Cocoter: diferència entre les revisions
| Línia 27: | Línia 27: | ||
*Mozambique<ref>{{cite book|title=Cogent|url=https://books.google.com/books?id=_IAJuVHKwMcC&pg=PA11|publisher=Bioversity International|pages=11–|id=GGKEY:1ACFJA42DES|authormask=|trans_title=|format=|origyear=|oclc=|doi=|bibcode=|quote=|laysummary=|laydate=}}</ref> |
*Mozambique<ref>{{cite book|title=Cogent|url=https://books.google.com/books?id=_IAJuVHKwMcC&pg=PA11|publisher=Bioversity International|pages=11–|id=GGKEY:1ACFJA42DES|authormask=|trans_title=|format=|origyear=|oclc=|doi=|bibcode=|quote=|laysummary=|laydate=}}</ref> |
||
*Seychelles Tall<ref name="MairBeckley2008">{{cite book|author1=Lyn Mair|author2=Lynnath Beckley|title=Seychelles|url=https://books.google.com/books?id=aHXeJtnAQ2MC&pg=PA120|year=2008|publisher=Bradt Travel Guides|isbn=978-1-84162-259-0|pages=120–|authormask=|trans_title=|format=|origyear=|oclc=|doi=|bibcode=|id=|quote=|laysummary=|laydate=}}</ref> |
*Seychelles Tall<ref name="MairBeckley2008">{{cite book|author1=Lyn Mair|author2=Lynnath Beckley|title=Seychelles|url=https://books.google.com/books?id=aHXeJtnAQ2MC&pg=PA120|year=2008|publisher=Bradt Travel Guides|isbn=978-1-84162-259-0|pages=120–|authormask=|trans_title=|format=|origyear=|oclc=|doi=|bibcode=|id=|quote=|laysummary=|laydate=}}</ref> |
||
*Tres Picos<ref name="OropezaVerdeil2013">{{cite book|author1=C. Oropeza|author2=J.L. Verdeil|author3=G.R. Ashburner|coauthors=R. Cardeña, J.M. Santamaría|title=Current Advances in Coconut Biotechnology|url=https://books.google.com/books?id=dif2CAAAQBAJ&pg=PA83|date=17 April 2013|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-94-015-9283-3|pages=83–|authormask=|trans_title=|format=|origyear=|oclc=|doi=|bibcode=|id=|quote=|laysummary=|laydate=}}</ref> |
|||
*Tres Picos |
|||
*San Blas |
*San Blas |
||
*Jamaica Tall |
*Jamaica Tall |
||
Revisió del 07:44, 8 ago 2021
Cocos nucifera  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | coco, Aigua de coco, cocoter, Sucre de coco, fibra de coco, oli de coco, closca de coco, copra i fulla de cocoter |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Arecales |
| Família | Arecaceae |
| Tribu | Cocoseae |
| Gènere | Cocos |
| Espècie | Cocos nucifera L., 1753 |
El cocoter, coco, palma/palmera de coco, palma cocotera o palma indiana (Cocos nucifera) és una palmera de la família de les arecàcies conreada o espontània a tots els països tropicals. El nom específic nucifera deriva del llatí i significa portador de nous. El fruit s'anomena coco o nou de coco. És l'única espècie dins del gènere cocos.
El coco és un element importantíssim o essencial en la gastronomia de molts països de les zones tropicals arreu del món.
El coco
El coco és una nou molt gran envoltada d'un mesocarpi fibrós que s'obre per extreure la nou de coco; la part comestible és l'endosperma albuminós de color blanc. La nou jove està plena d'aigua. La llet de coco s'obté esprement la nou ratllada.
El nom prové del portuguès coco, una mena de papu per espantar els nens.[1]
És una palmera de grans dimensions que es troba a les tropicals arreu del món. Pot arribar a 30 metres d'alt. Posseeix tres o més fulles grans, pinnades i que poden arribar a mesurar 6 metres de llarg. Floreix al llarg de tot l'any en inflorescències que contenen tant flors masculines com femenines amb 6 estams. Les flors estan situades als apèndix axil·lars.
Les flors femenines quan acaben el procés de maduració formen un fruit en forma de drupa oval monosperma de hasta 30 cm de diàmetre amb un pericarpi fibrós i un endocarpi ossi. El fruit conté al seu interior l'albumen blanc comestible.
De forma espontània es dispersa mitjançant la suració dels fruits al mar i germinant en les platges, ja que els fruits resisteixen la salinització de l'aigua.
Preferix el sòl sorrenc i necessita molta insolació, alta humitat relativa (750 a 200 litres de pluja a l'any o bé regadiu), aquesta humitat no pot ser excessiva, ja que un excés d'aigua iniciaria un efecte de putrefacció a la planta.
Varietats
Hi ha una vuitantena de varietats documentades. Considerant les dimensions del fruit, les variants més importants es llisten a continuació.[2]
Fruit petit
- Atuabo[3]
- West African Tall[4]
- Mnazi[5]
- Mozambique[6]
- Seychelles Tall[7]
- Tres Picos[8]
- San Blas
- Jamaica Tall
Fruit mitjà
- Ceylon Tall
- Indian Tall
- Laccadive Tall
- Gangabhavani
- Harmania
- Narical
- Park-choke
- New Hebrides Tall
Fruit gran
- Manila
- Coco Redondo
- Philippino
- Panama Tall
- Andaman Tall
- Maprao-Yai
- Thainland Tall
- Malayan Tall
- Java Tall
- Klapa Dalam
- Laguna
- Lupisan
- Davao Tall
- Bougainville Tall
- Kar Kar Tall
- Rotuma Tall
- Niu Kitu
- Tonga Tall
- Tahiti Tall[9]
Fruit molt gran
- Kamandala
- Andaman Giant
- Kappadam
- Rangoon Kobbari
- Ka Loke
- San Ramon
- Markham Tall
- Niu Vai
- Rennel Tall
- Thifow
Farmacologia
Composició química
Depenent de quina part del cocoter analitzem trobarem uns components o uns altres:
Si observem la llet de coco trobem fins a 2% de derivats de glúcids (poliol, sorbitol), àcids orgànics (àcid maleic), aminoàcids i difenil-urea.
Per una altra banda si observem la copra (polpa seca) trobarem fins a 65% de lípids, glúcids i en menor quantitat vitamina D.
Finalment a la closca del coco trobarem principalment tanins.
Usos medicinals
Abans que maduri el coco al seu interior trobem la llet de coco que és antihelmíntica i diürètica. La mantega de coco la fem servir per a reparar la pell. La carn del coco és discretament laxant i amb ella es fabrica un xarop pectoral.
Accions farmacològiques
Propietats medicinals
- Aigua de coco:
Actua com a refrescant, laxant, antihelmíntica i diürètica.
- Mantega de coco:
Emol·lient: elimina les inflamacions.
Té una propietat per a matar els paràsits intestinals.
- Casc cremat:
Aquest l'utilitzem per al dolor de queixals.
Usos generals
Té moltes aplicacions. S'utilitza sobretot per a l'alimentació en forma de fruit, d'oli o d'una mantega molt digestiva recomanada per a fer dieta alimentària. A banda del fruit també s'usen les fulles i el tronc per a la construcció rural. La fibra de coco s'utilitza com aïllant i en horticultura com un bon substitut de la torba.
- La part blanca del coco pot ser dessecada o consumida en fresc.
- El suc o llet de coco té sucres, fibra, proteïnes, antioxidants i minerals que constitueixen una beguda isotònica que a banda de l'ús gastronòmic s'ha utilitzat com a medi de cultiu de plantes en laboratori, ja que és estèril (fins que s'obre).
Curiositats
Els indis utilitzaven l'aigua de coco com un remei per a totes les malalties i amb la closca es feien copes o gots.
A partir de les flors del cocoter s'elabora un vi que els anglesos el denominen <<lady>>.
El coco és un aliment difícil de digerir però té un efecte que augmenta els espermatozous.
Galeria d'imatges
-
Tija de Cocos nucifera -
Fruits del cocoter -
Flors del cocoter -
Tronc de coco -
-
Chira toran; plat de la cuina de Kerala a base de nou de coco rallada, fulles d'Amaranthus retroflexus, all i bitxo -
Peix cuinat amb llet de coco servit en una fulla; cuina de Laos -
Nou pelada sense la pellofa que l'envolta
Referències
- ↑ Fernando Díez Losada, La tribuna del idioma, pg. 481
- ↑ Brian E. Grimwood. Coconut Palm Products: Their Processing in Developing Countries. Food & Agriculture Org., 1975, p. 7–. ISBN 978-92-5-100853-9.
- ↑ Gold Coast. Department of Agriculture. Bulletin. Government Printers., 1927.
- ↑ [1] West African Tall
- ↑ Mohamed Pakia. African Traditional Plant Knowledge Today: An Ethnobotanical Study of the Digo at the Kenya Coast. LIT Verlag Münster, 2006, p. 96–. ISBN 978-3-8258-9056-8.
- ↑ Cogent. Bioversity International, p. 11–. GGKEY:1ACFJA42DES.
- ↑ Lyn Mair. Seychelles. Bradt Travel Guides, 2008, p. 120–. ISBN 978-1-84162-259-0.
- ↑ C. Oropeza; R. Cardeña, J.M. Santamaría. Current Advances in Coconut Biotechnology. Springer Science & Business Media, 17 April 2013, p. 83–. ISBN 978-94-015-9283-3.
- ↑ V. Krishnakumar. The Coconut Palm (Cocos nucifera L.) - Research and Development Perspectives. Springer, 15 February 2019, p. 64–. ISBN 9789811327544.
Vegeu també
Bibliografia
- Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Bruneton, J. Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Editorial Acribia. Zaragoza., 2000. ISBN 9788420009353.
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. 2009a ed.. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
