑ Ortiz-Ruiz A, Postigo M, Gil-Casanova S, Cuadrado D, et al «Plasmodium species differentiation by non-expert on-line volunteers for remote malaria field diagnosis» (en anglès). Malar J, 2018 Gen 30; 17 (1), pp: 54. DOI: 10.1186/s12936-018-2194-8. ISSN: 1475-2875. PMID: 29378588 [Consulta: 2 febrer 2018].
  19. ↑ CDC «Malaria» (en anglès). DPDx-Laboratory Identification of Parasitic Diseases of Public Health Concern, 2016, Maig 3, pàgs: 9 [Consulta: 1r agost 2017].
  20. ↑ Malleret B, Claser C, Ong AS, Suwanarusk R, et al «A rapid and robust tri-color flow cytometry assay for monitoring malaria parasite development» (en anglès). Sci Rep, 2011; 1, pp: 118. DOI: 10.1038/srep00118. PMC: 3216599. PMID: 22355635 [Consulta: 31 juliol 2017].
  21. ↑ Mfuh KO, Tassi Yunga S, Esemu LF, Bekindaka ON, et al «Detection of Plasmodium falciparum DNA in saliva samples stored at room temperature: potential for a non-invasive saliva-based diagnostic test for malaria» (en anglès). Malar J, 2017 Oct 27; 16 (1), pp: 434. DOI: 10.1186/s12936-017-2084-5. PMC: 5658920. PMID: 29078786 [Consulta: 1r novembre 2017].
  22. ↑ Komaki-Yasuda K, Vincent JP, Nakatsu M, Kato Y, et al «A novel PCR-based system for the detection of four species of human malaria parasites and Plasmodium knowlesi» (en anglès). PLoS One, 2018 Gen 25; 13 (1), pp: e0191886. DOI: 10.1371/journal.pone.0191886. ISSN: 1932-6203. PMID: 29370297 [Consulta: 28 gener 2018].
  23. ↑ Nag S, Kofoed PE, Ursing J, Lemvigh CK, et al «Direct whole-genome sequencing of Plasmodium falciparum specimens from dried erythrocyte spots» (en anglès). Malar J, 2018 Feb 23; 17 (1), pp: 91. DOI: 10.1186/s12936-018-2232-6. PMC: 5824530. PMID: 29471822 [Consulta: 6 març 2018].
  24. ↑ Loy DE, Liu W, Li Y, Learn GH «Out of Africa: origins and evolution of the human malaria parasites Plasmodium falciparum and Plasmodium vivax» (en anglès). Int J Parasitol, 2017 Feb; 47 (2-3), pp: 87-97. DOI: 10.1016/j.ijpara.2016.05.008. PMC: 5205579. PMID: 27381764 [Consulta: 29 juliol 2017].
  25. ↑ Araújo MS, Messias MR, Figueiró MR, Gil LH, et al «Natural Plasmodium infection in monkeys in the state of Rondônia (Brazilian Western Amazon)» (en anglès). Malar J, 2013 Jun 3; 12, pp: 180. DOI: 10.1186/1475-2875-12-180. PMC: 3680335. PMID: 23731624 [Consulta: 31 desembre 2017].
  26. ↑ Prugnolle F, Durand P, Ollomo B, Duval L, et al «A Fresh Look at the Origin of Plasmodium falciparum, the Most Malignant Malaria Agent» (en anglès). PLoS Pathog, 2011 Feb; 7 (2), pp: e1001283. DOI: 10.1371/journal.ppat.1001283. PMC: 3044689. PMID: 21383971 [Consulta: 1r novembre 2017].
  27. ↑ Crosnier C, Bustamante LY, Bartholdson SJ, Bei AK, et al «Basigin is a receptor essential for erythrocyte invasion by Plasmodium falciparum» (en anglès). Nature, 2011 Nov 9; 480 (7378), pp: 534-537. DOI: 10.1038/nature10606. PMC: 3245779. PMID: 22080952 [Consulta: 24 abril 2018].
  28. ↑ Totino PR, Magalhães AdD, Alves EB, Costa MR, et al «Plasmodium falciparum, but not P. vivax, can induce erythrocytic apoptosis» (en anglès). Parasit Vectors, 2014 Oct 18; 7, pp: 484. DOI: 10.1186/s13071-014-0484-8. PMC: 4206708. PMID: 25325923 [Consulta: 27 abril 2018].
  29. ↑ Utter C, Serrano AE, Glod JW, Leibowitz MJ «Association of Plasmodium falciparum with Human Endothelial Cells in vitro» (en anglès). Yale J Biol Med, 2017 Jun; 90 (2), pp: 183–193. PMC: 5482297. PMID: 28656007 [Consulta: 29 juliol 2017].
  30. ↑ Esser C, Bachmann A, Kuhn D, Schuldt K, et al «Evidence of promiscuous endothelial binding by Plasmodium falciparum-infected erythrocytes» (en anglès). Cell Microbiol, 2014 Maig; 16 (5), pp: 701-708. DOI: 10.1111/cmi.12270. PMC: 4114535. PMID: 24444337 [Consulta: 3 agost 2017].
  31. ↑ Davis KM, Bitting AL, Markwalter CF, et al «Iridium(III) Luminescent Probe for Detection of the Malarial Protein Biomarker Histidine Rich Protein-II» (en anglès). J Vis Exp, 2015 Jul 7; (101), pp: e52856. DOI: 10.3791/52856. PMC: 4544453. PMID: 26273845 [Consulta: 4 agost 2017].
  32. ↑ Mustaffa KMF, Storm J, Whittaker M, Szestak T, Craig AG «In vitro inhibition and reversal of Plasmodium falciparum cytoadherence to endothelium by monoclonal antibodies to ICAM-1 and CD36» (en anglès). Malar J, 2017 Jul 5; 16 (1), pp: 279. DOI: 10.1186/s12936-017-1930-9. PMC: 5499065. PMID: 28679447 [Consulta: 9 setembre 2017].
  33. ↑ Skidmore MA, Mustaffa KMF, Cooper LC, Guimond SE, et al «A semi-synthetic glycosaminoglycan analogue inhibits and reverses Plasmodium falciparum cytoadherence» (en anglès). PLoS One, 2017; 12 (10), pp: e0186276. DOI: 10.1371/journal.pone.0186276. PMC: 5646806. PMID: 29045442 [Consulta: 4 gener 2018].
  34. ↑ Mahamar A, Attaher O, Swihart B, Barry A, et al «Host factors that modify Plasmodium falciparum adhesion to endothelial receptors» (en anglès). Sci Rep, 2017 Oct 24; 7 (1), pp: 13872. DOI: 10.1038/s41598-017-14351-7. ISSN: 2045-2322. PMID: 29066816 [Consulta: 31 octubre 2017].
  35. ↑ Nanfack CN, Bilong Y, Kagmeni G, Nathan NN, Bella LA «Malarial retinopathy in adult: a case report» (en anglès). Pan Afr Med J, 2017 Jul 25; 27, pp: 224. DOI: 10.11604/pamj.2017.27.224.11026. PMC: 5622811. PMID: 28979626 [Consulta: 23 abril 2018].
  36. ↑ Elzein F, Mohammed N, Ali N, Bahloul A, et al «Pulmonary manifestation of Plasmodium falciparum malaria: Case reports and review of the literature» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2017 Jun 30; 22, pp: 83-86. DOI: 10.1016/j.rmcr.2017.06.014. PMC: 5496505. PMID: 28702342 [Consulta: 1r agost 2017].
  37. ↑ Patel JC, Hathaway NJ, Parobek CM, Thwai K, et al «Increased risk of low birth weight in women with placental malaria associated with P. falciparum VAR2CSA clade» (en anglès). Sci Rep, 2017 Ag 11; 7 (1), pp: 7768. DOI: 10.1038/s41598-017-04737-y. PMC: 5554196. PMID: 28801627 [Consulta: 20 agost 2017].
  38. ↑ Ayres Pereira M, Mandel Clausen T, Pehrson C, Mao Y, et al «Placental Sequestration of Plasmodium falciparum Malaria Parasites Is Mediated by the Interaction Between VAR2CSA and Chondroitin Sulfate A on Syndecan-1» (en anglès). PLoS Pathog, 2016 Ag; 12 (8), pp: e1005831. DOI: 10.1371/journal.ppat.1005831. PMC: 4996535. PMID: 27556547 [Consulta: 4 gener 2018].
  39. ↑ Moya-Alvarez V, Abellana R, Cot M «Pregnancy-associated malaria and malaria in infants: an old problem with present consequences» (en anglès). Malar J, 2014 Jul 11; 13, pp: 271. DOI: 10.1186/1475-2875-13-271. PMC: 4113781. PMID: 25015559 [Consulta: 26 gener 2018].
  40. ↑ Tassi Yunga S, Fouda GG, Sama G, Ngu JB, et al «Increased Susceptibility to Plasmodium falciparum in Infants is associated with Low, not High, Placental Malaria Parasitemia» (en anglès). Sci Rep, 2018 Gen 9; 8 (1), pp: 169. DOI: 10.1038/s41598-017-18574-6. PMC: 5760570. PMID: 29317740 [Consulta: 26 gener 2018].
  41. ↑ Kihara, M; de Haan, M; Garrashi, HH; Neville, BG; Newton, CR «Cognitive deficits following exposure to malaria with neurological involvement: an event related potentials study» (en anglès). BMC Proceedings, 2008 Set; 2 (Supl 1), pp: P30. DOI: 10.1186/1753-6561-2-s1-p30. ISSN: 1753-6561 [Consulta: 30 desembre 2017].
  42. ↑ Newton, CR «Plasmodium falciparum and the brain» (en anglès). BMC Proceedings, 2008 Set; 2 (Supl 1), pp: S34. DOI: 10.1186/1753-6561-2-s1-s34. ISSN: 1753-6561 [Consulta: 30 desembre 2017].
  43. ↑ Kihara M, Carter JA, Newton, CR «The effect of Plasmodium falciparum on cognition: a systematic review» (en anglès). Trop Med Int Health, 2006 Abr; 11 (4), pp: 386-397. DOI: 10.1111/j.1365-3156.2006.01579.x. ISSN: 1365-3156. PMID: 16553922 [Consulta: 30 desembre 2017].
  44. ↑ Sylvester B, Gasarasi DB, Aboud S, Tarimo D, et al «Hyperparasitaemia during clinical malaria episodes in infants aged 0-24 months and its association with in utero exposure to Plasmodium falciparum» (en anglès). BMC Res Notes, 2018 Abr 4; 11 (1), pp: 232. DOI: 10.1186/s13104-018-3339-0. PMC: 5885461. PMID: 29618382 [Consulta: 24 abril 2018].
  45. ↑ Carey MA, Papin JA, Guler JL «Novel Plasmodium falciparum metabolic network reconstruction identifies shifts associated with clinical antimalarial resistance» (en anglès). BMC Genomics, 2017 Jul 19; 18 (1), pp: 543. DOI: 10.1186/s12864-017-3905-1. PMID: 28724354 [Consulta: 1r agost 2017].
  46. ↑ Zaw MT, Emran NA, Lin Z «Updates on k13 mutant alleles for artemisinin resistance in Plasmodium falciparum» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2017 Jun 29, pii: S1684-1182(17)30122-6. DOI: 10.1016/j.jmii.2017.06.009. PMID: 28711439 [Consulta: 1r agost 2017].
  47. ↑ Qidwai, T «QSAR modeling, docking and ADMET studies for exploration of potential anti-malarial compounds against Plasmodium falciparum» (en anglès). In Silico Pharmacol, 2016 Des; 5 (1), pp: 6. DOI: 10.1007/s40203-017-0026-0. PMID: 28726171 [Consulta: 3 agost 2017].
  48. ↑ Baumgärtner F, Jourdan J, Scheurer C, Blasco B, et al «In vitro activity of anti-malarial ozonides against an artemisinin-resistant isolate» (en anglès). Malar J, 2017 Gen 25; 16 (1), pp: 45. DOI: 10.1186/s12936-017-1696-0. PMC: 5267415. PMID: 28122617 [Consulta: 5 agost 2017].
  49. ↑ Straimer J, Gnädig NF, Stokes BH, Ehrenberger M, et al «Plasmodium falciparum K13 Mutations Differentially Impact Ozonide Susceptibility and Parasite Fitness In Vitro» (en anglès). MBio, 2017 Abr 11; 8 (2), pii: e00172-17. DOI: 10.1128/mBio.00172-17. PMC: 388803. PMID: 28400526 [Consulta: 5 agost 2017].
  50. ↑ Lu F, Zhang M, Culleton RL, Xu S, et al «Return of chloroquine sensitivity to Africa? Surveillance of African Plasmodium falciparum chloroquine resistance through malaria imported to China» (en anglès). Parasit Vectors, 2017 Jul 26; 10 (1), pp: 355. DOI: 10.1186/s13071-017-2298-y. PMID: 28747223 [Consulta: 1r agost 2017].
  51. ↑ Heinberg A, Kirkman L «The molecular basis of antifolate resistance in Plasmodium falciparum: looking beyond point mutations» (en anglès). Ann N Y Acad Sci, 2015 Abr; 1342, pp: 10-18. DOI: 10.1111/nyas.12662. PMC: 4405445. PMID: 25694157 [Consulta: 23 gener 2018].
  52. ↑ von Seidlein, L «Mini Primaquine?. Controversy and Uncertainty Surround WHO Guidelines for the Antimalarial Primaquine» (en anglès). PLOS Blogs. Speaking of Medicine, 2012, Oct 11, pàgs: 6 [Consulta: 22 agost 2017].
  53. ↑ Eziefula AC, Bousema T, Yeung S, Kamya M, et al «Single dose primaquine for clearance of Plasmodium falciparum gametocytes in children with uncomplicated malaria in Uganda: a randomised, controlled, double-blind, dose-ranging trial» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2014 Feb; 14 (2), pp: 130-139. DOI: 10.1016/S1473-3099(13)70268-8. PMID: 24239324 [Consulta: 22 agost 2017].
  54. ↑ White NJ, Qiao LG, Qi G, Luzzatto L «Rationale for recommending a lower dose of primaquine as a Plasmodium falciparum gametocytocide in populations where G6PD deficiency is common» (en anglès). Malar J, 2012 Des 14; 11, pp: 418. DOI: 10.1186/1475-2875-11-418. ISSN: 3546849. PMID: 23237606 [Consulta: 24 abril 2017].
  55. ↑ Recht J, Ashley EA, White NJ «Use of primaquine and glucose-6-phosphate dehydrogenase deficiency testing: Divergent policies and practices in malaria endemic countries» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Abr 19; 12 (4), pp: e0006230. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006230. ISSN: 1935-2735. PMID: 29672516 [Consulta: 24 abril 2017].
  56. ↑ Kemirembe K, Cabrera M, Cui L «Interactions between tafenoquine and artemisinin-combination therapy partner drug in asexual and sexual stage Plasmodium falciparum» (en anglès). Int J Parasitol Drugs Drug Resist, 2017 Aug; 7 (2), pp: 131-137. DOI: 10.1016/j.ijpddr.2017.03.002. PMC: 5358947. PMID: 28319724 [Consulta: 22 agost 2017].
  57. ↑ Ouji M, Augereau JM, Paloque L, Benoit-Vical F «Plasmodium falciparum resistance to artemisinin-based combination therapies: A sword of Damocles in the path toward malaria elimination» (en anglès). Parasite, 2018 Abr 20; 25, pp: 24. DOI: 10.1051/parasite/2018021. ISSN: 1776-1042. PMID: 29676250 [Consulta: 24 abril 2017].
  58. ↑ Edwards RL, Brothers RC, Wang X, Maron MI, et al «MEPicides: potent antimalarial prodrugs targeting isoprenoid biosynthesis» (en anglès). Sci Rep, 2017 Ag 21; 7(1), pp: 8400. DOI: 10.1038/s41598-017-07159-y. PMID: 28827774 [Consulta: 27 agost 2017].
  59. ↑ Lobo L, Cabral LIL, Sena MI, Guerreiro B, et al «New endoperoxides highly active in vivo and in vitro against artemisinin-resistant Plasmodium falciparum» (en anglès). Malar J, 2018 Abr 3; 17 (1), pp: 145. DOI: 10.1186/s12936-018-2281-x. PMC: 5883364. PMID: 29615130 [Consulta: 24 abril 2017].
  60. ↑ Abdulah R, Suradji EW, Subarnas A, Supratman U, et al «Catechin Isolated from Garcinia celebica Leaves Inhibit Plasmodium falciparum Growth through the Induction of Oxidative Stress» (en anglès). Pharmacogn Mag, 2017 Jul; 13 (Supl 2), pp: S301-S305. DOI: 10.4103/pm.pm_571_16. PMC: 5538170. PMID: 28808396 [Consulta: 1r setembre 2017].
  61. ↑ Khasanah U, WidyaWaruyanti A, Hafid AF, Tanjung M «Antiplasmodial Activity of Isolated Polyphenols from Alectryon serratus Leaves Against 3D7 Plasmodium falciparum» (en anglès). Pharmacognosy Res, 2017 Des; 9 (Supl 1), pp: S57–S60. DOI: 10.4103/pr.pr_39_17. PMC: 5757328. PMID: 29333044 [Consulta: 18 gener 2018].
  62. ↑ Mbouna CDJ, Kouipou RMT, Keumoe R1, Tchokouaha LRY, et al «Potent antiplasmodial extracts and fractions from Terminalia mantaly and Terminalia superba» (en anglès). Malar J, 2018 Abr 3; 17 (1), pp: 142. DOI: 10.1186/s12936-018-2298-1. PMC: 5883263. PMID: 29615047 [Consulta: 24 abril 2018].
  63. ↑ Lemma MT, Ahmed AM, Elhady MT, Ngo HT, et al «Medicinal plants for in vitro antiplasmodial activities: A systematic review of literature» (en anglès). Parasitol Int, 2017 Des; 66 (6), pp: 713-720. DOI: 10.1016/j.parint.2017.09.002. ISSN: 1383-5769. PMID: 28890153 [Consulta: 18 gener 2018].
  64. ↑ PubChem «Romidepsin» (en anglès). Compound Summary, 2018 Abr 21; CID 5352062 (rev), pàgs: 35 [Consulta: 24 abril 2018].
  65. ↑ Saraiva RG, Huitt-Roehl CR, Tripathi 1, Cheng YQ, et al «Chromobacterium spp. mediate their anti-Plasmodium activity through secretion of the histone deacetylase inhibitor romidepsin» (en anglès). Sci Rep, 2018 Abr 18; 8 (1), pp: 6176. DOI: 10.1038/s41598-018-24296-0. ISSN: 2045-2322. PMID: 29670144 [Consulta: 24 abril 2018].
  66. ↑ Leitgeb AM, Charunwatthana P, Rueangveerayut R, Uthaisin C, et al «Inhibition of merozoite invasion and transient de-sequestration by sevuparin in humans with Plasmodium falciparum malaria» (en anglès). PLoS One, 2017 Des 15; 12 (12), pp: e0188754. DOI: 10.1371/journal.pone.0188754. PMC: 5731734. PMID: 29244851 [Consulta: 29 desembre 2017].
  67. ↑ Marques J, Vilanova E, Mourão PA, Fernàndez-Busquets X «Marine organism sulfated polysaccharides exhibiting significant antimalarial activity and inhibition of red blood cell invasion by Plasmodium» (en anglès). Sci Rep, 2016 Abr 13; 6, pp: 24368. DOI: 10.1038/srep24368. PMC: 4829872. PMID: 27071342 [Consulta: 29 desembre 2017].
  68. ↑ Cariaco Y, Lima WR, Sousa R, Nascimento LAC, et al «Ethanolic extract of the fungus Trichoderma stromaticum decreases inflammation and ameliorates experimental cerebral malaria in C57BL/6 mice» (en anglès). Sci Rep, 2018 Gen 24; 8 (1), pp: 1547. DOI: 10.1038/s41598-018-19840-x. ISSN: 2045-2322. PMID: 29367729 [Consulta: 28 gener 2018].
  69. ↑ Karch CP, Doll TAPF, Paulillo SM, Nebie I, et al «The use of a P. falciparum specific coiled-coil domain to construct a self-assembling protein nanoparticle vaccine to prevent malaria» (en anglès). J Nanobiotechnology, 2017 Set 6; 15 (1), pp: 62. DOI: 10.1186/s12951-017-0295-0. ISSN: 1477-3155. PMID: 28877692 [Consulta: 9 setembre 2017].
  70. ↑ Marques J, Valle-Delgado JJ, Urbán P, Baró E, et al «Adaptation of targeted nanocarriers to changing requirements in antimalarial drug delivery» (en anglès). Nanomedicine, 2017 Feb; 13 (2), pp: 515–525. DOI: 10.1016/j.nano.2016.09.010. PMC: 5332526. PMID: 27720930 [Consulta: 29 desembre 2017].
  71. ↑ Smith, JD «The role of PfEMP1 adhesion domain classification in Plasmodium falciparum pathogenesis research» (en anglès). Mol Biochem Parasitol, 2014 Jul; 195 (2), pp: 82–87. DOI: 10.1016/j.molbiopara.2014.07.006. PMC: 4159067. PMID: 25064606 [Consulta: 29 desembre 2017].
  72. ↑ Chan JA, Fowkes FJ, Beeson JG «Surface antigens of Plasmodium falciparum-infected erythrocytes as immune targets and malaria vaccine candidates» (en anglès). Cell Mol Life Sci, 2014; 71 (19), pp: 3633–3657. DOI: 10.1007/s00018-014-1614-3. PMC: 4160571. PMID: 24691798 [Consulta: 29 desembre 2017].
  73. ↑ Lennartz, F; Lavstsen, T; Higgins, MK «Towards an anti-disease malaria vaccine» (en anglès). Emerging Topics in Life Sciences, 2017 Des 22; 1 (6), pp: 539-545. DOI: 10.1042/ETLS20170091. ISSN: 2397-8554 [Consulta: 29 desembre 2017].
  74. ↑ Yeh E, DeRisi JL «Chemical Rescue of Malaria Parasites Lacking an Apicoplast Defines Organelle Function in Blood-Stage Plasmodium falciparum» (en anglès). PLoS Biol, 2011 Ag; 9 (8), pp: e1001138. DOI: 10.1371/journal.pbio.1001138. PMC: 3166167. PMID: 21912516 [Consulta: 17 gener 2018].
  75. ↑ Chakraborty, A «Understanding the biology of the Plasmodium falciparum apicoplast; an excellent target for antimalarial drug development» (en anglès). Life Sci. 2016 Aug 1;158:104-10. doi: 10.1016/j.lfs.2016.06.030, pp:. PMID: 27381078 [Consulta: 17 gener 2018].
  76. ↑ Kapishnikov S, Grolimund D, Schneider G, Pereiro E, et al «Unraveling heme detoxification in the malaria parasite by in situ correlative X-ray fluorescence microscopy and soft X-ray tomography» (en anglès). Nature Scientific Reports, 2017 Ag 8; 7 (7610), pàgs: 33. DOI: 10.1038/s41598-017-06650-w. ISSN: 2045-2322 [Consulta: 10 octubre 2017].
  77. ↑ Kapishnikov S, Leiserowitz L, Yang Y, Cloetens P, et al «Biochemistry of malaria parasite infected red blood cells by X-ray microscopy» (en anglès). Nature Scientific Reports, 2017 Abr 11; 7 (802), pàgs: 26. DOI: 10.1038/s41598-017-00921-2. ISSN: 2045-2322 [Consulta: 10 octubre 2017].
  78. ↑ Riddle MS, Jackson JL, Sanders JW, Blazes DL «Exchange Transfusion as an Adjunct Therapy in Severe Plasmodium falciparum Malaria: A Meta-analysis» (en anglès). Clin Infect Dis, 2002 Maig 1; 34 (9), pp: 1192-1198. DOI: 10.1086/339810. ISSN: 1058-4838. PMID: 11941545 [Consulta: 31 octubre 2017].
  79. ↑ Kreeftmeijer-Vegter AR, Melo Mde M, de Vries PJ, Koelewijn R, et al «Manual blood exchange transfusion does not significantly contribute to parasite clearance in artesunate-treated individuals with imported severe Plasmodium falciparum malaria» (en anglès). Malar J, 2013 Mar 27; 12, pp: 115. DOI: 10.1186/1475-2875-12-115. PMC: 3616886. PMID: 23537187 [Consulta: 31 octubre 2017].
  80. ↑ Dongare HC, Khatib KI «Exchange Transfusion in Severe Falciparum Malaria» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2016 Feb; 10 (2), pp: OD05–OD06. DOI: 10.7860/JCDR/2016/16341.7190. PMC: 4800569. PMID: 27042503 [Consulta: 31 octubre 2017].

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plasmodi_falcípar&oldid=19862662»