Paragonimosi: diferència entre les revisions
Divisió de la informació en apartats |
afegir informacio i referencies |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula malaltia}}{{Editant|data=novembre de 2020}} |
{{Infotaula malaltia}}{{Editant|data=novembre de 2020}} |
||
La '''paragonimosi '''és una [[malaltia]] causada per [[Paràsit|paràsits]] [[trematodes]] del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Paragonimus]]'', que infecten els [[Pulmó|pulmons]] i altres òrgans dels [[mamífers]] |
La '''paragonimosi '''és una [[malaltia]] causada per [[Paràsit|paràsits]] [[trematodes]] del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Paragonimus]]'', que infecten els [[Pulmó|pulmons]] i altres [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] dels [[mamífers]]. Es tracta d'una [[zoonosi]] en la que els humans poden ser els [[Hoste definitiu|hostes definitius]]. <ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Paragonimiasis|url=https://doi.org/10.1007/978-1-4939-0915-5_5|editorial=Springer|data=2014|lloc=New York, NY|isbn=978-1-4939-0915-5|pàgines=115–152|doi=10.1007/978-1-4939-0915-5_5|llengua=en|nom=David|cognom=Blair}}</ref> |
||
Els cucs adults de ''Paragonimus'' es localitzen en el [[Cèl·lules parenquimàtiques|parènquima]] pulmonar i causen lesions per [[necrosi]] dels [[Teixit (biologia)|teixits]] i per inflamació i [[fibrosi]] al voltant dels ous que dipositen. Poden passar a altres òrgans, fins i tot al [[cor]] i al [[cervell]], enquistar-se i causar danys greus, fins i tot la mort. |
Els cucs adults de ''Paragonimus'' es localitzen en el [[Cèl·lules parenquimàtiques|parènquima]] pulmonar i causen lesions per [[necrosi]] dels [[Teixit (biologia)|teixits]] i per inflamació i [[fibrosi]] al voltant dels ous que dipositen. Poden passar a altres òrgans, fins i tot al [[cor]] i al [[cervell]], enquistar-se i causar danys greus, fins i tot la mort. |
||
== Epidemiologia == |
== Epidemiologia == |
||
Les espècies que més comunament infecten els humans són ''[[Paragonimus westermani]]'', a [[Àsia]]; ''[[Paragonimus mexicanus]]'', a [[Amèrica]]; i ''[[Paragonimus africanus]]'', a [[Àfrica]]. |
Les espècies que més comunament infecten els humans són ''[[Paragonimus westermani]]'', a [[Àsia]]; ''[[Paragonimus mexicanus]]'', a [[Amèrica]]; i ''[[Paragonimus africanus]]'', a [[Àfrica]]. |
||
''[[Paragonimus kellicotti]]'' es un patogen conegut en animals salvatges i domèstics. ''[[Paragonimus westermani]] és l’espècie més distribuida arreu del món de les especies de Paragonimus conegudes.''<ref name=":0" /> |
|||
== Símptomes == |
== Símptomes == |
||
Línia 11: | Línia 13: | ||
== Transmissió == |
== Transmissió == |
||
Aquesta malaltia s’adquireix al menjar crustacis d’aigua dolça poc cuits o crancs de riu que contenen [[metacercàries]]. També es pot adquirir per ingestió de carn poc cuita de mamífers.<ref name=":1" /> |
|||
Aquesta malaltia és una [[zoonosi]], ja que es contreu en consumir crancs d'aigua dolça crus o mal bullits o per manipular l'animal abans de la cocció. Es prevé per tant cuinant molt bé els crancs, rentant-se les mans i els utensilis i evitant posar-se'ls a la boca quan no estan ben rentats. |
|||
== Diagnòstic == |
== Diagnòstic == |
||
Línia 23: | Línia 25: | ||
''[[Paragonimus]]'' spp. són paràsits amb un cicle de vida complex que es produeix en almenys tres [[Hoste|hostes]] diferents: [[Caragol de terra|caragols]], [[crustacis]] i [[mamífers]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=North American Paragonimiasis (Caused by Paragonimus kellicotti) in the Context of Global Paragonimiasis|url=https://cmr.asm.org/content/22/3/415|publicació=Clinical Microbiology Reviews|data=2009-07-01|issn=0893-8512|pmc=PMC2708389|pmid=19597007|pàgines=415–446|volum=22|exemplar=3|doi=10.1128/CMR.00005-08|llengua=en|nom=Gary W.|cognom=Procop}}</ref> |
''[[Paragonimus]]'' spp. són paràsits amb un cicle de vida complex que es produeix en almenys tres [[Hoste|hostes]] diferents: [[Caragol de terra|caragols]], [[crustacis]] i [[mamífers]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=North American Paragonimiasis (Caused by Paragonimus kellicotti) in the Context of Global Paragonimiasis|url=https://cmr.asm.org/content/22/3/415|publicació=Clinical Microbiology Reviews|data=2009-07-01|issn=0893-8512|pmc=PMC2708389|pmid=19597007|pàgines=415–446|volum=22|exemplar=3|doi=10.1128/CMR.00005-08|llengua=en|nom=Gary W.|cognom=Procop}}</ref> |
||
Els organismes adults s’enquisten en els [[Pulmó|pulmons]] dels mamífers i alliberen els [[Ou (biologia)|ous]] a les vies respiratòries. Aquests poden sortir a l’exterior mitjançant l’[[esput]] o altres [[Secreció|secrecions]] del cos.<ref name=":1" /> |
|||
⚫ | |||
⚫ | els miracideos que surtin en eclosionar els ous busquen al primer hoste intermediari, un [[Caragol de terra|caragol]], per exemple dels gèneres ''Semisulcospira'', ''Oncomelania'', ''Aroapyrgus'', ''Pomatiopsis'', ''Achatina'' o ''Potadoma'', al qual infiltren, per després convertir-se en redias que surten a l'aigua dolça en forma de cercària i infiltren el segon hoste intermediari, un cranc d'aigua dolça, en el qual s'enquisten com a metacercàries, que passen al mamífer, des del tracte intestinal del qual migren els cucs fins als pulmons. |
||
Les formes adultes |
Les formes adultes habiten i es reprodueixen en els pulmons dels mamífers, inclosos els humans.<ref name=":0" /> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 19:24, 10 nov 2020
Tipus | helmintosi, hepatopatia, malaltia esplènica, encefalopatia, malaltia pulmonar i malaltia |
---|---|
Especialitat | infectologia i helmintologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | diarrea, flatulència, dolor abdominal, hepatitis, febre, miàlgia, dispnea, hemoptisi, bronquitis, pneumònia, pleuritis, pneumotòrax, abscés pulmonar, encefalitis, meningoencefalitis, eosinofília i nòdul |
Exàmens | hemograma, radiografia de tòrax, tomografia computada, microscopi òptic, ELISA, ecografia i imatge per ressonància magnètica |
Tractament | antihelmíntic i operació quirúrgica |
Medicació | |
Patogènia | |
Localització | pulmó, pell, cervell, pleura i abdomen |
Causat per | Paragonimus westermani, Paragonimus heterotremus, Paragonimus uterobilateralis, Paragonimus kellicotti, Paragonimus mexicanus i Paragonimus |
Classificació | |
CIM-11 | 1F85 |
CIM-10 | B66.4 |
CIM-9 | 121.2 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0129605 |
DiseasesDB | 30756 |
eMedicine | 999188 |
Patient UK | Paragonimiasis |
MeSH | D010237 |
UMLS CUI | C0030424 |
DOID | DOID:10699 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
La paragonimosi és una malaltia causada per paràsits trematodes del gènere Paragonimus, que infecten els pulmons i altres òrgans dels mamífers. Es tracta d'una zoonosi en la que els humans poden ser els hostes definitius. [1]
Els cucs adults de Paragonimus es localitzen en el parènquima pulmonar i causen lesions per necrosi dels teixits i per inflamació i fibrosi al voltant dels ous que dipositen. Poden passar a altres òrgans, fins i tot al cor i al cervell, enquistar-se i causar danys greus, fins i tot la mort.
Epidemiologia
Les espècies que més comunament infecten els humans són Paragonimus westermani, a Àsia; Paragonimus mexicanus, a Amèrica; i Paragonimus africanus, a Àfrica.
Paragonimus kellicotti es un patogen conegut en animals salvatges i domèstics. Paragonimus westermani és l’espècie més distribuida arreu del món de les especies de Paragonimus conegudes.[2]
Símptomes
Els símptomes principals de la presència del paràsit en el pulmó, com bronquitis, tos seca, febre, sang en l'esput i dolors, freqüentment fan pensar que el malalt pateix tuberculosi.
Transmissió
Aquesta malaltia s’adquireix al menjar crustacis d’aigua dolça poc cuits o crancs de riu que contenen metacercàries. També es pot adquirir per ingestió de carn poc cuita de mamífers.[1]
Diagnòstic
Les radiografies de tòraxs produeixen imatges que detecten al paràsit però mantenen la confusió amb la tuberculosi. El diagnòstic diferencial és possible, mitjançant la troballa d'ous en l'esput i principalment detectant antígens mitjançant la tècnica d'ELISA o altres serologies.
Tractament
Un tractament farmacològic eficaç, sempre sota control mèdic, es duu a terme amb praziquantel. Altres fàrmacs usats són bithionol i triclabendazol. Com que poden tenir contraindicacions o produir efectes col·laterals, només es poden administrats per ordre mèdica, indicacions especialitzades i vigilància professional de l'evolució del pacient.
Cicle del paràsit
Paragonimus spp. són paràsits amb un cicle de vida complex que es produeix en almenys tres hostes diferents: caragols, crustacis i mamífers.[2]
Els organismes adults s’enquisten en els pulmons dels mamífers i alliberen els ous a les vies respiratòries. Aquests poden sortir a l’exterior mitjançant l’esput o altres secrecions del cos.[1]
els miracideos que surtin en eclosionar els ous busquen al primer hoste intermediari, un caragol, per exemple dels gèneres Semisulcospira, Oncomelania, Aroapyrgus, Pomatiopsis, Achatina o Potadoma, al qual infiltren, per després convertir-se en redias que surten a l'aigua dolça en forma de cercària i infiltren el segon hoste intermediari, un cranc d'aigua dolça, en el qual s'enquisten com a metacercàries, que passen al mamífer, des del tracte intestinal del qual migren els cucs fins als pulmons.
Les formes adultes habiten i es reprodueixen en els pulmons dels mamífers, inclosos els humans.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Blair, David. Paragonimiasis (en anglès). New York, NY: Springer, 2014, p. 115–152. DOI 10.1007/978-1-4939-0915-5_5. ISBN 978-1-4939-0915-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Procop, Gary W. «North American Paragonimiasis (Caused by Paragonimus kellicotti) in the Context of Global Paragonimiasis» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 22, 3, 01-07-2009, pàg. 415–446. DOI: 10.1128/CMR.00005-08. ISSN: 0893-8512. PMC: PMC2708389. PMID: 19597007.
- Abdul-Hadi, Salha; Zoraida Díaz-Bello; Reinaldo Zavala-Jaspe; Marieli Rangel-Lujano; Erika Gómez; Ivonne Figueira y Belkisyolé Alarcón-Noya. (2008) Paragonimiasis pulmonar. Descripción de un caso; Investigación Clínca 49 (2):257-264. Consultado el 3 de septiembre de 2009.
- Blair, D.; Xu Z-B. and Agatsuma, T. (1999) "Paragonimiasis adn the genus Paragonimus"; Baker, John R.; Ralph Muller and David Rollinson Advances in Parasitology 42: 132-182. Academic Press.
- Náquira Velarde, César; Raúl Verano Montesinos; Menandro Ortiz Pretel y Frida Náquira Velarde. Parasitología: Guía práctica: 92-44. Universidad Ricardo Palma. Consultada el 3 de septiembre de 2009.
- Uribarren Berrueta, Teresa PARAGONIMOSIS. UNAM. Consultado el 3 de septiembre de 2009.