Paragonimosi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Divisió de la informació en apartats
afegir informacio i referencies
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula malaltia}}{{Editant|data=novembre de 2020}}
{{Infotaula malaltia}}{{Editant|data=novembre de 2020}}
La '''paragonimosi '''és una [[malaltia]] causada per [[Paràsit|paràsits]] [[trematodes]] del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Paragonimus]]'', que infecten els [[Pulmó|pulmons]] i altres òrgans dels [[mamífers]], entre ells els humans.
La '''paragonimosi '''és una [[malaltia]] causada per [[Paràsit|paràsits]] [[trematodes]] del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Paragonimus]]'', que infecten els [[Pulmó|pulmons]] i altres [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] dels [[mamífers]]. Es tracta d'una [[zoonosi]] en la que els humans poden ser els [[Hoste definitiu|hostes definitius]]. <ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Paragonimiasis|url=https://doi.org/10.1007/978-1-4939-0915-5_5|editorial=Springer|data=2014|lloc=New York, NY|isbn=978-1-4939-0915-5|pàgines=115–152|doi=10.1007/978-1-4939-0915-5_5|llengua=en|nom=David|cognom=Blair}}</ref>


Els cucs adults de ''Paragonimus'' es localitzen en el [[Cèl·lules parenquimàtiques|parènquima]] pulmonar i causen lesions per [[necrosi]] dels [[Teixit (biologia)|teixits]] i per inflamació i [[fibrosi]] al voltant dels ous que dipositen. Poden passar a altres òrgans, fins i tot al [[cor]] i al [[cervell]], enquistar-se i causar danys greus, fins i tot la mort.
Els cucs adults de ''Paragonimus'' es localitzen en el [[Cèl·lules parenquimàtiques|parènquima]] pulmonar i causen lesions per [[necrosi]] dels [[Teixit (biologia)|teixits]] i per inflamació i [[fibrosi]] al voltant dels ous que dipositen. Poden passar a altres òrgans, fins i tot al [[cor]] i al [[cervell]], enquistar-se i causar danys greus, fins i tot la mort.


== Epidemiologia ==
== Epidemiologia ==
Les espècies que més comunament infecten els humans són ''[[Paragonimus westermani]]'', a [[Àsia]]; ''[[Paragonimus mexicanus]]'', a [[Amèrica]]; i ''[[Paragonimus africanus]]'', a [[Àfrica]].
Les espècies que més comunament infecten els humans són ''[[Paragonimus westermani]]'', a [[Àsia]]; ''[[Paragonimus mexicanus]]'', a [[Amèrica]]; i ''[[Paragonimus africanus]]'', a [[Àfrica]].

''[[Paragonimus kellicotti]]'' es un patogen conegut en animals salvatges i domèstics. ''[[Paragonimus westermani]] és l’espècie més distribuida arreu del món de les especies de Paragonimus conegudes.''<ref name=":0" />


== Símptomes ==
== Símptomes ==
Línia 11: Línia 13:


== Transmissió ==
== Transmissió ==
Aquesta malaltia s’adquireix al menjar crustacis d’aigua dolça poc cuits o crancs de riu que contenen [[metacercàries]]. També es pot adquirir per ingestió de carn poc cuita de mamífers.<ref name=":1" />
Aquesta malaltia és una [[zoonosi]], ja que es contreu en consumir crancs d'aigua dolça crus o mal bullits o per manipular l'animal abans de la cocció. Es prevé per tant cuinant molt bé els crancs, rentant-se les mans i els utensilis i evitant posar-se'ls a la boca quan no estan ben rentats.


== Diagnòstic ==
== Diagnòstic ==
Línia 23: Línia 25:
''[[Paragonimus]]'' spp. són paràsits amb un cicle de vida complex que es produeix en almenys tres [[Hoste|hostes]] diferents: [[Caragol de terra|caragols]], [[crustacis]] i [[mamífers]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=North American Paragonimiasis (Caused by Paragonimus kellicotti) in the Context of Global Paragonimiasis|url=https://cmr.asm.org/content/22/3/415|publicació=Clinical Microbiology Reviews|data=2009-07-01|issn=0893-8512|pmc=PMC2708389|pmid=19597007|pàgines=415–446|volum=22|exemplar=3|doi=10.1128/CMR.00005-08|llengua=en|nom=Gary W.|cognom=Procop}}</ref>
''[[Paragonimus]]'' spp. són paràsits amb un cicle de vida complex que es produeix en almenys tres [[Hoste|hostes]] diferents: [[Caragol de terra|caragols]], [[crustacis]] i [[mamífers]].<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=North American Paragonimiasis (Caused by Paragonimus kellicotti) in the Context of Global Paragonimiasis|url=https://cmr.asm.org/content/22/3/415|publicació=Clinical Microbiology Reviews|data=2009-07-01|issn=0893-8512|pmc=PMC2708389|pmid=19597007|pàgines=415–446|volum=22|exemplar=3|doi=10.1128/CMR.00005-08|llengua=en|nom=Gary W.|cognom=Procop}}</ref>


Els organismes adults s’enquisten en els [[Pulmó|pulmons]] dels mamífers i alliberen els [[Ou (biologia)|ous]] a les vies respiratòries. Aquests poden sortir a l’exterior mitjançant l’[[esput]] o altres [[Secreció|secrecions]] del cos.<ref name=":1" />
⚫
Els ous surten per l'esput o altres secrecions del cos; els miracideos que surtin en eclosionar els ous busquen al primer hoste intermediari, un [[Caragol de terra|caragol]], per exemple dels gèneres ''Semisulcospira'', ''Oncomelania'', ''Aroapyrgus'', ''Pomatiopsis'', ''Achatina'' o ''Potadoma'', al qual infiltren, per després convertir-se en redias que surten a l'aigua dolça en forma de cercària i infiltren el segon hoste intermediari, un cranc d'aigua dolça, en el qual s'enquisten com a metacercàries, que passen al mamífer, des del tracte intestinal del qual migren els cucs fins als pulmons.

⚫
els miracideos que surtin en eclosionar els ous busquen al primer hoste intermediari, un [[Caragol de terra|caragol]], per exemple dels gèneres ''Semisulcospira'', ''Oncomelania'', ''Aroapyrgus'', ''Pomatiopsis'', ''Achatina'' o ''Potadoma'', al qual infiltren, per després convertir-se en redias que surten a l'aigua dolça en forma de cercària i infiltren el segon hoste intermediari, un cranc d'aigua dolça, en el qual s'enquisten com a metacercàries, que passen al mamífer, des del tracte intestinal del qual migren els cucs fins als pulmons.


Les formes adultes d'aquest microorganisme habiten i es reprodueixen en els pulmons dels mamífers, inclosos els humans.<ref name=":0" />
Les formes adultes habiten i es reprodueixen en els pulmons dels mamífers, inclosos els humans.<ref name=":0" />


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:24, 10 nov 2020

Plantilla:Infotaula malaltiaParagonimosi
modifica
Tipushelmintosi, hepatopatia, malaltia esplènica, encefalopatia, malaltia pulmonar i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i helmintologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdiarrea, flatulència, dolor abdominal, hepatitis, febre, miàlgia, dispnea, hemoptisi, bronquitis, pneumònia, pleuritis, pneumotòrax, abscés pulmonar, encefalitis, meningoencefalitis, eosinofília i nòdul Modifica el valor a Wikidata
Exàmenshemograma, radiografia de tòrax, tomografia computada, microscopi òptic, ELISA, ecografia i imatge per ressonància magnètica Modifica el valor a Wikidata
Tractamentantihelmíntic i operació quirúrgica Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
praziquantel, triclabendazole (en) Tradueix i corticoesteroide Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Localitzaciópulmó, pell, cervell, pleura i abdomen Modifica el valor a Wikidata
Causat perParagonimus westermani, Paragonimus heterotremus, Paragonimus uterobilateralis, Paragonimus kellicotti, Paragonimus mexicanus i Paragonimus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F85 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B66.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9121.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0129605 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB30756 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine999188 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKParagonimiasis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD010237 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0030424 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10699 Modifica el valor a Wikidata
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

La paragonimosi és una malaltia causada per paràsits trematodes del gènere Paragonimus, que infecten els pulmons i altres òrgans dels mamífers. Es tracta d'una zoonosi en la que els humans poden ser els hostes definitius. [1]

Els cucs adults de Paragonimus es localitzen en el parènquima pulmonar i causen lesions per necrosi dels teixits i per inflamació i fibrosi al voltant dels ous que dipositen. Poden passar a altres òrgans, fins i tot al cor i al cervell, enquistar-se i causar danys greus, fins i tot la mort.

Epidemiologia

Les espècies que més comunament infecten els humans són Paragonimus westermani, a Àsia; Paragonimus mexicanus, a Amèrica; i Paragonimus africanus, a Àfrica.

Paragonimus kellicotti es un patogen conegut en animals salvatges i domèstics. Paragonimus westermani és l’espècie més distribuida arreu del món de les especies de Paragonimus conegudes.[2]

Símptomes

Els símptomes principals de la presència del paràsit en el pulmó, com bronquitis, tos seca, febre, sang en l'esput i dolors, freqüentment fan pensar que el malalt pateix tuberculosi.

Transmissió

Aquesta malaltia s’adquireix al menjar crustacis d’aigua dolça poc cuits o crancs de riu que contenen metacercàries. També es pot adquirir per ingestió de carn poc cuita de mamífers.[1]

Diagnòstic

Les radiografies de tòraxs produeixen imatges que detecten al paràsit però mantenen la confusió amb la tuberculosi. El diagnòstic diferencial és possible, mitjançant la troballa d'ous en l'esput i principalment detectant antígens mitjançant la tècnica d'ELISA o altres serologies.

Tractament

Un tractament farmacològic eficaç, sempre sota control mèdic, es duu a terme amb praziquantel. Altres fàrmacs usats són bithionol i triclabendazol. Com que poden tenir contraindicacions o produir efectes col·laterals, només es poden administrats per ordre mèdica, indicacions especialitzades i vigilància professional de l'evolució del pacient.

Cicle del paràsit

Paragonimus spp. són paràsits amb un cicle de vida complex que es produeix en almenys tres hostes diferents: caragols, crustacis i mamífers.[2]

Els organismes adults s’enquisten en els pulmons dels mamífers i alliberen els ous a les vies respiratòries. Aquests poden sortir a l’exterior mitjançant l’esput o altres secrecions del cos.[1]

els miracideos que surtin en eclosionar els ous busquen al primer hoste intermediari, un caragol, per exemple dels gèneres Semisulcospira, Oncomelania, Aroapyrgus, Pomatiopsis, Achatina o Potadoma, al qual infiltren, per després convertir-se en redias que surten a l'aigua dolça en forma de cercària i infiltren el segon hoste intermediari, un cranc d'aigua dolça, en el qual s'enquisten com a metacercàries, que passen al mamífer, des del tracte intestinal del qual migren els cucs fins als pulmons.

Les formes adultes habiten i es reprodueixen en els pulmons dels mamífers, inclosos els humans.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Blair, David. Paragonimiasis (en anglès). New York, NY: Springer, 2014, p. 115–152. DOI 10.1007/978-1-4939-0915-5_5. ISBN 978-1-4939-0915-5. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Procop, Gary W. «North American Paragonimiasis (Caused by Paragonimus kellicotti) in the Context of Global Paragonimiasis» (en anglès). Clinical Microbiology Reviews, 22, 3, 01-07-2009, pàg. 415–446. DOI: 10.1128/CMR.00005-08. ISSN: 0893-8512. PMC: PMC2708389. PMID: 19597007.

  • Abdul-Hadi, Salha; Zoraida Díaz-Bello; Reinaldo Zavala-Jaspe; Marieli Rangel-Lujano; Erika Gómez; Ivonne Figueira y Belkisyolé Alarcón-Noya. (2008) Paragonimiasis pulmonar. Descripción de un caso; Investigación Clínca 49 (2):257-264. Consultado el 3 de septiembre de 2009.
  • Blair, D.; Xu Z-B. and Agatsuma, T. (1999) "Paragonimiasis adn the genus Paragonimus"; Baker, John R.; Ralph Muller and David Rollinson Advances in Parasitology 42: 132-182. Academic Press.
  • Náquira Velarde, César; Raúl Verano Montesinos; Menandro Ortiz Pretel y Frida Náquira Velarde. Parasitología: Guía práctica: 92-44. Universidad Ricardo Palma. Consultada el 3 de septiembre de 2009.
  • Uribarren Berrueta, Teresa PARAGONIMOSIS. UNAM. Consultado el 3 de septiembre de 2009.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paragonimosi&oldid=25411355»