Tinta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Ampliat. Afegits apartats de Tipus i Enllaços externs. Ampliat Vegeu també
Línia 7: Línia 7:


== Història ==
== Història ==
[[Fitxer:Ganesha ink.jpg|miniatura|Dibuix a tinta de [[Ganeixa]] sota un paraigua (principis del {{segle|XIX}}). La tinta, anomenada [[Tinta xinesa|''masi'']], una barreja de diversos components químics, s'ha utilitzat a l'Índia almenys des del {{segle|IV}} aC.<ref name="Banerji, page 673"> Banerji, pàgina 673</ref> Diversos sutres [[Jain]] a l'Índia van ser compilats amb tinta.<ref name="Sircar, page 67">Sircar, pàgina 67</ref>]]
[[Fitxer:Ganesha ink.jpg|miniatura|Dibuix a tinta de [[Ganeixa]] sota un paraigua (principis del {{segle|XIX}}). La tinta, anomenada [[Tinta xinesa|''masi'']], una barreja de diversos components químics, s'ha utilitzat a l'Índia almenys des del {{segle|IV}} aC.<ref name="Banerji, page 673"> Banerji, pàgina 673</ref> Diversos sutres [[Jainisme|Jainistes]] a l'Índia van ser compilats amb tinta.<ref name="Sircar, page 67">Sircar, pàgina 67</ref>]]
Moltes cultures antigues d'arreu del món han descobert i formulat tintes de manera independent per escriure i dibuixar. El coneixement de les tintes, les seves receptes i les tècniques per a la seva producció prové de l'anàlisi arqueològica o del propi text escrit. Es creu que les primeres tintes de totes les civilitzacions s'han fet amb [[Negre de carbó|negre fum]], una mena de [[sutge]], ja que s'hauria recollit fàcilment com a subproducte del foc.<ref name="NeedhamTsuen-Hsuin1985-5">{{cite book|author1=Joseph Needham|author2=Tsien Tsuen-Hsuin|title=Science and Civilization in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing|url=https://books.google.com/books?id=Lx-9mS6Aa4wC|date=11 July 1985|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-08690-5|page=5}}</ref>
Moltes cultures antigues d'arreu del món han descobert i formulat tintes de manera independent per escriure i dibuixar. El coneixement de les tintes, les seves receptes i les tècniques per a la seva producció prové de l'anàlisi arqueològica o del propi text escrit. Es creu que les primeres tintes de totes les civilitzacions s'han fet amb [[Negre de carbó|negre fum]], una mena de [[sutge]], ja que s'hauria recollit fàcilment com a subproducte del foc.<ref name="NeedhamTsuen-Hsuin1985-5">{{cite book|author1=Joseph Needham|author2=Tsien Tsuen-Hsuin|title=Science and Civilization in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing|url=https://books.google.com/books?id=Lx-9mS6Aa4wC|date=11 July 1985|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-08690-5|page=5}}</ref>


La tinta es va utilitzar a l'[[Antic Egipte]] per escriure i dibuixar sobre el [[papir]] almenys des del {{segle|XXVI}} aC.<ref name=BritishMuseum>{{cite journal|title=Ayn Sukhna and Wadi el-Jarf: Two newly discovered pharaonic harbours on the Suez Gulf|journal=British Museum Studies in Ancient Egypt and Sudan|last=Tallet|first=Pierre|volume=18|year=2012|pages=147–68|issn=2049-5021|url=https://www.britishmuseum.org/PDF/Tallet.pdf|access-date=21 April 2013}}</ref> Les tintes vermelles i negres egípcies incloïen [[ferro]] i [[ocre]] com a pigment, a més dels ions [[fosfat]], [[sulfat]], [[clorur]] i [[carboxilat]]; mentre que el plom s'utilitzava com a assecador.<ref>{{cite journal |last1=Christiansen |first1=Thomas |last2=Cotte |first2=Marine |last3=de Nolf |first3=Wout |last4=Mouro |first4=Elouan |last5=Reyes-Herrera |first5=Juan |last6=de Meyer |first6=Steven |last7=Vanmeert |first7=Frederik |last8=Salvadó |first8=Nati |last9=Gonzalez |first9=Victor |last10=Lindelof |first10=Poul Erik |last11=Mortensen |first11=Kell |last12=Ryholt |first12=Kim |last13=Janssens |first13=Koen |last14=Larsen |first14=Sine |title=Insights into the composition of ancient Egyptian red and black inks on papyri achieved by synchrotron-based microanalyses |journal=PNAS |year=2020 |volume=117 |issue=45 |pages=27825–27835 |doi=10.1073/pnas.2004534117 |pmid=33106396 |pmc=7668004 |bibcode=2020PNAS..11727825C |doi-access=free }}</ref>
La tinta es va utilitzar a l'[[Antic Egipte]] per escriure i dibuixar sobre el [[papir]] almenys des del {{segle|XXVI}} aC.<ref name=BritishMuseum>{{cite journal|title=Ayn Sukhna and Wadi el-Jarf: Two newly discovered pharaonic harbours on the Suez Gulf|journal=British Museum Studies in Ancient Egypt and Sudan|last=Tallet|first=Pierre|volume=18|year=2012|pages=147–68|issn=2049-5021|url=https://www.britishmuseum.org/PDF/Tallet.pdf|access-date=21 April 2013}}</ref> Les tintes vermelles i negres egípcies incloïen [[ferro]] i [[ocre]] com a pigment, a més dels ions [[fosfat]], [[sulfat]], [[clorur]] i [[carboxilat]]; mentre que el plom s'utilitzava com a assecador.<ref>{{cite journal |last1=Christiansen |first1=Thomas |last2=Cotte |first2=Marine |last3=de Nolf |first3=Wout |last4=Mouro |first4=Elouan |last5=Reyes-Herrera |first5=Juan |last6=de Meyer |first6=Steven |last7=Vanmeert |first7=Frederik |last8=Salvadó |first8=Nati |last9=Gonzalez |first9=Victor |last10=Lindelof |first10=Poul Erik |last11=Mortensen |first11=Kell |last12=Ryholt |first12=Kim |last13=Janssens |first13=Koen |last14=Larsen |first14=Sine |title=Insights into the composition of ancient Egyptian red and black inks on papyri achieved by synchrotron-based microanalyses |journal=PNAS |year=2020 |volume=117 |issue=45 |pages=27825–27835 |doi=10.1073/pnas.2004534117 |pmid=33106396 |pmc=7668004 |bibcode=2020PNAS..11727825C |doi-access=free }}</ref>


Les tintes xineses poden datar de quatre mil·lennis,<ref name="NeedhamTsuen-Hsuin1985-234">{{cite book|author1=Joseph Needham|author2=Tsien Tsuen-Hsuin|title=Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing|url=https://books.google.com/books?id=Lx-9mS6Aa4wC|date=11 July 1985|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-08690-5|page=234}}</ref><ref>* Woods, Michael; Woods, Mary (2000). ''Ancient Communication: Form Grunts to Graffiti''.pp 51–52. Minneapolis: Runestone Press; an imprint of Lerner Publishing Group.....</ref> del període neolític xinès. Utilitzaven tintes vegetals, animals i minerals basats en materials com el [[grafit]] que es moltava amb aigua i s'aplicava amb [[pinzell]]s de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes xineses es troba al voltant del 256 aC al final del [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|Període dels Regnes Combatents]] i es produïa a partir de sutge i [[cola animal]].<ref>{{ref-web|títol=二、墨的發展史 |nom=玫芬 |cognom=蔡 |editor=National Chang-Hua Hall of Social Education |url=http://www.chcsec.gov.tw/pcsec/research/four_treasure/books/ink/index_ink.htm |url-status=bot: unknown |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20041126130717/http://www.chcsec.gov.tw/pcsec/research/four_treasure/books/ink/index_ink.htm |arxiudata=2004-11-26 }}</ref> Les millors tintes per dibuixar o pintar sobre paper o seda es produeixen a partir de resina del pi. Han de tenir entre 50 i 100 anys. El pal de pinzell xinès es produeix amb una cola de peix, mentre que la cola japonesa (膠 ''nikawa'') és de vaca o cérvol.<ref>Yuuko Suzuki, Introduction to Japanese calligraphy, Search Press 2005, Calligraphie japonaise, 2003, éd. Fleurus, Paris</ref>
Les tintes xineses poden datar de quatre mil·lennis,<ref name="NeedhamTsuen-Hsuin1985-234">{{cite book|author1=Joseph Needham|author2=Tsien Tsuen-Hsuin|title=Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing|url=https://books.google.com/books?id=Lx-9mS6Aa4wC|date=11 July 1985|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-08690-5|page=234}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Woods|nom=Michael|cognom2=Woods|nom2=Mary|any=2000|títol=Ancient Communication: Form Grunts to Graffiti|pàgines=51–52|lloc=Minneapolis, Runestone Press; una empremta de Lerner Publishing Group|url=https://archive.org/details/ancientcommunica00wood|llengua=anglès}}</ref> del període neolític xinès. Utilitzaven tintes vegetals, animals i minerals basats en materials com el [[grafit]] que es moltava amb aigua i s'aplicava amb [[pinzell]]s de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes xineses es troba al voltant del 256 aC al final del [[Període dels Regnes Combatents (Xina)|Període dels Regnes Combatents]] i es produïa a partir de sutge i [[cola animal]].<ref>{{ref-web|títol=二、墨的發展史 |nom=玫芬 |cognom=蔡 |editor=National Chang-Hua Hall of Social Education |url=http://www.chcsec.gov.tw/pcsec/research/four_treasure/books/ink/index_ink.htm |url-status=bot: unknown |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20041126130717/http://www.chcsec.gov.tw/pcsec/research/four_treasure/books/ink/index_ink.htm |arxiudata=2004-11-26 }}</ref> Les millors tintes per dibuixar o pintar sobre paper o seda es produeixen a partir de resina del pi. Han de tenir entre 50 i 100 anys. El pal de pinzell xinès es produeix amb una cola de peix, mentre que la cola japonesa (膠 ''nikawa'') és de vaca o cérvol.<ref>Yuuko Suzuki, Introduction to Japanese calligraphy, Search Press 2005, Calligraphie japonaise, 2003, éd. Fleurus, Paris</ref>


La tinta xinesa es va inventar a la Xina,<ref name="gottsegen 30"/><ref name=smith>Smith, Joseph A. (1992). ''The Pen and Ink Book: Materials and Techniques for Today's Artist''.p. 23. New York: Watson-Guptill Publications. {{ISBN|0-8230-3986-2}}.</ref> tot i que sovint es comercialitzaven materials des de l'Índia, d'aquí el nom amb que es coneix al món anglosaxó.<ref name="gottsegen 30">Gottsegen, Mark D. (2006). ''The Painter's Handbook: A Complete Reference''.Page 30, New York: Watson-Guptill Publications. {{ISBN|0-8230-3496-8}}.</ref><ref name=smith/> El mètode tradicional xinès per fer la tinta era triturar una barreja de cola de pell, [[negre de carbó]], negre de llum i pigment de [[carbó animal|negre d'os]] amb un [[morter]] i després abocar-lo en un plat de ceràmica perquè s'assequi.<ref name="gottsegen 30"/> Per utilitzar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es reliqüi.<ref name="gottsegen 30"/> La fabricació de tinta índia va ser ben establerta per la dinastia [[Cao Wei]] (220–265 dC).<ref>Sung, Sun & Sun, pàgines 286-288.</ref> S'han descobert documents indis escrits en [[Kharosthi]] amb tinta al [[Xinjiang|Turquestan xinès]].<ref>Sircar, pàgines 206</ref> Diversos sutres [[Budistes|Budistes]] i Jain a l'Índia van ser compilats amb tinta.<ref name="Sircar, page 67"/>
La tinta xinesa es va inventar a la Xina,<ref name="gottsegen 30"/><ref name=smith>Smith, Joseph A. (1992). ''The Pen and Ink Book: Materials and Techniques for Today's Artist''.p. 23. New York: Watson-Guptill Publications. {{ISBN|0-8230-3986-2}}.</ref> tot i que sovint es comercialitzaven materials des de l'Índia, d'aquí el nom amb que es coneix en anglès, ''india ink'' (tinta índia).<ref name="gottsegen 30">Gottsegen, Mark D. (2006). ''The Painter's Handbook: A Complete Reference''.Page 30, New York: Watson-Guptill Publications.{{ISBN|0-8230-3496-8}}.</ref><ref name=smith/> El mètode tradicional xinès per fer la tinta era triturar una barreja de cola de pell, [[negre de carbó]], negre de llum i pigment de [[carbó animal|negre d'os]] amb un [[morter]] i després abocar-lo en un plat de ceràmica perquè s'assequi.<ref name="gottsegen 30"/> Per utilitzar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es reliqüi.<ref name="gottsegen 30"/> La fabricació de tinta índia va ser ben establerta per la dinastia [[Cao Wei]] (220–265 dC).<ref>Sung, Sun & Sun, pàgines 286-288.</ref> S'han descobert documents indis escrits en [[Kharosthi]] amb tinta al [[Xinjiang|Turquestan xinès]].<ref>Sircar, pàgines 206</ref> Diversos sutres [[Budistes|Budistes]] i Jain a l'Índia van ser compilats amb tinta.<ref name="Sircar, page 67"/>

Els emperadors del [[Imperi Romà d'Orient]] o Bizantí signaven els seus edictes amb una tinta purpúria molt costosa (''sacrum encaustum'') feta amb una secreció de la glàndula hipobranquial del ''[[murex]]'', un gènere de [[molusc]] [[gasteròpode]] que produïa la [[púrpura de Tir]]. L'emperador [[Lleó III l'Isàuric|Lleó III]] va prohibir l'ús d'aquesta a qualsevol persona que no fos membre de la reialesa. A l'antic Imperi Romà aquest pigment s'usava exclusivament per tenyir la vora de la toga dels senadors i les capes dels generals.

S'escrivien també alguns [[llibre]]s amb lletres d'[[or]] o [[plata]], tals com la [[Bíblia jueva]], traduïda al [[Grec antic|grec]] pels 72 intèrprets i copiada en [[pergamí]] amb lletres d'or que [[Eleazar ben Simó|Eleazar]], príncep dels sacerdots jueus, va enviar al faraó [[Ptolemeu II Filadelf]] per a la seva [[Biblioteca d'Alexandria]], exemplar que demostra l'antiguitat d'aquest costum. A l'Imperi d'Orient va estar tan admesa la pràctica d'escriure en or que la història de [[Constantí I el Gran|Constantí]] fa esment de l'ofici de ''crisografs'' o escriptors de lletres d'or.


Les primeres ressenyes històriques de [[ploma estilogràfica|plomes estilogràfiques]] es remunten a l'any 953, quan [[Al-Muïzz (fatimita)|Al-Muïzz]], el [[califa]] d'Egipte, va exigir una ploma que no li taqués les mans ni la roba, i li van fer un bolígraf que contenia tinta en un dipòsit.<ref>CE Bosworth, ''A Mediaeval Islamic Prototype of the Fountain Pen?'' Journal of Semitic Studies, 26(2):229–234, 1981</ref>
Les primeres ressenyes històriques de [[ploma estilogràfica|plomes estilogràfiques]] es remunten a l'any 953, quan [[Al-Muïzz (fatimita)|Al-Muïzz]], el [[califa]] d'Egipte, va exigir una ploma que no li taqués les mans ni la roba, i li van fer un bolígraf que contenia tinta en un dipòsit.<ref>CE Bosworth, ''A Mediaeval Islamic Prototype of the Fountain Pen?'' Journal of Semitic Studies, 26(2):229–234, 1981</ref>


Al {{segle|XV}}, [[Johannes Gutenberg]] va haver de desenvolupar un nou tipus de tinta a Europa per a la [[impremta]].<ref name="StClair">{{Cite book|title=The Secret Lives of Colour|last=St. Clair|first=Kassia|publisher=John Murray|year=2016|isbn=9781473630819|location=London|pages=271–273|oclc=936144129}}</ref> Segons Martyn Lyons al seu llibre ''Books: A Living History'', el colorant de Gutenberg era indeleble, a base d'oli i es feia amb el sutge de llum (negre de llum) barrejat amb [[vernís]] i clara d'ou.<ref>Lyons, M. (2011). ''Books: A Living History''. Los Angeles: Museu J. Paul Getty.</ref> En aquella època predominaven dos tipus de tinta: la tinta d'escriptura grega i romana (sutge, cola i aigua) i la varietat del {{segle|XII}} composta de sulfats de ferro, gall, goma i aigua.<ref>Moltes receptes de [[tinta ferrogàl·lica]] apareixen a Un llibre de secrets: mostrant diferents maneres de fer i preparar tot tipus de tinta... tr. de l'holandès a l'anglès per W.P. [és a dir William Philip], Londres, 1596.</ref> Cap d'aquestes tintes d'escriptura a mà es podia adherir a les superfícies d'impressió sense crear desenfocaments. Finalment, es va crear una tinta oliosa, semblant a un [[vernís]], feta de sutge, [[trementina]] i oli de nou específicament per a la impremta.
Al {{segle|XV}}, [[Johannes Gutenberg]] va haver de desenvolupar un nou tipus de tinta a Europa per a la [[impremta]].<ref name="StClair">{{Cite book|title=The Secret Lives of Colour|last=St. Clair|first=Kassia|publisher=John Murray|year=2016|isbn=9781473630819|location=London|pages=271–273|oclc=936144129}}</ref> Segons Martyn Lyons al seu llibre ''Books: A Living History'', el colorant de Gutenberg era indeleble, a base d'oli i es feia amb el sutge de llum (negre de llum) barrejat amb [[vernís]] i clara d'ou.<ref>Lyons, M. (2011). ''Books: A Living History''. Los Angeles: Museu J. Paul Getty.</ref> En aquella època predominaven dos tipus de tinta: la tinta d'escriptura grega i romana (sutge, cola i aigua) i la varietat del {{segle|XII}} composta de sulfats de ferro, gall, goma i aigua.<ref>Moltes receptes de [[tinta ferrogàl·lica]] apareixen a Un llibre de secrets: mostrant diferents maneres de fer i preparar tot tipus de tinta... tr. de l'holandès a l'anglès per W.P. [és a dir William Philip], Londres, 1596.</ref> Cap d'aquestes tintes d'escriptura a mà es podia adherir a les superfícies d'impressió sense crear desenfocaments. Finalment, es va crear una tinta oliosa, semblant a un [[vernís]], feta de sutge, [[trementina]] i oli de nou específicament per a la impremta.

== Tipus ==
[[Fitxer:Tintenstrich-detail 2.jpg|miniatura|Línia ampliada dibuixada amb una [[ploma estilogràfica]].]]
Les tintes generalment es divideixen en quatre classes:<ref name="kipphan130-144">{{ref-llibre|cognom= Kipphan|nom= Helmut|títol = Handbook of print media: technologies and production methods|editor = Springer|any = 2001|edició = Edició Il·lustrada|pàgines = 130–144|url = https://books.google.com/books?id=VrdqBRgSKasC|isbn = 978-3-540-67326-2}}</ref>
* Aquós
* Líquid
* Pasta
* Pols

=== Colorants ===
==== Pigments ====
{{AP|Pigment}}
Les tintes de pigments s'utilitzen amb més freqüència que els tints amb productes químics perquè són més ràpids en el color, però també són més cares, menys consistents en color i tenen menys [[Gamma de color|intervals de colors]] que els tints quimics.<ref name="kipphan130-144" />
Els pigments són partícules sòlides i opaques suspeses a la tinta per donar color.<ref name="kipphan130-144" /> Les molècules de pigment normalment s'uneixen en estructures de línies [[cristall|cristalines]] de 0,1 a 2 [[Micrometre|µm]] de mida i representen entre el 5 i el 30 per cent del volum de la tinta.<ref name="kipphan130-144" /> Qualitats com ara la [[tonalitat]], la [[Saturació cromàtica|saturació]] i la [[Lluminositat (color)|lluminositat]] varien segons la font i el tipus de pigment.

==== Tints amb productes químics ====
{{AP|Tints}}
Els tints a base de productes químics són generalment molt més forts que els que són a base de pigments i poden produir molt més color d'una densitat determinada per unitat de massa. Tanmateix, com que els colorants es dissolen en la fase líquida, tenen tendència a sumar-se al paper, la qual cosa pot permetre que la tinta "sagni" a les vores d'una imatge.

Per evitar aquest problema, les tintes a base de colorants es fabriquen amb dissolvents que s'assequen ràpidament o s'utilitzen amb mètodes d'impressió d'assecat ràpid, com ara bufar aire calent a la impressió fresca. Altres mètodes inclouen [[aprest]] de paper més dur i recobriments de paper més especialitzats. Aquest últim mètode és especialment adequat per a tintes utilitzades en entorns no industrials (que han d'ajustar-se a controls més estrictes de toxicitat i emissions), com ara les tintes d'[[impressora d'injecció]]. Una altra tècnica consisteix a recobrir el paper amb un recobriment carregat. Si el colorant té la càrrega oposada, és atret i retingut per aquest recobriment, mentre que el dissolvent s'embolica al paper.

Un avantatge addicional és que les [[molècula|molècules]] de colorant poden interactuar amb altres ingredients de tinta, la qual cosa pot permetre un major benefici en comparació amb les tintes pigmentades dels [[abrillantador òptic]] i els agents que milloren el color dissenyats per augmentar la intensitat i l'aspecte dels colorants.

Les tintes a base de colorants químics es poden utilitzar amb finalitats contra la falsificació i es poden trobar en algunes tintes de gel, tintes de ploma estilogràfica i tintes utilitzades per a paper moneda.<ref name=":0">{{Cite web|title=Dyes, Pigments and Inks|url=https://www.acs.org/content/acs/en/careers/college-to-career/chemistry-careers/dyes-pigments-ink.html|website=American Chemical Society|language=en|access-date=2020-05-15}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 28: Línia 56:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
{{llista de columnes|3|
* [[Alquímia]]
* [[Bolígraf]]
* [[Cal·ligrafia]]
* [[Esborrador de tinta]]
* [[Escriptura]]
* [[Haboku]]
* [[Haboku]]
* [[Ploma estilogràfica]]
* [[Tinta invisible]]
* [[Tinta xinesa]]
* [[Tòner]]
}}


== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}
* [https://web.archive.org/web/20030608045119/http://www.worldwideschool.org/library/books/tech/printing/fortycenturiesofink/toc.html Forty Centuries of Ink (David N. Carvalho); Un llibre de text en línia detallat] {{en}}

{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|tinta}}
{{Viccionari-lateral|tinta}}

Revisió del 13:05, 18 feb 2023

Flascó de tinta negra

La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços). Si bé hi ha alguns animals que generen tinta, alguns cefalòpodes com el polp o la sèpia, aquesta no sòl ser la utilitzada en l'escriptura o el dibuix. Aquesta altra usualment està feta de pigments obtinguts de metalls i closques. La tinta xinesa és la més antiga en ús des de fa de més de 5.000 anys.

Per a aplicar la tinta es poden utilitzar diferents estris. El càlam, la ploma o el pinzell, no duen la càrrega de tinta al seu interior i que requereixen un tinter per guardar i preparar la tinta. D'altra banda, i més recents, hi ha la ploma estilogràfica, el bolígraf i també en alguns aparells d'impressora o el fax que duen incorporat un dipòsit propi que conté la tinta i que, per capil·laritat, és "succionada" cap a la punta aplicadora.

L'anomenada tinta invisible, feta amb suc de llimona, serveix per amagar missatges secrets perquè només sigui visible el traç quan s'acosta a una flama o a una altra font de calor.

Història

Dibuix a tinta de Ganeixa sota un paraigua (principis del segle xix). La tinta, anomenada masi, una barreja de diversos components químics, s'ha utilitzat a l'Índia almenys des del segle iv aC.[1] Diversos sutres Jainistes a l'Índia van ser compilats amb tinta.[2]

Moltes cultures antigues d'arreu del món han descobert i formulat tintes de manera independent per escriure i dibuixar. El coneixement de les tintes, les seves receptes i les tècniques per a la seva producció prové de l'anàlisi arqueològica o del propi text escrit. Es creu que les primeres tintes de totes les civilitzacions s'han fet amb negre fum, una mena de sutge, ja que s'hauria recollit fàcilment com a subproducte del foc.[3]

La tinta es va utilitzar a l'Antic Egipte per escriure i dibuixar sobre el papir almenys des del segle xxvi aC.[4] Les tintes vermelles i negres egípcies incloïen ferro i ocre com a pigment, a més dels ions fosfat, sulfat, clorur i carboxilat; mentre que el plom s'utilitzava com a assecador.[5]

Les tintes xineses poden datar de quatre mil·lennis,[6][7] del període neolític xinès. Utilitzaven tintes vegetals, animals i minerals basats en materials com el grafit que es moltava amb aigua i s'aplicava amb pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes xineses es troba al voltant del 256 aC al final del Període dels Regnes Combatents i es produïa a partir de sutge i cola animal.[8] Les millors tintes per dibuixar o pintar sobre paper o seda es produeixen a partir de resina del pi. Han de tenir entre 50 i 100 anys. El pal de pinzell xinès es produeix amb una cola de peix, mentre que la cola japonesa (膠 nikawa) és de vaca o cérvol.[9]

La tinta xinesa es va inventar a la Xina,[10][11] tot i que sovint es comercialitzaven materials des de l'Índia, d'aquí el nom amb que es coneix en anglès, india ink (tinta índia).[10][11] El mètode tradicional xinès per fer la tinta era triturar una barreja de cola de pell, negre de carbó, negre de llum i pigment de negre d'os amb un morter i després abocar-lo en un plat de ceràmica perquè s'assequi.[10] Per utilitzar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es reliqüi.[10] La fabricació de tinta índia va ser ben establerta per la dinastia Cao Wei (220–265 dC).[12] S'han descobert documents indis escrits en Kharosthi amb tinta al Turquestan xinès.[13] Diversos sutres Budistes i Jain a l'Índia van ser compilats amb tinta.[2]

Els emperadors del Imperi Romà d'Orient o Bizantí signaven els seus edictes amb una tinta purpúria molt costosa (sacrum encaustum) feta amb una secreció de la glàndula hipobranquial del murex, un gènere de molusc gasteròpode que produïa la púrpura de Tir. L'emperador Lleó III va prohibir l'ús d'aquesta a qualsevol persona que no fos membre de la reialesa. A l'antic Imperi Romà aquest pigment s'usava exclusivament per tenyir la vora de la toga dels senadors i les capes dels generals.

S'escrivien també alguns llibres amb lletres d'or o plata, tals com la Bíblia jueva, traduïda al grec pels 72 intèrprets i copiada en pergamí amb lletres d'or que Eleazar, príncep dels sacerdots jueus, va enviar al faraó Ptolemeu II Filadelf per a la seva Biblioteca d'Alexandria, exemplar que demostra l'antiguitat d'aquest costum. A l'Imperi d'Orient va estar tan admesa la pràctica d'escriure en or que la història de Constantí fa esment de l'ofici de crisografs o escriptors de lletres d'or.

Les primeres ressenyes històriques de plomes estilogràfiques es remunten a l'any 953, quan Al-Muïzz, el califa d'Egipte, va exigir una ploma que no li taqués les mans ni la roba, i li van fer un bolígraf que contenia tinta en un dipòsit.[14]

Al segle xv, Johannes Gutenberg va haver de desenvolupar un nou tipus de tinta a Europa per a la impremta.[15] Segons Martyn Lyons al seu llibre Books: A Living History, el colorant de Gutenberg era indeleble, a base d'oli i es feia amb el sutge de llum (negre de llum) barrejat amb vernís i clara d'ou.[16] En aquella època predominaven dos tipus de tinta: la tinta d'escriptura grega i romana (sutge, cola i aigua) i la varietat del segle xii composta de sulfats de ferro, gall, goma i aigua.[17] Cap d'aquestes tintes d'escriptura a mà es podia adherir a les superfícies d'impressió sense crear desenfocaments. Finalment, es va crear una tinta oliosa, semblant a un vernís, feta de sutge, trementina i oli de nou específicament per a la impremta.

Tipus

Línia ampliada dibuixada amb una ploma estilogràfica.

Les tintes generalment es divideixen en quatre classes:[18]

  • Aquós
  • Líquid
  • Pasta
  • Pols

Colorants

Pigments

Article principal: Pigment

Les tintes de pigments s'utilitzen amb més freqüència que els tints amb productes químics perquè són més ràpids en el color, però també són més cares, menys consistents en color i tenen menys intervals de colors que els tints quimics.[18] Els pigments són partícules sòlides i opaques suspeses a la tinta per donar color.[18] Les molècules de pigment normalment s'uneixen en estructures de línies cristalines de 0,1 a 2 µm de mida i representen entre el 5 i el 30 per cent del volum de la tinta.[18] Qualitats com ara la tonalitat, la saturació i la lluminositat varien segons la font i el tipus de pigment.

Tints amb productes químics

Article principal: Tints

Els tints a base de productes químics són generalment molt més forts que els que són a base de pigments i poden produir molt més color d'una densitat determinada per unitat de massa. Tanmateix, com que els colorants es dissolen en la fase líquida, tenen tendència a sumar-se al paper, la qual cosa pot permetre que la tinta "sagni" a les vores d'una imatge.

Per evitar aquest problema, les tintes a base de colorants es fabriquen amb dissolvents que s'assequen ràpidament o s'utilitzen amb mètodes d'impressió d'assecat ràpid, com ara bufar aire calent a la impressió fresca. Altres mètodes inclouen aprest de paper més dur i recobriments de paper més especialitzats. Aquest últim mètode és especialment adequat per a tintes utilitzades en entorns no industrials (que han d'ajustar-se a controls més estrictes de toxicitat i emissions), com ara les tintes d'impressora d'injecció. Una altra tècnica consisteix a recobrir el paper amb un recobriment carregat. Si el colorant té la càrrega oposada, és atret i retingut per aquest recobriment, mentre que el dissolvent s'embolica al paper.

Un avantatge addicional és que les molècules de colorant poden interactuar amb altres ingredients de tinta, la qual cosa pot permetre un major benefici en comparació amb les tintes pigmentades dels abrillantador òptic i els agents que milloren el color dissenyats per augmentar la intensitat i l'aspecte dels colorants.

Les tintes a base de colorants químics es poden utilitzar amb finalitats contra la falsificació i es poden trobar en algunes tintes de gel, tintes de ploma estilogràfica i tintes utilitzades per a paper moneda.[19]

Referències

  1. ↑ Banerji, pàgina 673
  2. ↑ 2,0 2,1 Sircar, pàgina 67
  3. ↑ Joseph Needham. Science and Civilization in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press, 11 July 1985, p. 5. ISBN 978-0-521-08690-5. 
  4. ↑ Tallet, Pierre «Ayn Sukhna and Wadi el-Jarf: Two newly discovered pharaonic harbours on the Suez Gulf». British Museum Studies in Ancient Egypt and Sudan, vol. 18, 2012, pàg. 147–68. ISSN: 2049-5021.
  5. ↑ Christiansen, Thomas; Cotte, Marine; de Nolf, Wout; Mouro, Elouan; Reyes-Herrera, Juan; de Meyer, Steven; Vanmeert, Frederik; Salvadó, Nati; Gonzalez, Victor «Insights into the composition of ancient Egyptian red and black inks on papyri achieved by synchrotron-based microanalyses». PNAS, vol. 117, 45, 2020, pàg. 27825–27835. Bibcode: 2020PNAS..11727825C. DOI: 10.1073/pnas.2004534117. PMC: 7668004. PMID: 33106396.
  6. ↑ Joseph Needham. Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press, 11 July 1985, p. 234. ISBN 978-0-521-08690-5. 
  7. ↑ Woods, Michael; Woods, Mary. Ancient Communication: Form Grunts to Graffiti (en anglès), 2000, p. 51–52. 
  8. ↑ 蔡, 玫芬. «二、墨的發展史». National Chang-Hua Hall of Social Education. Arxivat de l'original el 2004-11-26.
  9. ↑ Yuuko Suzuki, Introduction to Japanese calligraphy, Search Press 2005, Calligraphie japonaise, 2003, éd. Fleurus, Paris
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Gottsegen, Mark D. (2006). The Painter's Handbook: A Complete Reference.Page 30, New York: Watson-Guptill Publications.ISBN 0-8230-3496-8.
  11. ↑ 11,0 11,1 Smith, Joseph A. (1992). The Pen and Ink Book: Materials and Techniques for Today's Artist.p. 23. New York: Watson-Guptill Publications. ISBN 0-8230-3986-2.
  12. ↑ Sung, Sun & Sun, pàgines 286-288.
  13. ↑ Sircar, pàgines 206
  14. ↑ CE Bosworth, A Mediaeval Islamic Prototype of the Fountain Pen? Journal of Semitic Studies, 26(2):229–234, 1981
  15. ↑ St. Clair, Kassia. The Secret Lives of Colour. London: John Murray, 2016, p. 271–273. ISBN 9781473630819. OCLC 936144129. 
  16. ↑ Lyons, M. (2011). Books: A Living History. Los Angeles: Museu J. Paul Getty.
  17. ↑ Moltes receptes de tinta ferrogàl·lica apareixen a Un llibre de secrets: mostrant diferents maneres de fer i preparar tot tipus de tinta... tr. de l'holandès a l'anglès per W.P. [és a dir William Philip], Londres, 1596.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Kipphan, Helmut. Springer. Handbook of print media: technologies and production methods. Edició Il·lustrada, 2001, p. 130–144. ISBN 978-3-540-67326-2. 
  19. ↑ «Dyes, Pigments and Inks» (en anglès). American Chemical Society. [Consulta: 15 maig 2020].

Bibliografia

  • Banerji, Sures Chandra (1989). A Companion to Sanskrit Literature. Motilal Banarsidass. ISBN 81-208-0063-X.
  • Sircar, D. C. (1996).Indian epigraphy. Motilal Banarsidass. ISBN 81-208-1166-6.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tinta

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tinta&oldid=31326557»